Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ERNEST MARAGALL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ERNEST MARAGALL. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de novembre del 2009

perdó..perdó...

PERDÓ.. PER LES ERRADES DELS ALTRES.

Els diaris ens sorprenen cada dia amb notícies socials i econòmiques habitualment desagradables. Només dins l’àmbit esportius tenim compensacions.

Existeix un altre tipus de notícies, les cíniques. L’Honorable Don José Montilla demana perdó pel “xoriceo” socialista o demana perdó als socialistes pel “xoriceo” o demana perdó a tothom pels “xoriceos” dels altres.

Sempre són els altres que fan les coses malament. El PP, que no es vol endarrerir, critica a Don José que no hagi demanat perdó abans per “xoriceo” de la classe política.

I els “catalano- mansos” no ens emprenyem i ens ho empassem tot. Si el Sr Montilla pensa que és culpa i/o responsabilitat seva tenir pocavergonyes i lladres al capdavant de la seva formació té dos opcions: dimitir per incompetent (ha permès que aquests personatges campin lliures) o treure’ls a tots.

Alguna cosa tèrbola hi ha quan resulta que molts alcaldes i ajuntaments tenen por a que l’Audiència Nacional o qui sigui entri “a sac” als ajuntaments. Si no han fet res, jo demanaria ser el primer ajuntament a ser inspeccionat i si ho han fet, que dimiteixin i que demanin perdó fent-se una foto al costa de l’Honorable. Ah’ i que tornin els imports robats que mai ho fan.

Si el President de la Comunitat Autònoma demana disculpa pels miracles del Sr Alavedra i del Sr Prenafeta, ho trobo fora de lloc. No són de la seva formació i ell s’hauria de deslligar.

A aquestes alçades es vol fer un codi ètic¡¡. O sigui, fins ara no hi havia ètica? Què hi havia doncs? Pot ser el 3% del que ens va parlar el molt (aquest si) Honorable Dr Maragall?

Els discursos vomitius de tota aquesta gent parla de “regeneració”. Les presons es varen inventar per intentar aïllar els delinqüents i probablement, intenta inserir-los de nou a la societat, després d’un temps de “reciclatge” . La “regeneració” no és automàtica, és un llarg procés que pot trigar tant com la “degeneració”.

Un altre tret important és que molts “degenerats “ no es poden “regenerar” i parlar de “regeneració” de la classe política sense parlar dels polítics, tots ,amb noms i cognoms , és com parlar dels sexe del àngels.

En aquest moment a la ment de qualsevol ciutadà els polítics són culpables i han de demostrar la seva innocència. Que facin un llistat d’ingressos i patrimoni abans i durant l’exercici de la seva feina com a polítics no serveix de res si hi ha “ Testaferros”, diners negres, maletins ,i es fa la vista grossa i s’aturen les intervencions d’Hisenda de forma misteriosa quan hi ha clares denúncies.

Tota aquesta retòrica dels polítics serà inútil. No em val allò de que “som una democràcia jove”. Crec que la frase encertada fora “som una merda de democràcia”.

En Jordi Pujol va fer dues intervencions glorioses els darrers dies, una dient que si algú parlava, ell ho faria... En lloc de denunciar als delinqüents, els ha encobert. En Jordi Pujol no demana perdó. Una altre postura tan inútil i perillosa com la de Don José, orgull i mal humor en lloc de cinisme i retòrica.

Hi ha un àmbit on el Sr Montilla hauria de manar perdó i no ho fa.. quan els 25 diputats del PSC han recolzat els pressupostos de l’Estat malgrat l’ incompliment de l’Estatut, quan ha votat que la LOFCA estigui per sobre de l’Estatut, ens ha enganyat a tots, ens ha mentit i això és un altre tipus de robatori, el de la confiança de tot un poble. L’ import del robatori i espoli és de 12-14000 milions d’euros l’any, cada any, per in secula seculorum, fins que hi hagi.. regeneració política.

Un català emprenyat

dissabte, 8 de novembre del 2008

ERNEST MARAGALL I LA INTEGRACIÓ

ERNEST MARAGALL I LA INTEGRACIÓ.

Felicitacions al Sr Maragall per la seva iniciativa de fer una immersió als emigrants joves nou vinguts a Catalunya en la llengua i la cultura del nostre país de forma que la seva integració dins els grups d’estudiants un cop començat el curs, és més ràpida i efectiva i no endarrereix als altres estudiants autòctons, evitant un efecte “llast” i fent que els més avançats s’avorreixin, baixi el nivell de la classe i els bons treguin super notes que tampoc són reals. De passada cal dir que aquesta immersió s’evita el dilema integració- no integració mal interpretat per l’informe Bofill que diu que les qualificacions dels grups segregats són més baixes que les dels grups no segregats. Això passa, com assenyala el Professor Xavier Sala i Martín, perquè les escoles amb més problemes (i per tant amb les notes més baixes) són les que han segregat als alumnes de diferents nacionalitats dels autòctons. A més a més, la baixada de nivell de les escoles no segregades “puja “ la nota dels bons alumnes en comparació amb els dolents, fent més patent la diferència entre els dos tipus d’escoles o grups d’alumnes.


El Sr Maragall ha potenciat una mida de sentit comú i que vol dir fer les coses bé , evitant la segregació (objectiu tradicional de l’esquerra ideològica) i evitant perjudicar als millors ( objectiu tradicional de la dreta competitiva).

Chapeau pel Sr Maragall. Li desitjo que tingui moltes iniciatives d’aquest estil que fan país, mantenen la identitat catalana i mostren que el debat de “en castellano (o cristiano) , por favor (o sin favor) “ és una reacció pròpia de conqueridors nostàlgics.


Dr Jordi Delcor