vegueries si però , prioritat ara?

Hi ha un gran debat sobre les vegueries. Sense treure cap importància a aquest tema la qüestió és ben simple: tenim administracions locals, ajuntaments, Diputacions, Consell Comarcals, Mancomunitats i no sé quantes coses més.

En la meva opinió , el que s’ha de fer és crear llocs de treball, empreses, ajudar als empresaris, i emprenedors. Com varen dir les Cambres de Comerç, calen 30000 empreses noves per a crear 300000 llocs de treball que només compensaran en part els 500000 perduts a Catalunya.

Abans de res s’ha de definir el model econòmic del nostre país, probablement basat en activitats relacionades amb el Medi Ambient (reciclatge, energies renovables, transport ferroviari de mercaderies i de persones de rodalies efectiu, automòbils elèctrics), el temps lliure ( oci i cultura), la Salut (prevenció, esport, lleure, Biomedecina), la Tercera Edat, etc.

Un cop recuperat o endreçat el futur del país, es pot pensar en noves formes administratives. Complicar l’administració és una forma molt “espanyola” d’evitar resoldre el problema real i és una de les raons per a fugir d’aquest model de societat tan poc competitiu i insostenible.

Evidentment, coordinar totes aquestes administracions és molt complex, especialment quan tothom vol dir la seva .

Quan s’ha preguntat a CATRADIO a l’Alcalde de Tarragona sobre la importància de les vegueries i del nom, ha respòs que sí, que el nom de vegueries era molt important però no ha dit per què. Pot ser caldria que mirés, tant ell com els seus companys de professió, l’enquesta feta a nivell de l’Estat espanyol , que considera que els polítics són el tercer problema més important.

canvi de cromos

EL PETROLI D’IRAK

El Govern d’Irak (¿?) ha assignat pous de petroli a la Xina i a Rússia en un simulacre de subhasta en lloc dels USA. Algun “neocon” de l’era Bush ha tingut el cinisme de dir que això demostra que els americans no varen intervenir a l’Irak per a tenir el control del cru.

Veiem, els Estats Units tenen un Deute Públic enorme, perpetu i com hem comentat altres vegades, els Xinesos i els Japonesos són els compradors ( i per tant finançadors) d’aquest deute. El Japó depèn relativament poc del petroli ( consumeix el mateix número de barrils d’ençà 1945¡¡ de forma que estan fora d’aquest joc.

La Xina ,en el seu avanç imparable , en el seu creixement i co-lideratge de l’economia mundial, necessita energia. Tallar l’accés de la Xina al Golf va ser una jugada estratègica dels Estats Units. El seu control de la zona els hi aporta un argument més per a obtenir finançament xinès: “si em financeu ( compreu el meu Deute) us dono pous de cru a canvi”.

Rússia i els Estats Units tenen una relació complicada. Rússia no pot acceptar el domini de la Xina i vol part del pastís. Es probable que negoci del gas rus hagi facilitat un canvi de cromos...

Lògicament, si la Xina i els USA volen petroli, no disminuiran la seva contaminació mediambiental i no es podran comprometre a res ni a Copenhagen ni a cap altre escenari teatral.

Algú encara confia en l’Obama?

OBAMA, PREMI NOBEL DE QUÍMICA

OBAMA, PREMI NOBEL DE QUÍMICA

La conferencia de Copenhagen sobre Medi Ambient s’ha tancat amb una declaració d’intencions de no superar els 2ºC d’increment de la temperatura mitja de la Terra i amb una taula buida en que cadascú dirà el seu compromís contaminador.

Si la Xina i els EUA, els paisos més contaminadors, no es comprometen a res, si cadascú pot posar el que vol en aquesta taula de Word , ¿com es pot asegurar que la temperatura de la Terra no pujarà per sobre del límit dels 2 graus?

El Sr Obama, el de la Guerra Justa, defensa ara la “Contaminació Necessària”. Si li van donar el Premi Nobel de la Pau per la seva contribució a la Pau amb la Guerra Justa, li podrien donar el de Química per l’augment de CO2, compartit amb Wen Jiabao, Primer Ministre de la Xina, clar.

LEY DE SOSTENIBILIDAD ECONÓMICA

LA LLEI DE L’ECONOMIA SOSTENIBLE.

La lectura de l’avanprojecte de l’Economia Sostenible del Govern Espanyol, recorda el més pur estil imperialista, antic, inútil, formalista de l’Espanya dels segles XVII a XiX i als germans Marx i “la parte contratante de la primera parte”.

He destacat alguns aparts notables :

Artículo 8. Naturaleza jurídica y régimen de funcionamiento de los Organismos Reguladores

1. A los efectos de lo previsto en este Capítulo, tienen la consideración de Organismo Regulador las actuales Comisión Nacional de Energía, Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones, Comisión Nacional de la Competencia y Comisión Nacional del Sector Postal.

La Hipòtesi és perversa : per a crear una Economia sostenible, comencem creant Organismes Reguladors però de què? És l’equivalent a contruir edificis per a investigar abans de decidir quins són els temes prioritaris a desenvolupar.

Artículo 9. Relación con las entidades públicas y privadas, e independencia Funcional

1. En el ejercicio de sus funciones, los Organismos Reguladores se relacionarán con el Gobierno y la Administración General del Estado, a través del titular del Ministerio competente, y..

Això és magnífic i augmenta la competitivitat de l’Economia oi?

Artículo 10. Objeto de la actuación de los Organismos Reguladores

1. Los Organismos Reguladores tendrán como objeto prioritario de su actuación velar por el adecuado funcionamiento del sector económico regulado para garantizar la efectiva disponibilidad y prestación de unos servicios competitivos y de alta calidad en beneficio del conjunto del mercado y de los consumidores y usuarios.

Per si algú no entén l’objectiu de l’Organisme Regulador, la llei ens ho aclara: tindren serveis d’alta qualitat¡¡¡ . Assegurar tanta Qualitat requereix molts càrrecs i molta coordinació :

Artículo 11. Organización de los Organismos Reguladores

Los Organismos Reguladores ejercerán sus funciones a través de un Consejo, al que corresponde la representación legal del Organismo

La llei, això si, protegeix al President i als Consellers: durant 2 anys no podrán treballar però tindran un atur “arregladet”.

2. Durante los dos años posteriores a su cese, el Presidente y los Consejeros del Organismo Regulador no podrán ejercer actividad profesional privada alguna relacionada con el sector regulado, tanto en empresas del sector como para empresas del sector. En virtud de esta limitación, al cesar en su cargo por renuncia, expiración del término de su mandato o incapacidad permanente para el ejercicio de sus funciones, tendrán derecho a percibir, a partir del mes siguiente a aquel en que se produzca su cese y durante un plazo igual al que hubieran desempeñado el cargo, con el límite máximo de dos años, una compensación económica mensual igual a la doceava parte del ochenta por ciento del total de retribuciones asignadas al cargo respectivo en el presupuesto en vigor durante el plazo indicado.

Ara toca parlar del mercats financers que segur generen una Economia molt competitiva gràcies a l’especulació tradicional:

Artículo 25. Principios de buen gobierno corporativo y adecuada gestión del riesgo en relación con las remuneraciones de los ejecutivos

a) Las sociedades cotizadas incrementarán la transparencia en relación con la remuneración de sus consejeros y primeros ejecutivos, así como sobre sus políticas de retribuciones, en los términos previstos en la Disposición final séptima de esta Ley.

Què vol dir “augmentaran la transparencia”? No eren transparents? Es permetia per llei que no ho fossin? Com es mesura aquesta transparència?. Com saber que (no) són transparents? Em sembla tot molt opac., la veritat.

b) Adicionalmente, las entidades de crédito aumentarán la transparencia en sus políticas de remuneración y la coherencia de sus políticas de remuneración con la promoción de una gestión del riesgo sólida y efectiva,

Una altre perla. Com s’avalua una “gestió sòlida i efectiva”? Detall operatiu poc important.

Artículo 27. Responsabilidad en el crédito y protección de los usuarios de servicios financieros

Las entidades de crédito, antes de que se celebre el contrato de crédito, deberán evaluar la solvencia del potencial prestatario, sobre la base de una información suficiente, incluyendo aquella facilitada por el solicitante y la resultante de la consulta de ficheros automatizados de datos de acuerdo con la legislación vigente.

No ho feien? Quina será aquesta información suficient?

Ara parlem de l’impost de la Renda de Persones Físiques.

Artículo 28. Modificación de la Ley 35/2006, de 28 de noviembre, del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y de modificación parcial de las leyes de los Impuestos sobre Sociedades, sobre la Renta de no Residentes y sobre el Patrimonio

Uno Se modifica el artículo apartado 2 del artículo 18, que queda redactado en los siguientes términos:

“2 . El 40 por ciento de reducción, en el caso de rendimientos íntegros distintos de los previstos en el artículo 17.2 a) de esta Ley que tengan un período de generación superior a dos años y que no se obtengan de forma periódica o recurrente, así como aquellos que se califiquen reglamentariamente como obtenidos de forma notoriamente irregular en el tiempo.

La cuantía del rendimiento íntegro a que se refiere este apartado sobre la que se aplicará la citada reducción no podrá superar el importe de 600.000 euros anuales.

Quina és la relació entre Economia Sostenible i aquesta reducció fiscal? Donat que qualsevol activitat empresarial es considera periòdica, sembla més aviat una reducció per la compra/ especulació de valors, situación no massa sostenible. La llei ens ho aclara :

En el caso de que los rendimientos deriven del ejercicio de opciones de compra sobre acciones o participaciones por los trabajadores, sólo se considerará que el rendimiento del trabajo tiene un período de generación superior a dos años que no se obtiene de forma periódica o recurrente, cuando se ejerciten transcurridos más de dos años esde su concesión, si, además, no se conceden anualmente

Està clar, els treballadors que no estiguin aturats podrán comprar opcions de les seves companyies, abans de que els acomiadin, si les mantenen més de 2 anys...

La llei parla a continuación del Mercat d’Assegurances i de Fons de Pensions. El tema es torna interessant quan parla de les Administracions Públiques:

Sostenibilidad financiera en las Administraciones Públicas

Artículo 31. Sostenibilidad presupuestaria de las Administraciones Públicas 1. Todas las Administraciones públicas deben contribuir al logro de la sostenibilidad presupuestaria de las finanzas públicas, entendida como la capacidad para financiar los compromisos de gasto presentes y futuros.

Para garantizar la sostenibilidad presupuestaria, las administraciones públicas aplicarán una política de racionalización y contención del gasto y se adecuarán a los principios de estabilidad presupuestaria, transparencia, plurianualidad y eficacia en los términos definidos en la normativa de estabilidad presupuestaria.

No ho feien? En mans de quins irresponsables estaven aquestes entitats? Es per això que molts ajuntaments están sense liquiditat? Ho arreglaran a base de la “política de racionalización y contención del gasto”?

Fins ara dins tota aquest fullaraca legal només hi ha llocs comuns, reglaments, intencions, i la confirmació implícita de la incompetencia i irresponsabilitat amb la que s’han fet les coses. No es pot negar, però, que la comunicación és un eix fonamental d’aquesta llei :

Artículo 32. Cooperación con Otras Administraciones Públicas.

En el seno del Consejo de Política Fiscal y Financiera y de la Comisión Nacional de Administración Local, la Administración General del Estado informará a las Comunidades Autónomas y a las Entidades Locales, respectivamente, de las medidas adoptadas en cumplimiento de lo previsto en este capítulo.

No es parlaven entre elles ? Ufff¡¡¡

El Govern vol donar mostres d’austeritat. Vegeu si no :

Artículo 33. Plan de austeridad y calidad del gasto de la Administración General del Estado

En el marco de la política de racionalización y contención de gasto público, el Gobierno, a propuesta del Ministerio de Economía y Hacienda, aprobará en el plazo de seis meses un Plan de austeridad y calidad del gasto de la Administración General del Estado que permita, por una parte, mantener el equilibrio presupuestario a lo largo del ciclo económico de acuerdo con los principios de la normativa de estabilidad presupuestaria, las previsiones del derecho comunitario y los compromisos del Pacto de Estabilidad y Crecimiento en el ámbito de la Unión Europea;

“Calidad del gasto de la Administración General del Estado “ Aquesta és bona. Vol dir que fins ara no hi havia “Calidad en el Gasto”? I com sabrem que “el gasto tiene Calidad”? Podem estar tranquils: els Manuals de Qualitat diuen que s’ha de constituir equips de treball.i el Govern no es queda curt :

“ A los efectos previstos en el párrafo anterior, se constituirá un Grupo de trabajo, presidido por el Secretario de Estado de Hacienda y Presupuestos”.

El Govern vol fer bé les coses, de forma racional. Si algú dubte de què vol dir racionalització, la llei ens ho aclara :

“El Gobierno, en el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de esta Ley, a iniciativa conjunta de los Ministerios de Economía y Hacienda y de Presidencia, aprobará un programa para la racionalización de las estructuras y órganos de la Administración General del Estado, en cuyo marco suprimirá, refundirá o reestructurará los órganos que considere necesario.

No cal dir quins, clar, per exemple ,cap .Bé, dins un altre article continuaré analitzant aquesta llei tan interessant que segur que ens treu de la greu crisi económica...

RECUPERACIÓ O ESTABILITZACIÓ?

LENGUATGE

Sempre m’he preguntat si les afirmacions dels polítics sobre fets objectius obeeixen exclusivament a la seva ignorància o al seu poder manipulador inherent. Crec que a tots dos.

Quan la venda anual d’habitatges baixa de 600000 fins a 100000, es parla d’un descens del 83%. Si en el següent període augmentés un 80% ( que no ho ha fet), s’arribaria als 180000. Aquest valor, per cert, és un promig històric coherent amb la dimensió de l’economia espanyola, la població i la demanda d’habitatges.

En aquest cas, es podria parlar de recuperació?. Recuperació en relació a què? Al valor promig històric? Al màxim?. En qualsevol cas fora més correcte dir que “l’economia s’estabilitza”, que vol dir que no empitjora. Recuperar suggereix “assolir nivells previs “ i això no passarà en els propers .. 50 anys?

Dir que la bona notícia és que l’atur augmenta més lentament és una mostra de cinisme que provoca l’enfado i la irritació dels 4 milions d’aturats “no recuperats”.

Ja sabem que les ments més brillants ja no es dediquen a la política però parlar com ho fan ofèn a qualsevol cap normalet.

GUERRES JUSTES?, PREMIS INJUSTOS

La popularitat del President Obama està baixant als USA perquè no pot fer miracles. Això no és just però així és la política. Els països àrabs tampoc estan contents veient la seva doble dialèctica amb Israel i els Palestins..

On la seva popularitat no baixa és a Europa. A la cerimònia de lliurament dels Premis Nobel ha fet història. Ha parlat de guerres “justes”. Aquesta deu ser la versió occidental de la Guerra Santa. Que jo sàpiga les guerres no són ni justes ni santes si no terribles, amb morts reals.

Es cert que Occident s’ha de defensar dels talibans però la solució no serà mai l’extermini , entre altres raons perquè és impossible, si no el canvi de model. Occident haurà de canviar el seu estil de vida, eliminar aquest creixement sense límits com a objectiu i potser tancar les fronteres a aquesta ma d’obra semi esclavitzada , humiliada, desubicada i desarrelada. Hi ha civilitzacions que viuen millor sense interferències. Les tribus d’Irak, Kuwait, Iran, Afganistan tenien uns sistemes injustos però propis abans de la intervenció dels anglesos i dels Estats Units, abans de la imposició dels sistema “democràtic” ( equivalent a comprar i corrompre al líder local). Realment no han millorat gaire amb la seva intervenció i ha crescut el ressentiment envers l’Occident. I com Espanya és el punt més feble, ja veiem que passa...

Parlar de guerres “justes” és una hipocresia impròpia d’un Premi Nobel de la Pau. Cinisme i ironia institucionalitzades. Obama, tenies l’oportunitat de demostrar que ets un líder i renunciar a aquest injust premi però el teu ego t’ha pogut.

NO MINARETS A SUÏSSA

NO MINARETS A SUÏSSA.

El 60% dels suissos diuen que no volen més minarets. I algú se sorprèn. Això és democràcia agradi o no. Enlloc de deixar la decisió en mans dels habitualment incompetents polítics, els suissos tenen un sistema que els hi permet decidir el que volen. Si no estic mal fixat això és la democràcia. La resta és partitocràcia.

Democràcia tampoc és demagògia . Els suissos no volen perdre els senyals d’identitat i com és el seu país i tenen un sistema democràtic, ho poden fer i ho fan sense vergonya i sense por a les crítiques internacionals dels polítics demagogs.

Aquest és el problema de Catalunya : malgrat els discursos demagògics dels polítics catalans, que no sembla siguin efectius, Catalunya no és un país ni un Estat i no té la identitat que es mereix. I que la tingui és responsabilitat nostra, dels que ens sentim catalans.

Els catalans encara tenim el complex de l’onze de setembre. El complex històric del Real Madrid l’ha superat en Guardiola i ara som el referent en el futbol. Ens ha costat 4o anys. On és el Guardiola de la política catalana?.Si ens despistem gaire tindrem minarets , que no dinerets, incultura, tolerància a la intolerància, vulgaritat, analfabetisme funcional , atur i perdrem els pocs valors que ens queden .

perdó..perdó...

PERDÓ.. PER LES ERRADES DELS ALTRES.

Els diaris ens sorprenen cada dia amb notícies socials i econòmiques habitualment desagradables. Només dins l’àmbit esportius tenim compensacions.

Existeix un altre tipus de notícies, les cíniques. L’Honorable Don José Montilla demana perdó pel “xoriceo” socialista o demana perdó als socialistes pel “xoriceo” o demana perdó a tothom pels “xoriceos” dels altres.

Sempre són els altres que fan les coses malament. El PP, que no es vol endarrerir, critica a Don José que no hagi demanat perdó abans per “xoriceo” de la classe política.

I els “catalano- mansos” no ens emprenyem i ens ho empassem tot. Si el Sr Montilla pensa que és culpa i/o responsabilitat seva tenir pocavergonyes i lladres al capdavant de la seva formació té dos opcions: dimitir per incompetent (ha permès que aquests personatges campin lliures) o treure’ls a tots.

Alguna cosa tèrbola hi ha quan resulta que molts alcaldes i ajuntaments tenen por a que l’Audiència Nacional o qui sigui entri “a sac” als ajuntaments. Si no han fet res, jo demanaria ser el primer ajuntament a ser inspeccionat i si ho han fet, que dimiteixin i que demanin perdó fent-se una foto al costa de l’Honorable. Ah’ i que tornin els imports robats que mai ho fan.

Si el President de la Comunitat Autònoma demana disculpa pels miracles del Sr Alavedra i del Sr Prenafeta, ho trobo fora de lloc. No són de la seva formació i ell s’hauria de deslligar.

A aquestes alçades es vol fer un codi ètic¡¡. O sigui, fins ara no hi havia ètica? Què hi havia doncs? Pot ser el 3% del que ens va parlar el molt (aquest si) Honorable Dr Maragall?

Els discursos vomitius de tota aquesta gent parla de “regeneració”. Les presons es varen inventar per intentar aïllar els delinqüents i probablement, intenta inserir-los de nou a la societat, després d’un temps de “reciclatge” . La “regeneració” no és automàtica, és un llarg procés que pot trigar tant com la “degeneració”.

Un altre tret important és que molts “degenerats “ no es poden “regenerar” i parlar de “regeneració” de la classe política sense parlar dels polítics, tots ,amb noms i cognoms , és com parlar dels sexe del àngels.

En aquest moment a la ment de qualsevol ciutadà els polítics són culpables i han de demostrar la seva innocència. Que facin un llistat d’ingressos i patrimoni abans i durant l’exercici de la seva feina com a polítics no serveix de res si hi ha “ Testaferros”, diners negres, maletins ,i es fa la vista grossa i s’aturen les intervencions d’Hisenda de forma misteriosa quan hi ha clares denúncies.

Tota aquesta retòrica dels polítics serà inútil. No em val allò de que “som una democràcia jove”. Crec que la frase encertada fora “som una merda de democràcia”.

En Jordi Pujol va fer dues intervencions glorioses els darrers dies, una dient que si algú parlava, ell ho faria... En lloc de denunciar als delinqüents, els ha encobert. En Jordi Pujol no demana perdó. Una altre postura tan inútil i perillosa com la de Don José, orgull i mal humor en lloc de cinisme i retòrica.

Hi ha un àmbit on el Sr Montilla hauria de manar perdó i no ho fa.. quan els 25 diputats del PSC han recolzat els pressupostos de l’Estat malgrat l’ incompliment de l’Estatut, quan ha votat que la LOFCA estigui per sobre de l’Estatut, ens ha enganyat a tots, ens ha mentit i això és un altre tipus de robatori, el de la confiança de tot un poble. L’ import del robatori i espoli és de 12-14000 milions d’euros l’any, cada any, per in secula seculorum, fins que hi hagi.. regeneració política.

Un català emprenyat

OBAMA BLUFF

Per a tots aquells que pensaven que Obama canviaria alguna cosa, els hi recomano la lectura de 2 articles apareguts a La Vanguardia i un a The Independent.

Aquest tercer article ha estat escrit per en Robert Fisk, corresponsal a la Guerra d’Irak, que fustigava sense pietat els enganys de l’Administració Bush sobre les suposades armes de destrucció massiva ( que de fet ja havien aniquilat als kurds) amb l’objectiu secret de controlar el petroli i els accessos geogràfics a les fonts d’energia.

L’ article aparegut a la Vanguardia el dia 3 de Novembre escrit per en Plàcid Garcia Planas, ens comenta que el germà del nou President Karzai, elegit de forma fraudulenta amb 3 milions de vots falsos, és molt sospitós de tenir negocis de conreu i tràfec d’opi....... Aquest és l’individu que posen els USA al front de l’Afganistan.

Mentrestant, el nou Premi Nobel de la Pau, haurà de decidir si envia més tropes per lluitar contra els talibans la qual cosa segur que potenciarà el consum d’opi ...

El tercer article va aparèixer el dia 2 d’aquest mes. Escrit per en Naomi Klein en el diari The Guardian, ens explica com els USA estan augmentant les emissions de CO2 i volen crear un protocol alternatiu a Kyoto, més convenient pels seus fins, amb els aliats europeus.

A la Conferencia de les Nacions Unides sobre Racisme del passat mes d’Abril no es va fer cap esment sobre Israel i els Palestins. Els USA ho varen boicotejar dient que no aportava res nou i tot seguit ho varen fer els seus aliats europeus.

El jutge Richard Goldstone va fer un informe presentat al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides criticant l’atac d’ Israel a Gaza, concloent que varen haver crims de guerra per part d’Israel i de Hamas . L’Administració Obama va desprestigiat el document dient que era “defectuós”.

I que podem dir sobre l’Afganistan amb el corrupte Kazai?.

Realment el Sr Obama ha canviat les maneres incultes i potser “limitades” del Sr Bush II però res més. Algú pensava que hi hauria res de nou?

No ens enganyem. El problema de fons és un altre. En aquest moment el poder mundial està compartit entre la Xina i els USA, el famós G-2. La Xina té el deute “perpetu” americà i no vol que el dòlar sigui dèbil i es nega a re avaluar la seva moneda per continuar sent un pais competitiu. Els USA volen un dòlar dèbil i una moneda xina (el yuan) forta per a limitar les exportacions xineses.. Els USA volen controlar les fonts d'energia. Tots dos blocs juguen al Monopoli. Els demés som comparses i actors secundaris, mitjans per aquesta lluita ,o elements de l’escenari : el CO2, els Palestins, Europa.. Nou camp de batalla: l’Àfrica on els xinesos estan invertint.

Us deixo l’article d’en Fisk.

Robert Fisk: America is performing its familiar role of propping up a dictator

As in Vietnam, Karzai is going to rule over an equally tiny island of corruption

Could there be a more accurate description of the Obama-Brown message of congratulations to the fraudulently elected Hamid Karzai of Afghanistan? First the Palestinians held fair elections in 2006, voted for Hamas and were brutally punished for it – they still are – and then the Iranians held fraudulent elections in June which put back the weird Mahmoud Ahmadinejad whom everyone outside Iran (and a lot inside) regard as a dictator. But now we have the venal, corrupt, sectarian Karzai in power after a poll far more ambitiously rigged than the Iranian version, and – yup, we love him dearly and accept his totally fraudulent election.

And now we are still trying to persuade his opponent to join a national unity government, an administration led by the man whose vote-stuffing was the very reason that same leader of the opposition – the good pseudo-Pashtun Abdullah Abdullah – refused to run in a second round of elections. And Karzai got his fawning congrats from the Obama-Brown twins. So that's OK then. Wagons Ho. For Westmoreland, read McChrystal. Send in the brave 40,000 to join the rest of the US cavalry as it fights its way west – or rather south-west – to the Khe Sanh of Afghanistan in Year Eight of the War on Terror.

LA BOLA MÀGICA X

ECONOMIA COTXES: PER QUÈ SUBVENCIONAR INDÚSTRIES DEFICITÀRIES?.

La Vanguardia portava un interessant article escrit per Mar Díaz Varela on surten dades sobre el sector de l’automoció. Les més importants eren:

A ) El cost logístic (emmagatzematge i transport dels vehicles) representa el 15% del cost del vehicle i el 10% és ma d’obra. En conseqüència els fabricants tenen tendència a produir a prop dels mercats de consum.

b) Que Espanya produeix 1,15 milions de cotxes dels quals s’exporta el 85%. Clarament els fabricants estan interessats en traslladar la producció a altres llocs propers als compradors.

Per què no ho fan? Per dues raons, la primera és l’excel·llent productivitat espanyola en aquest sector, la segona els ajuts estatals.

Té sentit subvencionar indústries deficitàries? .Hem de tenir en compte que l’automoció representa el 3,5% del PIB espanyol , el 25% de les exportacions de l’Estat, ocupa 70000 llocs de treball i que el volum de la indústria de components dona treball a 280000 treballadors i 1000 empreses.

L’efecte que tindria la desaparició d’aquest sector a curt mig termini fora devastador. S’ha d’entendre doncs que si té sentit aquest suport a mig termini i així ho entén el Ministeri d’Indústria i algunes autonomies.

Per contra, alguns economistes ultralliberals, partidaris de l’economia de mercat sense intervenció estatal palpable, podrien estar en desacord amb aquest suport però el sentit comú ha d’imperar.

Una altre qüestió és el llarg termini. S’ha d’aprofitar els propers anys per crear i potenciar sectors nous de l’activitat empresarial. Mols estudis i el mateix sentit comú assenyalen la salut , el temps lliure, el medi ambient i l’energia com els grans àmbits i la font d’oportunitats econòmiques.

Exemples poden ser, dins la l’àmbit de la salut la prevenció , l’esport (construcció i explotació d’instal·lacions municipals) i la fisioteràpia . Com a exemples de sectors d’activitat econòmica amb component empresarial amb valor afegit, tecnologia, amb creació de molts llocs de treball, podem esmentar la tercera edat ( cuidats, activitats), la cultura (les expressions habituals de l’art , la informàtica educativa, la formació personalitzada i contínua, la formació reglada), la IT ( incloent els sistemes experts), la biomedecina, la biotecnologia, els nous fàrmacs i les noves molècules,i els nous materials, la teràpia gènica , la bioquímica (reactius, teràpies), la immunologia, l’automàtica (comoditat,productivitat,) el medi ambient (el reciclatge i les noves energies), els mitjans de transport col·lectius (trens ràpids de rodalies), els automòbils elèctrics, híbrids, etc

Ens queden pocs anys per a poder reconvertir el país a un altre model. Espanya ( Catalunya de retruc) por ser una rèmora per a Europa. El BCE té por de com afectarà la futura pujada de tipus d’interès (1-2 anys?) a l’economia espanyola, de com el nostre govern no serà capaç de reduir l’endeutament i el dèficit ( gastar més del que ingressa). Ens podríem veure dins un escenari fora de l’euro, amb molt d’atur.

La única sortida en aquest escenari catastròfic però no eliminable fora l’emigració massiva de gent, dels més pobres i dels més preparats, per raons oposades...

El primer pas és eliminar la colla d’incompetents, lladres, cínics, ego maníacs, que ens manen i depurar responsabilitats ( presó i incautament dels bens) dels delinqüents del passat.

PER QUÈ S’EQUIVOQUEN TANT ELS ECONOMISTES?

PER QUÈ S’EQUIVOQUEN TANT ELS ECONOMISTES?

És sorprenent observar la contradicció que presenten les diferents prediccions macroeconòmiques. Quines són les raons?

Quan la tendència està clara, per exemple, en un cicle alcista de l’ Economia, els models es limiten a fer una extrapolació del que passarà i habitualment ho encerten. Es gairebé tan simple com dir: si fa 2 anys vàrem créixer el 3% i l’any passat el 3,5%, és molt probable que aquest any ho fem a un 4%. Els models fan restriccions, hipòtesis que en temps “normals” són acurades.

El problema apareix quan hi ha molts factors variables, molts impredictibles , especialment dins una economia global en que tot és a l’hora causa i efecte. En aquests casos, el coneixement profund de la realitat social i econòmica del país , l’experiència prèvia i l’objectivitat són claus.

Quan els economistes, amb les seves grans limitacions en entorns complexes (o sigui, el mon real) estan al servei dels polítics ( d’aquells que molts casos roben, enganyen, menteixen, amaguen, corrompen) les prediccions seran demagògia pura. No ens ho mereixem. O pot ser si per no reaccionar.

QUI HA TIBAT DE LA MANTA?

Anava a dinar quan m’han trucat per comunicar-me la detenció d’en Macià Alavedra, d’en Prenafeta, de l’alcalde de Santa Coloma de Gramanet i d’altres “menys honorables”. El Sr Millet, a qui ahir agraïa en aquest blog que hagués despertat (encara que involuntàriament) la consciència del país de lladres institucionals on vivim, ha perdut protagonisme. Nous lladres.

La veritat, m’he alegrat molt. Tots sabem que aquests polítics han acumulat bens, diners, han exercit tràfec d’influències... però ha estat finalment l’omnipresent i inefable jutge Garzón qui ha iniciat el procés.

Per què tants anys després dels fets? Per què s’ha trigat tant? La única explicació que se m’acut és la guerra pel poder entre els partits polítics. Gurtel, Millet, ex càrrecs Generalitat ( CiU), alcaldes socialistes. O bé, és possible que qui anomena o autoritza als polítics hagi decidit fer foc nou i per a això cal eliminar tots aquests indesitjables.

Ahir nit en Jordi Pujol va dir que si obligaven a CiU a tornar els diners de la Fundació Trias Fargas ell diria qui d’altres formacions ha cobrat què.- Magnífic ¡¡. Per cert, no fora obligació seva dir –ho si ho sap, independentment de si es tornen o no els diners de la Fundació Trias Fargas? Això és l’honorable. Si no ho ha fet fins ara és perquè tots tenen les mans brutes.

Mentrestant , el país s’ enfonsa amb més atur deute, delinqüència i sense perspectives clares. Al carrer tothom parla de la manca de credibilitat d’aquesta pseudeodemocràcia. Anem seguint un model barreja entre l ‘italià (recordeu les operacions anticorrupció dels 90) i del francès ( immigració0 no integrada i subsidiada).

Alternatives? : neteja a fons, recuperar els diners, lladres i delinqüents a la presó, llei electoral nova amb llistes obertes o tancades amb permutació , finançament transparent dels partits, penes de presó dures.

Un darrer comentari. Jo visc a l’Ametlla del Vallès, lloc conegut entre altres fets per ser la llar del Sr Millet. Els darrers dies ha augmentat la presència dels Mossos perquè estant tornant els robatoris a qualsevol hora del dia, al vespres i a les deu del matí. Què passarà quan hi hagi més atur?

GRÀCIES SR MILLET

Molts fets desafortunats tenen aspectes positius. El cas Millet ha posat en evidència un secret a veus: el tràfec d’influències a banda d'un robatori "per-se".

No ens enganyem: no és possible “distreure” tants diners sense “treballar en equip”. L’Ex Honorable Pasqual Maragall ja va parlar de comissions del 3% en el seu dia., sense cap transcendència. Un anònim va denunciar al Sr Millet l’any 2002 descrivint el que passa i algú ho va aturar. Potser actualment algú del seu equip no està content o més aviat de l’equip contrari.

El cas és que descobrir el podrit que està la classe política demana, exigeix una resposta dràstica per part dels ciutadans. Com jo sóc català, visc a Catalunya i no vull que el meu país desaparegui entre els lladres d’aquí i els centralistes, he optat per la “tabula rasa”. Les formacions actuals estan caduques, amb sistemes “clientelistes, nepotistes, amiguistes”, que s’afavoreixen internament, es perpetuen i fan mal a la societat.

A quin polític l’importa que el pes industrial dins el PIB hagi baixat del 27% al 17%? O que Catalunya destrueixi més llocs de treball que l’estat espanyol? I creueu que fent voreres i rotondes ho arreglarem?. Mentrestant, el Macro economistes fan previsions econòmiques basades en models molt imperfectes i que es contradiuen entre ells quan el sentit comú veu que estem avocats a un desastre.

Jo no vull aquesta m.. de país que m’estan construint. Senzillament no m’ho mereixo I tu? Cal superar l’engany dialèctic de “política de dretes i política d’esquerres” i substituir-lo per “convenient- no convenient per la societat actual i futura”, “racional o estúpid”, “ètic o immoral”, “ben fet, mal fet”. I com pot ser som minoria, fem lobby català a Brussel·les, a la web, a Europa, al mon. Cal superar el complex espanyoliste de que els catalans som o deixem de ser. No han de ser el nostre mirall.

Amb aquestes premisses veurem que cap formació política actual pot resoldre el problema. Foc nou i catalanista si ets/et sents català o al menys vius a Catalunya. El Sr Millet pot ser la gota que fa vessar el got. Si és així, serà el primer robatori que aporta alguna cosa a la societat. En tots els altres casos no ha passat res de bo. No deixem escapar l’oportunitat.

Un català emprenyat i decebut.

OBAMA PREMI NOBEL

OBAMA PREMI NOBEL

És una broma de mal gust que desacredita els Premis del penedit inventor de la dinamita.

La historia de la civilització mostra que els caps d’Estat es deuen als seus ciutadans i han “d’assegurar la pau “ ( o conservar el poder) amb exercits i armament. El Sr Obama és el líder de la nació més armada del món, exportadora d’armes a països tan beligerants com Israel . El Sr Obama ha d’enviar tropes a l’Afganistàn , ha de lluitar contra Al Quaeda, tenir míssils, tancs, avions, destructors. Potser no li agrada però el càrrec ho exigeix.. Evidentment aquesta realitat és incompatible amb el Premi Nobel de la Pau.

Els discursos del Sr Obama són eloquents, inspirats , pronunciats amb una veu profunda i sincera. Però el Sr Obama ha d’aconseguir que els Estats Units controlin el món.. amb armes.
La Pau és un altre cosa. En Vicenç Ferrer en sabia molt d’aquest tema. Ara és mort i no li poden donar cap premi. Ell no va comprar, ni fabricar, ni disparar, cap missil. Va procurar cuidar els més desfavorits. Això és la pau. Per què no li varen donar amb ell aquest premi?

Suposadament els premis tenen un reconeixement a una tasca profunda, llarga, efectiva, trascendent. El Sr Obama té més bones intencions (o al menys les verbalitza) que molts polítics, vol emprar la diplomàcia però a Palestina el problema segueix. A Afganistan, hi ha una guerra sense fi amb l’excusa o explicació d’Al Quaeda i els talibans. El Sr Obama no ha millorat el mon.

Si algú volia desacreditar la credibilitat dels Premis Nobel ho ha aconseguit. Si li volen donar un Premi al Sr Obama , el més adient fora el Nobel de les Intencions i dels Propòsits. Ja sabem que l’ infern (que sembla que no existeix) està ple de bones intencions. Però la Pau és massa seriosa per a fer broma.

LA NETEJA

Tothom està esparverat pels darreres escàndols financers, politics i socials. Jo, com sóc una mica catastrofista considero que cal fer net abans de començar. Tos aquests fets són símptomes de la societat malalta i encara hi ha molt més.

Per començar, el finançament dels partits és una hipocresia. El problema no és que els partits tinguin aportacions particulars. La qüestió és saber qui les fa, l’ import, què es fa amb aquests diners i evitar el tràfec d’influències, fer servir les aportacions com a inversió per obtenir favors futurs, costum molt habituals els darrers anys. La política espanyola i la catalana estan plenes d’aquesta hipocresia. Fins que no es prenguin les mides esmentades no farem net.

La qual cosa ens porta a la següent qüestió. És impossible que les actuals partits polítics amb els personatges ( no els puc anomenar líders) que els manipulen (enlloc de dirigir-los) resolguin els múltiples problemes de la societat. Ni poden si saben ni volen.

A Catalunya tenim dos esquelets del passat : CiU i ERC. Com els que ens sentim catalans som minoria necessitem una veu nova amb regles noves. Partit polític sí, però a més a més amb unes premisses:

a) Catalanisme universal i projectat en el futur abans de res. Rafael de Casanovas fa molt anys que està mort. Jordi Pujol és el passat. D’ERC millor no parlar.

b) D’ampli espectre polític (el que en nomenclatura obsoleta s ‘anomena “esquerres i dretes”).

c) Amb vocació de lobby, grup d’influència capaç d’assolir resultats que tothom sap són convenients i necessaris.

d) Que deixi els debats ideològics i tingui sentit pràctic.

e) Que treballi per projectes concrets: energètics, mediambientals, educatius, sanitaris i assistencials, empresarials, de transports, d’oci, de relació amb els altres països.

Em sembla molt bé que el Sr Laporta faci política. Al cap i a la fi “el Barça és més que un club” i en aquests moments em sento més representant per aquesta entitat que per cap altre. El Barça exporta un model de país amb el que m’identifico. A més a més, els espanyolistes també fan servir les seves entitats esportives com a portaveu polític i mitjà de difusió propagandístic.

Finalment, els catalans hem de millorar la nostra autoestima. D’això en parlarem en un altre article.

LA TARDOR QUE ENS ESPERA

Hola a tothom.

Després de l’ interval estiuenc on tot es paralitza i “tota cuca viu”, tornem a l’engany diari..Uns quants per a començar.

Fèlix Millet o Brutus i Juli Cèsa.r I “tu també fill meu?” Cop a la burgesia catalana, a un col·lectiu que semblava una mica per sobre de la misèria estatal, amb superioritat moral, ètica i cultural. Doncs no… Catalunya diluïda social, cultural i moralment. Robatori educat, continu, a llarg termini. Les institucions i autoritats públiques i els auditors falsejant o ignorant la informació, sense intervenir ... Per què els paguem?

A Espanya tenen un 20% d’atur però algú veu la recuperació (¡¡¡) Deu ser de la banca. Com no hi han diners, doncs pugem els impostos¡. Del Sr Botín i altres? No clar, de la classe mitjana, o sigui de tothom perquè a l’hora de pagar “Hacienda somos todos”, “menos unos cuantos, los de siempre”, s’hauria d’afegir..També es vol pujar l’ IVA. Efecte desitjat: més recaptació. Efecte obtingut: més economia submergida.

Les coses no van millor pel President Obama. Malgrat la seva indubtable talla intel·lectual, la seva dialèctica i convicció. Tal com varem anticipar fa uns mesos en aquest blog, Obama no pot canviar res.

Veiem : la sanitat USA? Qui pagarà la festa? Els ciutadans? Clinton va fracassar en aquest tema. La gent no vol més impostos.

CO2 i Kyoto. La industria Nord-americana no es pot aturar i per evitar temptacions , 2500 lobbistes fan la seva feina . Lobbista no ve de llop però com si ho fes.

Palestina: el tema de sempre. Els jueus i el seu Estat excloent per in secula seculorum.

Afganistan? El territori pertany als talibans així que o més soldats americans o guerra perduda…

Subprime? : els ciutadans pagant en forma de Deute Públic Perpetu (ja ho varem analitzar), la banca feliç (els banquers, no els bancaris) i aquí no ha passat res.

Límit de sous al executius? Doncs societats a paradisos fiscals i mecanismes alternatius, com el cas dels 45 directius del Barclays.

Més controls comptables a les empreses ? Més cost, més burocràcia però inútil. Només cal “persuadir” al controlador i ja està. El mateix discurs de sempre.. “s’ha de controlar, s’ha de posar límits i fi a...”

Fi dels Paradisos fiscals? Ni en broma. Hi ha molts estaments empresarials, politics interessats en la seva existència.

Grip A: pànic mentre moren milions per causa de la malària, la diftèria i la fam.. sense vacunes. Roche, Ramsfield i Tamiflu molt contents. Grip A, Grip aviar.. Cal preparar la propera grip, la del gat o grip del gos..

Els polítics no canvien res que no estigui latent a la realitat i res ha canviat encara. .

Pròxims esdeveniments a Espanya :

ETA seguirà. Els sindicats no es mouran. Podeu imaginar per què, oi?. La gent sense feina cobrarà poc però cobrarà el subsidi pagat amb la pujada d’impostos. La gent li donarà l’esquena als polítics, més abstenció. El PP pujarà. No es crearan llocs de treball.

A la Catalunya diluïda, Laporta arrossegarà molta gent de Convergència i Esquerra, jo entre ells.. Ja ho comentàvem a l'Abril .

L’Estatut declarat constitucional perquè com no serveix de res (no implica més diners per a Catalunya), ¿per què crear un focus de tensió ideològic inútil i confrontació amb els catalans?. Al final ni un euro més d’ingressos per a Catalunya

I tu, et vacunaràs? Contra què? La grip A o el passotisme col·lectiu? Un consell, esbrina els efectes secundaris de la vacuna no fos cas.

LA MORALITAT S'HA ACABAT

LA MORALITAT S’HA ACABAT.

Després de l’acte de contrició dels financers, bàsicament per a demanar que els ciutadans paguéssim les pèssimes inversions i préstecs a morosos amb més deute públic, de la promesa de posar més regulacions i restriccions a les entitats financeres i de no pagar sous exorbitants als executius , s’ha tornat a la normalitat . Amb l’excusa de que el talent s’ha de pagar(¿???) per atreure als grans (i)responsables , es tornen a pagar desenes de milions de $/€ a les dues bandes de l’Atlàntic...

Algú pensava que canviaria alguna cosa?. Si us plau, veieu “Yes ,Minister”, la millor sèrie d’educació política de la historia i entendreu com funciona tot.

MALTHUSE ESTÀ VIU.
BON AGOST A TOTHOM.

Estic descansant (i treballant una mica, per no perdre el gust a un bé escàs). He exhaurit les temàtiques habituals en els meus posts. Tot segueix el seu curs : Europa es refà més o menys, Els Estat Units intenten agradar a tothom amb polítiques voluntaristes i positives però difícil, poc creïbles i incompatibles amb un deute públic astronòmic i perpetu i amb voler ser la primera potencia del món (amb el permís de la Xina) i a Espanya (Catalunya) tot segueix igual : atur galopant, empreses que no obriran al setembre, el PIB baixant... Les previsions de la bola màgica de setembre del 2008 es compleixen i es continuaran complint puntualment. Amb aquesta canícula estiuenca, el cap em vull malgrat els freqüents banys i em venen dues reflexions, una estatal i l’altre mundial:

a) Espanya generarà emigració en un futur. Alguns joves, els més aventurers, creadors, positius i lluitadors se'n aniran cercant noves oportunitats que un país vell portat per incompetents no els hi pot oferir.

b) La segona reflexió no té res a veure: sabeu quants habitants hi ha a la terra? A prop de 6900 milions, el doble que l'any del disc Abbey Road dels Beatles, el 1969, només fa 40 anys i més de 4 vegades la població de l'any 1900 que eren 1600 milions. Cada cop es triga menys en doblar la població a la Terra.El debat d'en Maltuse sobre la suficiència o insuficiència dels recursos alimentaris i energètics, té plena actualitat. La bona noticia és que les fonts d'energia alternativa per exemple la solar (incloent els Plans Solars del Sàhara) i l'eòlica poden donar respostes efectives a mig llarg termini. Però el problema de fons segueix: el creixement de la població ha estat exponencial com mostra el següent gràfic. A més a més, les Governs s'endeuten (bé, ells no, nosaltres) per a poder pagar la factura social insostenible.
Davant aquest problema, la resposta no és social ni política, sinó biològica. A qualsevol ecosistema, quan l'hàbitat es fa petit, els éssers vius entren en competició. I sobreviuen els més forts i competents (adaptables). La humanitat limitarà la població i per aconseguir-ho ha de limitar el creixement, ha de tenir espai físic i no ha de destruir l'entorn de forma irreversible que el faci inhabitable. Això descartaria una guerra nuclear com a solució planificada. El sistema més fàcil és mitjançant una guerra biològica que elimini als més dèbils i on només els que tinguin resistència enfront el virus- bacteri sobrevisquin.... Òbviament jo no defenso això, només ho exposo. Jo no m'he inventat la terrible realitat.L'esforç(cost) necessari per a preparar organismes mutants, letals per una part de la població i de rapida propagació és molt reduït comparat amb el desenvolupament d'altres mecanismes de "control del creixement de la població" eufemisme de eliminació massiva). Les tècniques d'enginyeria genètica per crear modificar aquests microorganismes mortífers estan prou desenvolupades i es troben a qualsevol llibre de text, universitat i a Internet.
Ja sé que pot sonar a teoria conspiratòria.. Però l' Èbola, la Sida, la grip A... són productes de la naturalesa o experiments?. Coses molt més estranyes s’han vist

LA SALUT MENTAL

Un dels grans problemes de la nostra societat i que no està sent tractat de forma adient és la Salut Mental. La Generalitat ha fet un gran esforç econòmic (des del 860 euros al 2003 fins a gairebé 1200 l’any 2008, per persona).Malgrat això lLa salut de la població s’està deteriorant. Les dades de la Generalitat (SCS) ho demostren. La depressió, l’ansietat, els trastorns adaptatius, les addicions, són símptomes de que la nostra Salut està empitjorant. I no tant sols la nostra salut, sinó la nostra felicitat. Les malalties esmentades són indicadors clars de que la gent se sent cada cop més infeliç.

Quan parles amb els professionals de la Salut et diuen que un elevat percentatge de les visites ambulatòries són directament sobre salut mental. Inclús moltes malalties o afeccions (lesions musculars, circulatòries, d’esquena) amaguen alguna causa psicològica: atur, problemes de parella, problemes econòmics, insolvències, maltractaments, addiccions al tabac, l’alcohol, les drogues “dures”..

Quines són les causes de la nostra pobre salut mental? Sens dubte, el canvi d’hàbits de vida. La societat de l’opulència, el consum desenfrenat i la incapacitat per mantenir un nivell de despesa conseqüent , els grans préstecs hipotecaris, els grans automòbils de 40-50000 euros, els restaurants de lux , etc no ens han fet més feliços però han posat una càrrega insostenible.

A més a més, pagar tot això ens ha fet dedicar molt temps, massa, a la feina, abandonat l’educació dels fills : és més fàcil donar- los - hi uns euros que dedicar-los temps i afecte. El model que ens nostres fills tenen és “viu ara”, “no hi ha futur”, “satisfacció immediata”, “els pares que paguin”, “ho vull ara”, exigència, materialisme, consumisme, insatisfacció perpètua.

El mitjans de comunicació, començant per la sovint tòxica TV, mostren un model d’èxit fàcil, sense esforç, basat en el sexe, la música (pot ser no mereix aquest nom), la festa i el descontrol.
A la situació actual, sense fons de generació de riquesa sòlides especialment al nostre país , amb molts aturats, hi ha una explotació del treballador que fa moltes hores per mantenir els llocs de treball. Un indicador d’aquest fet és que ha baixat l’absentisme i les baixes mèdiques. Hi ha por. Aquesta por es transmet a la família, les relacions, amb un mateix. Es cerquen mecanismes per atenuar l’angoixa i l’stress: l’ajut mèdic( fàrmacs) o les addiccions “escapistes”.

Les drogues, des del socialment acceptat alcohol i “porro”, fins l’estesa cocaïna i les pastilles, produeixen trastorns de conducta addicionals que es manifesten com a problemes de Salut Mental, sovint crònics, és a dir, per a sempre.

Alternatives : reduir el consum al mínim, portar cotxes més petits i de poc consum( no m’atreveixo a dir fer servir el transport públic perquè ens molts casos el seu estat és semblant al de la Salut Mental), dedicar més temps a les coses simples que sempre han estat, les dels nostres avis , la lectura, la música, la conversa, la natura, la comunicació familiar.. Algú dirà que si reduïm el consum hi haurà més atur. El creixement econòmic ha de venir per la cultura, la tecnologia, un oci de qualitat (inclòs turisme) i la Salut (preventiva i curativa).
Seguir el camí que hem agafat ens portarà al model de vida yankee: psicòlegs i psiquiatre per esmorzar, separacions, homeless, marginació, obesitat (cada cop estem menjant pitjor) ,delinqüència, violència..

Qui parla de Salut Mental al nostre país?. Els polítics no ho fan pr raons òbvies : no porta vots. Fa uns anys, alguna escola de negocis va parlar de “conciliació de la vida familiar amb la laboral”.S’havia de treballar menys hores. Una mostra més de manca de visió de futur , de cinisme i de mercantilisme, intentant vendre un concepte “novedós” (novedós?parleu amb un pagès, si el trobeu, clar ). Qui té feina fa moltes hores i estar aturat no és conciliar res. La conciliació té a veure amb el model de vida i el creixement pel creixement, predicat per moltes escoles de negoci, no es sostenible, al menys amb la nostra Salut Mental.

Un darrer consell: simplifiqueu la vida i compreu temps però abans decidiu per a què el voleu fer servir.