dijous, 16 d’octubre del 2008

UNA NOVA ARQUITECTURA FINANCERA


UNA NOVA ARQUITECTURA FINANCERA


El Primer ministre Gordon Brown està liderant el procés de la U.C.I financera. U.C.I vol dir Unitat de Cures Intensives i Unió Capitalista Internacional .

No hi ha dubte de que Gordon Brown és un bon tècnic, pragmàtic, que sap resoldre coses a diferència del seu antecessor , Tony Blair, molt més polític, és a dir , amb un discurs amb somriure manipulador, amb “cafè per a tothom” , demagògic , bel·licós i sempre en campanya, actuant de cara a la galeria.

M’agrada el Sr Brown. Poc fotogènic però efectiu en temps de crisi. Podria donar classes de política a tota la plèiade de personatges pseudo líders europeus. Ell i el Sr SarkoZy representen el lideratge més autèntic que pren mides antipopulars però necessàries.

Una altre cosa és això de reinventar el capitalisme. El capitalisme és capitalisme . O bé es fa una cosa nova amb un altre nom o no hi haurà avenços.

Sota el meu punt de vista, aquesta nova “cosa” o filosofia hauria de tenir una axiomàtica incloent principis del tipus :

a) No és legítima una activitat empresarial que vagi en contra dels drets humans: (veure la declaració dels les Nacions Unides).
b) No és legítima cap activitat que perjudiqui el Medi Ambient.
c) S’ha de minimitzar l’ impacte de tota activitat laboral en el Medi Ambient. No es podrà vendre “quota de contaminació” a altres empreses o països.
d) Les empreses pagaran impostos en funció no tan sols dels seus beneficis econòmics si no del respecte a les persones, naturalesa i objectes amb una Normativa Internacional de Compatibilitat Econòmic Social Mediambiental.
e) Els beneficis distribuïts entre els empleats desgravaran als empresaris que ho facin.
f) S’haurà de protegir (fiscalment i amb crèdits) als emprenedors i empresaris legítims, és a dir, els que compleixen tot l’anterior.
g) Es limitaran dràsticament les activitats de Borsa i els productes derivats excepte els format per cistelles de valors empresarials accionarials i/o renda fixa.
h) Els delictes econòmics contra institucions tindran una consideració de molt greus amb privació de la llibertat immediata dels autors.
i) Es limitarà i faran públiques les retribucions dels alts directius. No es podran donar indemnitzacions milionàries.
j) Es fixarà per llei el preu dels productes bàsics : aliments, comunicacions i energia “imprescindible” (vol dir més transport ferroviari i menys cotxes i camions).
k) Es demanaran explicacions directes als Parlamentaris podent exigir responsabilitat qualsevol ciutadà si hi ha indicis de incompliment de les tasques i/ o abús de poder . No hi haurà exempció de responsabilitats en cap moment.


La cistella anterior pot semblar molt variada i dispersa però cobreix un ventall molt ampli d’aspectes que fallen i que són el fonament dels actuals desastres.

I per què no parlo de tràfec d’armes?. Realment, no crec que gairebé cap dels punts anteriors es posi en marxa i menys el tema de les armes. No confio gairé en el èsser humà (creença basada en l’experiència). Així que no podrem refundar el capitalisme. Tothom donarà les gràcies al Sr Brown i probablement perdrà les properes eleccions perquè el Sr Brown és un solucionador i els solucionadors només es volen quan els altres ho han espellat molt. Després tothom acomiada al lampista.

Fins que no passi una de grossa en el món real no hi haurà cap canvi. Tot el que es pugui arreglar prement una tecla i posant 2.000.000.000.000 és fàcil. Ja sabem qui paga el compte. Qui vol arreglar res ? Ja està arreglat, fins a la propera...

I si fos una central nuclear? Això ja fora més seriós. Cau dins el món real.. Llavors tothom es qüestionarà d’on surt l’energia. A Catalunya, les centrals ja estan donant avisos. No passa res, tot està sota control. Quina por, Déu meu, quina por¡

Sort Sr Brown.

Un admirador

Jordi Delcor. PhD

dimecres, 15 d’octubre del 2008

FUSIONS DE CAIXES I 1.700.000.000.000 EUROS



FUSIONS DE CAIXES I 1.700.000.000.000 EUROS


Resum article publicat a l’Avui
Via lliure a les fusions
Zapatero recolza fusions entre caixes d’estalvis davant la crisi financera
David Portabella
Madrid Ult. Act. 15.10.2008 - 23:03 hs
Tota crisi va acompanyada d’una selecció natural i José Luis Rodríguez Zapatero creu que, en el cas de les caixes d’estalvis, la seva lluita per la supervivència dins el sector financer passa per les fusions. Tot i que segueix presumint de la bona salut del sistema espanyol, el president del govern central admet que “en un moment de greu crisi és probable que hi hagi fusions” i avança que si dues caixes d’estalvis ho plantegen l’executiu “haurà de col·laborar per tenir un mapa més racionalitzat, més eficaç i més competitiu”.La hipòtesi de fusions en el sector havia sigut apuntada pel governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez.

ANÀLISI.

A http://jordidelcor.blogspot.com/2008/10/el-banc-central-europeu-i-la-reserva.html
I http://jordidelcor.blogspot.com/2008/10/si-que-s-una-qesti-de-mida.html
Vaig escriure unes possibilitats que comencen a ser reals : les fusions de caixes i la màquina de bitllets virtuals per tapar el forat negre.

L’economia no és una Ciència. És un joc que fa servir tècniques matemàtiques més o menys depurades i models molt imperfectes que funcionen en situacions lineals sense incloure els autèntics fets de la realitat, molt més complexes que qualsevol simulació.

La realitat econòmica funciona perquè hi ha activitat, esforç, demanda i oferta. La Borsa, les Swaps, els productes derivats, les opcions de futurs, l’especulació de divises, no generen riquesa real però fan més rics a qui té informació privilegiada. Aquest món irreal és una forma de ludopatia molt perillosa i ens pot portar a situacions com l’actual.

De sobte, cal reactivar l’activitat econòmica real, la que produeix. I si falten diners, doncs es creen i punt. Que això equival a una devaluació.? I què? Com tots tenim la mateixa moneda, no es nota gaire, perquè no cal canviar-la, excepte quan fem la conversió entre dòlars, lliures, esterlines, iens i euros. I el yuan, moneda xinesa, no cotitza lliurament. Són les autoritats xineses les que fixen el canvi per tant les relacions de canvi són molt més estables, excepte terrabastalls... Així que 2, 3, 4, 5, 10 bilions d’euros més o menys no es noten gaire..

Això si, quan les coses van malament, socialitzem les pèrdues, quan van bé, privatitzem els beneficis... Les pèrdues són cosa de tots, els beneficis només d’ alguns. És possible ser més cínic? Em costa de creure..

Jordi Delcor PhD.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

LA CRISIS FINANCIERA, EL NUEVO ENGAÑO DEL GOBIERNO


LA CRISIS FINANCIERA, EL NUEVO ENGAÑO DEL GOBIERNO.

CON 50000 MILLONES DE EUROS NO HAY NI PARA PIPAS.

La Vanguardia publica un interesante resumen histórico sobre la crisis. Aparentemente, “ya antes de las elecciones de marzo, el anterior responsable de la Oficina Económica del presidente, David Taguas, propuso crear una agencia con participación privada que emitiese deuda de la gran banca para comprar activos financieros a bancos y cajas” ( comentado en este bloc, uno de los mecanismos para refinanciar).
De ello se deduce que el Gobierno era conocedor del impacto de la crisis USA en nuestra economía y había partidarios de emitir Deuda para comprar activos tóxicos.
Según ese artículo “El ministro de Industria, Miguel Sebastián, en reuniones con el presidente y con Solbes, insistió en el tema y propuso medidas que no llegaron a ver la luz”.
Según fuentes consultadas, en estos debates Zapatero compartía la visión más optimista de Solbes, que esperaba que las turbulencias remitieran y se normalizara la situación.
ANÁLISIS :
¿Se trata de debatir? ¿No hay hechos objetivos? Por ejemplo :
¿Cuántos activos y productos derivados de dudosa cobro han comprado las entidades financieras españolas?

¿Qué porcentaje de morosidad cabría esperar en España?¿Qué impacto tendría en los resultados de las entidades financieras?

¿Qué necesidades de liquidez habría y con que recursos se contaría?. ¿Cuáles serían las necesidades de financiación =tesorería) de dichas entidades en un futuro próximo? (12 meses?

¿Por qué esa manía de esconder la realidad?. ¿Para no alarmar?¿Para no perder votos?
El hiperoptimismo (y parece que Zapatero lo padece) es muy peligroso. Aunque menos frecuente que la depresión, conduce potencialmente a grandes desastres. La visión que proporciona de los hechos “borra” literalmente los rasgos negativos o que no confirman la propia versión de la realidad.
A Zapatero le ha pasado lo mismo que al PP con el triste 11 de Marzo : pretendieron ocultar la realidad y al final les explota en la cara. El 11 de marzo fue de efecto inmediato, la crisis actual es una onda expansiva tipo “tsunami” de límites y consecuencias finales desconocidos aunque presumibles.
Una vez más, el pueblo, víctima del engaño y pagando la factura. Ese supuesto no querer alarmar genera más alarma. Nos siguen tratando ocmo niños inmaduros y ese ofensivo. La democracia se reduce a depositar una papeleta en una urna y olvidarse del resto Mientras tanto ¿dónde están los directivos de las entidades financieras responsables directos de este desaguisado?
Como en el caso del 11 de marzo, los co- responsables /inductores /provocadores directos (Aznar por meternos en la guerra de Iraq contra la voluntad popular y las entidades financieras por dar 120% de hipotecas a morosos, fomentar el consumo desmesurado y presumiblemente comprar activos tóxicos ) están libres. Y los ciudadanos pagando el desaguisado.
Dr Jordi Delcor.