FORMES BANANERES AL PAIS BASC

Quants vots han quedat exclosos al País Basc de l’esquerra abertzale a les darreres eleccions ? D’aquesta manera desapareixen vots nacionalistes i guanyen els espanyolistes.. Això complicarà més les coses i radicalitzarà les posicions nacionalistes. És qüestió de temps..

Constitueix una forma de fer política molt bananera que ha produït fins i tot la crítica de l’O.N.U. tan refractària a fer declaracions d’aquesta mena.

AJUTS DEL GOVERN CENTRAL PER A L'AUTOMOCIÓ

AJUTS DEL GOVERN CENTRAL PER A L’AUTOMOCIÓ.
Si cal que el Govern Central ajudi a la industria de l’automoció, si hi ha 450000 vehicles en stocks, que es venguin però per què no es condiciona l’ajut al desenvolupament de vehicles híbrids (elèctric i benzina o gas oil).

Si els nostres diners han d’ajudar a indústries deficitàries al menys que serveixin per assolir altres objectius com per exemple la conservació del medi ambient...

Però ,clar això implica un model, una visió, una estratègia, uns objectius, idees clares, valors, prioritats, honestedat i els nostres dirigents van curts d’aquests termes.

ZAPATERO VOL CANVIAR EL GOVERN

ZAPATERO VOL CANVIAR EL GOVERN..

Fa uns mesos vaig apuntar que en Solbes deixaria el Ministeri d’Economia i agafaria una cadira còmoda, que només era qüestió de trobar l’autopista sense president.. Fa vàries setmanes que no diu res. Millor, la seva aportació com a ministre ha estat nul·la o pitjor, negativa. S’ ha equivocat en totes les prediccions de (de) creixement econòmic, atur, durada de la crisi i no ha pres cap mida, com la reducció de l’IVA, de la quota patronal i de l’IRPF.

Ara ha de passar desapercebut unes setmanes i negociar una còmoda presidència. Veiem.. un banc? No, no té el perfil i fóra molt irònic. Telefònica, Repsol, i Gas Natural tenen propietaris, les hidroelèctriques? Iberia?...hummm, no sé.

Una cadira al Banc Central Europeu?.. això té sentit, total pel que fan tots aquests personatges. Solbes continuaria amb la seva línia d’ineficàcia i indiferència. No desentonaria ... El dubte és si abans de l’estiu o després, just després.

DESDE RUSIA CON AMOR

ZAPATERO Y SU ACUERDO PARA FOLLAR.

Mi hijo mayor que está muy al corriente de la política internacional que ha comunicado esta gran noticia...

¿Quien dice que el Presidente del ejecutivo español no se ocupa de los acuerdos internacionales y de la felicidad de los españoles, especialmente de los que van a Rusia?


Observad este vídeo y lo comprobareis

http://www.youtube.com/watch?v=E6pCmwbcFPk

Crisis, crisis. Muchos ya quisieran un presidente que se ocupase tanto de que sus compatriotas follen..

Jordi Delcor

REMEDIOS CONTRA LA CRISIS

EL Informe mensual de La Caixa del mes de febrero resume de forma muy didáctica la gestión macroeconómica de crisis. Existen 3 formas de combatir una crisis económica:

a) La keynesiana: gasto e inversión pública para activar la economía y evitar el paro. Se dedican recursos públicos, obtenidos directamente de las arcas del Estado o mediante financiación (endeudamiento). Este sistema es positivo si se genera riqueza indirecta: inversiones que generen más riqueza. Lo que no se aconseja es endeudarse para que los ayuntamientos asfalten autopistas que no van a ningún sitio , aceras o rotondas. Lo que hace el gobierno de Zapatero. La ortodoxia keynesiana dice que 1 euro invertido/ gastado de esta manera genera un euro del PIB.. A corto plazo puede ser efectivo pero si no se genera riqueza simplemente se está desplazando el problema con más endeudamiento .

b) La transferencia de recursos del sector público al privado. El peligro es que estos recursos se utilicen para ahorrar o reducir deuda por parte de personas y empresas, lo cual sería bastante probable actualmente.

c) La reducción de impuestos. Aunque puede pasar como en la opción b) , es decir que se ahorre o reduzca endeudamiento, en general se genera consumo y se evita paro. Lo que el Estado deja de recaudar lo compensa al tener que pagar menos subsidio de desempleo . La reducción del impuesto de sociedades, del IRPF y de la Cuota Patronal podría ir en la misma línea.

¿Qué forma es la más adecuada?

Existe la cuestión de la temporalidad:¿cuándo se empezarán a notar los efectos de las medidas anteriores?. La opción a) el gasto público, parece más efectiva a corto plazo por su aparente inmediatez de aplicabilidad pero tiene 3 limitaciones : a) el periodo de implantación de las acciones b) la posible improductividad (inutilidad ya mencionada del gasto realizado) y c) la “herencia” de endeudamiento.

Por otro lado, la reducción de impuestos históricamente ha beneficiado a unos grupos muy determinados, los de mayor poder adquisitivo, de forma que puede perder parte de su atractivo para toda la sociedad. Si además como consecuencia de la reducción no se genera nueva actividad empresarial, se producirá un déficit fiscal difícil de corregir cayendo de nuevo en más endeudamiento. Para que la reducción de impuestos sea efectiva, se debería acotar a la creación de nuevas empresas, apoyos a jóvenes empresarios, controlando el “desplazamiento” de unas empresas ya existentes a otras.

La utilidad de las medidas exige que sean rápidas en su implantación , duraderas, porque la crisis será larga, diversificadas (combinando los 3 tipos de acciones mencionados) y sostenibles (es decir que no generen un endeudamiento exagerado).

Argumentando el limitado efecto de la inversión y gasto público , el Presidente Obama ha decidido aplicar un plan mixto de inversión y gasto público junto con reducción de impuestos.
En otro orden de cosas el Gobierno Obama ha creado un paquete para evitar que 9 millones de familias pierdan sus casas, limitando la cuota mensual a un máximo del 31% de los ingresos, actuando el Estado como co-pagador de la deuda hipotecaria....Todo un ejemplo de traspaso del sector público al privado, buscando no precisamente activar la economía sino reducir el endeudamiento. Una muestra de pragmatismo : espíritu empresarial y valores sociales.. En España , gasto público inútil. ..

Y si alguien quiere inversión pública que no se queje: el gobierno Zapatero ha aprobado una inversión de 4000 millones de euros para la mejora de la red ferroviaria de Catalunya, especialmente cercanías. Tendremos la doble vía en las líneas de mayor dinamismo y de mayor afluencia de público.. el año 2020¡¡¡¡. ¿Qué hemos hecho para merecer esto?

Los interesado pueden consultar, http://www.change.gov/ donde se explica el efecto de la reducción de impuestos y del gasto público.

CONTRACTES BLINDATS

El Messies Obama ho ha dit : els bancs són els culpables de la situació financera present. El Sr Gordon Brown està irat pel comportament dels directius bancaris : pèrdues milionàries (32000 milions de lliures esterlines) i 1000 milions en premis ¡¡¡ .

Els contractes estan blindats... blindats? Qui va signar aquests contractes? Altres directius que tenien els seus contractes blindats per altres persones blindades?.

Davant de tant blindatge legal se m’acut el blindatge moral. Potser que cremem aquest contractes, potser que obliguem a aquests personatges blindats a que renunciïn als seus avantatges.. Segur que existeixen mecanismes persuasius per fer-ho.

Quina credibilitat té un sistema que permet aquest nou robatori? Com explicar als milions d’aturats que un directiu desaprensiu i incompetent s’ha fet ric mentre ells estan a l’atur?

Això fa tant mal com quedar-se sense feina, convida a la delinqüència, a la degradació moral i social, fomenta la insolidaritat i l’enveja, el ressentiment, el cinisme, la pèrdua de fe en el sistema. I aparentment és legal..

el quixot està viu

El Quixot , chauvinisme i altres formes de nacionalisme

El Govern francès aportarà 6500 milions d’euros a la indústria de l’automoció amb la condició de que no hi hagin més acomiadaments. Quan les coses es posen difícils surt l’ instint de conservació . Cada país protegeix el que és seu. Per cert, en el nostre país què es pot protegir? Suposant que ho sàpiguen , ho faran? Ens queda el turisme i les neurones però aquest país mai ha cuidat massa la intel·ligència , per què ho haurien de fer ara?. Més fàcil endeutar-se i fer voreres, com al Japó durant 20 anys.

El Govern Central espanyol donarà 800 milions d’euros per l’ esmentada indústria automobilística .. xavalla ... La SEAT ha estat capaç de vendre molts IBIZAS a Alemanya (potser efecte de la nostàlgia de les “festetes” de l’ illa , de la competitivitat del vehicle o de la subvenció del govern alemany per protegir el medi ambient ).

El somni ( malson?) de la globalització, és a dir, la lliure circulació de capitals, persones i mercaderies sense restriccions aranzelàries (bé, només les que beneficien als EUA) s ‘ha acabat. Com deia en John Lennon, “the dream is over”. A l’hora de la veritat tothom protegeix el que és seu i se salta els discursos visionaris i les filosofies més avançades, excepte aquí ...

Per cert, qui estava interessat en la globalització? Les grans multinacionals i els bancs que augmentaven els seus beneficis , els dividends dels seus accionistes - persones hiper riques i els propietaris dels fons d’ inversió, els jubilats ambiciosos- sense oblidar els dels directius d’aquestes institucions, clar. La gran majoria de treballadors no estava massa seduïda per aquest nou model- engany.

A partir d’ara, a molts països d’Europa hi haurà proteccionisme a dojo, reducció de la despesa personal i aguantar. Un amic meu, executiu d’una multinacional, va veure com l’oferta de la seva empresa, notablement més barata que la de la competència francesa i presumiblement d’un estàndard de qualitat semblant era derrotada en un concurs públic per “raons d’Estat”. Globalització?, competitivitat?. No, instint de supervivència, primer menjar després construir macroestats per macro funcionaris macro inútils i macro cars.

Aquí, continuarem volent donar lliçons d’ europeisme, de capdavanters , de Quixotisme, respecte a les regles del joc. De quin joc? Del que ja ningú pot ni vol jugar.

Un consell: per començar, podrien llegir el blog del Dr. Greg Mankiw, de la Harvard University, que ens explica els resultats d’estudis estadístics d’ençà la segona Guerra Mundial que demostren que 1 dolar gastat pels Govern genera 1 dolar d’increment del Producte Nacional Brut (PIB) i 1 dolar de reducció d’impostos genera 3 dòlars de PIB. Les teories keynesianes d’intervencionisme estatal en temps de crisi no han tret al Japó de la profunda recessió ,com explica el Dr. Sala i Martín.

Dubto que els Srs del Govern coneguin al Dr. Mankiw (1) i molts d’altres experts que pensen com ell.. Estan massa ocupats fent simulacions errònies del que pot passar amb models molt deficients d’una realitat que se’ls hi escapa . Quan es perd el seny res funciona i el seny diu que la única forma per generar riquesa és fent empresa i per això calen inversors i en època de crisi la forma d’estimular als inversors és amb desgravacions fiscals.

Cal dir que no considero la Banca com un inversor si no com un prestamista que sempre vol guanyar

En conclusió, ni cuidarem les neurones, del país, que són les úniques que ens poden fer anar cap endavant , ni als emprenedors, ni protegirem els productes nacionals , ni baixarem els impostos. Farem ..voreres.. La meva idea “no impostos nova empresa” no quallarà . Campi qui pugui.

Un altre consell: compreu productes nacionals (jo sé quina és la meva nacionalitat, que cadascú defensi la seva).

Dr. Jordi Delcor
(1) http://gregmankiw.blogspot.com/2008/12/spending-and-tax-multipliers.html

ANIVERSARIS :L' INCOMPLIMENT DE L'ESTATUT

ANIVERSARIS :
L’ INCOMPLIMENT DE L’ESTATUT COMPLEIX 6 MESOS

Ahir va ser el meu aniversari i també el de l’ incompliment del finançament de l’Estatut (1/2 any). Jo vaig fer 54 anys. Desitjo que el finançament no arribi a la meva edat.

Variarà aquest incompliment flagrant les relacions del PSC amb Madrid i el President Rodríguez? Ho dubto, ja hi ha hagut motius suficients i no ha passat res així que per què hauria de succeir ara? Per altre banda amb la primavera vinent amb aturats sense atur, EROs , inestabilitat social ,etc, el President Rodríguez ho té molt bé per posposar el tema dient que “hi ha qüestions més urgents i importants.." .

Crec que el No Finançament i jo potser celebrarem un altre aniversari plegats...

Jordi Delcor

PETITS REPRESENTATS, GRANS IGNORATS

Avui us reenvio un missatge que crec interessant

"Si us plau, entreu a la pàgina web del Parlament Europeu i cliqueu a la pestanya del català, i després reenvieu el correu. Si la visita molta gent no eliminaran la versió catalana! Web del Parlament Europeu . http://www.europarl.cat/ <http://www.europarl.cat/>

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el catal (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut. Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: quantes més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin!

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només un s 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu."

Jo ha ho he fet

Jordi Delcor

ALBERT BOADELLA I ESPERANZA AGUIRRE

ALBERT BOADELLA

El Sr Boadella se sent molt feliç a Madrid. Me'n alegro molt per ell, vull que la gent sigui feliç però no puc estar d'acord amb la seva afirmació de que Barcelona sigui una capital de província. Crec que això és el fruit d'alguna rancúnia no superada. Madrid és una ciutat de "Corte y villa" que sempre ha volgut emular Barcelona i amb força , les maniobres polítiques i la poca energia reivindicativa dels catalans ho ha aconseguit. Però això és un altre problema.

Crec que el Sr Boadella té talent i no està dimonitzat per part dels catalans. Un altre cosa és que ell no accepti les crítiques i se'n vagi amb "la competència". Això no afavoreix als catalans ni a Catalunya. Si vol treballar a Madrid que ho faci però que no ens critiqui ni ho faci servir com argument per atreure anticatalans, que n'hi ha molts i menys ell que va fer-se un nom amb nosaltres, el seu poble d'origen encara que no de destí.

Jordi Delcor

CREDITOFÒBIA, UNA NOVA MALALTIA

CREDITOFÒBIA, UNA NOVA MALALTIA?

Les vendes de cotxes han baixat un 43% al Gener, un altre notícia econòmica que confirma la situació actual. Com ja hem dit a LA BOLA MÀGICA d’ençà fa uns quants mesos, això serà llarg, especialment a Espanya i Catalunya. El 2009, dolent, molt dolent i el 2010?: semblant. Malgrat les voreres, les rotondes i la gespa artificial dels camps de futbol. Amb això no s'aixeca in país

El President Zapatero ha dit als bancs que donin préstecs a empreses i particulars. El problema és doble. Dubto que les entitats financeres ho facin, a menys que s’aportin moltes garanties, és a dir, que en molts casos ho demani que no ho necessita. Per altre banda, molta gent està tremolant i no demana crèdits, ni s’apropen a les entitats financeres. Creditofòbia, una nova malaltia.

Més que demanar crèdits han d' eximir de pagar impostos a les PIMES de nova creació . Insisteixo, sí al pagament d’ IVA, però reducció de la Quota Patronal, i de l’ Impost de Societats durant 5 anys. Només per PIMES noves.

Em sobte que quan parlo de no impostos per empreses de nova creació, poca gent s’hi apunta. Què vol dir això?, que no hi ha emprenedors en aquest país? que no s’hi confia en que prosperi la idea? que fa molt fred i millor a casa? que viurem dels papers de Salamanca? que la idea d’exempció fiscal fóra un altre fiasco com l’Estatut?. Si renunciem tan fàcilment a tot, si ens manifestem tan sotmesos, potser si que ens mereixerem el que tenim.

Si ens avorrim , sempre ens queda el consol de sortir al carrer i recolzar en Fidel Castro o algun altre dictador d’esquerres. Els dictadors d’esquerres són molt més païbles per molta gent. Deu ser que morir assassinat per l’esquerra és molt més plaent... Clar que no li podem preguntar als morts.

Mentrestant , els vius a passar fred. Davos ha confirmat el mal moment mundial, les fosques perspectives i ha establert càtedra amb la seva bola: malestar social quan se’n vagi el fred que s’allarga, s’allarga....

Sort del Barça.

Jordi Delcor

8000 MILIONS, PER A QUÈ?

SORTIDES A LA CRISI

El Govern ha destinat 8000 milions d’euros per projectes municipals. Aparentment 250000 persones estaran ocupades. Aquest tipus de política és un clàssic. Es una obra pública típica en èpoques de crisi. Però hi ha moltes qüestions :

a) Quin interès real i utilitat tenen aquests projectes?
b) Generen riquesa i llocs de treball sostenibles o són una mena d’ocupació temporal per reduir les llistes d’aturats i pagar menys atur?
c) D’ on surten els diners per finançar aquesta obra? De Lletres i Bonos del Tresor? Més endeutament pel país.

Aquestes solucions demostren un cop més la manca d’imaginació dels qui ens governen. Si volen fer obra pública al menys que sigui útil. Suggereixo un projecte d’infraestructura útil : la creació d’un cercle de trens rodalies entre el Baix Llobregat i el Vallès Oriental, amb grans zones de parking. Beneficiats, més d’un milió i mig de persones.

A més a més, caldria crear línies d’autobús des del centre de les poblacions implicades fins les estacions de tren situades fora dels centres urbans. Sostenible a nivell mediambiental, descongestionaria la xarxa de carreteres, en particular la B-30 i l’AP7.

Però clar, aquest tipus d’obres necessiten 30 o 40 anys per ser realitat donada l’eficiència dels gestors... Es més fàcil posar gespa artificial a un camp de futbol municipal, o posar rotondes o asfaltar carrers...
Dr Jordi Delcor

SORTIDES A LA CRISI

SORTIDES A LA CRISI.
El Govern no sap que fer. La única opció és crear noves empreses i per això cal que la gent arrisqui el seu patrimoni i això demana incentius.. Quins? L’exempció fiscal durant 5 anys sobre els beneficis, una gran reducció de la quota de SS i de l’IRPF per les PIMES no nova creació . L’Estat deixarà de pagar atur i estarà sembrant la llavor de noves empreses. La resta és un altre engany, més Deute Públic, l’equivalent a hipotecar el país.

Per què 5 anys?: és el temps necessari per posar en marxa negocis amb cara i ulls o sigui continuïtat i rendibilitat.

Ningú ens arreglarà aquest problema, cap govern , només nosaltres, els ciutadans.

Si creus que la única opció per sortir de la crisi és exempció fiscal per empreses (PIMES) de nova creació , fes-ho circular i envia el teu email a aquesta adreça i apunta’t a aquesta causa. Ho farem arribar al Govern.

Jordi Delcor

NO WAY OUT : MEDIDAS LIBERALES PARA GESTORES INCOMPETENTES

NO WAY OUT.. SIN SALIDA
Una vez reconocida públicamente la incapacidad del gobierno para reactivar la economía, después de haber quedado desautorizado por sus múltiples errores en las estimaciones de PIB, paro, déficit y después de haber mentido en el tema Estatut, ¿qué nos queda? La situación me recuerda a la película SIN SALIDA de Kevin Kostner .

El gobierno emitirá Deuda Pública , es decir pedirá un préstamo para pagar la fiesta pero no tiene ingresos así que... Sólo queda una receta :EXENCIÓN FISCAL PARA LAS EMPRESAS DE NUEVA CREACIÓN .Exención de impuestos durante 5 años , pago de una cuota a la SS muy reducida, retención de IRPF nula.

Se quejarán las empresas que funcionan. Que lo hagan, se trata de crear nuevas empresas arriesgando el patrimonio del inversor. Y si algún empresario tiene una empresa que cree otro negocio y se beneficie de las medidas.

El gobierno ingresará más que antes ya que muchos parados estarán ocupados y habrá menos gasto por desempleo.

Hacienda sólo debería vigilar el fraude fiscal, léase cambio de personal de una empresa a otra nueva desarrollando la misma actividad profesional que antes. Y especialmente evitando que algunos banqueros obtengan más beneficios fiscales por creación de nuevas sociedades que hacen lo mismo que antes. SÓLO PARA PYMES. Se trata de evitar la exención fiscal que tuvieron los Srs Abelló y algún súper banco por la venta de las acciones de su negocio ALCATEL de telefonía móvil a Vodafone.. 700000 (setecientos mil millones de pts) acogiéndose a una medida .. para PYMES.

Osea, receta liberal para gestores incompetentes.... Es algo parecido a lo que hará OBAMA en USA. Hay que proteger al empresario/ emprendedor.

Dr Jordi Delcor

LA BOLA MÀGICA V

LA BOLA MÀGICA V

El Govern Espanyol ha presentat unes noves xifres per enguany. Atur al 16%, Creixement negatiu del PIB del 1,6%, dèficit públic del 4,8%

Un cop més, mentides. A altres “boles màgiques”, fa uns mesos ja comentava que l'atur arribaria al 15%. Sembla que em vaig quedar curt.

El PIB baixarà molt més del 1,6% . Amb la contracció industrial del 15%, la construcció aturada i el turisme a la baixa (especialment el britànic pel canvi desfavorable de la lliura esterlina), el PIB baixarà uns quants punts més.

Idees d'en Solbes?. Deute Públic, dèficit creixent doblant el 3% que mana la UE. Clar que aquestes alçades, parlar d'Europa sembla conya.

Arribaren al 6%. Standards amd Poors, la societat de valors, rebaixarà la qualificació del deute espanyol des de la triple A. Això exigirà pujar els tipus d’interès per atreure als inversors. Més cost.

I com es paga el Deute? Amb ingressos de l'Estat però si les empreses no funcionen els ciutadans hauran de pagar més impostos però no tenen diners i no és gaire popular fer pagar més pels serveis que tenim o no tenim, a banda que baixaria el consum, més atur.....Difícil.

L'altre opció és endeutar-se més, més Deute Públic.. L'equivalent a demanar més préstecs. I llavors què? La bola diu que eleccions anticipades dins un any i mig, després d'una primavera calenta. Aquest gèlid hivern juga a favor del Govern. A veure qui surt a protestar amb el fred que fot¡

Dimissió d'en Solbes i nomenament com a President d'una companya de poca feina (hi ha alguna autopista lliure?), bon sou i grans menjars.

I en Zapatero? A filosofar i donar conferències ben pagades sobre tonteries majúscules, com l'Aznar, en anglès fonètic. Pot ser el pot assessorar l'Honorable Montilla amb les seves conferències a la London Schools of Economics..

I el problema pels propers ¿guanyadors? de les eleccions, amb un horitzó molt fosc. Quan no es fan els deures durant anys, l'alumna suspèn. De tota manera en Zapatero també té sort aquí per que els del PP estan dividits.

I aquí s'acaba la informació de meva la bola. No arribo a veure el nom de l'empresa d' en Solbes.. Però ell no anirà a l'atur. A més a més li quedarà la pensió de per vida com a ex-ministre. Vist així, l'atur no és tan greu oi?

Dr. Jordi Delcor

PALESTINA ISRAEL

ELS DRETS HISTÒRICS..
S'ha parlat molt aquests dies del conflicte palesti- israelí. Hi ha qui defensa als palestins com a part dèbil . Hi ha que als jueus, que són demòcrates, intel·ligents i occidentals.

Quan l'Estat d'Israel es fa fundar, l'any 1948 amb el vist i plau de l'ONU, després de comprar uns terrenys que representaven el 4% de la superfície actual , els països àrabs varen atacar Israel que va guanyar el primer round i va expansionar-se fins al 60% actual .

L'any 1967 ( m'en recordo de parlar-ho a la classe de Religió), Mosé Daian i les seves tropes van envair l'Egipte i varen conquerir la Península del Sinaí. Després tot ha estat un tiba i arronsa.

Només un comentari pels que defensen el dret d'Israel d'ocupar unes territoris que varen perdre fa 2000 anys. Què passaria si uns àrabs vinguessin, compressin el 4% de Catalunya que també ocuparen fa menys de 1000 anys, formessin un estat amb el suport de l'ONU i tinguessin armament i suport dels EUA ? Ens ho deixaríem fer o pot ser ens defensaríem? I si perdem i conquereixen el 60% del territori, què passaria?

Tothom té el dret a viure però reclamar drets de fa 2000 anys em sembla perillós... On es posa el límit històric de la reclamació territorial?. Al-Andalus tornarà a ser un estat àrab per dret històric? O pot ser els “romans”, els “cartaginesos”, els “vàndals” i els “alans” tornaran a reclamar el que va ser seu?. Que els jueus siguin un poble intel·ligent, cult i democràtic no són raons que vinguin al cas. I l'Holocaust els hauria de fer més sensibles al patiment humà.

LES ETIQUETES EQUIVOCADES

EL PAÍS MARQUISTE : LES ETIQUETES EQUIVOCADES.

Quan superarem les etiquetes? Moltes converses de carrer demostren la tremenda immaduresa del ciutadà mig. L’axioma fonamental continua sent “si ho diu/ fa el meu oponent està equivocat. Aquest defecte cultural (pot ser genètic?) fa que no avancem.

Anem a pams. Una idea és bona independentment de qui la tingui. Us poso uns quants suggeriments i unes quantes afirmacions que a ben segur aixecaran ampolles:

Les creences equivocades de la dreta

A ) El Govern d’ Aznar va deixar l’economia molt bé. És cert que l’economia estava millor degut en part a la situació internacional, al boom immobiliari i a l’aixeta de la banca totalment oberta. Però va assentar les bases de la crisi actual per no potenciar sectors claus de l’economia basats en la recerca i l’alta tecnologia.

b) Els catalans són insaciables: sempre volen més diners. Afirmació centralista i acceptada per una part de la població que viu a Catalunya. Per què ningú diu res dels Bascos i els Navarresos? Ells tenen un concert econòmic total derivats de que el General Franco els hi va premiar el seu recolzament a la “Causa Nacional”.

c) La riquesa és pels que la saben generar. Fals, hi ha molta gent que ha generat riquesa enganyant, especulant, mentint, jugant amb informació privilegiada. Quan més pobre i curt d’idees és un poble, més trampes és fan. Ser solidari vol dir donar oportunitat d’educació a tothom.

d) La presència d’Espanya a l’Iraq va fer que aquest país sortís de l’aïllament internacional . Fals, fa ver que Espanya fos un objectiu clar del terrorisme internacional. Els suposats beneficis energètics (soldats a canvi de pous petrolífers) afavoreixen a uns quants, no al poble en general.

e) Incapacitat de criticar als dictadors de dretes. Quan s’esmenta a un dictador de dretes, automàticament surten els nomes de Fidel Castro i Rússia.

Las creences equivocades de l’esquerra.

a) En Felipe González va ser un gran líder. Es cert que va permetre la normalització de la vida política incorporant a l’esquerra. Punt. La resta? Lletres i obligacions de l’Estat al 14% que varen atreure inversió especulativa estrangera a curt termini i que gairebé ens arruïnen perquè no podíem pagar ni els interessos.

b) S’ha de ser solidari.. Si, però no repartint la pobresa si no la riquesa. I repartir no vol dir subsidiar si no ensenyar a generar riquesa.
c) Hi ha democràcia. Fals, democràcia vol dir el poder del poble i no votar cada 4 anys donant-li el poder a un grup d’amics que fan el que volen .
d) Quan s’esmenta el nom d’un dictador d’esquerres (Fidel Castro) surt Pinochet, Hitler, Franco. No hi ha dictadors justificables. Tots eren monstres.

I mentre el poble s’entreté parlant d’aquests temes de forma visceral, no es parla del que cal fer a nivell educació, sanitari, econòmic, empresarial, energètic, autonòmic, de transport.... Se li segueix el joc als polítics que riuen veient com poden manipular al poble fàcilment. Molts tenen els polítics que es mereixen, jo no. Ets dels meus? Fes-m’ho saber si et plau.

mailto: jdelcor@gmail.com

LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL VA BAIXAR UN 15% AL NOVEMBRE.

La producció industrial va baixar un 15% al Novembre.

L’índex de producció industrial (IPI) va disminuir un 17,2% en Novembre en relació amb el mes de Novembre del 2007 . Setena caiguda consecutiva, la pitjor situació d’ençà 1993. Un acumulat anual del -5,8%.

Qui té el record?: la fabricació de vehicles de motor, remolcs i semi- remolcs, un -39,3%, la metal·lúrgia un -32,8%, la de mobles un -30%.

El consum baixa un 12% (-9,4% anual), un 18% pels bens d’equipament (-16% acumulat anual).

I en Zapatero diu que la situació millorarà a la segona part del 2009. Té raó, haurem baixat tant quer qualsevol moviment serà a millor, des de l’ infern. Però això és més aviat una mostra de cinisme incompetent.

Jordi Delcor

TORNADA DE NADAL, CAIXA MANRESA I LA BOLA MÀGICA

CAIXA MANRESA, CANVI CLIMÀTIC I LA BOLA MÀGICA.

Bé amics, un cop acabades les vacances, amb una mica més de pes i menys diners, amb el parèntesi del Nadal, tornem a la freda realitat.

Els dos mesos de fred i pluja tornem a obrir el debat sobre el canvi climàtic. Si us dic que no està clar em respondreu que cal mirar-s’ho amb perspectiva, que la tendència està clara i que un hivern fred no trenca la tendència climàtica cap a un clima més càlid. ... Això és el que jo dic, fem estadística i analitzem l’evolució climàtica del planeta, de tot el planeta i no només de les ciutats o zones habitades. A la meva web trobareu links amb gent que discuteix el rigor científic empleat per analitzar l’ esmentat canvi climàtic.

On no hi ha cap dubte és en el clima econòmic i social: 13,4% d’atur pujant, 7,2% d’aturats als EUA (que pels seus estàndards és terrible), un 15% menys de producció industrial, el PIB real que deu d’estar entre 5 i 8% per sota del que diu el Govern, en Zapatero dient que les coses milloraran al segon semestre del 2009... Suposo que es refereix al treball temporal que tampoc serà gaire bo perquè vindran menys turistes, entre altres, els anglesos que amb el canvi de la lliura esterlina 1-1 amb l’euro troben Espanya i Catalunya molt cares...

El finançament que no arriba i quan ho faci tindrem dos problemes: el primer, que finançament concedit no és finançament pagat. Si actualment el Govern Central li deu a prop de 800 milions d’euros a la Generalitat, què passarà quan no tinguin diners per fer-ho perquè recapten menys impostos de societats, menys quotes patronals i menys Seguretat Social a càrrec del treballador aturat?.El segon problema serà que la mateixa Generalitat i els ajuntaments ingressaran menys diners.

Finalment una notícia agradable, al menys a nivell personal. La meva filla ha estat un dels 500 estudiants que han obtingut una beca d’estudis de la Caixa Manresa per les seves notes d’accés a la universitat. L’acte de lliurament dels Premis ha tingut lloc al magnífic Auditori de la Música de Barcelona.

Un aplaudiment per a la Caixa Manresa que sembla manté l’esperit social de les caixes d’estalvis i vol animar a estudiar als que s’esforcen i tenen capacitat, malgrat el món on hauran de treballar que reconeix més al trapella i l’especulador que al treballador.

Això dels premis ha millorat molt d’ençà que jo era estudiant. Caixa Manresa fa país. Esperem que aquests estudiants tinguin una contribució molt positiva a la societat catalana i que siguin notablement millors professionals que els mediocres que ens governen. I que no hagin d’emigrar a altres llocs intel·lectualment més estimulants.

Jordi Delcor

REGALS NADALENCS.

Tancar els repetidors, impedir la transmissió de la cultura és una mostra més del nivell dels qui ens governen. Clar que ho acceptem. De qualsevol manera, aquest problema és un petit afegit nadalenc al regal que Ses Majestats (els Reis d’Orient, no els d’aquí) ens portaran: atur, EROs (no erotisme, si no Expedient de Regulació de l’Ocupació), fallides, desnonaments i inestabilitat social. Les molles del finançament (potser 3800 milions d’euros) es vendran com un gran èxit. El dèficit serà només de 10000 milions o de fet més si tanquen tantes empreses. Deu ser prou dolent per Catalunya si la Sra. Esperanza Aguirre està conforme. El diari expansió parlava de que podria pujar l’IVA per que l’Estat tingui més ingressos (??), tot l’oposat a la teoria econòmica més racional d’en Gordon Brown al Regne Unit, que vol donar liquiditat a la gent. No és segur que els Reis puguin portar aquest darrer regal, però.

Visca les Festes nadalenques¡¡. Una opinió, aquest dies desconnecteu i practiqueu el “carpe diem”, versió llatina, més sensual i més colorista de la filosofia budista. Ja n’hi haurà temps de ser budistes després del Nadal, o ascetes o essenis o el que puguem.

Jordi Delcor

BONES I MALES NOTÍCIES

Excel·lent notícia sobre l’oferta d’un grup d’emprenedors incloent Catalana d ‘Iniciatives i la mateixa Generalitat per comprar i gestionar Spanair. Aquesta és una decisió estratègica que pot permetre a l’aeroport del Prat actuar com un hub i a Catalunya començar a ser gestionada com un país sense estat. Si hem d’esperar el suport del Govern Central anem arreglats.


Racional el rescat del sector de l’automòbil als EUA amb la condició, entre altres, de reduir els costos salarials ( actualment d’unos 75$/hr) fins als 45 $/hr que paga la competència asiàtica. Es tracte de fer viable el sector, la qual cosa demana sacrificis per part de tothom i no de subsidiar un sector deficitari i poc competitiu.

Mala notícia la manca de compliment del finançament d'enguany, de natural insuficient i injust, per part del Govern Central espanyol. Es deuen 1250 milions d ‘ €. La poca credibilitat del Govern del Sr Zapatero disminueix més encara si no paguen les quantitat compromeses.

Jordi Delcor

LA LIMITACIÓ DE VELOCITAT EN FUNCIÓ DEL TRÀNSIT: UNA BONA MIDA

LA LIMITACIÓ DE LA VELOCITAT EN FUNCIÓ DEL TRÀNSIT : UNA BONA MIDA

Encara que no agradi, la regulació de la velocitat en funció del trànsit és una mida correcta per vàries raons:

En primer lloc, s’eviten aturades i arrancades, disminuint molt el consum, la generació de C02 i de partícules contaminants. A les arrancades el rendiment del motor és molt inferior i la combustió és imperfecta generant-se altres gasos més tòxics (productes orgànics) i partícules sòlides.

En segon lloc , desapareix l’efecte acordió: si calculem una cua de 4 km, amb 600 cotxes aturats, i cada cotxe triga 1 segon en arrancar, el darrer vehicle estarà aturat 10 minuts.. Avançarà uns quants metres i s’aturarà un altre cop…

Naturalment, el sistema ha d’estar ben regulat: la detecció de trànsit ha de fer disminuir la velocitat uns quilòmetres enrera.

No esperem miracles, però: si ha masses vehicles, les carreteres es col·lapsaran. La solució: més carreteres (poc ecològic) o més trens / transport públic (però els polítics no estan per la feina).

Dr. Jordi Delcor

EL CAPITALISME ACABA SENT PIRAMIDAL .

EL CAPITALISME ACABA SENT PIRAMIDAL .

PER QUÈ ESTAN APAREIXENT TOTS AQUESTS ESCÀNDOLS FINANCERS?

Sempre ha estat així. El sistema capitalista és circular per definició. Unes persones físiques o jurídiques dipositen els diners en entitats suposadament honestes que li donen els diners a altres persones suposadament honestes i solvents que fan activitats suposadament honestes que generen més diners que tornen a dipositar a les mateixes entitats que repeteixen el cicle..

Per definició piramidal vol dir que els compradors del producte fan els guanys per la venda del producte a altres persones. Sembla que això és un invent espanyol. Un altre sentit de piramidal és el pagament d’interessos ( i devolució del capital) als clients més antics amb els dipòsits dels clients més nous. En aquest sentit, l’economia és piramidal.

El Sr Madoff portava 20 anys fent negocis i part dels dipòsits dels seus clients eren invertits en fons solvents i rendibles. Entitats tant expertes com el Banc de Santander varen creure en aquest Sr i la seva acreditada experiència. Quan els mercats borsaris es varen enfonsar és quan els dipòsits dels darrers clients varen servir per pagar als primers... Es varen sumar la insolvència dels fons amb la manca de liquiditat. Quan la gent va retirar el seus fons es va produir la crisi actual .

Què passaria si demà tothom, al mig d’una crisi de pànic, anés a les entitats financeres i retirés els seus dipòsits? Els bancs no podrien retornar els diners als seus clients. Potser cobrarien els primers en arribar a la finestra amb els diners dels més confiats o més lents.. El procés s’hauria tornat piramidal en el mateix sentit descrit en el cas Madoff. Per evitar-ho, tenim els préstecs dels Bancs Centrals.

Quan l’activitat econòmica s’atura, qui ha de tornar els diners no ho fa i qui els ha de rebre no els rep... El joc es torna piramidal en lloc de circular. Si a més a més li afegim una dosi de cara dura, de nepotisme, favoritisme, li donen els diners als “amiguetes”, als de la “secta”, als del “club” , independentment de la seva solvència i de la capacitat de les empreses que maneguen, estem sembrant la llavor de la piràmide en el sentit descrit. Els Bancs Centrals han de socórrer les entitats financeres. En sortiran més escàndols.

Un darrer apunt: després de tot això, com voleu diners pel finançament a Catalunya? Hi són dins el joc piramidal i a comptes ben amagats (mancava aquest darrer element).

El que passa és que està tant assumit aquest joc que ningú es sorprèn.

Dr Jordi Delcor

DOS SOLUCIONES OPUESTAS : GORDON BROWN ZAPATERO

DOS SOLUCIONS OPUESTAS

Mientras que el Primer ministro inglés, Gordon Brown ha decidido reducir EL IVA para activar la economía, Zapatero ha decidido lanzar el programa de inversión pública más ambicioso de la historia.

Veamos la lógica de cada actuación.

Supongamos que una persona dispone de 600 euros para gastar. De esa cantidad, 100 euros serán IVA. Si éste se reduce del 16% al, pongamos 10%, le quedarán 50 € para gastar. No es mucho pero probablemente irá al cine, a restaurantes, se comprará un libro, etc. en resumidas cuentas, consumirá. No se destruirán puestos de trabajo. La actividad se mantendrá y poco a poco se recuperará la confianza. El Gobierno recaudará inicialmente menos IVA pero al recuperarse la actividad y el número de compraventas y transacciones, se acabará recaudando más IVA.

La lógica de la inversión pública es, creemos actividad y así no habrá más paro. Pero ¿de dónde sale el dinero para hacerlo? Pues de la emisión de Deuda Pública que unos privilegiados ahorradores comprarán. Puede tener sentido si la obra pública genera infraestructuras útiles pero entonces las preguntas son ¿por qué no se han realizado hasta ahora, cuando los tiempos eran buenos? ¿De qué tipo de obra pública hablamos? ¿mejora de los trenes de cercanías en Catalunya? Eso está bien, es ecológico y crea conciencia social aunque dudo que esa sea la intención del gobierno, ya que si lo fuera lo habrían hecho ya. ¿Hacer aceras, rotondas y pagar a una pléyade de funcionarios postizos y en mucho casos excesivos? Me rebelo.

El Sr Gordon Brown podría venir a dar algunas clases de economía práctica aunque tenemos al Dr Xavier Sala i Martín más a mano que aboga por lo mismo.

Dr Jordi Delcor

COLDPLAY SATRIANI

COLDPLAY SATRIANI

Poseu “ Coldplay Satriani” a la finestra del meu blog (youtube) i veureu què vol dir plagiar...

http://www.youtube.com/watch?v=7xNQZHuAQJ8


Jordi Delcor

L'ART EFÍMER : BARÇA MADRID

L’ART EFÌMER : BARÇA MADRID.

Vaig veure el partit Barça- Madrid. Em va encantar. El Madrid, lluitant “como un toro”, amagat, darrera, esperant donar el cop fatal contraatacant, repartint llenya des del principi, especialment contra en Messi. Semblava un equip italià.

El Barça, persistent, confiant fins al final en que podia guanyar. L’errada de Eto’o, el segon penalti no assenyalat, els comentaris irritants d’en Valdano “ ya se ha acabado el cupo de penalties”, “el jugador tiene un latifundio para correr”,

I al final, en Puyol puja a l’àrea. De forma premonitòria el realitzador va fer enfocar la seva imatge quan anava a l’àrea. Salta, remata i Eto’o li clava l’estocada al Madrid.

Molt maca la celebració del gol d’en Montes, el comentarista de la 6. No sé si és del Barça però va cridar tant com jo.

Sis minuts després, una passada d’ Hleb, precisa a l’espai, correguda d’Henri, assistència en Messi , barret i ostia del defensa contra el pal. Un símbol del partit.

El Madrid derrotat amb les seves armes, la lluita, i la diferència de classe i al minut 84 ,que és quan fa més mal, quan creus que ja tens l’empat. I els dos gols marcats per l’ Eto’o , el jugador més antimadridista del món, i el Messi, que va rebre de valent. I l’Iker Casillas, “fuera de sus casillas”, emprenyat, nerviós, cridaner.

Només vaig trobar faltar a l’Iniesta que probablement hauria obert la llauna abans amb una assistència magistral.

Al final, el brau del Reial Madrid, la seva casta, Raúl , l’emblema de la casa, varen quedar com el brau de l’anunci d ‘en George Clooney: despilotats.

M’encanta. Tinc el partir gravat. Vaig pensar que el Barça guanyaria i que no volia perdre aquesta mostra d’art efímer. Gràcies Cruyff per crear escola i una filosofia del futbol modern. Gràcies Guardiola, el seu acòlit per l’esperit, les ganes i el sentiment de que el Barça ,es més que un club. Això no és efímer.

Uns minuts d’art entre robatoris i estafes.

XIRINGUITOS FINANCERS MADE I U.S.S. I UMA THURMAN

XIRINGUITOS FINANCERS MADE IN U.S.A I UMA THURMAN .


És increïble. Ara l’escàndol piramidal del NASDAQ: MADOFF ¡ 38000 milions de $, el segon més important després d’ ENROM.

Com pot ser que 3 persones gestionessin un fons de 50000 milions de $ i que això fos permès per les autoritats ?

Com pot ser que l’auditor fos una estranya i fosca empresa d’auditoria?

Com pot ser que les autoritats reguladores americanes siguin tan imbècils? (imbècil és una categoria psicològica perfectament definida). O és que són simplement immorals?

Com pot ser que el Banc de Santander hi hagi gestionat 2300 milions d’euros d’aquest fons? I ara no té cap responsabilitat¡¡

Quins gestors de fons tenen aquestes entitats que aconsellen comprar a Lehman Brothers, Fons del NASDAQ? A quines escoles de negocis i universitats han estudiat?
No els hi ha explicat


Què es pot fer?

ALTERNATIVES :

Obligar a una estructura mínima de personal gestor en funció del capital gestionat i del número de clients.

Inspeccions periòdiques per les autoritats reguladores.

Avals personals de la Gestora dels Fons. Com les Gestores, per llei, són societats independents dels bancs o altres entitats financers, aquests haurien de ser els responsables subsidiaris, presentant avals davant l’autoritat financera estatal ( CNMV? Banc Central?) cobrint una part significativa del fons.

Penes de presó exemplars pels lladres i especialment dures fins que retornin la part dels diners que tenen amagada als paradisos fiscals.

El que m’agrada del tema és que molts dels clients del BSCH afectats són clients VIPS que segur i faran pagar la festa al Sr Botín. Ja no m’agrada tant el fet de que potser part dels préstecs del Govern Central (amb els nostres diners) li serviran per pagar la desfeta.

A la ciutat financera que ha construït el Sr Botín on viuen els que controlen la festa, s’haurà de sentir una mena d‘Uma Thurman i el seu sabre, tallant caps o altres coses.

Dr Jordi Delcor.

LA BOLA MÁGICA: EL MODELO GRIEGO.

LA BOLA MÁGICA IV : EL MODELO GRIEGO


Estamos asistiendo estos días a una agitación social sin precedentes en Grecia. Este país tiene algunos paralelismos con España, entre otros, un gran porcentaje de paro juvenil (23%) y estar a la cola, junto con España, en el porcentaje del PIB dedicado a la educación.

Se ha creado en este país la plataforma de 700 euristas, equivalente al que hasta hace poco había en España de 1000 euristas. Digo hasta hace poco porque hay mucha gente en este país (especialmente joven) que gana menos de 1000 euros.

Otro elemento importante es el nepotismo de los políticos griegos. Aquí, los casos históricos, sin contar las nuevas aportaciones, todavía resuenan y arrastran consecuencias. Recalificaciones, especulación, trazados ferroviarios “curiosos”, cargos de responsabilidad sin tener el perfil adecuado, son ejemplos del “amiguismo”, chapapoteo y sinvergüencería nacionales.

Es posible que la agitación social de Grecia llegue aquí. ¿Será en la primavera?

Mi bola mágica me dice que nos comeremos los turrones tranquilos y que a partir del día.. uhm… 11 de enero tendremos muchos ERES. En catalán suena mejor, EROS, aunque sea poco estimulante. Cosas del idioma.

LA GENIALITAT DEL SR ALEMANY

LA GENIALITAT DEL SR ALEMANY

La seva proposta, formulada de forma retòrica. "no estic dient (ah, què fa ,doncs?) que s'hagi de pujar els peatges més aviat que es consideri la possibilitat d'aplicar tarifes més elevades quan hi hagi molta circulació (sic¡¡)

Genial. Puc arribar a entendre, que no ho faig, que les autopistes hagin de ser un negoci, quan de fet fa molts anys que les tenim i les hem pagades mil cops. El que no entenc és quina alternativa hi ha a circular per autopistes: ¿agafar el tren? ¿circular per les carreteres nacionals? ¿passar per 1000 rotondes?

L'autopista pot ser cara si és un luxe però en molts casos és l' única opció perquè la resta , trens i altres "camins" no són opció.

Seguint la genialitat d'aquest senyor, podrien pujar els peatges quan la gent entra o surt de Barcelona els matins, i quan torna a casa seva de la feina (els que la tenen) i així, després d'un gratificant dia de feina, amb cues a l 'anada i la tornada, podran sentir les declaracions dels governants dient que "s'ha de conciliar la vida familiar amb la feina". Pagarien una mica més de peatge cada dia i així ho tindrien millor per fer front a les hipoteques…

Els caps de setmana, es podrien quedar a casa per no gastar tant. Clar que si pugen les tarifes elèctriques tampoc serà una bona opció excepte que els veïns facin una festa per escalfar-se , tipus "botellón" que és barat i ecològic, ja que després no agafaran el cotxe i no haurà accidents de trànsit.

Potser és aquesta la solució: no fer servir el cotxe , així doncs, seguint la seva teoria, el Sr Alemany podrà conduir amb un peatge molt baix encara que suposo que ell no el paga. Les autopistes passarien a ser d'ús dels privilegiats que pagaríem entre tots

També pot ser molt bo pels turistes que estaran encantats de pagar més per fer cues. O pot ser aquest criteri només serà pels catalans? Recordem que aquí les autopistes són majoritàriament de pagament. Ara ja ser d'on sortiran els diners pel finançament català: dels infeliços que es trobin en un embús.

El Sr Alemany ha demostrat que en aquest patètic país tothom pot arribar a situacions de poder i ¿responsabilitat?.

Un català emprenyat

JOHN LENNON DIED 28 YEARS AGO TODAY

JOHN LENNON DIED 28 YEARS AGO TODAY

Today I was driving and listening to Oasis’s last record, “Dig out your soul”. I liked it, it’s rock, well played, strong, with some Beatles reminiscences: the melody and singing of “ I am out of”, with a few words of John Lennon’s last interview the 6th of December 1980, the drums of the track number 7 which remind me of “Tomorrow never knows”, the beginning of the 9th track that sounds like “Come Together”.

The Beatles were a strange phenomenon, an unlikelyhood of nature with two very special talents and a third one, George Harrison, acting as a glue.

John and George were my heroes. John represented the freedom, the opposition, the criticism, the pain, the missing father and mother, the broken family, the irony, the contradiction,.the honesty, the self acceptance. George , the inner life, the introspection, the intimacy, the sliding notes…

I still listen to many of the their songs, they are still fresh, both the lyrics and the melody, I still find their influence everywhere.. I very good friend of mine has told me many times that I haven’t overcome the 60s and 70s. I desagree as I enjoy Coldplay, Oasis, Luis Salinas, El Canto del Loco all of them different and posterior….. But the Beatles and specially John Lennon had something special. “I am the walrus” seems a song from the future. The same Lennon said that it would sound fresh in 25 years… from 1970… It’s very difficult to make a classic . John and the Beatles did it many times. Most of the music we are hearing nowadays it’s just tin music, nobody will listen to it in 5 years time. It’s a marketing product.

Songs like “Mother” and “Working Class Heroe” are crying monuments to motherhood and social manipulation awareness . “All you need is love” represents the top of the hippie culture.

Great artists like Robbie Williams, Oasis, Lenny Kravitz, even Coldplay have been influenced by the Beatles and specially John Lennon.

I was in London when John was killed. It struck me and still does. John, wherever you are, your spirit is in your music, forever.

Jordi Delcor

MEMES, GENES Y MEMECES

MEMES, GENES Y MEMECES.

El descubrimiento de loa Acidos nucleicos en la década de los 50 por Watson y Crick marcó el inicio de una nueva era El ADN es una molécula estable autorreplicante y que por tanto potencialmente perpetua, la base de la vida.

Para su propagación , las moléculas replicantes o “replicadores”, debían ser resistentes, con rápida capacidad de replicación y precisos al replicarse, sin errores ( es decir, capaces de producir copias idénticas). Con el tiempo las moléculas se agruparon en genes y llegaron a formar seres unicelulares y pluricelulares: bacterias, plantas, animales.. nosotros.

Dawkings formuló el concepto de gen egoísta : la prosperidad de un gen depende de su adecuación al medio. Los organismos son, pues, meras máquinas de supervivencia para genes. Un gen de un organismo sigue existiendo si dicho ser se reproduce

Dawkings también extendió el concepto de gen a la transmisión de la información, de la cultura, con el concepto de meme.. Un meme es un agente responsable de la transmisión cultural humana, de un individuo a otro o intergeneracionalmente. El meme es análogo al concepto de gen, y sujeto, pues, a las mismas reglas básicas evolutivas, entre ellas el egoísmo y la exigencia de longevidad (ha de durar mucho para poder reproducirse), fecundidad (capacidad de replicación ) y fidelidad de la copia (sin errores).

No puedo resistirme a realizar una broma fácil : el concepto de memez. Una memez es un agente responsable de la transmisión de subproductos culturales humanos, de un individuo a otro o intergeneracionalmente . Para que las memeces se transmitan han de ser longevas, fecundas y fieles.

Los memes han ido cambiando con los siglos. Como ejemplos notables podemos citar :

a) “La felicidad radica en el consumo ilimitado “ (eso es una memez).
b) “Las riquezas de la tierra están para el que las quiera conquistar y trabajar” (memez base de algunas ideas religiosas muy exitosas).
c) Los cánones de belleza: de Rubens a las tallas 36 “ (anorexia en lugar de michelines).
d) La conveniencia de la globalización (entendida como la libre circulación de capitales, personas, bienes y productos) frente a la protección arancelaria.
e) La substitución de la divinidad como centro de la existencia humana por el humanismo (Renacimiento), por el laicismo (Revolución francesa) , por el ateismo (Revolución Bolchevique) y por el consumismo (situación actual).

La publicidad y la propaganda han contribuido a extender estos memes y memeces de forma que son elementos de la cultura actual.

Como se puede comprobar, los memes no tienen ética, ni siguen reglas morales, simplemente se propagan supuestamente siguiendo las leyes que los rigen y favorecen su desarrollo.


Una cuestión interesante es ver la compatibilidad entre memes y genes :¿la propagación o éxito de un meme se debe a que de alguna forma responde a un gen?. Por ejemplo, el meme del éxito social y la ambición, ¿responden a un gen interno que nos lleva a querer éxito ?. Las personas que han alcanzado un nivel de desarrollo interno diferente (los “seres realizados”) y por tanto un sistema de memes distinto ¿tienen alguna diferencia genética con el resto de seres humanos?

En función del sistema de memes (¿genes?) que desarrollemos en el futuro, evolucionaremos como especie. Un gran reto y una gran amenaza... Se hacen apuestas.

Un consejo: no seamos memos.

Dr Jordi Delcor

LA INSATISFACCIÓ DELS CIUTADANS

LA INSATISFACCIÓ DELS CIUTADANS .


L’enquesta sobre satisfacció ciutadana mostra uns resultats previsibles però contundents: gairebé el 70% dels catalans estem molt insatisfets amb els nostres polítics.

Per evitar-ho hi ha 2 solucions : a ) regenerar la classe política . Per això cal eliminar els personatges actuals i aplicar valors nous que de fet són els vells recuperats. Es tracte de recuperar l’estil, esperit i valors d’Acció Catalana i d’ Esquerra Republicana ( clarament, no els valors actuals).

Els polítics actuals no representen els interessos del poble i no saben fer compatibles la visió més general de país amb la realitat diària. No tenen les habilitats ni els coneixements per fer-ho i veient el que fan i el “clientelisme” que practiquen, dubto que la voluntat.

Els lideratges surten de la necessitat de la gent de tenir una visió creïble, de la capacitat del portador del missatge de transmetre aquesta visió i de la confiança que puguin generar de portar als seguidors al lloc descrit per la visió. Els lideratges són circumstancials i amb data de caducitat. I els seguidors validen periòdicament la confiança en el líder contrastant la realitat amb les promeses electorals.

El Sr Barak Obama potser representa aquest esperit perquè hi ha un poble que desitja un canvi, perquè els Estats Units ha estat sempre un lloc de destí i perquè el Sr Obama (i el seu equip) transmeten que saben el que volen i com fer-ho.

Aquí no tenim res d’això i per tant el Sr Obama o el seu equivalent català fracassaria . La seva visió és massa madura per un poble com el nostre. Estadísticament tenim els governants que ens mereixem.

La segona opció per evitar l’avaluació de la insatisfacció és més cínica : no fer enquestes. La ignorància ajudarà als polítics. Ben segur que algú ja ho ha pensat.

Dr Jordi Delcor

MENTIDES DE LA DRETA, MENTIDES DE L'ESQUERRA

MENTIDES DE LA DRETA, MENTIDES DE L’ESQUERRA.

Als Estats Units , l’augment del número d’aturats en mig milió, ha fet arribar l’atur al 6,5% de la població activa , una xifra desconeguda des del 1974.... i es calcula que el PIB baixarà un 5%.. El Govern americà reconeix que estan en recessió d’ençà l’1 de Gener d’enguany.

A Espanya, l’atur és del 11.3%. i arribarà al 15% l’any vinent, la construcció ha baixat un 80%, la venda d’automòbils més d’un 30%, la producció industrial un 11% . ¿I el PIB només ha baixat 1 punt? ¿No hem entrat en recessió?. Fa uns mesos ens varen dir que creixeríem menys del 2,8%... després que el 2%, que les estimacions de l’O.C.D.E eren pessimistes.. Després que potser no creixerem..... després.. que paciència.

O el programa de càlcul del Ministeri no funciona o ens tornen a mentir, una vegada més. Això em recorda un tret característic del tipus de mentida en el que és especialment hàbil cada partit: la dreta menteix sobre temes socials: per exemple, els autors de l’atemptat d’Atocha, i l’esquerra sobre la realitat econòmica. Per què? Perquè cadascú menteix sobre allò en el que és menys competent. I els ciutadans ens mereixem la veritat.


Dr. Jordi Delcor

LA CÚPULA D' EN BARCELÓ I L'ESPANYA ACRÍLICA

LA CÚPULA D' EN BARCELÓ I L’ESPANYA ACRÍLICA.

Bé, algun avantatge ha de tenir “ser de ciències” fins i tot en un país com Catalunya (Espanya) barallat amb la ciència i la tecnologia d’ ençà els Reis Catòlics quan varen expulsar i aniquilar les neurones del país. En una crítica molt criticada per alguns amics meus vaig dir que jo no passava per sota de la cúpula perquè cauria….

Els de ciències coneixem la llei de la gravetat d’en Newton i que 35000 Ks de pintura pesen . Els que a més a més som químics sabem que les estalactites no són acríliques i que la natura supera a la mànega i al compressor. .

Això em porta a un altre reflexió. Els governs estan constituïts per persones habitualment de lletres. Hi ha gent de lletres brillant però molta de la gent que ha fet lletres és negada per a les ciències i qualsevol relació amb els termes “axioma”, “procés”, “algoritme”, “lògica”, “quantitatiu”, “avaluació”, “lleis físic –químiques”, “matemàtiques (en particular l’estadística)”, “models”, els hi crea un bloqueig emocional- intel·lectual. I molt hi són als governs¡¡¡¡.

Aquesta gent confon retòrica amb dialèctica, models amb emocions, visions amb prejudicis, comunicació amb discurs, pragmatisme amb detall operatiu, treball en equip amb subordinació o assembleari, integració amb barreja, idees amb reiteració, no saben com fer les coses i parlen de quès retòrics quan no menteixen i manipulen voluntàriament. I són els que ens manen¡¡¡¡

Jo crec que els passa al mateix que a la cúpula d’en Barceló : objectius equivocats, diners mal empleats, molta pintura, molt pressupost, poca creativitat , una còpia dolenta de la realitat, inutilitat, incompetència en l’execució (que caigui és un signe de gran incompetència) i repetició de l’error : “sostenella y no enmendalla”

Els de ciències continuem a l’exili i molt em temo que sempre estarem així. D’ençà que els Reis Catòlics varen uniformar el pensament fa 500 anys fent una Espanya acrílica tot ha anat de mal en pitjor. I Espanya cau com la cúpula d’en Barceló. Serà premonitori? I els pocs homes de Ciència que ha donat Ibèria han hagut d’emigrar o han estat reconeguts quan morts o quan se’ls ha repescat en una altre operació de “pintura o maquillatge”. Recordeu al Dr. Oró?. Una excepció: la Medecina, hereva dels àrabs i especialment el treball de l´Hospital Clínic de Barcelona, raó per la qual la UB apareix dins les universitat millors del món.

Des del meu exili a L’Ametlla del Vallès.

Dr Jordi Delcor.

ELS 8000 MILIONS DE RAONS EQUIVOCADES

ELS 8000 MILIONS D’ACCIONS EQUIVOCADES

El Govern ha decidit donar 10000 d’euros als ajuntaments per augmentar l’activitat econòmica .Una mostra més d’incompetència i de manca d’imaginació .

En primer lloc, aquest milions anirien molt bé a Catalunya per compensar no tan sols el dèficit de la balança fiscal si no per tenir en compte l’increment de la població de 6 fins a 8 milions. En segon lloc, no és tracte de fer més voreres , rotondes o asfaltar carrers. Això és diluir el problema de la pobresa entre tots. O pot ser simplement pagar sous a ajuntaments sobre poblats ?

En tercer lloc, 10000 milions dedicats a sectors claus tecnològics tals com la medecina, la salut, la robòtica, la millora de les energies renovables, els mitjans de transport sostenibles, els nous sistemes d’aprenentatge, nous materials reutilitzables, etc, poden donar molt de si a mig termini, generen una gran riquesa sostenible però clar, els polítics no volen sembrar a llarg termini. Imagineu que passaria si el seu treball produís fruits recollits pels seus “competidors” a les properes eleccions… I recordem que l’objectiu del polític és doble : agafar la cadira del poder i mantenir-la…

Com sempre, l’esquerra tradicional no sap generar riquesa i la dreta no sap repartir-la.
Caldrà fer alguna cosa diferent.. Pot ser haurà de dimitir aquesta generació de polítics?
O les circumstàncies els dimitiran.

Dr Jordi Delcor

LES LLIÇONS DE FILOSOFIA DEL SR ZAPATERO I LA HISTÒRIA DEL FUTUR.

LES LLIÇONS DE FILOSOFIA DEL SR ZAPATERO I LA HISTÒRIA DEL FUTUR.

Quan es produeixen les crisis és quan es demostra la talla dels governants. Darrerament hi ha molta crisi mal resolta que posen en evidencia als Governs. El Sr Zapatero ha decidit dedicar-se a la filosofia ja que la gestió eficaç no és el seu fort. En general és més fàcil pontificar i teoritzar que posar solucions efectives. Dins d’aquest exercici pseudodidàctic està llançant el missatge de generar treball a Europa, que això ha de ser una gran prioritat. Potser fora més útil rellegir la Història.

Per començar el Sr Zapatero està oblidant vàries coses: a) que els treballs no seran mai els mateixos perquè Europa no és una zona per produir pels elevats costos laborals. B) Que no és qüestió de productivitat si no de valor afegit. Mai es podran fer cotxes tan barats com a altres zones del món. S’ha de generar tecnologia que no es pot copiar a curt termini c) Donant diners a la Banca no s’activarà el consum ni permetrà pagar les hipoteques als particulars. Els diners arribaran amb compte gotes als particulars i les empreses de forma que la falta de liquiditat continuarà sent patent. La Banca, després de regalar desenes de milions d’euros a immobiliàries insolvents només donarà crèdit a qui el pot pagar amb totes garanties. D) Els particulars i les pimes pagaran els excessos del sistema financer. I el Sr Zapatero continuarà pontificant.

Una darrera recomanació : pot ser fora convenient que estudiés els vídeos de què ha passat a França els darrers anys a nivell econòmic i social i tindrà una idea més clara del que està succeint. El Sr Sarkozy, el de les dues cadires, segur que té còpies. Una dada: està augmentant la delinqüència de no delinqüents, és a dir, persones que han de cometre furts per menjar. Endevineu qui és el col·lectiu que es troba especialment amb aquesta problemàtica? I Catalunya és un país on aquesta problemàtica social latent serà especialment greu.... mentre alguns pontifiquen i reparteixen els nostres diners sense cap fi que no sigui electoralista. Un difícil futur pel nostre país, especialment dins de l’Estat Espanyol. I això no es solucionarà l’any 2009.

Dr Jordi Delcor

DEFLACIÓ : HA AUGMENTAT LA VENDA DE CAIXES FORTES?

DEFLACIÓ: HA AUGMENTAT LA VENDA DE CAIXES FORTES?

El terme deflació té un doble sentit : manca de liquiditat i baixada de preus. Totes dues situacions estan molt relacionades. Quan el crèdit està barat, s’activa l’economia productiva i la inversió en actius, la qual cosa genera una espiral inflacionista (pujada de preus). Com diu el Professor Sala i Martín , el Sr Greenspan va baixar els tipus d’interès fa 10 anys després de la crisi de les “dot.com”. Vàrem viure un període de gran creixement econòmic (i especulació). Això va genera inflació

Aleshores les autoritats monetàries pujaren els tipus d’interès per controlar la inflació i això ha fet que moltes persones i empreses, que s’havien endeutat molt, no puguin fer front als pagaments. Les entitats financeres poden donar més crèdits per pagar els anteriors fent la pilota més grossa. Tenim exemples propers: MARTINSA, SACYR...

Finalment forçats a vendre, els preus dels actius i les accions baixen, de forma que hi ha menys liquiditat circulant pel mercat. Les entitats financeres tanquen el crèdit (fet potenciat per la manca de cobraments dels seus deutors). Les entitats financeres es carreguen d’actius embargats de valor de marcat inferior al dels préstecs inicials. Per evitar la davallada de preus, aquestes entitats poden posposar el cobrament dels crèdits: els actius no baixen de valor, però els bancs no tenen líquid, no poden prestar-ho. Encara hi ha menys líquid al mercat, menys demanda, més baixades de preus, menys producció, menys beneficis empresarials, més acomiadaments, menys consum, menys producció, més acomiadaments.. S’atura l’economia

On són els diners ? Si els bancs fan fallida, el públic compra or, metalls preciosos, joies, com a refugi, de forma que aquests diners no circulen per l’economia .. O simplement els amaga sota el matalàs. M’agradaria veure com ha evolucionat la demanda de caixes fortes aquests darrers mesos..

Actualment, els crèdits suprime han exacerbat el procés anterior. Els bancs desconfien entre ells i es carreguen un tipus d’interès elevats per prestar-se diners. Puja l’EURIBOR encara que el Banc Central baixin els tipus d’interès.

Què es pot fer davant d’això?: baixar el tipus d’interès ,activant la demanda (imaginació al poder¡)… Clar que això té un límit: quan els tipus d’interès són zero, com al Japó fins fa poc, ja no s’activa l’economia.

L’intercanvi de bens econòmics és una altre possibilitat. S’elimina el paper dels diners i es fixa el valor dels bens o serveis en funció de la utilitat per les parts.

L’alternativa sòlida, estratègia, és tenir sectors econòmics potents, de valor afegit que generin llocs de treball, amb marges elevats, menys sensibles a les baixades de preus i que per tant aporten beneficis empresarials.

Si els marges són reduïts, la baixada de preus de seguida produeix pèrdues a les empreses que tanquen....

Això és el que passa a Espanya i a Catalunya. Probablement entrarem en deflació reconeguda i la sortida serà ,molt dura i llarga

Dr Jordi Delcor

RESOLUKOIL

REPSOLUKOIL.

Cada dia és més interessant el joc del Monopoly. Una constructora, SACYR, obté un préstec de més de 5000 milions d’euros per comprar un 20% de Repsol. Quan se’n adona que el seu passiu és de 18000 milions ven la seva participació.. a qui? És possible que a una empresa russa que segons algunes informacions tampoc té els diners per fer-ho … Qui posarà els diners? ...

Fa 3 anys es va vetar l’entrada de la Caixa a FECSA i es va preferir que una empresa alemanya fos el principal accionista. La lògica del mercat era que l’oferta de EON era millor que la de la Caixa. Ara és un altre empresa energètica i tampoc hi ha problemes per l’entrada un soci estranger.

Què queda a Espanya ? Immobiliàries com MARTINSA fallides i altres com SACYR amb uns deutes enormes. Empreses auxiliars d’automoció que tanquen per l’efecte dominó..

Qui va autoritzar aquests préstecs a empreses del maó? Quins criteris s’apliquen? Evidentment no la solvència d’ aquestes empreses, que són un exemple de mala gestió i pitjor visió estratègica. O pot ser són exemples d’una gran visió sabent qui pagarà la festa al final del recorregut? Qui té el poder suficient per aconseguir aquestes operacions tan arriscades? Quins mecanismes d’influència es fan servir per “persuadir” les entitats financeres?

Tot això em recorda l’Argentina de Menem. Ja només cal “el corralito”.

Jordi Delcor

INICIATIVA PER A LA RESTITUCIÓ DE 30 M D’ € PER A UNA CAUSA JUSTA.

REPRESENTA EL TREBALL D’ EN BARCELÓ A L' ONU L'ESPERIT DE LA INSTITUCIÓ?

Això és el que va dir el Rei d’Espanya sobre el famós treball presentat al públic. Malauradament té raó i això mostra la perversió dels valors.

In primer lloc, 30 M d’ € podrien ajudar a molta gent al Congo, Sudan, Etiopia i altres parts del món. La fam, el còlera, la malària, la matances ètniques podrien ser mitigades.

En segon lloc, la idea de recrear caves marines i el fons del mar no és molt creatiu. Jo prefereixo la realitat més que una copia sintètica. Més aviat ens hauríem d’ocupar del fons del mar enlloc de fer còpies delirants, cares i megalo maníaques.

I quan costa fer ho? 35 Tn de pintura a 3€/kg com a molt fan 100.000 €, molt menys que la quantitat esmentada a dalt. I a més a més, cobrir una superfície amb un compressor no val tant. Els costos operatius (bastida, vestits i roba de seguretat, et) sumen uns quants milers d’euros addicionals. Pagat 30 M d’euros per un dubtosa obra d’art amb poca creativitat és ofensiu com a mínim.

Encara més quan 500000 € han estat pagats pel Govern Espanyol. Quan ha estat criticat ha replicat que això era demagògia. La meva pregunta és quanta gent podria mantenir les seves cases amb aquests diners? Preferirien un sostre marí pintat o un sostre sobre llurs caps?

Vaig sentir un periodista dient que el mateix es podria dir del Papa i les seves joies que no lliure i que tothom ho accepta. Té raó, però com diuen a la Gran Bretanya “dues errades no fan un encert”. El Papa i l’ Església no segueixen el seu missatge (més aviat el de Crist) però jo no controlo (ni vull ) a l’Església. Tanmateix se suposa que tinc un cert dret a dir que s’hauria de fer amb els meus impostos i jo no vull contribuir al sostre del fals fons marí. No és solidari.

Alguns espanyols gairebé fonamentalistes volen el reconeixement del seu país : el Sr Zapatero i el G20 + 1 a Washington al voltant del Rei Artur i la Taula Rodona i ara, el tema de l’ONU. Com va dir el John Lennon “I ‘m sick and tired of schizophrenics , paranoids, prima donas …..”(“Estic fart dels esquizofrènics, paranoics, prima donas")

Si el Sr Barceló vol fer una contribució real a l’ Humanitat, si vol ser recordat com algú excepcional, hauria de donar tots els diners (excepte despeses i una retribució raonable) a una causa justa. Això aportaria l’autèntic sentit a la frase del Rei Espanyol sobre l’esperit de l’ONU

A banda d’això, 35000 Kg de pintura penjant del sostres cauran més tard o més d’hora de forma que jo no passaria mai per sota de l’obra per si un cas. Estic segur que ningú em pagaria cap compensació “perquè no hi ha diners disponibles”

Dr Jordi Delcor

INITIATIVE FOR THE 30M € RESTITUTION TO A FAIR CAUSE.

INITIATIVE FOR THE 30M € RESTITUTION TO A FAIR CAUSE.

DOES BARCELO’S WORK AT THE UN REPRESENTS THE SPIRIT OF THE INSTITUTION.?

This is what the Spanish King said about the famous work which has been presented to the public. Unfortunately he is right and it shows the perversion of values.

First of all, 30 M € could help a lot of people in Congo, Sudan, Ethiopia and other parts of the world : famine, cholera, malaria, ethnic killings could be mitigated.

Secondly, the idea of recreating the marine caves and sea bottom is not very creative in itself. I rather prefer the real item than a synthetic copy. We should better take care of the deep ocean than make a delirious, expensive and megalomaniac dummy.

And how much does it cost to do it ? 35 Tn of coating at 3 €/kg at the most make 100.000 € far less than the amount of money mentioned above. And covering a surface with a compressor is not worth of such expense. The total operational costs (
Scaffolding , safety dresses,etc) could amount for an additional few thousand euros. So paying almost 30 M for a very dubious piece of work which shows so little creativity is offensive to say the least.

The more so when 500000 € have been paid by the Spanish Government. When criticized they have replied that this was demagogic. My question is how many people could keep their homes with this amount of money? Would they care for the sea ceiling or would they rather have a ceiling over their heads?

I heard a reporter saying that the same thing could be said about the Pope and his jewels that he does not donate them and everybody accepts it. He is right but two wrongs never make a right. So the Pope (and the Church ) are wrong because they do not follow their message (or rather Christ’s message) but I do not control the Church. On the other hand I am supposed to have a right to decide what should be done with my taxes and I do not want to contribute to a false marine bottom ceiling.

Some Spanish fundamentalists want a recognition for their country: Mr Zapatero and the G20 + 1 in Washington around King Arthur and the Round Table, now the UN stuff. As John Lennon put it “I ‘m sick and tired of schizophrenics , paranoids, prima donas …..”

If Mr Barceló wants to make a contribution to the humankind, if he wants to be remembered as somebody exceptional, he should donate all the money (less the expenses and a reasonable income) to a social cause. That would provide the whole true meaning to the Spanish King sentence about the UN spirit.

By the way, 35000 Kg of coating hanging on the ceiling will drop sooner or later so I would not go below the artwork just in case. I am sure that nobody would pay any compensation to injured people “because there are no funds available”.
Dr Jordi Delcor

LA CIMERA I ELS CAVALLERS DE LA TAULA RODONA.

LA CIMERA I ELS CAVALLERS DE LA TAULA RODONA.

Uns quants dies de silenci, per raons professionals i perquè estava pendent de la reunió dels Cavallers de la Taula Rodona a Washington

Cap mida concreta, la cimera es queda curta, parlen de regular el sistema financer.. Realment no cabia esperar gaire d’aquesta reunió. Els Caps de Vendes mai fixen les regles del joc i els Caps d’Estat són els Caps de Vendes dels seus patrons. Això si , a moltes convencions de vendes hi ha bons sopars i bon menjar.

En Zapatero ha revifat allò de “la reserva espiritual d’Occident” que alguns troben a faltar . Espanya no podia quedar fora d’aquesta convenció i la seva aportació conceptual (aprovisionar reserves anticícliques, per part de la Banca, que vol dir fer guardiola) és fonamental per futur de la humanitat i ningú mai ho havia pensat. (¡¡). El seu model de benestar social també és molt maco (sobre el paper però de mala qualitat a la pràctica).

A més a més existeix el problema de cóm aplicar-ho a la nostra dèbil economia maó- dependent, que és un altre tema. Que a Catalunya i Espanya hi hagi una taxa d’atur astronòmica i creixent no s’havia de debatre en aquest fòrum. Això són detalls operatius que s’han de deixar resoldre a l’Economia de Mercat. No podem fer intervencionisme¡¡¡ Bé, excepte quan tot s’ enfonsa . O sigui , que han de ser intervencionistes però no saben com.. Hi ha qui volia comprar deute dolent (tòxic), després han pensat que millor fer-se banquers.. Els Cavallers de la Taula Rodona s’han anat i el festival continua.

Quant a Catalunya, l’Honorable Montilla anirà al Japó a parlar amb els responsables de la Nissan que a ben segur canviarien la seva decisió i continuarien fabricant a Catalunya si hi hagués una generosa aportació financera, subsidis, exempcions fiscals etc. D’això ja tenim precedents. Això no resol el problema de manca de creativitat productiva al nostre país.

Ciutadans, salveu el que pugueu, treballeu del que sigui i com sigui, controleu la despesa i escolteu poc els missatges dels Caps de Vendes. No és època de compres, al menys per a la majoria.

Dr Jordi Delcor

APRENENTATGE CREATIU I PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA

Joan

Encantat d'assistir a aquest cafè-debat a l'Ametlla del Vallès. Crec que el cafè ha inspirat sempre les millors idees.

Gràcies per la teva resposta. M'ha donat peu a un aclariment no explicat en el darrer blog: no proposo l'esforç (conseqüència immediata de la recomanació del Conseller Castells), si no i més aviat, la creativitat productiva, que vol dir treballar el que cal, dedicant temps a pensar de forma diferent.

Si féssim un símil artístic, “que la inspiración me coja trabajando”, com deia en Picasso . La producció requereix transpiració i la creació, inspiració.

La transpiració és esforç, valor que no s’ha de perdre. La manca de voluntat de part del jovent és un gran problema social.

I la creativitat? Es neix o es crea? La creativitat es pot treballar i desenvolupar: cal tenir estímuls de diferents àmbits i combinar-los creant realitats noves. Per exemple si sents per la televisió que els pagesos guanyen pocs diners per les seves collites degut als beneficis dels majoristes i tu ets pintor, se’t pot ocórrer passar dels distribuïdors (marxants) i crear el teu propi canal per distribuir el teu art. .

En els meus cursos dic que es tracte de treballar bé, no molt. Hem d'alliberar temps per una cultura d'oci, no de vici.. Treballar bé requereix un tipus diferent d’ aprenentatge que ensenyi a fer , a analitzar, a avaluar, a innovar, seguint les categories de Bloom.

Una de les idees claus per aprendre ràpidament és el concepte de procés, conjunt d’accions, decisions i iteracions connectats en el temps. Un altre aspecte és el sentit finalista dels aprenentatges, el per què de les coses. El dia que els professors ensenyin tenint en compte aquests conceptes, l’aprenentatge serà molt més ràpid, efectiu, motivador, engrescador, es perdrà la por a l’error i sortirà el millor que tots els alumnes porten dins... I també hi hauran emprenedors. Podem incorporar això dins d’un Pla Estratègic català?

Ens veiem agraint-te un cop més la teva resposta.

Salutacions molt cordials

Jordi Delcor

ERNEST MARAGALL I LA INTEGRACIÓ

ERNEST MARAGALL I LA INTEGRACIÓ.

Felicitacions al Sr Maragall per la seva iniciativa de fer una immersió als emigrants joves nou vinguts a Catalunya en la llengua i la cultura del nostre país de forma que la seva integració dins els grups d’estudiants un cop començat el curs, és més ràpida i efectiva i no endarrereix als altres estudiants autòctons, evitant un efecte “llast” i fent que els més avançats s’avorreixin, baixi el nivell de la classe i els bons treguin super notes que tampoc són reals. De passada cal dir que aquesta immersió s’evita el dilema integració- no integració mal interpretat per l’informe Bofill que diu que les qualificacions dels grups segregats són més baixes que les dels grups no segregats. Això passa, com assenyala el Professor Xavier Sala i Martín, perquè les escoles amb més problemes (i per tant amb les notes més baixes) són les que han segregat als alumnes de diferents nacionalitats dels autòctons. A més a més, la baixada de nivell de les escoles no segregades “puja “ la nota dels bons alumnes en comparació amb els dolents, fent més patent la diferència entre els dos tipus d’escoles o grups d’alumnes.


El Sr Maragall ha potenciat una mida de sentit comú i que vol dir fer les coses bé , evitant la segregació (objectiu tradicional de l’esquerra ideològica) i evitant perjudicar als millors ( objectiu tradicional de la dreta competitiva).

Chapeau pel Sr Maragall. Li desitjo que tingui moltes iniciatives d’aquest estil que fan país, mantenen la identitat catalana i mostren que el debat de “en castellano (o cristiano) , por favor (o sin favor) “ és una reacció pròpia de conqueridors nostàlgics.


Dr Jordi Delcor

CATALUNYA ESTÀ SORTINT DE LA CRISI?

CATALUNYA ESTÀ SORTINT DE LA CRISI?

El Conseller Castells ha dit que les empreses catalanes han de millorar la productivitat..
Produir més barat té un límit i Catalunya és un país car comparat amb els països de l’Est d’Europa, Nord d’Àfrica i per descomptat la Xina, Extrem Orient. Recordo fa pocs anys, una conferència on un directiu de la SAMSUNG va dir que es tractava de millorar la productivitat catalana. Poc després varen tancar la planta per la impossibilitat de competir en costos.

El problema no és de productivitat, si no de diferenciació, de creativitat, d’innovació, de tecnologia, de nous projectes. No és tracte de produir el que fan altres països de forma més barata si no de fer coses diferents i per assolir-ho s’ha d’invertir en R+D, en Biotecnologia, Nanotecnologia, teràpies genètiques, nous materials, Química Fina, software, sistemes experts, medi ambient, energies alternatives....

Valor afegit vol dir allò que incorpora l’ésser humà, a banda de la primera matèria : intel·ligència, ingeni , creativitat, novetat. Produir més barat té sentit només per volums enormes i cada cop es desplaça més la producció d’aquests tipus de productes als països esmentats.

I els Governs no estan per la feina. Les empreses que realment innoven necessiten ajuts, crèdits tous, reducció radical d’impostos, poder compensar pèrdues actuals amb beneficis futurs pagant menys impostos.. Només així tindrem més emprenedors. Empresari, espècie protegida . Ho enteneu, polítics? Cal anar a la cimera de New York per entendre que aquest és el motor de l'economia?

Dr Jordi Delcor

EL PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA

EL PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA.

Catalunya és un país de destí, format per la barreja de molts pobles. En aquest sentit, els EUA són una versió magnificada d’aquest fenomen. Estan formats per gent que va emigrar voluntàriament, gent que va ser exiliada i esclaus africans. No cal dir que tot aquest procés es va fer amb un autèntic genocidi dels indígenes . Els pocs que queden viuen en “reserves” protegides , semblants a zoològics.

A Catalunya no va passar això, La població va immigrar voluntàriament i es va integrar, en general, molt bé, contribuint a la riquesa del país, que ells mateixos han compartit. La immensa majoria dels catalans tenim sang d’altres parts d’Espanya o altres països.

Històricament, els Estats Units han tingut problemes de racisme però ara han donat una lliçó important elegint un president negre, culte, educat, americà , que té la tasca de sortir del model ultra lliberal dels darrers anys. No sé si el Sr Obama i el seu equip seran
n capaços de materialitzar aquesta nova visió, probablement només ho assolirà en part. Ell no pot arreglar les diferencies socials de 350 milions de persones i potser aquesta feina l’haurà de compartir amb els governadors dels 51 Estats de la Unió.

Però aquí s’acaben els paral·lelismes entre Catalunya i USA.A Catalunya no tenim un President (català) que quan parla transmeti un missatge . De fet, no parla gaire i quan ho fa, no em sento representat, ni veig cap visió de futur. Veig un funcionari, una mena d’antic “Presidente de la Diputación”.

Els països acaben sent el que fan, en el bo i el dolent: Argentina, Alemanya, EUA, Espanya, la Xina, el Japó, l’Iran, Suïssa, Suècia, Itàlia, França...són exemples clars de diferents models . Per arribar on sigui cal tenir una estratègia de país, analitzar els punts Forts i els Febles (Debilitats), les Oportunitats i les Amenaces, mètode que es coneix com a D.A.F. O (inicials dels quatre conceptes esmentats) i que jo explico als meus alumnes de M.B.A.

El mètode permet definir estratègies (és a dir, fixar objectius i definir què convé fer per assolir-los ).

Cap Govern espanyol ha fet cap DAFO i si n’han fet, l’han oblidat. Espoliar (robar) l’or i la plata de Sud Amèrica durant segles oblidant-se de la resta no obeeix a cap Estratègia sinó a una desídia. Mentre els britànics (que també han robat molt) tenien a Newton, creador de la Ciència moderna i Watt, inventor de la màquina de vapor, i s’afanyaven en la Revolució industrial, a Espanya la Cort Reial vivia en el més estil despòtic (excepte un tal Carles III, del que ha quedat un notable cognac (sic¡¡) i algun que altre pont) , amb un poble ignorat i ignorant, afamat, explotat i míser.

L’actual govern espanyol continua sense fer cap Anàlisi DAFO ni elaborar cap Estratègia. Quan el Sr Aznar diu que els socialistes estan dilapidant l’herència econòmica del PP, mostra una vegada més un cinisme espectacular o una patologia preocupant, conseqüència de l’orgull i l’ego. L’estratègia del PP va ser construir a dojo, fer creure a la gent que els pisos pujarien indefinidament i quan això s’ha acabat, no queda res.

Espanya ho passarà molt malament per què “sense saber on vas et pots trobar a qualsevol lloc”, com deia en Groucho Marx. I Catalunya?. Catalunya no farà res amb Espanya, mai ho ha fet ni mai ho farà perquè son països, visions i identitats diferents.
El problema és que ens han arrossegat i ens hem deixat arrossegar per la seva No- Estratègia. Som culpables de ser “pesseters” (eurers?)

Així doncs, què podem fer? Doncs desenvolupar una visió de país educat, creatiu, que aposta pel futur i l’excel·lència, amb empreses de tecnologia, que dona facilitats als emprenedors, de qualitat, un medi ambient, les energies renovables, el transport públic (trens), que aposta per una educació exigent amb els alumnes però engrescadora alhora. Diguem a les coses pel seu nom, fem-les perquè són adients i no només perquè donen vots o són l’oposat del que proposa el meu “enemic” polític. I d’on sortiran els diners per finançar tot això? Del nostre compromís com a catalans en un projecte de país.

Mirem cap el Mediterrani, el Nord d’Àfrica, Europa, Àsia, Amèrica. Si a Espanya no ens compren el cava, exportem-lo a d’altres indrets, perdem la por als Governs centrals , a unes quantes vendes menys. Desenvolupem tecnologia. Hi ha molta gent preparada, científics i enginyers, però els manca recolzament i es cremaran o fugiran a altres llocs on es valori la seva competència. Si ho fem, ens copiaran, ens envejaran però en el fons els hi agradarà ser com nosaltres.

No tindrem un Estat, no es deixaran. Deixem-nos de discussions filosòfiques sobre la Nacionalitat Catalana dins el preàmbul de l’Estatut. L’Estatut serveix de ben poc. L’únic article important hauria de ser el finançament i els governants actuals no saben, ni poden, ni volen aconseguir-ho perquè valoren més la seva cadira. Ni tant sols tenim l’esperança messiànica d’un Obama català perquè no hi ha visió, ni lideratge, ni autoritat moral, ni talla intel·lectual, ni formació.

Què fan els pobles sense Estat? Formen lobbies. Convido als ciutadans a participar en un lobby català dedicat a crear riquesa compartida, convivència compartida però no dins un partir polític. El lobby que li convé a Catalunya tampoc és el d’un grup d’empresaris castellanitzats culturalment, “digeribles” a Madrid pel seu catalanisme diluït i descafeïnat, que només volen el seu profit econòmic i que es venen pel tradicional plat de llenties (la “comanda” o “pedido”).

Jo encara vull tenir la meva identitat catalana. Amb una barreja d’ingenuïtat i idealisme, em resisteixo a perdre-la . Voleu fer un país ?.

Ah, un suggeriment, deixem de celebrar la Diada el dia 11 de Setembre i de parlar del Sr Rafael de Casanovas. No cal recordar una derrota ni fer homenatges a un senyor que estava al llit tal data i que al cap de dos anys exercia d’advocat a Barcelona a diferència dels 35.000 catalans que varen emigrar a Àustria i altres llocs d’Europa.

Visca Catalunya¡¡ (Estat).

Jordi Delcor PhD
Un català exiliat a L’Ametlla del Vallès

UN VIDEO I UNA MICA DE SENTIT DE L'HUMOR

Benvolguts

Si voleu riure, encara que sigui un drama, mireu això.
Crec que defineix bé el cinisme del sistema.. M'ho ha enviat el meu fill i és humor anglès en estat pur.


http://www.dailymotion.com/relevance/search/george%2Bparr/video/x684wa

HIPOTEQUES CONGELADES

HIPOTEQUES CONGELADES.. DIU EN SOLBES.

Em sembla molt bé, finalment una mesura real, però llegint el text del Sr Solbes no queda clar què vol dir “la banca no està obligada”, “en alguns casos”, “garantia de l’estat”?

En quins casos? Quina banca ho accepta? Quina garantia dona l’Estat? No estem parlant de les clàusules habituals que inclouen moltes hipoteques de períodes de carència? Si és així, quina és l’aportació de l’Estat? I si l’Estat “garanteix” el posposar part del pagament, en quines condicions i a qui ho fa?

Amb un 15% d’aturats estimats l’any vinent (m’ho crec perfectament) , quants d’ells tenen hipoteques? Quant s’acolliran a aquesta mida, si és que és real? Estan disposades les entitats financeres a fer-ho? És un tema de bona voluntat? Sona a mida electoralista, populista, demagògica, desesperada, "marquetinera".

Cada cop més confusos, mentre tant , els deures del Govern espanyol a llarg termini que són fer un Pla estratègic , definir un model de país, queda pendent..... com sempre....

Jordi Delcor PhD.

MAS MENTIRAS :S.I.V. D.V.C.

MÁS MENTIRAS : S.I.V Y D.V.C

El PNB se calcula de 3 formas diferentes : mediante la suma del valor añadido de las empresas (ventas menos sus compras) evitando la doble contabilización : lo que yo te vendo es lo que tú me compras así que debería cancelarse. Oro sistema es a partir del consumo privado, más la inversión bruta , el gasto público y la diferencia entre exportaciones e importaciones. El tercer método es a través de las rentas : sueldos, salarios, cotizaciones a la seguridad social , alquileres, beneficios, amortizaciones e impuestos indirectos. Ni que decir tiene que los tres métodos no coinciden entre sí pero es de suponer que cada uno es comparable con si mismo entre años sucesivos.

La diferencia entre el PIB y el PNB son las debidas a los españoles residentes en el extranjero.

Perdón por el rollo. Pero era necesario para lo que sigue . Nos dicen que el sector de la construcción representa un porcentaje muy importante del PIB y que ha disminuido el número de viviendas construidas. Que el turismo está estancado. Sabemos que cuando se para la construcción, se reduce el consumo (no se venden coches, menos gastos en restaurantes, ropa, etc). Existe muy poca actividad constructora ya que de 110000 viviendas anuales construidas en Catalunya hemos pasado a 18000 y parecida proporción existe en España.

Y con esta realidad ¿el PIB todavía crece?. Si el paro aumenta en 500000 personas en 1 año, ¿es que esas personas no aportaban apenas valor al PIB? Cuando el paro suba 500000 personas más ¿ el PIB seguirá creciendo?.

O las empresas calculan muy mal sus recursos humanos y contratan gente que no aporta nada pues el cálculo del PIB sigue mostrando valores parecidos o los datos del gobierno son una mentira contumaz. En el primer caso deberán echar a los responsables de contratar a personas que no aportan valor. Conociendo como funciona la empresa privada dudo mucho que se contrate porque sí, especialmente hoy día. Hablamos siempre del sector privado ya que en sector público no te despiden aunque no aportes valor….

En el segundo caso los S..I.V.(SUMINISTRADORES DE INFORMACION NO VERAZ , eufemismo de mentirosos) deberían irse aplicando la DVC (Dimisión Voluntaria Coherente ).

Pero no lo hacen

Jordi Delcor PhD

RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES A DOJO

RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES A DOJO .

El Govern Italià ha decidit reduir el pressupost educatiu en 8000 milions d’euros, eliminar uns 100.000 llocs de treball d’interins i augmentar la disciplina a les classes(sic¡¡). Sembla que per tenir més disciplina cal tenir menys professors. Posaran pot ser agents antidisturbis que estovin als alumnes indisciplinats? .

Quan un país retalla el pressupost de formació s’inicia una decadència. Suposo que al Sr Berlusconi no li deu d’importar massa perquè té altres prioritats.

No sabem que en pensa d’una possible retallada de fons per a l’educació l’honorable Montilla que envia els seus fills a una escola privada. Coneixem, però la proposta del co-pagament dels aliments i medicaments de la Sanitat Catalana segons la qual els malalts pagarien el menjar perquè “quan estan bons i viuen a casa seva també mengen i ningú els hi paga el menjar” que és una necessitat bàsica independent de malalties .El que no queda clar és per què haurien de pagar els medicaments si quan estan bons no els han de prendre a casa seva donat que són una necessitat i una prestació sanitària que ja han pagat.

I per què no es poden pagar els medicaments i els aliments hospitalaris? Perquè falten diners i perquè som 7,8 milions d’habitants en lloc de 6. On són els diners? Por ser alimentant a malalts d’altres comunitats ? O pot ser rescatant a entitats financeres en crisi?

Bé, afortunadament, els representants de qui realment mana al món, es reuniran als EUA per reinventar el capitalisme.. Pot ser per crear formes més subtils encara de esmicolar al personal? Jo crec que a Catalunya estan inventades del tot: transports públics deficients, sanitat pagada dos cops pels usuaris, ensenyament públic dolent, contaminació, deforestació, (probable) canvi climàtic, hipoteques i lloguers pels núvols, infra-sous, polítics poca vergonyes (no tots)....

Aquest mateix matí es publicava la notícia de l’absència de la meitat dels diputats a l’hemicicle espanyol, per parlar de la crisi econòmic- financera. És lògic, ells no tenen crisi. Es beneficien del “co- pagament.”. Altres es dediquen a”tunejar” cotxes ( això és la xocolata del lloro, complex de nou ric), a arreglar despatxos per 2 milions d’euros (Galícia), que ja pica més, o a tenir ingressos no justificats (Balears). L’Espanya plural (i Catalunya ) són rics mosàics de desfetes i excessos de tot tipus. Mentre ens ho empassem tot, aniran pressionant, no ho dubteu.

Aquests 2 milions d'euros són la meitat dels diners que la Unió europea ha donat al Congo pel problema de la fam dels refugiats.... No sé que dir. Podríem agafar ,per exemple, 10 milions d'euros dels 1.700.000.000.000 per tapat el Chapapote financer? Quedarien 1699.990.000.000 milions. I que tal si agafem 1000 milions?.. Hummmm, encara hi queden 1699.000.000.000. A compte del deute públic comprat per la Xina.

Ah, m’oblidava, el Sr Zapatero vol anar a la cimera dels EUA, com sigui. Té, pot ser, alguna idea meravellosa que pot ajudar a solucionar aquest desastre de model? O és, simplement una qüestió de prestigi personal, un tema de post imperialisme nostàlgic, un problema d’ego que se li escapa del cos físic?.

He d’aturar-me. Són masses coses impresentables. Quan vulguem reaccionar serà massa tard.

Jordi Delcor PhD.

LA XINA I CATALUNYA

LA XINA I CATALUNYA

En que se semblen Catalunya i la Xina? Això no és un acudit de l’ època Pujol. Se semblen en que les dues paguen la festa...

El deute americà no ha parat de créixer d’ençà es varen aplicar les teories d’en Friedman, a l’època Nixon. Es va emetre Deute Públic fins nivells insospitats. Per cert, aquest Deute va permetre la carrera armamentística del President Reagan que va arruïnar la URSS.

La situació és com si una família demanés una segona hipoteca per pagar la primera i després una tercera per fer front a la segona i una quarta.. On és el límit? En el “crèdit” (aquest és l’origen de la paraula) que li donin les entitats financeres. Qui finança als EUA? La Xina que ha comprar el Deute Americà . Si els EUA no paguen el deute (ni tant sols els interessos) que farà la Xina? L ‘equivalent a embargar a la família insolvent? I com s’embarguen als EUA? Comprant al país. Els grans capitalistes pot ser no tinguin masses problemes però, i el poble?

A Espanya les coses s’han fet de forma diferent: a banda del Deute Públic per finançar la festa, s’ha espoliat Catalunya , Balears i País Valencià sistemàticament. Fent un símil, és com si la família que no pot pagar la hipoteca, li treu part del sou al veí, en nom de la solidaritat i posats a fer, qui el veí li pagui també les reformes de la casa, el cotxe i les vacances. Si el veí el nega, és titllat d’insolidari i egoista..

Jo no en dic solidaritat d’això..

Jordi Delcor i Garrido Ph D

609 790 913

jdelcor@gmail.com