EL NIVELL DELS ALUMNES CATALANS PITJOR. A LA CUA D’EUROPA.
Comentari sobre l’article aparegut al diari AVUI el dia 17 /9 /08.
Un nou estudi de la Fundació Jaume Bofill, presentat aquest dimecres pel catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ferran Ferrer, i pel director de la Fundació, Jordi Sànchez, alerta dels mediocres resultats dels estudiants catalans, en especial, dels que assisteixen a l'escola pública i dels immigrants.
L'escola pública, penúltima en la llista de l'OCDE
L'estudi posa en evidència que l'escola pública és incapaç d'afrontar l'atenció dels alumnes de nivell socioeconòmic més baix i la immigració. L'escola pública ocupa el penúltim lloc de la llista –només per davant de Grècia, integrada pels països de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), en les puntuacions mitjanes de ciències, matemàtiques i comprensió lectora.
Comentari : la immigració ha anat bé per construir pisos i per a l’hosteleria però resulta que els immigrants tenen fills i s’han d’integrar. La política aplicada ha estat l’efecte dilució: uns quants immigrants per classe. Res més. Resultats: els immigrants no aprenen i sospito que els nacionals menys perquè els professors han d’anar més a poc a poc.
Desigualtat educativa entre els natius i els immigrants
La situació més preocupant, segons l'estudi, és l' " elevadíssima desigualtat d'oportunitats educatives" entre l'alumnat natiu i l'immigrant, ja que Catalunya és el país de la mostra estudiada que proporciona menys oportunitats als alumnes immigrants. Per aquest motiu, la Fundació assegura que l'escola "s'ha equivocat" en la manera de tractar la diversitat cultural a les aules.
Comentari :
L’Escola no s’ha equivocat. Qui ho ha fet han estat els governants que no tenen ni els coneixements, ni la intel·ligència ni la voluntat, ni la visió per elaborar un sistema educatiu integrador. L’ únic objectiu dels polítics ha estat polític : cafè per a tots. Que tots els nens passin uns anys a l’escola. Després..qui dies passa anys empeny .A Catalunya ha hagut 5 Consellers d’Ensenyament els darrers anys.. Quina política es por dur a terme?.
Com a mesures correctores, Ferrer ha apuntat la necessitat de donar prioritat a l'acció educativa sobre l'alumnat amb més dificultats d'aprenentatge. A més, creu que s'ha de millorar la preparació dels docents que atenen la immigració, i convertir les aules d'acollida en un instrument fonamental de l'acció educativa. Tot i això, ha recomanat a la Generalitat realitzar un diagnòstic de la situació abans d'implantar mesures com els Espais de Benvinguda Educativa (EBE).
Catalunya per sota d'Europa també en excel·lència
L'estudi també mostra dades especialment preocupants pel que fa a l'excel·lència dels alumnes catalans. Només un 4,6 dels estudiants de 15 anys té un nivell alt de competència científica, fet que situa Catalunya cinc punts per sota de la mitjana europea, i més de 16 punts per sota de Finlàndia, el país que compta amb més alumnes amb bones aptituds per la ciència.
Només un 3'1% dels alumnes catalans han demostrat tenir un alt nivell de comprensió lectora. Aquesta xifra també situa el sistema educatiu català a la cua de la llista integrada pels països de l'OCDE. Només l'Estat espanyol obté una puntuació inferior. En relació amb la mitjana de tots els països Catalunya es queda sis punts per sota.
Comentari
Em fa por això d’un diagnòstic. Més diners per dir que tot va malament. El meu diagnòstic (gratis) i la meva proposta de Pla d’acció. Amb això ja milloraríem molt. Clar que caldria que en Zapatero “apoye el Estatuto que salga de Cataluña”. ¡Ja,ja¡ (no es una rialla).
Nivell inferior dels alumnes estrangers:
Comentari sobre l’article aparegut al diari AVUI el dia 17 /9 /08.
Un nou estudi de la Fundació Jaume Bofill, presentat aquest dimecres pel catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ferran Ferrer, i pel director de la Fundació, Jordi Sànchez, alerta dels mediocres resultats dels estudiants catalans, en especial, dels que assisteixen a l'escola pública i dels immigrants.
L'escola pública, penúltima en la llista de l'OCDE
L'estudi posa en evidència que l'escola pública és incapaç d'afrontar l'atenció dels alumnes de nivell socioeconòmic més baix i la immigració. L'escola pública ocupa el penúltim lloc de la llista –només per davant de Grècia, integrada pels països de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), en les puntuacions mitjanes de ciències, matemàtiques i comprensió lectora.
Comentari : la immigració ha anat bé per construir pisos i per a l’hosteleria però resulta que els immigrants tenen fills i s’han d’integrar. La política aplicada ha estat l’efecte dilució: uns quants immigrants per classe. Res més. Resultats: els immigrants no aprenen i sospito que els nacionals menys perquè els professors han d’anar més a poc a poc.
Desigualtat educativa entre els natius i els immigrants
La situació més preocupant, segons l'estudi, és l' " elevadíssima desigualtat d'oportunitats educatives" entre l'alumnat natiu i l'immigrant, ja que Catalunya és el país de la mostra estudiada que proporciona menys oportunitats als alumnes immigrants. Per aquest motiu, la Fundació assegura que l'escola "s'ha equivocat" en la manera de tractar la diversitat cultural a les aules.
Comentari :
L’Escola no s’ha equivocat. Qui ho ha fet han estat els governants que no tenen ni els coneixements, ni la intel·ligència ni la voluntat, ni la visió per elaborar un sistema educatiu integrador. L’ únic objectiu dels polítics ha estat polític : cafè per a tots. Que tots els nens passin uns anys a l’escola. Després..qui dies passa anys empeny .A Catalunya ha hagut 5 Consellers d’Ensenyament els darrers anys.. Quina política es por dur a terme?.
Com a mesures correctores, Ferrer ha apuntat la necessitat de donar prioritat a l'acció educativa sobre l'alumnat amb més dificultats d'aprenentatge. A més, creu que s'ha de millorar la preparació dels docents que atenen la immigració, i convertir les aules d'acollida en un instrument fonamental de l'acció educativa. Tot i això, ha recomanat a la Generalitat realitzar un diagnòstic de la situació abans d'implantar mesures com els Espais de Benvinguda Educativa (EBE).
Catalunya per sota d'Europa també en excel·lència
L'estudi també mostra dades especialment preocupants pel que fa a l'excel·lència dels alumnes catalans. Només un 4,6 dels estudiants de 15 anys té un nivell alt de competència científica, fet que situa Catalunya cinc punts per sota de la mitjana europea, i més de 16 punts per sota de Finlàndia, el país que compta amb més alumnes amb bones aptituds per la ciència.
Només un 3'1% dels alumnes catalans han demostrat tenir un alt nivell de comprensió lectora. Aquesta xifra també situa el sistema educatiu català a la cua de la llista integrada pels països de l'OCDE. Només l'Estat espanyol obté una puntuació inferior. En relació amb la mitjana de tots els països Catalunya es queda sis punts per sota.
Comentari
Em fa por això d’un diagnòstic. Més diners per dir que tot va malament. El meu diagnòstic (gratis) i la meva proposta de Pla d’acció. Amb això ja milloraríem molt. Clar que caldria que en Zapatero “apoye el Estatuto que salga de Cataluña”. ¡Ja,ja¡ (no es una rialla).
Nivell inferior dels alumnes estrangers:
Accions :
Determinació dels nivells de comprensió lectora, espacial, verbal, abstracta dels nou vinguts abans de la seva incorporació.
Classes de reforç . Estiu “O” pels nouvinguts.
Classes de reforç . Estiu “O” pels nouvinguts.
Nivell inferior a l’europeu
Accions
Dedicar més diners a formació en lloc de subvencionar a Extremadura i Andalusia.
Negociar un bon finançament.
No als pressupostos de l’Estat.
Baixa comprensió lectora.
Negociar un bon finançament.
No als pressupostos de l’Estat.
Baixa comprensió lectora.
Accions : Dedicar temps a llegir cada dia a classe i a interpretar la lectura.
Llegir en veu baixa i veu alta (Suggerit perl Dr Ferran).
Baix nivell de matemàtiques
Accions : Desenvolupar didàctica per l’aprenentatge de les Matemàtiques.
Aplica les matemàtiques a situacions reals.
Poca vocació científica
Això començo a pensar que és genètic. Això requereix una aproximació de llarg termini.
Aplica les matemàtiques a situacions reals.
Poca vocació científica
Això començo a pensar que és genètic. Això requereix una aproximació de llarg termini.
Accions :
Menys OT. Menys diners fàcils.
Pares : donar la raó als professors per defecte.
No donar diners als fills “perquè tothom ho fa”.
Practicar hàbits saludables a casa :lectura, conversa, sudokus, música, exercici físic.
Limitar els horaris de beguda dels establiments els caps de setmana. Menys alcohol, menys èxtasi i menys coca segur que pugen el nivell intel·lectual o al menys no al baixen.
Dedicar diners a Recerca aplicada. Establir línies claus de recerca i desenvolupament pel país.
Donar més beques (post) doctorals que permetin guanyar-se la vida.
El Dr Ferrer també ha dit als Matins de TV3 que l’escola pública ho fa molt pitjor que la privada/ concertada i que cal fugir del debat polític : l’esquerra i els sindicats en contra de la concertada i la dreta i d’altres a favor.
Comentari.
Serà per això que el Sr Montilla porta els sues fills a l’Escola Alemanya?
Li dono tota la raó al Dr Ferrer. El problema és que dubto que els sindicats i els polítics tinguin ,és visió / els convingui sortir d’aquest plantejament.
Les coses s’han de fer bé independentment de qui ho diu. A Finlàndia, diu el Dr Ferrer la gent pot escollir l’escola però gairebé ningú canvia perquè l’escola és bona. Les raons de canvi són per motius de residència, feina, distància, però no la manca de qualitat de la pública.
Finlàndia, Finlàndia, ells són rics. diran alguns. La riquesa de Finlàndia és la seva gent i la seva estratègia com a país.. Penseu en Irlanda.
Jordi Delcor. PhD.
Pares : donar la raó als professors per defecte.
No donar diners als fills “perquè tothom ho fa”.
Practicar hàbits saludables a casa :lectura, conversa, sudokus, música, exercici físic.
Limitar els horaris de beguda dels establiments els caps de setmana. Menys alcohol, menys èxtasi i menys coca segur que pugen el nivell intel·lectual o al menys no al baixen.
Dedicar diners a Recerca aplicada. Establir línies claus de recerca i desenvolupament pel país.
Donar més beques (post) doctorals que permetin guanyar-se la vida.
El Dr Ferrer també ha dit als Matins de TV3 que l’escola pública ho fa molt pitjor que la privada/ concertada i que cal fugir del debat polític : l’esquerra i els sindicats en contra de la concertada i la dreta i d’altres a favor.
Comentari.
Serà per això que el Sr Montilla porta els sues fills a l’Escola Alemanya?
Li dono tota la raó al Dr Ferrer. El problema és que dubto que els sindicats i els polítics tinguin ,és visió / els convingui sortir d’aquest plantejament.
Les coses s’han de fer bé independentment de qui ho diu. A Finlàndia, diu el Dr Ferrer la gent pot escollir l’escola però gairebé ningú canvia perquè l’escola és bona. Les raons de canvi són per motius de residència, feina, distància, però no la manca de qualitat de la pública.
Finlàndia, Finlàndia, ells són rics. diran alguns. La riquesa de Finlàndia és la seva gent i la seva estratègia com a país.. Penseu en Irlanda.
Jordi Delcor. PhD.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada