Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris catalunya. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de desembre del 2012

CATALANITZAR ESPANYA CARRASCAL 1978


Això va escriure Jose Mª Carrascal en 1978. Uff. per què no es va dedicar a la política?


"CATALANIZAR ESPAÑA



No se asusten. No se trata de abogar por el dominio del catalán sobre el resto de los españoles; no
se trata de sustituir la hegemonía madrileña por la barcelonesa. Además, dudo que a los catalanes
les interesase. Los catalanes perdieron, hace mucho tiempo, sus ambiciones hegemonistas - más o
menos desde aquel episodio fulgurante de los almogávares - y desde entonces se han dedicado a su
propio florecimiento, en vez de malgastar energías en subyugar a los demás. Tal vez porque fueron
los primeros, entre los pueblos de Europa, que comprendieron que imperialismo es contrario a
democracia. Hay que temer muy pocas cosas de los catalanes, y la que menos, afanes de señorío.
Lo que aquí sugerimos es cosa muy distinta y más profunda: que la catalanicidad pase a ser parte
operante del alma española, hasta ahora no fecundada por ella: que el hecho catalán no se reduzca
a aquella esquina, sino que se incluya en el resto de la nación, no para aplastar lo que es genuino
de cada tierra, sino para ensancharlo, potenciarlo y enriquecerlo, haciéndolo más apto para la
nueva situación que España inicia.
Una de las mayores desgracias que ha sufrido nuestro país, es lo que ha venido presentándose
como "espíritu español", apenas impregnado de catalanismo, cuando debería haber sido uno de sus
ingredientes principales. Bien distinto nos hubiera ido, muchas desventuras nos hubiésemos
ahorrado, de haber ocurrido así. Pues pudo haber tiempos en que, para ser algo en el mundo, lo
mejor era descabezar moros, cruzar cordilleras o conquistar imperios con una docena de hombres.
Pero esos tiempos han pasado hace muchos siglos, y al empeñarnos en sujetar el alma española a
tales características, la hemos empequeñecido, mutiladola y haciéndola poco apta para las nuevas
.
circunstancias.
No recuerdo quién dijo, que la única forma de hacer una nación moderna de España, era llenar el
país de suizos o ingleses. ¡Y eso teniendo al lado a los catalanes} ¡Qué ceguera¡ ¡Qué desatino¡
Cataluña ha sido la gran desconocida para el resto de España; desde luego más desconocida que
Francia, Italia, Inglaterra o la misma Alemania. Se conoce más la literatura rusa que la catalana, y
nuestro conocimiento de Cataluña, está hecho a base de cuatro lugares comunes, todos ellos
erróneos cuando no agraviantes. Sólo los que, por azares de la vida, hemos tenido la suerte de que
nuestras familias fueran a residir allí, pudimos darnos cuenta de las enormes diferencias que hay,
entre lo que se cree en el resto de España que son los catalanes, y lo que son en realidad. España
no tiene que ir fuera de sus fronteras a buscar virtudes cívicas modernas: las tiene dentro de ella
misma en Cataluña, y no me refiero sólo a la laboriosidad, al sentido organizador y de empresa, a
la iniciativa. Me refiero a algo más valioso y raro: a la mezcla de tradición y modernidad que hace
a los países a la vez estables y dinámicos, al espíritu de cooperación, sin el que una nación no pasa
de reino de taifas; al respeto a la intimidad ajena, algo prácticamente desconocido en el resto de
España, y que tal vez sea la cualidad más preciosa del espíritu catalán. Todo ello lo necesita
España, hoy más que nunca, pues es con esos mimbres con los que se teje auténtica democracia.
Sin ellos de poco sirven Constituciones, partidos, urnas.
Catalufia viene adelantándose durante los últimos siglos al resto de España, y la gran tragedia de
ésta ha sido no seguir la dirección que le marcaba la que, a fin de cuentas, era su avanzadilla
europea. ¿Ocurrirá otra vez algo parecido? ¿Se construirá la nueva democracia española con la
colaboración de los políticos catalanes, o seguirá ignorándoseles? Y cuando hablo de políticos
catalanes no me refiero a los de allí nacidos, para pasar luego por el filtro de Madrid: me refiero a
los catalanes cien por cien, gentes que nos digan las cosas un poco bruscamente, sin rodeos: que
nos transmitan su sentido común, su instinto práctico, su conciencia de responsabilidad individual
y colectiva. Algo que estamos necesitando cada vez más angustiosamente.
J
Cuando oigo decir a personas sensibles, inteligentes, que Cataluña no puede separarse "porque el
Ejército no lo permitiría", siento como un puñetazo en plena cara. ¿Pero todavía estamos con
éstas? ¿Todavía no hemos prendido?
No. Cataluña no puede separarse porque la necesitamos, hoy más que nunca, y hay que decírselo
cuanto antes, bien alto, sin rubores, sin vergüenzas. Necesitamos no sólo su industria, su arte, su
organización, su modernidad, sino también su espíritu, su ejemplo, sus líderes, su "seny".
Y espero que ella también nos necesite a nosotros, para ser algo más que un rincón delicioso,
cultivado y pintoresco en el Mediterráneo, y proyectar continentalmente, a través de España, el
espíritu catalán, que todavía tiene mucho que decir en esa Europa por hacer.
r
José María Carrascal
Periodista de «ABC" (Madrid)"

dissabte, 30 de gener del 2010

LA BOLA MÀGICA XI: LLUITAR SI, PERÒ PER A QUÈ, QUI I ON?

Hi ha força moviment aquest dies. L’atur continua pujant encara que la velocitat de destrucció sigui menor. El Govern espanyol ha assolit un record del 11,4% de dèficit superant les hipòtesis més pessimiste. Com per a ser europeu cal un dèficit igual o inferior al 3%, s’ha d’augmentar els ingressos i/o reduir les despeses.. Difícil. Per incrementar els ingressos s’han de recaptar més impostos. Els indirectes que graven el consum  poden augmentar si ho fa el consum ( impossible durant molt de temps donada la situació econòmica i financera de l’Estat espanyol) o pujant el tipus percentual (bàsicament, el tipus d’IVA). El Govern  ho farà .  Clar que això augmentarà  el preu final que haurà de pagar el consumidor, baixant el consum  perquè no es pot gastar més del que es té, sigui el preu del bé o l’impost.
I què dir dels impostos directes (renda i patrimoni i benefici d’empreses). Si cada cop queden menys empreses pujar els impostos sobre beneficis no ajuda gaire a la seva sostenibilitat. Si les persones i famílies tenen menys ingressos, hauran de pagar menys, excepte les macro rendes de les grans fortunes que ja sabem què fan...
I què dir de la reducció de Despesa Pública? Les pensions, la despesa sanitària, l’educació, les prestacions de l’ atur, els interessos del Deute Públic i les nòmines dels  milions de funcionaris (incloent personal sanitari i docent, els menys funcionaris dels funcionaris) signifiquen una gran part del pressupost de l’Estat i hi ha poc marge de maniobra, excepte a) pagant  menys als pensionistes b) retardant el pagament de les pensions de jubilació c) co-pagant la sanitat (despesa farmacèutica) d) pagant menys al aturats.
En certa forma aquestes  opcions han estat posades en marxa : es pugen les pensions però s’augmenten les retencions,  es retarda l’edat de jubilació i fa temps s’ha aplicat el copagament farmacèutic.
La cinquena opció és el No finançament a les autonomies. Jo no tinc clar quants diners rebrà realment Catalunya. Probablement sortiran notícies contradictòries als diaris per a confondre al ciutadà.

Però tot això no arregla el problema d’aquest país. La solució és generar riquesa “sostenible”  i aquest Govern no sap crear l’entorn per fer-ho.  Tampoc crec que entengui què vol dir “sostenible”. I el PP, amb el Sr Aznar i el Seu ministre Sr Rato varen permetre que les entitats financeres sobrevaloressin   els immobles, donessin préstecs  per comprar vehicles de luxe  i varen permetre l’entrada de milions d’immigrants mal pagats, gens integrats en molt casos, que ara “floten” en el marasme que tots aquest irresponsables han creat afegint un problema i  un  debat sobre l “empadronament”  totalment hipòcrita.

A propòsit, el Sr Rato va passar de Ministre d’Economia a Director General de FMI i ara a President de Caja Madrid sense l’oposició  efectiva del “otro hijo de puta” (segons la nomenclatura de l’Esperanza Aguirre, senyora  amb una pijeria només superada per la seva ambició i “mala llet” patològiques). Hem de suposar que aquesta entitat tindrà molts beneficis. Però qui és realment aquesta entitat? Deu ser magnífic dirigir una entitat financera sense propietari, a anys llum de l’esperit que les va crear (ajudar als impositors) que han quedar substituïts pels impostors. Els impostors es deixen ajudar.

El panorama futur és alarmant : o bé ens governen incompetents o  aprofitats peperos (que tenen més pedigree, descendents de  hiper conservadors franquistes, amb universitat pija) o socialistes ( alguns reclutats en els grups anteriors o bé entre els  afamats de llarg termini) ...

Què es pot fer a nivell individual? Què pot fer cada ciutadà? Al meu entendre l’estratègia depèn  de l’edat, la formació i la fortuna  personal.

Si tens fortuna personal no la malgastis però  “carpe diem”, directament. A fi de comptes aquest país té bon clima i amb diners es viu bé.

Si ets jove, format , gasta poc, comparteix les despeses  amb els amics, ves-hi  de lloguer i no de compra  ( de fet no podràs plantejar-t’ho ) quedat a la llar familiar, sense formar una família amb descendència. És molt car, especialment el divorci.  Les estadístiques parlen d’un 80% de trencament dels matrimonis. Si algú pensa que sóc pessimista o negatiu , que parli amb qualsevol  jove no qualificat menor de 30 anys i escolteu el que diu o mireu què fan els caps de setmana, el consum d’alcohol i altres drogues.

Si ets jove i molt qualificat en carreres tècniques i científiques, busca un altre país  on es valori el coneixement, la ciència i la tecnologia. Potser podràs formar una família i venir de vacances.  El perill es que no coneguis a ningú quan tornis.

Si ets madur, amb poques obligacions familiars, enhorabona . Carpe-diem , exercici, salut, hobbies, cultura i relacions. No et cremis lluitant per aquest país. No té futur. S’ha acabat. Game over. Què vols canviar? Fer un altre partit polític? Encara no has entès que la política és una forma de vida per a vividors incompetents/ ambiciosos? (no ho dic jo sol, sinó les enquestes socials que consideren als polítics con el tercer problema més seriós). Teniu algun dubte?:  Ja heu oblidat a l’Aznar, en Felipe González  i el mal que varen fer?

I en clau catalana què ha fet en Carod Rovira, l’esperança nacionalista,  amb les seves ambaixades, la seva  macro casa a Tarragona, “l’endoll “ del seu germanet  que recorda al del Sr Guerra  els anys 80? Per què no ha trancat el tripartit quan Catalunya no ha tingut el finançament promès/decidit pel poble? I què del nostre Cap d’Escolta, president del Parlament i dels seus cotxes “tunejats” ..  I abans, d’en Colom, dels seus deutes “pagats” per en Millet, i de la Sra Rahola, ara reciclada a folklorico tertuliana. 
Catalunya és una ficció  que només queda a la ment dels romàntics. Des de la batalla de Muret al 1213 tot ha estat davallada, sense conya. Els valors tradicionals catalans, l’esforç, l’estalvi,  són patrimoni d’una minoria  colonitzada per valors aliens, diluïda dins la mediocritat celtibèrica. I els personatges com els Millet, les Prenafetas, els Alavedras.. han estat “la puntilla”. I què dir dels Pujol, dels Roca,  que aparentment han fet tant per Catalunya  i que són co- responsables de la manca de finançament i del nostre gris futur?

Poca cosa més puc afegir.  Crec que aquesta secció, la bola màgica, serà repetitiva en el futur. Quan les coses es fan tan malament com s’han fet durant  400 anys (no sobre cap zero) i hem deixat que es facin, abdicant en irresponsables, lladres, mentiders i manipuladors,  la solució és a molt llarg termini i francament,  no crec que hi hagi cap solució per aquest maleït país. Abans teníem al dictador com a explicació però fa 35 anys que va morir.. quina excusa hi ha ara?
He arribat a la indiferència, el passotisme, el menyspreu  envers les institucions polítiques, socials, pseudo democràtiques. Només crec en algunes persones, triades individualment. I en mi mateix.  Quan no quedi ningú més , em semblaré en el John Lennon, quan era viu, realment viu.

dilluns, 30 de novembre del 2009

NO MINARETS A SUÏSSA

NO MINARETS A SUÏSSA.

El 60% dels suissos diuen que no volen més minarets. I algú se sorprèn. Això és democràcia agradi o no. Enlloc de deixar la decisió en mans dels habitualment incompetents polítics, els suissos tenen un sistema que els hi permet decidir el que volen. Si no estic mal fixat això és la democràcia. La resta és partitocràcia.

Democràcia tampoc és demagògia . Els suissos no volen perdre els senyals d’identitat i com és el seu país i tenen un sistema democràtic, ho poden fer i ho fan sense vergonya i sense por a les crítiques internacionals dels polítics demagogs.

Aquest és el problema de Catalunya : malgrat els discursos demagògics dels polítics catalans, que no sembla siguin efectius, Catalunya no és un país ni un Estat i no té la identitat que es mereix. I que la tingui és responsabilitat nostra, dels que ens sentim catalans.

Els catalans encara tenim el complex de l’onze de setembre. El complex històric del Real Madrid l’ha superat en Guardiola i ara som el referent en el futbol. Ens ha costat 4o anys. On és el Guardiola de la política catalana?.Si ens despistem gaire tindrem minarets , que no dinerets, incultura, tolerància a la intolerància, vulgaritat, analfabetisme funcional , atur i perdrem els pocs valors que ens queden .

dilluns, 26 d’octubre del 2009

GRÀCIES SR MILLET

Molts fets desafortunats tenen aspectes positius. El cas Millet ha posat en evidència un secret a veus: el tràfec d’influències a banda d'un robatori "per-se".

No ens enganyem: no és possible “distreure” tants diners sense “treballar en equip”. L’Ex Honorable Pasqual Maragall ja va parlar de comissions del 3% en el seu dia., sense cap transcendència. Un anònim va denunciar al Sr Millet l’any 2002 descrivint el que passa i algú ho va aturar. Potser actualment algú del seu equip no està content o més aviat de l’equip contrari.

El cas és que descobrir el podrit que està la classe política demana, exigeix una resposta dràstica per part dels ciutadans. Com jo sóc català, visc a Catalunya i no vull que el meu país desaparegui entre els lladres d’aquí i els centralistes, he optat per la “tabula rasa”. Les formacions actuals estan caduques, amb sistemes “clientelistes, nepotistes, amiguistes”, que s’afavoreixen internament, es perpetuen i fan mal a la societat.

A quin polític l’importa que el pes industrial dins el PIB hagi baixat del 27% al 17%? O que Catalunya destrueixi més llocs de treball que l’estat espanyol? I creueu que fent voreres i rotondes ho arreglarem?. Mentrestant, el Macro economistes fan previsions econòmiques basades en models molt imperfectes i que es contradiuen entre ells quan el sentit comú veu que estem avocats a un desastre.

Jo no vull aquesta m.. de país que m’estan construint. Senzillament no m’ho mereixo I tu? Cal superar l’engany dialèctic de “política de dretes i política d’esquerres” i substituir-lo per “convenient- no convenient per la societat actual i futura”, “racional o estúpid”, “ètic o immoral”, “ben fet, mal fet”. I com pot ser som minoria, fem lobby català a Brussel·les, a la web, a Europa, al mon. Cal superar el complex espanyoliste de que els catalans som o deixem de ser. No han de ser el nostre mirall.

Amb aquestes premisses veurem que cap formació política actual pot resoldre el problema. Foc nou i catalanista si ets/et sents català o al menys vius a Catalunya. El Sr Millet pot ser la gota que fa vessar el got. Si és així, serà el primer robatori que aporta alguna cosa a la societat. En tots els altres casos no ha passat res de bo. No deixem escapar l’oportunitat.

Un català emprenyat i decebut.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

LA NETEJA

Tothom està esparverat pels darreres escàndols financers, politics i socials. Jo, com sóc una mica catastrofista considero que cal fer net abans de començar. Tos aquests fets són símptomes de la societat malalta i encara hi ha molt més.

Per començar, el finançament dels partits és una hipocresia. El problema no és que els partits tinguin aportacions particulars. La qüestió és saber qui les fa, l’ import, què es fa amb aquests diners i evitar el tràfec d’influències, fer servir les aportacions com a inversió per obtenir favors futurs, costum molt habituals els darrers anys. La política espanyola i la catalana estan plenes d’aquesta hipocresia. Fins que no es prenguin les mides esmentades no farem net.

La qual cosa ens porta a la següent qüestió. És impossible que les actuals partits polítics amb els personatges ( no els puc anomenar líders) que els manipulen (enlloc de dirigir-los) resolguin els múltiples problemes de la societat. Ni poden si saben ni volen.

A Catalunya tenim dos esquelets del passat : CiU i ERC. Com els que ens sentim catalans som minoria necessitem una veu nova amb regles noves. Partit polític sí, però a més a més amb unes premisses:

a) Catalanisme universal i projectat en el futur abans de res. Rafael de Casanovas fa molt anys que està mort. Jordi Pujol és el passat. D’ERC millor no parlar.

b) D’ampli espectre polític (el que en nomenclatura obsoleta s ‘anomena “esquerres i dretes”).

c) Amb vocació de lobby, grup d’influència capaç d’assolir resultats que tothom sap són convenients i necessaris.

d) Que deixi els debats ideològics i tingui sentit pràctic.

e) Que treballi per projectes concrets: energètics, mediambientals, educatius, sanitaris i assistencials, empresarials, de transports, d’oci, de relació amb els altres països.

Em sembla molt bé que el Sr Laporta faci política. Al cap i a la fi “el Barça és més que un club” i en aquests moments em sento més representant per aquesta entitat que per cap altre. El Barça exporta un model de país amb el que m’identifico. A més a més, els espanyolistes també fan servir les seves entitats esportives com a portaveu polític i mitjà de difusió propagandístic.

Finalment, els catalans hem de millorar la nostra autoestima. D’això en parlarem en un altre article.


dissabte, 13 de juny del 2009

¿CARTERA O CANTERA?

¿CANTERA O CARTERA?
Los recientes triunfos del Barça siguen frescos en nuestra memoria y en la de los ofendidos madridistas. Con “poco” presupuesto, sin fichajes estelares pero disciplina, humildad, persistencia, trabajo de equipo, cantera, estrategia, respeto a las personas e identificación con los objetivos se ha conseguido lo improbable : 3 copas y el 2 a 6 . Laporta puede estar orgulloso : sabe elegir a su equipo de hombre fuertes y eso es un raro talento, poco valorado.

La reacción madridista ha tardado poco en producirse y no ha defraudado. Sacando el más puro y rancio estilo (post)imperialista, dominante, poco dado al esfuerzo y a la visión a largo plazo han empezado a fichar (ex) balones de oro, gastándose un dinero que no tienen, recurriendo a una política de endeudamiento similar a la del gobierno Zapatero. Sin omitir el pésimo modelo social que transmiten a millones de parados y semiparados, disfrazado como “espíritu empresarial”.
En el fondo se debaten dos modelos de dirección y hasta de país: especulación, huida hacia adelante y apuestas altas (no inversiones) frente a trabajo continuado, bien hecho, evaluando el coste de cada inversión o gasto, eso que nos critican tanto a los catalanes (por ignorancia, pereza y envidia). Claro que gastarse el dinero de otros para fichar jugadores (o construir infraestructuras o pagar gasto social ) lo hace cualquiera, hasta el Real Madrid, es sólo cuestión de dominancia, prepotencia, orgullo, ambición y dinero ajeno.
El reto del Barça del próximo año está claro : seguir demostrando que se pueden cosechar triunfos sin ejercer de “cualquiera” . Lástima que no exista un paralelismo equivalente en el ámbito político catalán. Aquí no hay triunfos ni con dinero ni sin dinero porque no hay equipo, ni jugadores, ni talento, ni dirección. El Barça 2009 nos ha mostrado un modelo de la Catalunya del futuro frente a las Españas del pasado. Y tú, ¿ cuál te apuntas?

Pd : una garantía del Real Madrid para obtener préstamos sería su estadio que puesto a la venta habría valido mucho en el mercado inmobiliario.. en otros tiempos. Pero quizás un centro comercial o un área lúdica pagada por los ciudadanos sería una alternativa porque a base de camisetas de Cristiano Ronaldo no cubren su presupuesto.

divendres, 29 de maig del 2009

LA QUARTA COPA

LA QUARTA COPA

Estem tots tant emocionats ( jo el primer) amb el nostre Barça, el darrer símbol d’ identitat de la Catalunya Mundial, que un terrible informe d’Amnistia Internacional ha passat desapercebut. Malgrat això, exposo algunes referències impactants.

Segons la Secretaria General de AI, Irene Khan “La recessió econòmica ha agreujat els abusos. Hi ha una autèntica crisi de drets humans.”

Al setembre de 2008 l’ ONU es va reunir per a parlar dels oblidats objectius de reducció de la pobresa abans del 2015.. els governs no posen Diners però ara, amb la crisi econòmica, s’han generat bilions d’euros (dotze ceros) per rescatar als bancs amb pèrdues¡¡¡

Hi ha revoltes sufocades violentament a Egipte, Tunísia i el Camerun. Fam a Corea del Nord, Birmània i Zimbawe, xenofòbia a Sud Àfrica. Assentaments precaris( favelas) que afecten a més de 1000 milions de persones.


Hi ha territoris ocupats a Palestina, conflictes a Darfur, el Congo , Somàlia i Afganistan. Els terroristes fonamentalistes intentant aconseguir Plutoni al Pakistan per a fer una bomba bruta (d’explosió mecànica que mata per radioactivitat). Israel no dona informació i empresona als soldats que no volen anar a la mili i allibera als possibles criminals de guerra¡¡¡

Els EUA no han ratificar l’Acord internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, la Xina no ho ha fet amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics..

El problema de la crisi actual.. és realment i solament econòmic? Té una solució econòmica?. O potser s’ha d’anar a una més global i intel·ligent que la insuficient, limitada i pre –científica aproximació econòmica?. Com diria un matemàtic, la solució econòmica és una condició necessària però no suficient. Calen diners.. i més coses. Quines?

El Barça no ens ho arreglarà tot això però els valors d’aquest Barça, l’ excel·lència, el treball en equip, el bon humor, l’ esforç, la humilitat, la integració social i multicultural, el respecte i desenvolupament del talent local (el planter) són elements que estesos a la societat global millorarien el clima mundial. La propera manifestació hauria de ser per això. Aquesta fora la Quarta Copa , a aquesta i juguem tots.

Per cert, en Pep Guardiola cobra part del seu sou com a objectius, un altre exemple pels polítics, directius d’empresa, especuladors financers i banquers insolidaris.

dissabte, 23 de maig del 2009

LAPORTA PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT

LAPORTA PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT

Quan el senyor Laporta va guanyar les eleccions va treure el Barça de l’època més fosca de tota la història Barcelonista. Es va passar de 5 anys de celebrar quedar quarts a la lliga a en 3 anys de gestió virtuosa guanyar la Champions i dues lligues. Malgrat la campanya en contra seva, amb moció de censura i tot, del sector del barcelonisme més ranci, va aguantar i gràcies a això actualment tenim el millor equip de casa de la història, amb un entrenador català, crescut a Can Barça i sóm l’admiració del món sencer. Ha sabut configurar un equip de professionals de renom i dona una imatge de Catalunya, moderna, pràctica, realista i abocada a l’exterior. Ha sabut administrar amb habilitat els recursos humans, tècnics i econòmics, cosa que no es pot dir dels nostres polítics professionals.

A més a més, el senyor Laporta exhibeix un catalanisme sense els embuts de CIU ni els estirabots d’ERC. Ja que ha demostrat que pot assolir resultats crec que constitueix un gran candidat per a la Presidència de Catalunya. Amb ell serem més a prop de ser un país amb estat propi i segur, segur, que tindrem més finançament.

dilluns, 1 de desembre del 2008

LES LLIÇONS DE FILOSOFIA DEL SR ZAPATERO I LA HISTÒRIA DEL FUTUR.

LES LLIÇONS DE FILOSOFIA DEL SR ZAPATERO I LA HISTÒRIA DEL FUTUR.

Quan es produeixen les crisis és quan es demostra la talla dels governants. Darrerament hi ha molta crisi mal resolta que posen en evidencia als Governs. El Sr Zapatero ha decidit dedicar-se a la filosofia ja que la gestió eficaç no és el seu fort. En general és més fàcil pontificar i teoritzar que posar solucions efectives. Dins d’aquest exercici pseudodidàctic està llançant el missatge de generar treball a Europa, que això ha de ser una gran prioritat. Potser fora més útil rellegir la Història.

Per començar el Sr Zapatero està oblidant vàries coses: a) que els treballs no seran mai els mateixos perquè Europa no és una zona per produir pels elevats costos laborals. B) Que no és qüestió de productivitat si no de valor afegit. Mai es podran fer cotxes tan barats com a altres zones del món. S’ha de generar tecnologia que no es pot copiar a curt termini c) Donant diners a la Banca no s’activarà el consum ni permetrà pagar les hipoteques als particulars. Els diners arribaran amb compte gotes als particulars i les empreses de forma que la falta de liquiditat continuarà sent patent. La Banca, després de regalar desenes de milions d’euros a immobiliàries insolvents només donarà crèdit a qui el pot pagar amb totes garanties. D) Els particulars i les pimes pagaran els excessos del sistema financer. I el Sr Zapatero continuarà pontificant.

Una darrera recomanació : pot ser fora convenient que estudiés els vídeos de què ha passat a França els darrers anys a nivell econòmic i social i tindrà una idea més clara del que està succeint. El Sr Sarkozy, el de les dues cadires, segur que té còpies. Una dada: està augmentant la delinqüència de no delinqüents, és a dir, persones que han de cometre furts per menjar. Endevineu qui és el col·lectiu que es troba especialment amb aquesta problemàtica? I Catalunya és un país on aquesta problemàtica social latent serà especialment greu.... mentre alguns pontifiquen i reparteixen els nostres diners sense cap fi que no sigui electoralista. Un difícil futur pel nostre país, especialment dins de l’Estat Espanyol. I això no es solucionarà l’any 2009.

Dr Jordi Delcor

dimecres, 5 de novembre del 2008

EL PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA


EL PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA.

Catalunya és un país de destí, format per la barreja de molts pobles. En aquest sentit, els EUA són una versió magnificada d’aquest fenomen. Estan formats per gent que va emigrar voluntàriament, gent que va ser exiliada i esclaus africans. No cal dir que tot aquest procés es va fer amb un autèntic genocidi dels indígenes . Els pocs que queden viuen en “reserves” protegides , semblants a zoològics.

A Catalunya no va passar això, La població va immigrar voluntàriament i es va integrar, en general, molt bé, contribuint a la riquesa del país, que ells mateixos han compartit. La immensa majoria dels catalans tenim sang d’altres parts d’Espanya o altres països.

Històricament, els Estats Units han tingut problemes de racisme però ara han donat una lliçó important elegint un president negre, culte, educat, americà , que té la tasca de sortir del model ultra lliberal dels darrers anys. No sé si el Sr Obama i el seu equip seran
n capaços de materialitzar aquesta nova visió, probablement només ho assolirà en part. Ell no pot arreglar les diferencies socials de 350 milions de persones i potser aquesta feina l’haurà de compartir amb els governadors dels 51 Estats de la Unió.

Però aquí s’acaben els paral·lelismes entre Catalunya i USA.A Catalunya no tenim un President (català) que quan parla transmeti un missatge . De fet, no parla gaire i quan ho fa, no em sento representat, ni veig cap visió de futur. Veig un funcionari, una mena d’antic “Presidente de la Diputación”.

Els països acaben sent el que fan, en el bo i el dolent: Argentina, Alemanya, EUA, Espanya, la Xina, el Japó, l’Iran, Suïssa, Suècia, Itàlia, França...són exemples clars de diferents models . Per arribar on sigui cal tenir una estratègia de país, analitzar els punts Forts i els Febles (Debilitats), les Oportunitats i les Amenaces, mètode que es coneix com a D.A.F. O (inicials dels quatre conceptes esmentats) i que jo explico als meus alumnes de M.B.A.

El mètode permet definir estratègies (és a dir, fixar objectius i definir què convé fer per assolir-los ).

Cap Govern espanyol ha fet cap DAFO i si n’han fet, l’han oblidat. Espoliar (robar) l’or i la plata de Sud Amèrica durant segles oblidant-se de la resta no obeeix a cap Estratègia sinó a una desídia. Mentre els britànics (que també han robat molt) tenien a Newton, creador de la Ciència moderna i Watt, inventor de la màquina de vapor, i s’afanyaven en la Revolució industrial, a Espanya la Cort Reial vivia en el més estil despòtic (excepte un tal Carles III, del que ha quedat un notable cognac (sic¡¡) i algun que altre pont) , amb un poble ignorat i ignorant, afamat, explotat i míser.

L’actual govern espanyol continua sense fer cap Anàlisi DAFO ni elaborar cap Estratègia. Quan el Sr Aznar diu que els socialistes estan dilapidant l’herència econòmica del PP, mostra una vegada més un cinisme espectacular o una patologia preocupant, conseqüència de l’orgull i l’ego. L’estratègia del PP va ser construir a dojo, fer creure a la gent que els pisos pujarien indefinidament i quan això s’ha acabat, no queda res.

Espanya ho passarà molt malament per què “sense saber on vas et pots trobar a qualsevol lloc”, com deia en Groucho Marx. I Catalunya?. Catalunya no farà res amb Espanya, mai ho ha fet ni mai ho farà perquè son països, visions i identitats diferents.
El problema és que ens han arrossegat i ens hem deixat arrossegar per la seva No- Estratègia. Som culpables de ser “pesseters” (eurers?)

Així doncs, què podem fer? Doncs desenvolupar una visió de país educat, creatiu, que aposta pel futur i l’excel·lència, amb empreses de tecnologia, que dona facilitats als emprenedors, de qualitat, un medi ambient, les energies renovables, el transport públic (trens), que aposta per una educació exigent amb els alumnes però engrescadora alhora. Diguem a les coses pel seu nom, fem-les perquè són adients i no només perquè donen vots o són l’oposat del que proposa el meu “enemic” polític. I d’on sortiran els diners per finançar tot això? Del nostre compromís com a catalans en un projecte de país.

Mirem cap el Mediterrani, el Nord d’Àfrica, Europa, Àsia, Amèrica. Si a Espanya no ens compren el cava, exportem-lo a d’altres indrets, perdem la por als Governs centrals , a unes quantes vendes menys. Desenvolupem tecnologia. Hi ha molta gent preparada, científics i enginyers, però els manca recolzament i es cremaran o fugiran a altres llocs on es valori la seva competència. Si ho fem, ens copiaran, ens envejaran però en el fons els hi agradarà ser com nosaltres.

No tindrem un Estat, no es deixaran. Deixem-nos de discussions filosòfiques sobre la Nacionalitat Catalana dins el preàmbul de l’Estatut. L’Estatut serveix de ben poc. L’únic article important hauria de ser el finançament i els governants actuals no saben, ni poden, ni volen aconseguir-ho perquè valoren més la seva cadira. Ni tant sols tenim l’esperança messiànica d’un Obama català perquè no hi ha visió, ni lideratge, ni autoritat moral, ni talla intel·lectual, ni formació.

Què fan els pobles sense Estat? Formen lobbies. Convido als ciutadans a participar en un lobby català dedicat a crear riquesa compartida, convivència compartida però no dins un partir polític. El lobby que li convé a Catalunya tampoc és el d’un grup d’empresaris castellanitzats culturalment, “digeribles” a Madrid pel seu catalanisme diluït i descafeïnat, que només volen el seu profit econòmic i que es venen pel tradicional plat de llenties (la “comanda” o “pedido”).

Jo encara vull tenir la meva identitat catalana. Amb una barreja d’ingenuïtat i idealisme, em resisteixo a perdre-la . Voleu fer un país ?.

Ah, un suggeriment, deixem de celebrar la Diada el dia 11 de Setembre i de parlar del Sr Rafael de Casanovas. No cal recordar una derrota ni fer homenatges a un senyor que estava al llit tal data i que al cap de dos anys exercia d’advocat a Barcelona a diferència dels 35.000 catalans que varen emigrar a Àustria i altres llocs d’Europa.

Visca Catalunya¡¡ (Estat).

Jordi Delcor PhD
Un català exiliat a L’Ametlla del Vallès




dimarts, 28 d’octubre del 2008

LA XINA I CATALUNYA

LA XINA I CATALUNYA

En que se semblen Catalunya i la Xina? Això no és un acudit de l’ època Pujol. Se semblen en que les dues paguen la festa...

El deute americà no ha parat de créixer d’ençà es varen aplicar les teories d’en Friedman, a l’època Nixon. Es va emetre Deute Públic fins nivells insospitats. Per cert, aquest Deute va permetre la carrera armamentística del President Reagan que va arruïnar la URSS.

La situació és com si una família demanés una segona hipoteca per pagar la primera i després una tercera per fer front a la segona i una quarta.. On és el límit? En el “crèdit” (aquest és l’origen de la paraula) que li donin les entitats financeres. Qui finança als EUA? La Xina que ha comprar el Deute Americà . Si els EUA no paguen el deute (ni tant sols els interessos) que farà la Xina? L ‘equivalent a embargar a la família insolvent? I com s’embarguen als EUA? Comprant al país. Els grans capitalistes pot ser no tinguin masses problemes però, i el poble?

A Espanya les coses s’han fet de forma diferent: a banda del Deute Públic per finançar la festa, s’ha espoliat Catalunya , Balears i País Valencià sistemàticament. Fent un símil, és com si la família que no pot pagar la hipoteca, li treu part del sou al veí, en nom de la solidaritat i posats a fer, qui el veí li pagui també les reformes de la casa, el cotxe i les vacances. Si el veí el nega, és titllat d’insolidari i egoista..

Jo no en dic solidaritat d’això..

Jordi Delcor i Garrido Ph D

609 790 913

jdelcor@gmail.com

dimecres, 8 d’octubre del 2008

MI AMIGO TOM Y EL INTERVENCIONISMO : MIS 3 ÚLTIMOS POSTS

MI AMIGO TOM Y EL INTERVENCIONISMO : MIS 3 ÚLTIMOS POSTS

Mi amigo Tom me ha respondido con una pregunta en respuesta a mis 3 últimos posts : ¿qué hacer?

Gracias Tom. Vamos por partes .

El tema de Wall Street tiene muchas repercusiones.

Como medidas de choque propongo .

a) Darle a la máquina de billetes virtuales y comprar deuda (mala) que pagaremos todos. Los políticos y los Presidentes de los Bancos Centrales han tardado en ponerse de acuerdo.
b) Garantizar los ahorros. Se consigue dándole a la máquina de billetes.
c) Aportar dinero a la economía para no ahogar a las empresas ni a los particulares. Se consigue dándole a la máquina de billetes virtuales.
d) Bajar los tipos de interés para poder pagar las hipotecas (ello hará bajar el euro y subir el dólar).
e) Controlar los precios de los productos básicos POR LEY : alimentos, electricidad, agua, gas y combustibles.

¿Es esto intervencionista? TOTALMENTE. ¿Viola las leyes de mercado? TOTALMENTE. Pero es lo que hay que hacer. El capitalismo ha demostrado que no puede vivir sin el Estado, sin ser algo “socialista”. Se ha pedido al Estado que intervenga y ponga nuestro dinero para pagar la fiesta. Pues ahora nos toca a nosotros los ciudadanos exigir lo que queremos /necesitamos: hipotecas a bajos tipos de interés y artículos de primera necesidad (energía, agua, alimentos)BARATOS.

Como medidas preventivas :

a) Penas de cárcel muy duras, sin libertad condicional para los ejecutivos sin escrúpulos.
b) Sueldos e incentivos mucho menores, controlados por la ley y publicados en diarios y conocidos por el público para los directivos.

¿Viola la libertad individual? Si, ¿y? También la viola el que no podamos conducir borrachos o drogados y nadie se escandaliza. Hay un bien superior, el bien común, que exige límites a la libertad individual.

Los sueldos e incentivos exagerados y las bajas penas de cárcel son grandes incentivos para delinquir. Como demuestran Steven Levitt y Stephen Dubner en su obra FREAKONOMICS, la gente se mueve por incentivos, positivos y negativos. La delincuencia se redujo en los Estados Unidos en los 90 por el aumento del número de policías que actuaban como disuasorio y por la dureza de las penas de cárcel.

Si puedes ganar mucho dinero y la probabilidad de que te pillen y/o el castigo es una multa o una ligera privación de libertad, delinquir parece una buena inversión.

En España se delinque porque las penas de algunos delitos graves son reducidas ( véase chapuzas inmobiliarias), de la Rosa, Condes, narcos, Albertos (que no pisaron la cárcel). En USA, los ENROM, WorldCom, Lehmann… Recuerdo el interrogatorio del C.E.O de WorldCom alegando que él no sabía nada de la contabilidad de su empresa a pesar de tener un MBA por Hardvard. Ya sabemos que pagando, todo le mundo puede ir a Hardvard, pero ¿tanto ha bajado el nivel académico en esa institución?¿o sólo el moral? Para que luego algunos nos hablen de ÉTICA EN LOS NEGOCIOS….

Las indemnizaciones multimillonarias atraen a chorizos con MBA que cuando son detectados entonan un educado y poco contrito “mea culpa” y piden un hipócrita perdón en una rueda de prensa mientras suena su móvil por la llamada entrante del superabogado sin escrúpulos que los sacará del atolladero por un pequeño porcentaje (aunque millonario) del saqueo que el chorizo ha efectuado. Si por alguna razón el chorizo va a la cárcel, tendrá pabellón privado o podrá aprender nuevas “artes”.

Si fueran a la cárcel, si tuvieran que devolver todo el dinero, si estuvieran encerrados en un zulo hasta que cantaran dónde está el dinero, se acabarían los problemas.

Mientras delinquir a lo grande sea atractivo, no sirven de nada las legislaciones controladoras. Sólo complican el tema a millones de pequeñas empresas u profesionales obligados a llevar farragosas contabilidades paranoicas.

Mientras los chorizos de cuello blanco puedan comprar a políticos, fuerzas de seguridad y a algunos magistrados (¿recordamos el tema de los narcos de Galicia y su libertad condicional y el juez Estivill, por citar algo notorio?), no se arreglará nada.

Mientras no se devuelva lo substraído, habrá delincuentes.

En relación con los billetitos, Zapatero ha entendido que debía hacer lo que le sugerían desde CiU : comprar deuda a las entidades españolas para inyectar liquidez y no estrangular a la economía.

Lo que sorprende son las declaraciones de M.A.F.O, el Presidente del Banco de España, diciendo lo que todo el mundo (menos aparentemente el Ministro Solbes ) sabemos : que la crisis va para largo.

En relación con el tema de Cataluña (Baleares y Comunidad Valenciana) , solidaridad si, parasitismo no. Si contribuimos a equilibrar zonas subdesarrolladas, que sirva para crear riqueza no para fomentar comportamientos insolidarios. Propongo que la contribución de las Comunidades ¡Ricas! Sea a través de créditos blandos a las “pobres” que deberán devolver una vez hayan generado riqueza.

En cuento a las absorciones y fusiones de entidades financieras, eso es ley de vida : el pez grande se come al chico . Mientras el dinero de los ahorradores se garantice.

Espero tus comentarios , Tom y el de los demás.
Un abrazo.

Jordi Delcor PhD.

dijous, 18 de setembre del 2008

EL NIVELL DELS ALUMNES CATALANS PITJOR. A LA CUA D’EUROPA.

EL NIVELL DELS ALUMNES CATALANS PITJOR. A LA CUA D’EUROPA.

Comentari sobre l’article aparegut al diari AVUI el dia 17 /9 /08.

Un nou estudi de la Fundació Jaume Bofill, presentat aquest dimecres pel catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ferran Ferrer, i pel director de la Fundació, Jordi Sànchez, alerta dels mediocres resultats dels estudiants catalans, en especial, dels que assisteixen a l'escola pública i dels immigrants.

L'escola pública, penúltima en la llista de l'OCDE
L'estudi posa en evidència que l'escola pública és incapaç d'afrontar l'atenció dels alumnes de nivell socioeconòmic més baix i la immigració. L'escola pública ocupa el penúltim lloc de la llista –només per davant de Grècia, integrada pels països de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), en les puntuacions mitjanes de ciències, matemàtiques i comprensió lectora.

Comentari : la immigració ha anat bé per construir pisos i per a l’hosteleria però resulta que els immigrants tenen fills i s’han d’integrar. La política aplicada ha estat l’efecte dilució: uns quants immigrants per classe. Res més. Resultats: els immigrants no aprenen i sospito que els nacionals menys perquè els professors han d’anar més a poc a poc.

Desigualtat educativa entre els natius i els immigrants
La situació més preocupant, segons l'estudi, és l' " elevadíssima desigualtat d'oportunitats educatives" entre l'alumnat natiu i l'immigrant, ja que Catalunya és el país de la mostra estudiada que proporciona menys oportunitats als alumnes immigrants. Per aquest motiu, la Fundació assegura que l'escola "s'ha equivocat" en la manera de tractar la diversitat cultural a les aules.

Comentari :

L’Escola no s’ha equivocat. Qui ho ha fet han estat els governants que no tenen ni els coneixements, ni la intel·ligència ni la voluntat, ni la visió per elaborar un sistema educatiu integrador. L’ únic objectiu dels polítics ha estat polític : cafè per a tots. Que tots els nens passin uns anys a l’escola. Després..qui dies passa anys empeny .A Catalunya ha hagut 5 Consellers d’Ensenyament els darrers anys.. Quina política es por dur a terme?.

Com a mesures correctores, Ferrer ha apuntat la necessitat de donar prioritat a l'acció educativa sobre l'alumnat amb més dificultats d'aprenentatge. A més, creu que s'ha de millorar la preparació dels docents que atenen la immigració, i convertir les aules d'acollida en un instrument fonamental de l'acció educativa. Tot i això, ha recomanat a la Generalitat realitzar un diagnòstic de la situació abans d'implantar mesures com els Espais de Benvinguda Educativa (EBE).


Catalunya per sota d'Europa també en excel·lència
L'estudi també mostra dades especialment preocupants pel que fa a l'excel·lència dels alumnes catalans. Només un 4,6 dels estudiants de 15 anys té un nivell alt de competència científica, fet que situa Catalunya cinc punts per sota de la mitjana europea, i més de 16 punts per sota de Finlàndia, el país que compta amb més alumnes amb bones aptituds per la ciència.
Només un 3'1% dels alumnes catalans han demostrat tenir un alt nivell de comprensió lectora. Aquesta xifra també situa el sistema educatiu català a la cua de la llista integrada pels països de l'OCDE. Només l'Estat espanyol obté una puntuació inferior. En relació amb la mitjana de tots els països Catalunya es queda sis punts per sota.


Comentari


Em fa por això d’un diagnòstic. Més diners per dir que tot va malament. El meu diagnòstic (gratis) i la meva proposta de Pla d’acció. Amb això ja milloraríem molt. Clar que caldria que en Zapatero “apoye el Estatuto que salga de Cataluña”. ¡Ja,ja¡ (no es una rialla).


Nivell inferior dels alumnes estrangers:
Accions :
Determinació dels nivells de comprensió lectora, espacial, verbal, abstracta dels nou vinguts abans de la seva incorporació.
Classes de reforç . Estiu “O” pels nouvinguts.

Nivell inferior a l’europeu
Accions
Dedicar més diners a formació en lloc de subvencionar a Extremadura i Andalusia.
Negociar un bon finançament.
No als pressupostos de l’Estat.


Baixa comprensió lectora.

Accions : Dedicar temps a llegir cada dia a classe i a interpretar la lectura.
Llegir en veu baixa i veu alta (Suggerit perl Dr Ferran).

Baix nivell de matemàtiques
Accions : Desenvolupar didàctica per l’aprenentatge de les Matemàtiques.
Aplica les matemàtiques a situacions reals.


Poca vocació científica
Això començo a pensar que és genètic. Això requereix una aproximació de llarg termini.
Accions :
Menys OT. Menys diners fàcils.
Pares : donar la raó als professors per defecte.
No donar diners als fills “perquè tothom ho fa”.
Practicar hàbits saludables a casa :lectura, conversa, sudokus, música, exercici físic.
Limitar els horaris de beguda dels establiments els caps de setmana. Menys alcohol, menys èxtasi i menys coca segur que pugen el nivell intel·lectual o al menys no al baixen.

Dedicar diners a Recerca aplicada. Establir línies claus de recerca i desenvolupament pel país.
Donar més beques (post) doctorals que permetin guanyar-se la vida.



El Dr Ferrer també ha dit als Matins de TV3 que l’escola pública ho fa molt pitjor que la privada/ concertada i que cal fugir del debat polític : l’esquerra i els sindicats en contra de la concertada i la dreta i d’altres a favor.


Comentari.

Serà per això que el Sr Montilla porta els sues fills a l’Escola Alemanya?

Li dono tota la raó al Dr Ferrer. El problema és que dubto que els sindicats i els polítics tinguin ,és visió / els convingui sortir d’aquest plantejament.

Les coses s’han de fer bé independentment de qui ho diu. A Finlàndia, diu el Dr Ferrer la gent pot escollir l’escola però gairebé ningú canvia perquè l’escola és bona. Les raons de canvi són per motius de residència, feina, distància, però no la manca de qualitat de la pública.

Finlàndia, Finlàndia, ells són rics. diran alguns. La riquesa de Finlàndia és la seva gent i la seva estratègia com a país.. Penseu en Irlanda.

Jordi Delcor. PhD.


dijous, 11 de setembre del 2008

PAÍS DE DESTÍ O PAÍS D'ORIGEN

PAÍS DE DESTÍ O PAÍS D’ORIGEN?

Catalunya ha estat sempre un país de destí : les emigracions dels gascons francesos el segle XVII, les dels Sud d’Espanya a la postguerra, les recents del Magreb, Romania , i Sudamèrica.

Catalunya va ajudar Espanya a entrar a la modernitat desprès de segles de foscor i abús. L’esperit català emprenedor i obert al món va ajudar Espanya a ser un país més modern.

Però de sobte, bé, no de sobte, ens hem trobat amb aquest esperit diluït . Ara ja només cal que ens prenguin els nostres diners per tenir vots captius de la resta de l ‘ Estat espanyol . L’esperit català s’ha difuminat dins la televisió estatal, milions de persones que no parlen català, una cultura aliena de “la roja”, els braus, Teresa Campos, Federico Jiménez Losantos, infàmies, desinformació..

I nosaltres mirem enrera, a l’Onze de Setembre de 1714, quan vàrem entrar en la submissió als Borbons . I encara ho celebrem. I diem que és per no oblidar-ho.

Si Catalunya fos un pacient psicològic, el terapeuta li diria que cal oblidar el passat i mirar endavant.

Construïm un projecte de Catalunya nou, integrador de tot i tothom , independentment de l'origen però amb personalitat, mirem a tot arreu i no només al dominador i tornem a tenir auto estima i respecte.. Sols així tindrem un país que valgui la pena envejar.

I com es fa?

En propres posts i a la web desenvoluparé un DAFO de país i suggeriré algunes estratègies operatives, no ideològiques.

Jordi Delcor PhD.

diumenge, 7 de setembre del 2008

200 EUROS UN APARTAMENT A ALMERIA

200 EUROS UN APARTAMENT.. A ALMERIA.

El meu fill m’ha parlat d’un amic seu que viu i treballa a Almeria. Un apartament , petit, això si, costa ..200 € al mes.

Qui paga la factura? .. ho endevineu, oi?

14000 M d’ € de dèficit anual entre 7 Milions d’habitants a Catalunya són 2000 € per persona i any.

Això vol dir que una família de 4 persones li aporta un extra a l’Estat de 8000 € any?

Quina sanitat podríem tenir a Catalunya amb aquests 8000 € extres?
I quina xarxa de trens de rodalies?
I quina recerca i desenvolupament?
I quina política energètica?
I quina política mediambiental?
I quina educació?

Molt millor de la que tenim.

I a sobre els catalans no són estimats arreu l’Estat espanyol¡¡¡

Cada cop els catalans estem més emprenyats. Tot és un cúmul de despropòsits. Els darrers, una Esquerra Republicana que un cop ha arribat al poder, s’ha engreixat ( mireu en Puigcercòs). S’ha agafat a la cadira i no ha trencat el tripartit i convocat eleccions i crisi nacional quan calia degut a l’incompliment de l’Estatut.

Un President no català . I amb això vull dir que no se sent català i no entén que vol dir ser català. No m’importa on ha nascut. Catalunya és un país de destí i no d’origen. Però un President de Catalunya ha de ser una figura que representi el catalanisme i als catalans.

Un President espanyol amb “el buen talante” com a la millor qualitat.. La resta, mentides i promeses incomplides...

Un Ministre d’Economia que diu que no deixem “propina” i que la crisi “ya pasará”.

Un augment de la població desmesurat que ens portarà tot tipus de problemes quan no tingui feina.. Només cal mirar França.

Catalunya on vas?
Catalunya qui t’ha traït ?
Catalunya eres un país amb un destí
I ara no saps el que fas.

Perquè els qui decideixen
Només miren el seu interès
I en tu no pensen per a res.
Les escorrialles ens deixen

I el seu botí reparteixen
Ignorant els qui treballen
Els precs dels qui es queixen
Fent cas només dels que ballen
Beuen, i se n’en riuen
Perquè són vots esclaus
Eterns i catalans, diuen
Però en un altre país viuen,
En les seves mans tenen les claus
D’aquest el meu país
Que està morint, espoliat
I dominat pel conqueridor
Amb un passat daurat
I amb un futur feridor.




Dr

dimarts, 2 de setembre del 2008

EL PRIMER ECONOMISTA DE LA HISTÒRIA I LA FARAONA

EL PRIMER ECONOMISTA DE LA HISTÒRIA

http://jordidelcor.blogspot.com/

Els que hem estudiat l’Antic Testament recordem allò de les vaques magres i les vaques grosses i dels cicles de 7 anys d’en José (en castellà aleshores)

Gairebé 3000 anys després li varen donar el Premi Nobel a un economista que va redescubrir la Teoria dels Cicles.

Bàsicament quan hi ha molt creixement això s’encomana, es demanen crèdits tothom consumeix fins que el nivell d’endeutament és molt elevat, pugen els preus, inflació , els Bancs centrals pugen els tipus d’interès, s’atura la roda, la gent no pot pagar... Familiar oi? Si els cicles són veritat, això demostra que existeixen independentment dels polítics. Fora medalles quan va bé i fora dir “és la situació internacional” quan no.

Alguns varen parlar de cicles de 8 anys (7+ 7 bíblics), de 18 a la construcció.. tot això deu ser cert en un entorn estable, en que tot es repeteix.

Però vivint a l’Extremistan ( no confondre amb Extremadura) on hi ¡ha molts fets incontrolables que fan que els models no funcionen massa bé, tot això és relatiu: la durada, la profunditat...

El millor és fer un recull històric de dades i veure que ha passat. Però, de quines dades : atur? PIB? Consum? Inversió?, cotxes matriculats? . Es fa difícil. De nou, cal llegir a Isaac Asimov per entendre que hi ha fets que no controlem i que alteren les condicions més o menys estables en les que ens hem mogut fins ara. Tot és cada cop més inestable i difícil de preveure o com a mínim d’avaluar l’impacte. Per exemple, el possible canvi climàtic, el preu dels combustibles, la manca d’aliments, la Xindia (=Xina+ India) que creixen i consumeixen cada cop mes creen un món que s’ha fet petit i que posa en entredit tots els models anteriors.

Vaig escriure un altre post parlant d’un economista matemàtic que se’n riu de les prediccions ...

El que és cert és que en José, que va estalviar pels anys difícils, en sabia d’economia i per això, el faraó egipci va anomenar a un jueu Virrei ¡¡¡ (us imagineu això avui dia a Egipte?)

En José està mort. En Solbes no és el José , el faraó va camí de ser La Faraona (amb perdó, per el caire folclòric de les intervencions ), l’atur puja i la crisi no s’acaba en 12 mesos ni de conya i menys a Espanya, amb un gran augment de la població, menys turisme i poques alternatives per generar riquesa, però tranquils, és qüestió d’anys com deia en Solbes..

Si l’atur és tan alt com fa 10 anys calen 3-4 anys per sortir del forat. Campaments d’hivern .

Per cert, tots els indicis assenyalen que el José no portava bigoti. Si algú es vol fer passar per ell caldrà recordar-li que és en part responsable del que passa ara. O sigui, no hi ha un salvador. A créixer, com a persones. Calen emprenedors. Qui vol ser-ho malgrat l’entorn. Ànim.

http://www.jordi-delcor.com/COACHING.htm


Dr Jordi Delcor

divendres, 29 d’agost del 2008

LES ELECCIONS ANTICIPADES A CATALUNYA I EL CHE GUEVARA.

LES ELECCIONS ANTICIPADES A CATALUNYA I EL CHE GUEVARA.

UN PUEBLO QUE NO SABE LEER NI ESCRIBIR ES UN PUEBLO FÁCIL DE ENGAÑAR.


Aquesta frase del Che Guevara té molta vigència encara que jo la modificaria una mica : un poble que no sap el que llegeix, que no entén el que llegeix o que no vol llegir és un poble fàcil d’enganyar.

El control del poder exigeix alguna de les tres condicions anteriors : no saber, no entendre, no voler. Primer, evitem la tentació: que no sàpiguen llegir. Això va ser suficient durant segles. Quan aprenguérem a llegir va caldre crear distraccions de forma que no agrades llegir i si llegíem, que les lectures foren allunyades del que realment pot amenaçar a qui té el poder. Maniobres de distracció.

Quan varen crear la premsa i la gent es va assabentar del que passava, es va haver de mentir sistemàticament, amagar fets, dir veritats a mitges, fer demagògia ..

Suposadament estem a una societat informada. Sabem llegir i entenem el que llegim. Com pot ser doncs que acceptem :

Les mentides d’en Zapatero “ACEPTARÉ L’ESTATUT QUE SALGA DE CATALUNYA”
El cinisme de Solbes dient que s’està respectant totalment l’Estatut quan de fet no s’ha complert ni dates ni esperit.
L’actuació d’en Saura no exigint la presència d’en Zapatero davant el Congrés.
L’actuació d’en Montilla que diu ser catalanista i accepta les imposicions del President del Govern Espanyol i fa un teatre molt preocupant.
Que en Castells baixi el cap i no dimiteixi.
Que els 25 diputats del PSC callin davant l’espoli.
Que ERC no trenqui el Govern català.

Ho fem perquè encara hi ha poc atur i la gent viu, perquè la Catalunya catalana s’ha acabat i no hi ha qui la defensi, perquè ja tenim la lliga i el Barça , perquè no estimem la nostra terra, perquè hem acceptat un President de Catalunya no català, perquè hem acceptat que els partits espanyols manin a Catalunya, perquè ERC no té ni la autoritat ni el nivell intel·lectual ni moral necessaris per exercir un lideratge (ho ha demostrat) ,perquè CiU està més cremada que els petards de Sant Joan .

Què cal fer ?

Votar partits catalans. Per dolents que siguin, són els únics que poden defensar Catalunya.
Parlar en català, especialment als emigrants.
Fer servir Internet per fer moure coses.
Crear, recuperar, adaptar un model català exportable, una manera de fer que es mostri en totes les activitats empresarials, organitzatives i socials.
Potenciar una escola on s’ensenyi a pensar i s’aportin valors socials : consum necessari , respecte, cultura d’oci.
Mirar més a altres llocs a banda de Espanya.
Tenir els nostres estalvis a entitats financeres catalanes.
Polítics ferms no violents. Pot ser cal que Ibarretxe ens dongui lliçons de Nacionalisme (especialment a l’ Honorable).
Cal que ens manifestem demanant eleccions anticipades i creant una crisi depuradora de persones.
Que els polítics actuals es jubilin.
Que a tothom dedicat a la política li arribi el missatge de RESPONSABILITAT (ACCOUNTABILITY) . Si no estan a l’alçada, no els volem.
Crear un sistema d’avaluació de la Qualitat de l’acció política (veure http://www.jordi-delcor/RESPONSABILIDADSOCIAL.htm)
Que els criteris per ser elegit com a representant del poble siguin la competència professional, la preparació, l’efectivitat, l’objectivitat per acceptar i posar en marxa la millor idea, vingui d’on vingui i l’ètica. M’agradaria acabar amb una altre frase del Che Guevara :

UN REVOLUCIONARIO VERDADERO ESTÁ LLENO DE GRANDES SENTIMIENTOS DE AMOR HACIA LA HUMANIDAD Y LAS PERSONES.

No crec que aquest sentiment estigui present dins l’actual Govern. Amb els seus defectes, l’últim (i únic) gran polític que va sentir això va ser en Jordi Pujol.

Si no fem res, la propera generació de catalans està condemnada i Catalunya diluïda dins l’espanya tradicional..

Si creieu que cal fer quelcom, circuleu això. PER UNES ELECCIONS ANTICPADES.

Dr Jordi Delcor

dimecres, 27 d’agost del 2008

JA COMENÇEM : ENFRONTAMENT ENTRE ERC I ICV

JA COMENÇEM : ENFRONTAMENT ENTRE ERC I ICV

Comentari a la notícia del 25/08/2008 de La Vanguardia.

Magnífic, el Sr Carod – Rovira s’ha enfadat amb el Sr Saura perquè aquest, sembla que va donar un crèdit especial de 3 mesos al PSOE i va evitar la presència del Sr Zapatero davant el Congrés explicant perquè no havia complert terminis amb l’Estatut.

Tindran les entitats financeres la mateixa paciència i tolerància amb el seus morosos que el Sr Saura amb en Zapatero? Ho dubto.

Ah¡, la imatge d’unitat de l’esquerra és magnífica. Crec que Convergència ho hauria de tenir fàcil. Tot això em recorda les lligues que el Barça li ha regalat al Madrid,amb enfrontaments al vestidor i que semblava que el Madrid no volia guanyar veient el seu joc. Esperem que aquest any no sigui així, que guanyem per mèrits propis i que l’Estatut.. una mica, malgrat el Sr Saura i el seu equip. Ordre al vestidor.

Dr Jordi Delcor

dilluns, 25 d’agost del 2008

UN ALTRE CONFLICTE ENERGÈTIC


UN ALTRE CONFLICTE ENERGÈTIC

Publicat a la vanguardia
Cáucaso: ¿y ahora qué?
Walter Laqueur - 24/08/2008

Tras el reciente conflicto en el Cáucaso, ¿qué sucederá a continuación? Finalizados los combates, Georgia habrá de admitir que ha perdido definitivamente Abjasia y Osetia del Sur. Estas regiones separatistas formarán ahora parte de Rusia, de hecho si no en breve de derecho. ¿Qué esperaba el presidente de Georgia? Tíbet no quiere formar parte de China y Chechenia no quiere pertenecer a Rusia. Pero Georgia no es una potencia como China o Rusia y no debería haber confiado en recibir ayuda de Estados Unidos y Europa. Pobre Europa. No posee una política exterior ni de defensa común y depende notablemente del petróleo y gas rusos. En tales circunstancias, ¿qué relevancia tiene que los políticos europeos se dediquen a ir y volver de la zona de conflicto y simulen que ejercen algún tipo de influencia sobre Moscú? ...
W. LAQUEUR, director del Instituto de Estudios Estratégicos de Washington


El Sr Laqueur, autor d’interessants llibres sobre història contemporània, posa un altre exemple de la poca efectivitat d’Europa en temes clau com l’energètic, la defensa i la política exterior.

Per què serveix Europa? Per tenir una moneda comú que ha generat inflació? Per les fotos de família d’uns governants incompetents? Per una constitució que poca gent vol? Per permetre la massacre a Bòsnia?

Hi ha qui diu que l’UE ha donar estabilitat. Com la mesuren? Que hauria passat sense moneda única?

I la utilitat per a Espanya? Per tenir ajuts que han anat a les autonomies més pobres però no han creat riquesa? Per reduir els cultius i no competir amb els agricultors francesos? Per copiar el model de Bruselas a Extremadura ( molt funcionaris, poca generació de riquesa).

I a Catalunya? Pot ser per fer els Jocs Olímpics? Fins quin punt ser una democràcia i ser europeus ens va ajudar a tenir-los? Calia perdre part de l’agricultura per a això? Hem salvat la indústria o l’hem venuda? Què ens queda ? Turisme? Cada cop menys ..

El que és cert és que Europa depèn de Rússia en el subministrament de gas i això passarà factura, no tant sols econòmica. I Espanya no té un model de país. I Catalunya?

Dr Jordi Delcor
.

diumenge, 17 d’agost del 2008

L'ESPOLI CATALÀ, LA CRISI I SUPERMAN.


  1. En Zapatero li ha dit a Solbes que apreti : no hi hauran negociacions bilaterals amb Catalunya. Cafè per a tots és la recepta.

    En Montilla li dona el suport dels 25 diputats per aprovar els pressupostos.. Si no ho fes–diuen- que hi hauria una greu situació política. I què?, la situació econòmica present i futura serà molt pitjor. Una bona crisi política podria ser una bona teràpia per treure’ns de sobre tota aquesta camada. Si no s’aprovaven els pressupostos, no hi hauria diners per Catalunya. Encara que s’aprovin tampoc... Eleccions anticipades? No, encara. Quan la crisi empitjori.

    Conclusions

    El Sr Montilla és espanyol i no és català.
    La seva fidelitat és deu un partit espanyol no català.
    El Sr Zapatero i el Sr Montilla es poden dedicar al teatre.
    Zapatero és un gran deixeble de Felipe González : vol quedar bé amb tothom i com ell, aconsegueix molt poc dins l’àmbit de la gestió econòmica. Al final, llueix el llautó.
    Basats en les previsions d’atur, la despesa de l ‘Estat en aquest concepte pujarà, o sigui, menys diners disponibles i per tant menys per a Catalunya.
    Els Bancs no tenen un duro.. (perdó, euro, encara que ve a ser el mateix en base al poder adquisitiu de tots dos). No es poden crear empreses.
    No hi ha idees.... cal esperar (diu en Solbes) ...... el què?

    Accions .

    A) “Si estás ahí, ayúdame , Superman ( Homer Simpson).
    B) Gestió domèstica de crisi : control pressupostari familiar molt rígid. Això serà llarg.
    C) Si ets català, vota partits catalanistes no espanyols ni sucursalistes.
    D) Consumeix català.
    E) Exporta Catalunya.


    Dr Jordi Delcor