dimarts, 24 de juliol del 2012

INCENDIS A CATALUNYA I MANCA DE PREVENCIÓ



No existeix la desforestació  a Europa, això és un fenomen de l’Amazònia . La superfície dels boscos catalans creix un 17% cada 10 anys. El problema és que cal netejar-los per evitar l’ acumulació de combustible. Això és el que ha passat a Catalunya: la manca d’un pla de neteja de forma que cal esperar un desastre   a llarg termini,  com a conseqüència d’una llei estadística o del popular principi de Murphy (si una cosa pot anar malament, ho farà) . El temps necessari per tenir un incendi forestal és una incògnita però  acabarà succeint.
Cap govern català ha fet una política forestal. Del Govern d’en Montilla cabia esperar-ho però no de l’actual amb professionals potencialment més competents. Esperem que Catalunya entri en el món de la Prevenció.  Els boscos es refaran en 20 anys però quedaran les cicatrius que ens recordaran  els errors del passat. Lamentem la pèrdua de les vides humanes i la pèrdua material i  emocional dels habitants i visitants de les àrees afectades.

dilluns, 23 de juliol del 2012

EL QUE CAL FER I NO ES FARÀ


 

Quan més llegeixo  la premsa més penso que no s’estan tocant els temes fonamentals de la crisi. Posar més pressió a la classe mitjana no arreglarà res, tot al contrari.
Les solucions racionals a nivell macroeconòmic que s’han de prendre   i per tant que no es faran (perquè les decisions són bàsicament emocionals) son:
a)      Reduir el número de polítics de 450000 a la meitat ( per tenir un número semblant al d’Itàlia per milió d’habitants) que ja és excessiu però representaria un gran estalvi-.
b)      Pagar l’atur als polítics con a la resta de mortals i que s’espavilin, perquè com diu el Gobierno de España, si cobres menys , et buscaràs feina.
c)       Eliminar les 14 autonomies inútils , quedant Catalunya, País Basc i Galícia. Aquesta és  una decisió molt racional  i per tant no es farà.
d)      Limitar l ‘aportació solidària de les  autonomies potents  de forma que no hi hagi dèficit.
e)      Eliminar el dret a pensió vitalícia dels diputats elegit dues legislatures.
f)       Crear llistes electorals obertes.
g)      Concentrar els ajuntaments fins assolir un mínim de 40000 habitants per ajuntament.
h)      Crear un escalat de sous i salaris dels alcaldes i regidors, amb un màxim de 80000 euros bruts anuals per a ciutats com Barcelona, Madrid, València i Sevilla . Com a orientació, una població de 10000 habitants  no hauria de retribuir a l’equip  gestor amb  més de 35000 euros bruts/anuals.
i)        Reduir el número de funcionaris que no siguin sanitaris, assistencials, docents i  bombers amb un preavís de 6 mesos si hi ha acomiadament. Reduir especialment els de les autonomies fictícies.
j)        Tancar els bancs en fallida assegurant els dipòsits dels clients. 
      Obligar a que el 20% dels prèstecs obtinguts pels bancs arribin a les pimes.
k)      Re negociar lloguer baixos (orientativament 300 eruos/mes)  per evitar desnonaments
l)        Reduir les quotes patronals a la SS de les empreses de menys de 50 persones en un 75% durant dos anys, condicionat a que no acomiadessin a ningú.
m)    Augmentar l’impost de societats de les empreses de l’IBEX  fins al 30% real evitant el canvi de seu social a un altre país amb tipus impositiu més baix.
n)      Augmentar fins al 50% el tipus impositiu de les persones físiques amb més de 500000 euros d’ingressos anuals.
o)       Reduir el número de soldats de l’exèrcit espanyol en 30000 efectius, fins els 100000.
p)      Portar als tribunals als executius que han arruïnat a les entitats financeres previ embargament dels seus bens per un import igual al sostret.
q)      Portar al tribunal  als empresaris que han obtingut crèdits  milionaris en el sector de la construcció i  han fet fallida. Embargar el seus bens.
r)       Embargar el bens del polítics del  País Valencià i  Balears implicats en les requalificacions i operacions especulatives immobiliàries i d’infraestructures.

Amb aquestes reduccions podem començar el camí de la recuperació.