divendres, 3 d’octubre del 2008

SI QUE ÉS UNA QÜESTIÓ DE MIDA

SI QUE ÉS UNA QÜESTIÓ DE MIDA...

QUINES SERAN LES PROPERES FUSIONS I /O ABSORCIONS DE CAIXES?

En un entorn de poca liquiditat, de menys activitat econòmica , d’impagats, de morositat sembla obvi que les institucions financeres més petites tenen una pitjor posició per defensar- se davant tots aquests factors i d’accedir a nous segments de mercat. Els hi costa més diversificar el seu negoci- risc. No tenen la massa crítica suficient. I probablement hauran de comprar els diners a un interès més alt a l’interbancari. .

El catastrofisme dels mitjans de comunicació i la incapacitat dels polítics per gestionar els problemes amb una visió estratègica (= llarg termini) està creant una psicosi. Em consta que alguns impositors tenen por pels seus estalvis. I què pot passar si retiren els seus estalvis cercant entitats més grans, aparentment més estables (solvents)? Doncs que les entitats més grans guanyaran liquiditat, actius sense cap esforç i que les petites es poden col·lapsar.

La gent identifica “gran” amb “potent”. En conseqüència és probable que algunes entitats siguin absorbides per altres més grans . És qüestió de mida.
Jordi Delcor PhD