dijous, 29 de juliol del 2010
toros espanyols
dilluns, 9 de novembre del 2009
perdó..perdó...
PERDÓ.. PER LES ERRADES DELS ALTRES.
Els diaris ens sorprenen cada dia amb notícies socials i econòmiques habitualment desagradables. Només dins l’àmbit esportius tenim compensacions.
Existeix un altre tipus de notícies, les cíniques. L’Honorable Don José Montilla demana perdó pel “xoriceo” socialista o demana perdó als socialistes pel “xoriceo” o demana perdó a tothom pels “xoriceos” dels altres.
Sempre són els altres que fan les coses malament. El PP, que no es vol endarrerir, critica a Don José que no hagi demanat perdó abans per “xoriceo” de la classe política.
I els “catalano- mansos” no ens emprenyem i ens ho empassem tot. Si el Sr Montilla pensa que és culpa i/o responsabilitat seva tenir pocavergonyes i lladres al capdavant de la seva formació té dos opcions: dimitir per incompetent (ha permès que aquests personatges campin lliures) o treure’ls a tots.
Alguna cosa tèrbola hi ha quan resulta que molts alcaldes i ajuntaments tenen por a que l’Audiència Nacional o qui sigui entri “a sac” als ajuntaments. Si no han fet res, jo demanaria ser el primer ajuntament a ser inspeccionat i si ho han fet, que dimiteixin i que demanin perdó fent-se una foto al costa de l’Honorable. Ah’ i que tornin els imports robats que mai ho fan.
Si el President de la Comunitat Autònoma demana disculpa pels miracles del Sr Alavedra i del Sr Prenafeta, ho trobo fora de lloc. No són de la seva formació i ell s’hauria de deslligar.
A aquestes alçades es vol fer un codi ètic¡¡. O sigui, fins ara no hi havia ètica? Què hi havia doncs? Pot ser el 3% del que ens va parlar el molt (aquest si) Honorable Dr Maragall?
Els discursos vomitius de tota aquesta gent parla de “regeneració”. Les presons es varen inventar per intentar aïllar els delinqüents i probablement, intenta inserir-los de nou a la societat, després d’un temps de “reciclatge” . La “regeneració” no és automàtica, és un llarg procés que pot trigar tant com la “degeneració”.
Un altre tret important és que molts “degenerats “ no es poden “regenerar” i parlar de “regeneració” de la classe política sense parlar dels polítics, tots ,amb noms i cognoms , és com parlar dels sexe del àngels.
En aquest moment a la ment de qualsevol ciutadà els polítics són culpables i han de demostrar la seva innocència. Que facin un llistat d’ingressos i patrimoni abans i durant l’exercici de la seva feina com a polítics no serveix de res si hi ha “ Testaferros”, diners negres, maletins ,i es fa la vista grossa i s’aturen les intervencions d’Hisenda de forma misteriosa quan hi ha clares denúncies.
Tota aquesta retòrica dels polítics serà inútil. No em val allò de que “som una democràcia jove”. Crec que la frase encertada fora “som una merda de democràcia”.
En Jordi Pujol va fer dues intervencions glorioses els darrers dies, una dient que si algú parlava, ell ho faria... En lloc de denunciar als delinqüents, els ha encobert. En Jordi Pujol no demana perdó. Una altre postura tan inútil i perillosa com la de Don José, orgull i mal humor en lloc de cinisme i retòrica.
Hi ha un àmbit on el Sr Montilla hauria de manar perdó i no ho fa.. quan els 25 diputats del PSC han recolzat els pressupostos de l’Estat malgrat l’ incompliment de l’Estatut, quan ha votat que la LOFCA estigui per sobre de l’Estatut, ens ha enganyat a tots, ens ha mentit i això és un altre tipus de robatori, el de la confiança de tot un poble. L’ import del robatori i espoli és de 12-14000 milions d’euros l’any, cada any, per in secula seculorum, fins que hi hagi.. regeneració política.
Un català emprenyat
diumenge, 16 de novembre del 2008
LA CIMERA I ELS CAVALLERS DE LA TAULA RODONA.
LA CIMERA I ELS CAVALLERS DE LA TAULA RODONA.
Uns quants dies de silenci, per raons professionals i perquè estava pendent de la reunió dels Cavallers de la Taula Rodona a Washington
Cap mida concreta, la cimera es queda curta, parlen de regular el sistema financer.. Realment no cabia esperar gaire d’aquesta reunió. Els Caps de Vendes mai fixen les regles del joc i els Caps d’Estat són els Caps de Vendes dels seus patrons. Això si , a moltes convencions de vendes hi ha bons sopars i bon menjar.
En Zapatero ha revifat allò de “la reserva espiritual d’Occident” que alguns troben a faltar . Espanya no podia quedar fora d’aquesta convenció i la seva aportació conceptual (aprovisionar reserves anticícliques, per part de la Banca, que vol dir fer guardiola) és fonamental per futur de la humanitat i ningú mai ho havia pensat. (¡¡). El seu model de benestar social també és molt maco (sobre el paper però de mala qualitat a la pràctica).
A més a més existeix el problema de cóm aplicar-ho a la nostra dèbil economia maó- dependent, que és un altre tema. Que a Catalunya i Espanya hi hagi una taxa d’atur astronòmica i creixent no s’havia de debatre en aquest fòrum. Això són detalls operatius que s’han de deixar resoldre a l’Economia de Mercat. No podem fer intervencionisme¡¡¡ Bé, excepte quan tot s’ enfonsa . O sigui , que han de ser intervencionistes però no saben com.. Hi ha qui volia comprar deute dolent (tòxic), després han pensat que millor fer-se banquers.. Els Cavallers de la Taula Rodona s’han anat i el festival continua.
Quant a Catalunya, l’Honorable Montilla anirà al Japó a parlar amb els responsables de la Nissan que a ben segur canviarien la seva decisió i continuarien fabricant a Catalunya si hi hagués una generosa aportació financera, subsidis, exempcions fiscals etc. D’això ja tenim precedents. Això no resol el problema de manca de creativitat productiva al nostre país.
Ciutadans, salveu el que pugueu, treballeu del que sigui i com sigui, controleu la despesa i escolteu poc els missatges dels Caps de Vendes. No és època de compres, al menys per a la majoria.
Dr Jordi Delcor
dijous, 30 d’octubre del 2008
RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES A DOJO
RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES A DOJO .
El Govern Italià ha decidit reduir el pressupost educatiu en 8000 milions d’euros, eliminar uns 100.000 llocs de treball d’interins i augmentar la disciplina a les classes(sic¡¡). Sembla que per tenir més disciplina cal tenir menys professors. Posaran pot ser agents antidisturbis que estovin als alumnes indisciplinats? .
Quan un país retalla el pressupost de formació s’inicia una decadència. Suposo que al Sr Berlusconi no li deu d’importar massa perquè té altres prioritats.
No sabem que en pensa d’una possible retallada de fons per a l’educació l’honorable Montilla que envia els seus fills a una escola privada. Coneixem, però la proposta del co-pagament dels aliments i medicaments de la Sanitat Catalana segons la qual els malalts pagarien el menjar perquè “quan estan bons i viuen a casa seva també mengen i ningú els hi paga el menjar” que és una necessitat bàsica independent de malalties .El que no queda clar és per què haurien de pagar els medicaments si quan estan bons no els han de prendre a casa seva donat que són una necessitat i una prestació sanitària que ja han pagat.
I per què no es poden pagar els medicaments i els aliments hospitalaris? Perquè falten diners i perquè som 7,8 milions d’habitants en lloc de 6. On són els diners? Por ser alimentant a malalts d’altres comunitats ? O pot ser rescatant a entitats financeres en crisi?
Bé, afortunadament, els representants de qui realment mana al món, es reuniran als EUA per reinventar el capitalisme.. Pot ser per crear formes més subtils encara de esmicolar al personal? Jo crec que a Catalunya estan inventades del tot: transports públics deficients, sanitat pagada dos cops pels usuaris, ensenyament públic dolent, contaminació, deforestació, (probable) canvi climàtic, hipoteques i lloguers pels núvols, infra-sous, polítics poca vergonyes (no tots)....
Aquest mateix matí es publicava la notícia de l’absència de la meitat dels diputats a l’hemicicle espanyol, per parlar de la crisi econòmic- financera. És lògic, ells no tenen crisi. Es beneficien del “co- pagament.”. Altres es dediquen a”tunejar” cotxes ( això és la xocolata del lloro, complex de nou ric), a arreglar despatxos per 2 milions d’euros (Galícia), que ja pica més, o a tenir ingressos no justificats (Balears). L’Espanya plural (i Catalunya ) són rics mosàics de desfetes i excessos de tot tipus. Mentre ens ho empassem tot, aniran pressionant, no ho dubteu.
He d’aturar-me. Són masses coses impresentables. Quan vulguem reaccionar serà massa tard.
Jordi Delcor PhD.