EL SR SOLBES, NOU CORRESPONSAL DEL DIARI AHIR.

EL SR SOLBES, NOU CORRESPONSAL DEL DIARI AHIR.
CRÒNICA DEL SR ALMUNIA DES DEL CEMENTIRI DEL ELEFANTS.. RICS.


Comentari a l’article publicat pel diari AVUI el 19/9/08.

Crisi per cobdícia
ACUSACIÓ Almunia culpa "l'avarícia" del sector financer d'haver inflat la bombolla ENTITATS Lamenta els errors del sistema de supervisió PESSIMISME Solbes creu que, en lloc de remetre, les tensions s'agreugen
Marga Moreno

La "cobdícia" del sector bancari ha estat la llavor primigènia que ha germinat en una crisi que ningú sap com acabarà. El comissari europeu per a Afers Econòmics, Joaquín Almunia, va culpar ahir en una entrevista radiofònica la "foguera de les vanitats" del sector financer, al qual pertanyen "els dolents de la pel·lícula" que han generat productes exòtics i que han inflat la bombolla fins al punt insostenible que l'ha fet esclatar.
Amb tot, Almunia va matisar que també han fallat altres coses, com "el sistema de supervisió", fins al punt que a hores d'ara no han aflorat totes les pèrdues. Tampoc es pot centrar la responsabilitat en un sol país. La crisi, "estructural" a parer d'Almunia, tot i haver nascut en un lloc "remot" com els EUA, també ha tingut motius per desfermar-se a Europa, on "no es pot dir que no s'hagi fet res" i on "moltes entitats van comprar productes tòxics sense saber què compraven".

COMENTARIS : LES ENTITATS FINANCERES NO SABEN EL QUE COMPREN? SI NO HO SAVEN, SÓN INCOMPETENTS I SI HO SABEN SÓN UNS .... NO SÉ QUE ÉS PITJOR.

Elogi del BCE
Malgrat que no li consta que hi hagi cap entitat europea o espanyola a punt de fer fallida, Almunia va insistir que "cal extremar la vigilància perquè ningú pot posar-hi la mà al foc". En aquest sentit, va assegurar que "els supervisors estan fent el màxim" i va elogiar la tasca del Banc Central Europeu, l'actuació del qual "cal respectar, perquè ho ha fet molt bé per evitar mals més grans".

COMENTARI:
Què vol dir fer el màxim? : injectar 200.000 milions d’ uns diners que no són seus? Tota aquesta tropa de xupòpters ens costa molt. Quan havia de fer quelcom era quan es donaven prèstecs al 2% i 40 anys sobre un 120% del valor de mercat d’un bé. I no varen fer res fins al final.. O sigui, ho han fet fatal però el Sr Almúnia, des del seu amagatall dels elefants pot pontificar. Pre-jubilació daurada per un polític mediocre.

Tot i que Almunia es va mostrar esperançat que la crisi comenci a remetre l'any que ve i que el 2010 Espanya "torni a la velocitat de creuer", el vicepresident econòmic espanyol, Pedro Solbes, va advertir que els mercats financers internacionals "encara són lluny de la normalitat" i que les tensions financeres, "en lloc de reduir-se, s'estan agreujant", encara que a la UE s'estan portant de forma "bastant digna".
Durant un acte a la CNMV, Solbes va reclamar als sectors públic i privat que centrin els seus esforços a aconseguir el retorn de l'ansiada "tranquil·litat".

COMENTARI

SR Almunia, un any o un altre la crisi remetrà, segur.. boleta, boleta.. cara o creu...
Aquest Solbes és el mateix que fa 4 mesos no volia parlar de crisi?. Tot el que diu aquest Sr són notícies d’abans d’ahir. EL Sr Solbes, nou corresponsal del diari AHIR. S’ho mereix.

Jordi Delcor PhD.

IS HOUSING EXPENSIVE IN SPAIN?

HOW REALLY EXPENSIVE HOUSING IS?

In a previous paper I analized the crude oil price evolution and the inflation rate. Prices with corrected inflation were plotted versus time showing a big increase from 2000 but reaching lower values than during the Iran Revolution.

In this paper I analyse housing cost increase in Spain.

I have taken the average house cost increase in Spain from 1976 till 2007 from MINISTERIO DE FOMENTO. The plot is represented on the left figure above.


The main conclusions are :
a) Two big growth steps between 1986 and 1991 and 1998 – 2007.
b) The average cost has grown 1900% from 1976 until 2007.

The question is : Is buying a house more difficult now than in 1990 for instance?

Bankers and right wing politicians will tell you that credit facilities have allowed many people access to a living place without precedents in the past and considering the price increase of their properties they are wealthier (Mr Zaplana has been heard saying this absurdity).

A more scientific and logical approach will lead to the following facts :

a) Although property prices have increased, so have the mortgages and monthly payments.
b) Getting a new place to live is even more expensive so its out of the question. If your flat increases 10 times the price from lets say 100000 € to 1M but you have to pay 2 M € instead of 200000 € for the hosue of your dreams, are you going to earn 1M or is the finantial institution to give you a 1M € loan?
c) Finantial institutions no longer give big loans. There is neither liquidity in the market nor will to lend money unless garanties are provided...


For those loving inflation I plot the graph with corrected inflation (right above). It seems that housing has increased just 2,2 times once inflation ins considered. Good news... really?

Is Mr Zaplana and all these right wing politicians right after all?

To be followed

Jordi Delcor PhD.

EL NIVELL DELS ALUMNES CATALANS PITJOR. A LA CUA D’EUROPA.

EL NIVELL DELS ALUMNES CATALANS PITJOR. A LA CUA D’EUROPA.

Comentari sobre l’article aparegut al diari AVUI el dia 17 /9 /08.

Un nou estudi de la Fundació Jaume Bofill, presentat aquest dimecres pel catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ferran Ferrer, i pel director de la Fundació, Jordi Sànchez, alerta dels mediocres resultats dels estudiants catalans, en especial, dels que assisteixen a l'escola pública i dels immigrants.

L'escola pública, penúltima en la llista de l'OCDE
L'estudi posa en evidència que l'escola pública és incapaç d'afrontar l'atenció dels alumnes de nivell socioeconòmic més baix i la immigració. L'escola pública ocupa el penúltim lloc de la llista –només per davant de Grècia, integrada pels països de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), en les puntuacions mitjanes de ciències, matemàtiques i comprensió lectora.

Comentari : la immigració ha anat bé per construir pisos i per a l’hosteleria però resulta que els immigrants tenen fills i s’han d’integrar. La política aplicada ha estat l’efecte dilució: uns quants immigrants per classe. Res més. Resultats: els immigrants no aprenen i sospito que els nacionals menys perquè els professors han d’anar més a poc a poc.

Desigualtat educativa entre els natius i els immigrants
La situació més preocupant, segons l'estudi, és l' " elevadíssima desigualtat d'oportunitats educatives" entre l'alumnat natiu i l'immigrant, ja que Catalunya és el país de la mostra estudiada que proporciona menys oportunitats als alumnes immigrants. Per aquest motiu, la Fundació assegura que l'escola "s'ha equivocat" en la manera de tractar la diversitat cultural a les aules.

Comentari :

L’Escola no s’ha equivocat. Qui ho ha fet han estat els governants que no tenen ni els coneixements, ni la intel·ligència ni la voluntat, ni la visió per elaborar un sistema educatiu integrador. L’ únic objectiu dels polítics ha estat polític : cafè per a tots. Que tots els nens passin uns anys a l’escola. Després..qui dies passa anys empeny .A Catalunya ha hagut 5 Consellers d’Ensenyament els darrers anys.. Quina política es por dur a terme?.

Com a mesures correctores, Ferrer ha apuntat la necessitat de donar prioritat a l'acció educativa sobre l'alumnat amb més dificultats d'aprenentatge. A més, creu que s'ha de millorar la preparació dels docents que atenen la immigració, i convertir les aules d'acollida en un instrument fonamental de l'acció educativa. Tot i això, ha recomanat a la Generalitat realitzar un diagnòstic de la situació abans d'implantar mesures com els Espais de Benvinguda Educativa (EBE).


Catalunya per sota d'Europa també en excel·lència
L'estudi també mostra dades especialment preocupants pel que fa a l'excel·lència dels alumnes catalans. Només un 4,6 dels estudiants de 15 anys té un nivell alt de competència científica, fet que situa Catalunya cinc punts per sota de la mitjana europea, i més de 16 punts per sota de Finlàndia, el país que compta amb més alumnes amb bones aptituds per la ciència.
Només un 3'1% dels alumnes catalans han demostrat tenir un alt nivell de comprensió lectora. Aquesta xifra també situa el sistema educatiu català a la cua de la llista integrada pels països de l'OCDE. Només l'Estat espanyol obté una puntuació inferior. En relació amb la mitjana de tots els països Catalunya es queda sis punts per sota.


Comentari

Em fa por això d’un diagnòstic. Més diners per dir que tot va malament. El meu diagnòstic (gratis) i la meva proposta de Pla d’acció. Amb això ja milloraríem molt. Clar que caldria que en Zapatero “apoye el Estatuto que salga de Cataluña”. ¡Ja,ja¡ (no es una rialla).


Nivell inferior dels alumnes estrangers:

Accions :

Determinació dels nivells de comprensió lectora, espacial, verbal, abstracta dels nou vinguts abans de la seva incorporació.
Classes de reforç . Estiu “O” pels nouvinguts.

Nivell inferior a l’europeu

Accions

Dedicar més diners a formació en lloc de subvencionar a Extremadura i Andalusia.
Negociar un bon finançament.
No als pressupostos de l’Estat.


Baixa comprensió lectora.

Accions : Dedicar temps a llegir cada dia a classe i a interpretar la lectura.
Llegir en veu baixa i veu alta (Suggerit perl Dr Ferran).

Baix nivell de matemàtiques

Accions : Desenvolupar didàctica per l’aprenentatge de les Matemàtiques.
Aplica les matemàtiques a situacions reals.


Poca vocació científica
Això començo a pensar que és genètic. Això requereix una aproximació de llarg termini.

Accions :

Menys OT. Menys diners fàcils.
Pares : donar la raó als professors per defecte.
No donar diners als fills “perquè tothom ho fa”.
Practicar hàbits saludables a casa :lectura, conversa, sudokus, música, exercici físic.
Limitar els horaris de beguda dels establiments els caps de setmana. Menys alcohol, menys èxtasi i menys coca segur que pugen el nivell intel·lectual o al menys no al baixen.

Dedicar diners a Recerca aplicada. Establir línies claus de recerca i desenvolupament pel país.
Donar més beques (post) doctorals que permetin guanyar-se la vida.



El Dr Ferrer també ha dit als Matins de TV3 que l’escola pública ho fa molt pitjor que la privada/ concertada i que cal fugir del debat polític : l’esquerra i els sindicats en contra de la concertada i la dreta i d’altres a favor.


Comentari.

Serà per això que el Sr Montilla porta els sues fills a l’Escola Alemanya?

Li dono tota la raó al Dr Ferrer. El problema és que dubto que els sindicats i els polítics tinguin ,és visió / els convingui sortir d’aquest plantejament.

Les coses s’han de fer bé independentment de qui ho diu. A Finlàndia, diu el Dr Ferrer la gent pot escollir l’escola però gairebé ningú canvia perquè l’escola és bona. Les raons de canvi són per motius de residència, feina, distància, però no la manca de qualitat de la pública.

Finlàndia, Finlàndia, ells són rics. diran alguns. La riquesa de Finlàndia és la seva gent i la seva estratègia com a país.. Penseu en Irlanda.

Jordi Delcor. PhD.