dijous, 20 de desembre del 2012

CATALANITZAR ESPANYA CARRASCAL 1978


Això va escriure Jose Mª Carrascal en 1978. Uff. per què no es va dedicar a la política?


"CATALANIZAR ESPAÑA



No se asusten. No se trata de abogar por el dominio del catalán sobre el resto de los españoles; no
se trata de sustituir la hegemonía madrileña por la barcelonesa. Además, dudo que a los catalanes
les interesase. Los catalanes perdieron, hace mucho tiempo, sus ambiciones hegemonistas - más o
menos desde aquel episodio fulgurante de los almogávares - y desde entonces se han dedicado a su
propio florecimiento, en vez de malgastar energías en subyugar a los demás. Tal vez porque fueron
los primeros, entre los pueblos de Europa, que comprendieron que imperialismo es contrario a
democracia. Hay que temer muy pocas cosas de los catalanes, y la que menos, afanes de señorío.
Lo que aquí sugerimos es cosa muy distinta y más profunda: que la catalanicidad pase a ser parte
operante del alma española, hasta ahora no fecundada por ella: que el hecho catalán no se reduzca
a aquella esquina, sino que se incluya en el resto de la nación, no para aplastar lo que es genuino
de cada tierra, sino para ensancharlo, potenciarlo y enriquecerlo, haciéndolo más apto para la
nueva situación que España inicia.
Una de las mayores desgracias que ha sufrido nuestro país, es lo que ha venido presentándose
como "espíritu español", apenas impregnado de catalanismo, cuando debería haber sido uno de sus
ingredientes principales. Bien distinto nos hubiera ido, muchas desventuras nos hubiésemos
ahorrado, de haber ocurrido así. Pues pudo haber tiempos en que, para ser algo en el mundo, lo
mejor era descabezar moros, cruzar cordilleras o conquistar imperios con una docena de hombres.
Pero esos tiempos han pasado hace muchos siglos, y al empeñarnos en sujetar el alma española a
tales características, la hemos empequeñecido, mutiladola y haciéndola poco apta para las nuevas
.
circunstancias.
No recuerdo quién dijo, que la única forma de hacer una nación moderna de España, era llenar el
país de suizos o ingleses. ¡Y eso teniendo al lado a los catalanes} ¡Qué ceguera¡ ¡Qué desatino¡
Cataluña ha sido la gran desconocida para el resto de España; desde luego más desconocida que
Francia, Italia, Inglaterra o la misma Alemania. Se conoce más la literatura rusa que la catalana, y
nuestro conocimiento de Cataluña, está hecho a base de cuatro lugares comunes, todos ellos
erróneos cuando no agraviantes. Sólo los que, por azares de la vida, hemos tenido la suerte de que
nuestras familias fueran a residir allí, pudimos darnos cuenta de las enormes diferencias que hay,
entre lo que se cree en el resto de España que son los catalanes, y lo que son en realidad. España
no tiene que ir fuera de sus fronteras a buscar virtudes cívicas modernas: las tiene dentro de ella
misma en Cataluña, y no me refiero sólo a la laboriosidad, al sentido organizador y de empresa, a
la iniciativa. Me refiero a algo más valioso y raro: a la mezcla de tradición y modernidad que hace
a los países a la vez estables y dinámicos, al espíritu de cooperación, sin el que una nación no pasa
de reino de taifas; al respeto a la intimidad ajena, algo prácticamente desconocido en el resto de
España, y que tal vez sea la cualidad más preciosa del espíritu catalán. Todo ello lo necesita
España, hoy más que nunca, pues es con esos mimbres con los que se teje auténtica democracia.
Sin ellos de poco sirven Constituciones, partidos, urnas.
Catalufia viene adelantándose durante los últimos siglos al resto de España, y la gran tragedia de
ésta ha sido no seguir la dirección que le marcaba la que, a fin de cuentas, era su avanzadilla
europea. ¿Ocurrirá otra vez algo parecido? ¿Se construirá la nueva democracia española con la
colaboración de los políticos catalanes, o seguirá ignorándoseles? Y cuando hablo de políticos
catalanes no me refiero a los de allí nacidos, para pasar luego por el filtro de Madrid: me refiero a
los catalanes cien por cien, gentes que nos digan las cosas un poco bruscamente, sin rodeos: que
nos transmitan su sentido común, su instinto práctico, su conciencia de responsabilidad individual
y colectiva. Algo que estamos necesitando cada vez más angustiosamente.
J
Cuando oigo decir a personas sensibles, inteligentes, que Cataluña no puede separarse "porque el
Ejército no lo permitiría", siento como un puñetazo en plena cara. ¿Pero todavía estamos con
éstas? ¿Todavía no hemos prendido?
No. Cataluña no puede separarse porque la necesitamos, hoy más que nunca, y hay que decírselo
cuanto antes, bien alto, sin rubores, sin vergüenzas. Necesitamos no sólo su industria, su arte, su
organización, su modernidad, sino también su espíritu, su ejemplo, sus líderes, su "seny".
Y espero que ella también nos necesite a nosotros, para ser algo más que un rincón delicioso,
cultivado y pintoresco en el Mediterráneo, y proyectar continentalmente, a través de España, el
espíritu catalán, que todavía tiene mucho que decir en esa Europa por hacer.
r
José María Carrascal
Periodista de «ABC" (Madrid)"

dimecres, 5 de desembre del 2012

PER QUÈ FALLA EL SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL SR WERT?



¿Per què falla el sistema educatiu espanyol?
                He llegit un article d’en Xavier Sala i Martin sobre ensenyament desqualificant el contingut de la proposta Wert de la Llei d’Educació. Sense conèixer els detalls de la mateixa, tant sols l’ intent d’assassinat del català queda clar que és una llei ideològica de to feixista i no una llei educativa. Veient les decisions polítiques d’aquest govern no em sorprèn, és absolutament coherent. Es tracte de mal formar estudiants, futur aturats professionals, carn de canó en molts sentits, inclús el literal. Les classes econòmicament poderoses ja portaran als seus fills a escoles on la pedagogia, els recursos i  les relacions socials, escala prèvia del nepotisme,  resolguin el tema de l’aprenentatge. Els “drop outs” (fracassats escolars) consumiran el que puguin.
M’agradaria afegir algunes reflexions, però sobre l’educació:
a)      Si hi ha un 56% d’aturats no és perquè el sistema educatiu falli. Malgrat les seves mancances, els alumnes catalans i espanyols o al menys una part significativa, són bons, qualificats, exportables i exportats, encara que no sigui per un “esperit aventurer” com va dir una altre persona d’aquest desgovern espanyol.
b)      Si hi ha un 56% d’aturats joves és perquè el sistema empresarial espanyol no pot absorbir als llicenciats i enginyers que fabrica, en part degut al negoci del totxo i a la naturalesa especulativa i financera de la classe feudal dominant i de l’economia espanyola en general i en menor extensió la catalana, a la deslocalització i globalització de la que ens vàrem beneficiar entre els anys 50 i 80 i de la que ara som víctimes. No els hi cal tanta gent qualificada, només la que pertany als seus cercles d’escoles cares o “assimilats”. A més a més, els 3000 euros nets que guanyava un enguixador  eren suficient atractiu per deixar l’educació, prou avorrida.

c)       Quant a les modalitats formatives, repetir els apunts del professor és una mala pràctica però en la meva experiència, anar saltant de link en link, ha produït una generació d’alumnes acostumats al copy paste. Crec que un problema és el tipus de modalitats formatives aplicat, que  és molt restringit i un altre és la temàtica i com s’aborda. Particularment  en assignatures que podríem dir “de lletres” ( en el meu àmbit, el management, la qualitat, el  marketing, les vendes, els recursos humans, etc), els meus alumnes dramatitzen  les situacions i fan vídeos, realitzen brainstormings  pels projectes d’empresa i final de MBA ( i aquí si que els links són fonamentals), mapes mentals, esquemes causa efecte, algoritmes,etc. Els apunts són un element més que s’ha de treballar (jo els dono per llegits abans de cada classe). Però crec que hi ha un element que s’ha oblidat: l’esforç i la reflexió individual i sense tecnologia.
d)      La impaciència, la pressa, ha fet que  molts alumnes saltin de pàgina en pàgina web però no assimilin. No els hi agraden els temes que no tenen una resposta immediata. Els seu cap està ple de  multitud d’imatges però en general, poca associació d’idees i poca assimilació. La prova és que se’n obliden de gairebé tot i ràpid i no parlo de memoritzar. I he vist que falta criteri i seny. Aquesta hauria de ser la funció docent, la de facilitador. Aquest és el gran fallo dels docents: no ensenyem a pensar. Consultar què diu un altre suposat expert a internet no és estar informat, és tenir dades però si no hi ha criteri....
e)      Les famílies i l’entorn tampoc ajuden molt. Els joves prefereixen el twitter, el facebook, el whatsApp a estudiar el cicle de Krebbs  i això ni s’apren saltant de link en link.   Els pares ja fan el que poden, abans consumint desaforadament i ara intentant trobar semi feines. No entenen la meitat del que han d’aprendre els seus fills i no tenene l’estat d’ànim per ajudar-los.
f)       La modalitat formativa s’ha d’adaptar al contingut. Si vols dissenyar una columna de destil·lació, resoldre una equació diferencial cal paper, llapis i calculadora, no Internet.
g)      Si volem millor educació hem de canviar moltes coses: la docència, la decència, l’actitud dels estudiants, el model productiu , la banca, els polítics començant pel Sr Wert.

dimarts, 4 de desembre del 2012

WERT I EL CATALÀ


WERT I EL CATALÀ
Els imperis són bàsicament monolingües . L’ idioma és un gran recurs per uniformar la cultura i els valors de l’imperi. La Xina (amb el xinès mandarí),  els Estats Units, la Gran Bretanya i Espanya són exemples.  Els imperis tenen la força per imposar l’ idioma i els sistemes de gestió, la legislació, els dirigents. Espanya ja no és un imperi però vol mantenir l’estil , especialment amb un territori colonitzat com Catalunya..
 La realitat diu que Espanya és un valor a la baixa econòmica, social, ètica, moral, tècnica i científicament.  Internacionalment produeix una barreja de llàstima i burla. Només es mantenen  la cuina, el clima , l’art de nivell i els emigrant qualificats.
Intentar eliminar els idiomes alternatius/ nadius és una forma desesperada de control d’una realitat que no existeix, d’un temps nostàlgic que recorda els vaixells plens d’or i plata de les Amèriques que arribaven sense cap esforç  i mantenien una classe paràsita. La classe encara existeix.
  Aquest comportant  és un gran  exemple d’ignorància, de defensa d’un passat més o menys gloriós, sempre explotador típic dels imperis. El ministre Wert és l’exponent d’aquesta mentalitat tancada, fosca, tosca, medieval,  inquisitora, menyspreadora .
Espanya no té encara democràcia. Dubto que la tingui mai..

dimecres, 8 d’agost del 2012

Venècia no s’enfonsa, Espanya si.


Venècia no s’enfonsa, Espanya si.
He estat uns dies a Venècia.. Molta calor i suor però uns grans palaus: Rizzonico, Mucenigo, Pessaro, Correr, San Marcos, Palau Ducal. Història, sofisticació, història i cultura. El menjar fluix i car, ja ho sabia.  Bona estada. No aneu a Burano, sobre tot.
Venècia  no s’enfonsa, és un gran mite que augmenta la demanda turística. El que  si s’enfonsa  és Espanya i Catalunya amb total passivitat. Ja parlen de rescat , suau, això si.
El rescat “suau” vol dir retallades  per els aturats, per els  discapacitats, per els funcionaris però no per els polítics que ens continuen explotant.   Aviat tocaran les pensions. Més atur, més mala llet, més mentides.
Quan falti  l’accés als aliments per a una part significativa de la població  i sembla que no trigarà  gaire, hi haurà més violència social, més robatoris i més protestes. Al setembre. De moment, anem a la platja o  a Venècia. Venècia no s’enfonsa, Espanya si i molta gent ja s’ha assabentat.

dimarts, 31 de juliol del 2012

QUE NO FALTIN ALIMENTS



Com no hi ha diners, la Generalitat no paga als treballadors socials  i el personal de tres hospitals , unes cent -mil persones i 350 milions d’euros. Els estrangers no es refien dels  espanyols i retiren 46000 milions d’euros deguts a Bankia. Fan bé, l ‘Estat no pot pagar perquè el PIB baixa i es recapten menys impostos.
Que la prima de risc baixi  aquests  dies és una broma del Sr Dragui, vinculat a institucions bancàries i que parla assumint  un rol  gairebé diví, dient que “es farà el que calgui per salvar l’euro” . Alemanya no compra Deute  espanyol i cada cop ens costa més trobar finançament. Estem a  punt de la suspensió de pagaments per si algú no ho sabia.
 A Catalunya 80000 aturats a Espanya 5700000  i pujant.. Si això no és el camí de Grècia…  El problema social serà real quan la gent no pugui menjar. Si et quedes sense sostre, gràcies als vincles familiars ( un dels 4 actius d’aquest país, els altres són el clima, el menjar  i la història) doncs la família et donarà un cop de ma. Però sinó pots menjar… Aquest va ser el detonant de les Revolucions  Francesa i la Russa. Que no faltin aliments.
El país aguantarà 6000000 aturats, 450000 polítics, 4 bilions de deute entre empreses, particulars, Estat i Banca, 165000 milions d’euros de capitals estrangers retirats , Catalunya arruïnada, però que no faltin els aliments….
Em sento molt trist i deprimit. Tot el que està passant està superant  de llarg el que vaig escriure  fa 4 anys en aquest blog . Em diuen que sóc un pessimista. Crec que són un realista raonablement ben informat i que sap sumar , restar, multiplicar i dividir, les quatre operacions que fan servir els economistes amb resultats dispars. Que no faltin els aliments.


dimarts, 24 de juliol del 2012

INCENDIS A CATALUNYA I MANCA DE PREVENCIÓ



No existeix la desforestació  a Europa, això és un fenomen de l’Amazònia . La superfície dels boscos catalans creix un 17% cada 10 anys. El problema és que cal netejar-los per evitar l’ acumulació de combustible. Això és el que ha passat a Catalunya: la manca d’un pla de neteja de forma que cal esperar un desastre   a llarg termini,  com a conseqüència d’una llei estadística o del popular principi de Murphy (si una cosa pot anar malament, ho farà) . El temps necessari per tenir un incendi forestal és una incògnita però  acabarà succeint.
Cap govern català ha fet una política forestal. Del Govern d’en Montilla cabia esperar-ho però no de l’actual amb professionals potencialment més competents. Esperem que Catalunya entri en el món de la Prevenció.  Els boscos es refaran en 20 anys però quedaran les cicatrius que ens recordaran  els errors del passat. Lamentem la pèrdua de les vides humanes i la pèrdua material i  emocional dels habitants i visitants de les àrees afectades.

dilluns, 23 de juliol del 2012

EL QUE CAL FER I NO ES FARÀ


 

Quan més llegeixo  la premsa més penso que no s’estan tocant els temes fonamentals de la crisi. Posar més pressió a la classe mitjana no arreglarà res, tot al contrari.
Les solucions racionals a nivell macroeconòmic que s’han de prendre   i per tant que no es faran (perquè les decisions són bàsicament emocionals) son:
a)      Reduir el número de polítics de 450000 a la meitat ( per tenir un número semblant al d’Itàlia per milió d’habitants) que ja és excessiu però representaria un gran estalvi-.
b)      Pagar l’atur als polítics con a la resta de mortals i que s’espavilin, perquè com diu el Gobierno de España, si cobres menys , et buscaràs feina.
c)       Eliminar les 14 autonomies inútils , quedant Catalunya, País Basc i Galícia. Aquesta és  una decisió molt racional  i per tant no es farà.
d)      Limitar l ‘aportació solidària de les  autonomies potents  de forma que no hi hagi dèficit.
e)      Eliminar el dret a pensió vitalícia dels diputats elegit dues legislatures.
f)       Crear llistes electorals obertes.
g)      Concentrar els ajuntaments fins assolir un mínim de 40000 habitants per ajuntament.
h)      Crear un escalat de sous i salaris dels alcaldes i regidors, amb un màxim de 80000 euros bruts anuals per a ciutats com Barcelona, Madrid, València i Sevilla . Com a orientació, una població de 10000 habitants  no hauria de retribuir a l’equip  gestor amb  més de 35000 euros bruts/anuals.
i)        Reduir el número de funcionaris que no siguin sanitaris, assistencials, docents i  bombers amb un preavís de 6 mesos si hi ha acomiadament. Reduir especialment els de les autonomies fictícies.
j)        Tancar els bancs en fallida assegurant els dipòsits dels clients. 
      Obligar a que el 20% dels prèstecs obtinguts pels bancs arribin a les pimes.
k)      Re negociar lloguer baixos (orientativament 300 eruos/mes)  per evitar desnonaments
l)        Reduir les quotes patronals a la SS de les empreses de menys de 50 persones en un 75% durant dos anys, condicionat a que no acomiadessin a ningú.
m)    Augmentar l’impost de societats de les empreses de l’IBEX  fins al 30% real evitant el canvi de seu social a un altre país amb tipus impositiu més baix.
n)      Augmentar fins al 50% el tipus impositiu de les persones físiques amb més de 500000 euros d’ingressos anuals.
o)       Reduir el número de soldats de l’exèrcit espanyol en 30000 efectius, fins els 100000.
p)      Portar als tribunals als executius que han arruïnat a les entitats financeres previ embargament dels seus bens per un import igual al sostret.
q)      Portar al tribunal  als empresaris que han obtingut crèdits  milionaris en el sector de la construcció i  han fet fallida. Embargar el seus bens.
r)       Embargar el bens del polítics del  País Valencià i  Balears implicats en les requalificacions i operacions especulatives immobiliàries i d’infraestructures.

Amb aquestes reduccions podem començar el camí de la recuperació.

dijous, 5 de juliol del 2012

BONES I MALES NOTÍCIES



Una mala noticia és que aparentment el nom i identitat de les fortunes espanyoles que amaguen els diners a Suïssa no es faran públiques perquè el Parlament no ho vol.
Una pitjor notícia és la causa d’això: els polítics pugen  a posicions de poder si segueixen les directrius del partit, és a dir, dels poders que els financen: la banca. I la banca finança a determinats empresaris de Madrid com ja hem comentat. Quan els seus negocis s’enfonsen (Caixa Madrid i  Caixa de València) ho paguem entre tots i els polítics pagats no gosen queixar-se.
La bona notícia serà que Europa controlarà directament a la Banca sense passar pel govern espanyol i per tant evitarà part del abusos.
Una mala notícia és que, com el PIB baixa (malgrat les tonteries /ignorància de molts  economistes mediàtics) el dèficit puja i calen més retallades: es parla de 30000 milions d’euros addicionals.
Per on es tallarà?: pensions, atur,  sanitat, educació. I pujaran els impostos : l’IVA ( més economia submergida)
La solució final : acabar amb la classe feudal que ens mana i ens ha manat.  Això demana una revolució i totes les revolucions tenen en comú 3 coses : són destructives, no avisen i passen  quan molta gent, la majoria, està desesperada. No és ni serà el cas. Una altre bona notícia (no passarà un cataclisme). Una mala notícia, no s’arreglarà res.
I Catalunya què pot fer?. Doncs ser independent per a generar riquesa industrial i tecnològica : alimentació, biociències, enginyeries , turisme  de qualitat. Mentre siguem lligats a Espanya anirem baixant, degradant-nos, discutint inútilment, víctimes de la maledicció bíblica d’un ignorant molt culte : Miquel de Unamuno amb la seva frase, "que inventen ellos".
Crec que tots els que creguin en aquest model haurien de venir a Catalunya perquè són catalans encara que no ha saben  i els que no hi creguin, els que neguin la catalanitat, els que ens envegen i critiquen, que se’n vagin  i cerquin  un lloc més adient a la seva mentalitat medieval i servil .
I una frivolitat: l’ espanyolitat és tan envejosa i incompetent que no reconeix que el futbol  Campió d’Europa i del Món és el Barça. Espanya mai ha sabut jugat al futbol. L’ únic valor era la rauxa, la mala llet. Res de treball en equip. I Espanya no sap treballar en equip ,aquest és un valor català.
Fins que els espanyols no acceptin que la forma de ser catalana és millor i superior perquè dona millors resultats , fins que els catalans no ens plantem, amb collons, com diu el President extremeny  i deixem de “negociar” amb el senyor feudal central i centralista, fins que  no intentem deixar de convèncer dels nostres drets, fins que no ens emprenyem o oblidem les derrotes de setanta anys seguits, no ens en sortirem.