Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xina. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de desembre del 2009

canvi de cromos

EL PETROLI D’IRAK

El Govern d’Irak (¿?) ha assignat pous de petroli a la Xina i a Rússia en un simulacre de subhasta en lloc dels USA. Algun “neocon” de l’era Bush ha tingut el cinisme de dir que això demostra que els americans no varen intervenir a l’Irak per a tenir el control del cru.

Veiem, els Estats Units tenen un Deute Públic enorme, perpetu i com hem comentat altres vegades, els Xinesos i els Japonesos són els compradors ( i per tant finançadors) d’aquest deute. El Japó depèn relativament poc del petroli ( consumeix el mateix número de barrils d’ençà 1945¡¡ de forma que estan fora d’aquest joc.

La Xina ,en el seu avanç imparable , en el seu creixement i co-lideratge de l’economia mundial, necessita energia. Tallar l’accés de la Xina al Golf va ser una jugada estratègica dels Estats Units. El seu control de la zona els hi aporta un argument més per a obtenir finançament xinès: “si em financeu ( compreu el meu Deute) us dono pous de cru a canvi”.

Rússia i els Estats Units tenen una relació complicada. Rússia no pot acceptar el domini de la Xina i vol part del pastís. Es probable que negoci del gas rus hagi facilitat un canvi de cromos...

Lògicament, si la Xina i els USA volen petroli, no disminuiran la seva contaminació mediambiental i no es podran comprometre a res ni a Copenhagen ni a cap altre escenari teatral.

Algú encara confia en l’Obama?

dimarts, 28 d’octubre del 2008

LA XINA I CATALUNYA

LA XINA I CATALUNYA

En que se semblen Catalunya i la Xina? Això no és un acudit de l’ època Pujol. Se semblen en que les dues paguen la festa...

El deute americà no ha parat de créixer d’ençà es varen aplicar les teories d’en Friedman, a l’època Nixon. Es va emetre Deute Públic fins nivells insospitats. Per cert, aquest Deute va permetre la carrera armamentística del President Reagan que va arruïnar la URSS.

La situació és com si una família demanés una segona hipoteca per pagar la primera i després una tercera per fer front a la segona i una quarta.. On és el límit? En el “crèdit” (aquest és l’origen de la paraula) que li donin les entitats financeres. Qui finança als EUA? La Xina que ha comprar el Deute Americà . Si els EUA no paguen el deute (ni tant sols els interessos) que farà la Xina? L ‘equivalent a embargar a la família insolvent? I com s’embarguen als EUA? Comprant al país. Els grans capitalistes pot ser no tinguin masses problemes però, i el poble?

A Espanya les coses s’han fet de forma diferent: a banda del Deute Públic per finançar la festa, s’ha espoliat Catalunya , Balears i País Valencià sistemàticament. Fent un símil, és com si la família que no pot pagar la hipoteca, li treu part del sou al veí, en nom de la solidaritat i posats a fer, qui el veí li pagui també les reformes de la casa, el cotxe i les vacances. Si el veí el nega, és titllat d’insolidari i egoista..

Jo no en dic solidaritat d’això..

Jordi Delcor i Garrido Ph D

609 790 913

jdelcor@gmail.com