diumenge, 26 de juliol del 2009

LA SALUT MENTAL


Un dels grans problemes de la nostra societat i que no està sent tractat de forma adient és la Salut Mental. La Generalitat ha fet un gran esforç econòmic (des del 860 euros al 2003 fins a gairebé 1200 l’any 2008, per persona).Malgrat això lLa salut de la població s’està deteriorant. Les dades de la Generalitat (SCS) ho demostren. La depressió, l’ansietat, els trastorns adaptatius, les addicions, són símptomes de que la nostra Salut està empitjorant. I no tant sols la nostra salut, sinó la nostra felicitat. Les malalties esmentades són indicadors clars de que la gent se sent cada cop més infeliç.

Quan parles amb els professionals de la Salut et diuen que un elevat percentatge de les visites ambulatòries són directament sobre salut mental. Inclús moltes malalties o afeccions (lesions musculars, circulatòries, d’esquena) amaguen alguna causa psicològica: atur, problemes de parella, problemes econòmics, insolvències, maltractaments, addiccions al tabac, l’alcohol, les drogues “dures”..
Quines són les causes de la nostra pobre salut mental? Sens dubte, el canvi d’hàbits de vida. La societat de l’opulència, el consum desenfrenat i la incapacitat per mantenir un nivell de despesa conseqüent , els grans préstecs hipotecaris, els grans automòbils de 40-50000 euros, els restaurants de lux , etc no ens han fet més feliços però han posat una càrrega insostenible.

A més a més, pagar tot això ens ha fet dedicar molt temps, massa, a la feina, abandonat l’educació dels fills : és més fàcil donar- los - hi uns euros que dedicar-los temps i afecte. El model que ens nostres fills tenen és “viu ara”, “no hi ha futur”, “satisfacció immediata”, “els pares que paguin”, “ho vull ara”, exigència, materialisme, consumisme, insatisfacció perpètua.

El mitjans de comunicació, començant per la sovint tòxica TV, mostren un model d’èxit fàcil, sense esforç, basat en el sexe, la música (pot ser no mereix aquest nom), la festa i el descontrol.
A la situació actual, sense fons de generació de riquesa sòlides especialment al nostre país , amb molts aturats, hi ha una explotació del treballador que fa moltes hores per mantenir els llocs de treball. Un indicador d’aquest fet és que ha baixat l’absentisme i les baixes mèdiques. Hi ha por. Aquesta por es transmet a la família, les relacions, amb un mateix. Es cerquen mecanismes per atenuar l’angoixa i l’stress: l’ajut mèdic( fàrmacs) o les addiccions “escapistes”.
Les drogues, des del socialment acceptat alcohol i “porro”, fins l’estesa cocaïna i les pastilles, produeixen trastorns de conducta addicionals que es manifesten com a problemes de Salut Mental, sovint crònics, és a dir, per a sempre.
Alternatives : reduir el consum al mínim, portar cotxes més petits i de poc consum( no m’atreveixo a dir fer servir el transport públic perquè ens molts casos el seu estat és semblant al de la Salut Mental), dedicar més temps a les coses simples que sempre han estat, les dels nostres avis , la lectura, la música, la conversa, la natura, la comunicació familiar.. Algú dirà que si reduïm el consum hi haurà més atur. El creixement econòmic ha de venir per la cultura, la tecnologia, un oci de qualitat (inclòs turisme) i la Salut (preventiva i curativa).
Seguir el camí que hem agafat ens portarà al model de vida yankee: psicòlegs i psiquiatre per esmorzar, separacions, homeless, marginació, obesitat (cada cop estem menjant pitjor) ,delinqüència, violència..
Qui parla de Salut Mental al nostre país?. Els polítics no ho fan pr raons òbvies : no porta vots. Fa uns anys, alguna escola de negocis va parlar de “conciliació de la vida familiar amb la laboral”.S’havia de treballar menys hores. Una mostra més de manca de visió de futur , de cinisme i de mercantilisme, intentant vendre un concepte “novedós” (novedós?parleu amb un pagès, si el trobeu, clar ). Qui té feina fa moltes hores i estar aturat no és conciliar res. La conciliació té a veure amb el model de vida i el creixement pel creixement, predicat per moltes escoles de negoci, no es sostenible, al menys amb la nostra Salut Mental.

Un darrer consell: simplifiqueu la vida i compreu temps però abans decidiu per a què el voleu fer servir.