VOTEM ..A QUÌ?

VOTEM, VOTEM.. A QUI?

Fa molt temps que no escric en aquest blog. El sentiment de dejà vue, de “más de lo mismo”. Els polítics incompetents, els lladres institucionals ( timofòniques, institucions financeres, Millets, Fundacions), tots ens porten a un mal destí.

Els problemes reals, atur, jovent mal preparat, sanitat deficitària, pensions insuficients en el futur, incapacitat per crear llocs de treball qualificats i un llarg etcètera fan que qualsevol diagnosi sigui negativa i la teràpia poc menys que desesperada. Ja no viu aquell vell dictador que va fer patir a milions de ciutadans. Fa 35 anys que som els propietaris del nostre destí i francament, ho hem fet molt malament.

El meu consell és molt clar: si ets jove, científic o enginyer (no de lletres), tens un bon expedient i ganes, emigra a països més desenvolupats i on el talent es valori. Si tens més de 55 anys aguanta fins a la jubilació (ha,ha) i si estàs entre les dues edats, mala sort.

Dins aquest panorama, cal exercir el dret de vot, especialment sinó pots emigrar. A qui votar doncs ?

Un cop eliminats els incompetents (PSC i IU), els que han traït els seus principis independentistes (ERC) i els espanyiolistes anticatalans (PP i Ciutadans) , només queden dos partits :CiU i Solidaritat (Laporta).

No tinc cap dubte de que el Sr Mas serà el nou President però això és bo per a Catalunya? Penso que només si té una majoria relativa, controlada per un partit català, qualificat, amb gent  que ha demostrat la seva habilita gestora i el seu catalanisme fos o no popular : El Sr Laporta.

Fa 18 mesos vaig escriure dins aquest blog  un article titulat LAPORTA PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT.

Crec que ara és el moment. La resta, Concerts econòmics, convèncer al Govern Central, pactar, etc és inútil, ja ho hem intentat masses cops sense cap resultat pràctic. Cal ser mol ferm. CATALUNYA HA DE SER INDEPENDENT.  Ara o mai.

LIDERATGE SITUACIONAL: CARRETERO LAPORTA

LIDERATGE SITUACIONAL

La teoria clàssica d’organitzacions  explica que davant una crisi, és més important la resolució que la unanimitat, el  consens o la majoria. Què faríeu  si hagués una via d’aigua en un vaixell? Una assemblea per decidir si cal taponar-la? O qui ho ha de fer?. Suposo que algú amb sentit comú diria, que “qui tingui més experiència o capacitat  ho faci”.

La situació catalana actual  és molt semblant  a la descrita, el que passa és que molts viatgen dins el Titanic i no se’n adonen que s’ enfonsa.

Qui són les persones més adients per sortir de la crisi de país?  El Sr Carretero vol portar bons “taponadors” de vies d’aigua i el Sr Laporta ho és. El President de l’ entitat catalana més universal, que més triomfs ha aconseguit en menys temps i millor imatge del club projecte és un bon candidat a la Presidència de la Generalitat. Ja vàrem comentari fa molt mesos, abans de que el Sr Laporta insinués la seva intenció política.

El Sr Laporta no és sempre políticament correcte, cosa que personalment valoro molt. Estic fart dels correctes que fan demagògia. Cal algú que li digui a les coses pel seu nom independentment de que siguin populars o no.  El Sr Laporta ho fa.

Finalment hi ha aquells que es queixen de la seva imatge, del seu ego. Sincerament, la seva vida privada és seva i no l’amaga com fan altres molt hipòcrites. A tots aquest crítics els hi recordo  que una “farra” amb aquest senyor  deu ser molt terapèutica i probablement molts crítics  amb moral no  victoriana envegen la seva actuació.

I si el ego se li escapa, ja cercarem un terapeuta. És un element  associat de forma natural als polítics i majoria de personatges públics,  aquest “descontrol” de la personalitat. Siguem pràctics, no ens cal un líder virtuós, sinó efectiu, que no s’amagui darrera la demagògia,  que sàpiga envoltar-se de gent vàlida i amb projecció mundial.

Jo recolzo  el Sr Carretero, totalment.

LA TARDOR QUE ENS ESPERA

Hola a tothom.

Després de l’ interval estiuenc on tot es paralitza i “tota cuca viu”, tornem a l’engany diari..Uns quants per a començar.

Fèlix Millet o Brutus i Juli Cèsa.r I “tu també fill meu?” Cop a la burgesia catalana, a un col·lectiu que semblava una mica per sobre de la misèria estatal, amb superioritat moral, ètica i cultural. Doncs no… Catalunya diluïda social, cultural i moralment. Robatori educat, continu, a llarg termini. Les institucions i autoritats públiques i els auditors falsejant o ignorant la informació, sense intervenir ... Per què els paguem?

A Espanya tenen un 20% d’atur però algú veu la recuperació (¡¡¡) Deu ser de la banca. Com no hi han diners, doncs pugem els impostos¡. Del Sr Botín i altres? No clar, de la classe mitjana, o sigui de tothom perquè a l’hora de pagar “Hacienda somos todos”, “menos unos cuantos, los de siempre”, s’hauria d’afegir..També es vol pujar l’ IVA. Efecte desitjat: més recaptació. Efecte obtingut: més economia submergida.

Les coses no van millor pel President Obama. Malgrat la seva indubtable talla intel·lectual, la seva dialèctica i convicció. Tal com varem anticipar fa uns mesos en aquest blog, Obama no pot canviar res.

Veiem : la sanitat USA? Qui pagarà la festa? Els ciutadans? Clinton va fracassar en aquest tema. La gent no vol més impostos.

CO2 i Kyoto. La industria Nord-americana no es pot aturar i per evitar temptacions , 2500 lobbistes fan la seva feina . Lobbista no ve de llop però com si ho fes.

Palestina: el tema de sempre. Els jueus i el seu Estat excloent per in secula seculorum.

Afganistan? El territori pertany als talibans així que o més soldats americans o guerra perduda…

Subprime? : els ciutadans pagant en forma de Deute Públic Perpetu (ja ho varem analitzar), la banca feliç (els banquers, no els bancaris) i aquí no ha passat res.

Límit de sous al executius? Doncs societats a paradisos fiscals i mecanismes alternatius, com el cas dels 45 directius del Barclays.

Més controls comptables a les empreses ? Més cost, més burocràcia però inútil. Només cal “persuadir” al controlador i ja està. El mateix discurs de sempre.. “s’ha de controlar, s’ha de posar límits i fi a...”

Fi dels Paradisos fiscals? Ni en broma. Hi ha molts estaments empresarials, politics interessats en la seva existència.

Grip A: pànic mentre moren milions per causa de la malària, la diftèria i la fam.. sense vacunes. Roche, Ramsfield i Tamiflu molt contents. Grip A, Grip aviar.. Cal preparar la propera grip, la del gat o grip del gos..

Els polítics no canvien res que no estigui latent a la realitat i res ha canviat encara. .

Pròxims esdeveniments a Espanya :

ETA seguirà. Els sindicats no es mouran. Podeu imaginar per què, oi?. La gent sense feina cobrarà poc però cobrarà el subsidi pagat amb la pujada d’impostos. La gent li donarà l’esquena als polítics, més abstenció. El PP pujarà. No es crearan llocs de treball.

A la Catalunya diluïda, Laporta arrossegarà molta gent de Convergència i Esquerra, jo entre ells.. Ja ho comentàvem a l'Abril .

L’Estatut declarat constitucional perquè com no serveix de res (no implica més diners per a Catalunya), ¿per què crear un focus de tensió ideològic inútil i confrontació amb els catalans?. Al final ni un euro més d’ingressos per a Catalunya

I tu, et vacunaràs? Contra què? La grip A o el passotisme col·lectiu? Un consell, esbrina els efectes secundaris de la vacuna no fos cas.

LAPORTA PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT

LAPORTA PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT

Quan el senyor Laporta va guanyar les eleccions va treure el Barça de l’època més fosca de tota la història Barcelonista. Es va passar de 5 anys de celebrar quedar quarts a la lliga a en 3 anys de gestió virtuosa guanyar la Champions i dues lligues. Malgrat la campanya en contra seva, amb moció de censura i tot, del sector del barcelonisme més ranci, va aguantar i gràcies a això actualment tenim el millor equip de casa de la història, amb un entrenador català, crescut a Can Barça i sóm l’admiració del món sencer. Ha sabut configurar un equip de professionals de renom i dona una imatge de Catalunya, moderna, pràctica, realista i abocada a l’exterior. Ha sabut administrar amb habilitat els recursos humans, tècnics i econòmics, cosa que no es pot dir dels nostres polítics professionals.

A més a més, el senyor Laporta exhibeix un catalanisme sense els embuts de CIU ni els estirabots d’ERC. Ja que ha demostrat que pot assolir resultats crec que constitueix un gran candidat per a la Presidència de Catalunya. Amb ell serem més a prop de ser un país amb estat propi i segur, segur, que tindrem més finançament.