dijous, 20 d’agost del 2009


MALTHUSE ESTÀ VIU.
BON AGOST A TOTHOM.

Estic descansant (i treballant una mica, per no perdre el gust a un bé escàs). He exhaurit les temàtiques habituals en els meus posts. Tot segueix el seu curs : Europa es refà més o menys, Els Estat Units intenten agradar a tothom amb polítiques voluntaristes i positives però difícil, poc creïbles i incompatibles amb un deute públic astronòmic i perpetu i amb voler ser la primera potencia del món (amb el permís de la Xina) i a Espanya (Catalunya) tot segueix igual : atur galopant, empreses que no obriran al setembre, el PIB baixant... Les previsions de la bola màgica de setembre del 2008 es compleixen i es continuaran complint puntualment. Amb aquesta canícula estiuenca, el cap em vull malgrat els freqüents banys i em venen dues reflexions, una estatal i l’altre mundial:

a) Espanya generarà emigració en un futur. Alguns joves, els més aventurers, creadors, positius i lluitadors se'n aniran cercant noves oportunitats que un país vell portat per incompetents no els hi pot oferir.

b) La segona reflexió no té res a veure: sabeu quants habitants hi ha a la terra? A prop de 6900 milions, el doble que l'any del disc Abbey Road dels Beatles, el 1969, només fa 40 anys i més de 4 vegades la població de l'any 1900 que eren 1600 milions. Cada cop es triga menys en doblar la població a la Terra.El debat d'en Maltuse sobre la suficiència o insuficiència dels recursos alimentaris i energètics, té plena actualitat. La bona noticia és que les fonts d'energia alternativa per exemple la solar (incloent els Plans Solars del Sàhara) i l'eòlica poden donar respostes efectives a mig llarg termini. Però el problema de fons segueix: el creixement de la població ha estat exponencial com mostra el següent gràfic. A més a més, les Governs s'endeuten (bé, ells no, nosaltres) per a poder pagar la factura social insostenible.
Davant aquest problema, la resposta no és social ni política, sinó biològica. A qualsevol ecosistema, quan l'hàbitat es fa petit, els éssers vius entren en competició. I sobreviuen els més forts i competents (adaptables). La humanitat limitarà la població i per aconseguir-ho ha de limitar el creixement, ha de tenir espai físic i no ha de destruir l'entorn de forma irreversible que el faci inhabitable. Això descartaria una guerra nuclear com a solució planificada. El sistema més fàcil és mitjançant una guerra biològica que elimini als més dèbils i on només els que tinguin resistència enfront el virus- bacteri sobrevisquin.... Òbviament jo no defenso això, només ho exposo. Jo no m'he inventat la terrible realitat.L'esforç(cost) necessari per a preparar organismes mutants, letals per una part de la població i de rapida propagació és molt reduït comparat amb el desenvolupament d'altres mecanismes de "control del creixement de la població" eufemisme de eliminació massiva). Les tècniques d'enginyeria genètica per crear modificar aquests microorganismes mortífers estan prou desenvolupades i es troben a qualsevol llibre de text, universitat i a Internet.
Ja sé que pot sonar a teoria conspiratòria.. Però l' Èbola, la Sida, la grip A... són productes de la naturalesa o experiments?. Coses molt més estranyes s’han vist