LA CÚPULA D' EN BARCELÓ I L’ESPANYA ACRÍLICA.
Bé, algun avantatge ha de tenir “ser de ciències” fins i tot en un país com Catalunya (Espanya) barallat amb la ciència i la tecnologia d’ ençà els Reis Catòlics quan varen expulsar i aniquilar les neurones del país. En una crítica molt criticada per alguns amics meus vaig dir que jo no passava per sota de la cúpula perquè cauria….
Els de ciències coneixem la llei de la gravetat d’en Newton i que 35000 Ks de pintura pesen . Els que a més a més som químics sabem que les estalactites no són acríliques i que la natura supera a la mànega i al compressor. .
Això em porta a un altre reflexió. Els governs estan constituïts per persones habitualment de lletres. Hi ha gent de lletres brillant però molta de la gent que ha fet lletres és negada per a les ciències i qualsevol relació amb els termes “axioma”, “procés”, “algoritme”, “lògica”, “quantitatiu”, “avaluació”, “lleis físic –químiques”, “matemàtiques (en particular l’estadística)”, “models”, els hi crea un bloqueig emocional- intel·lectual. I molt hi són als governs¡¡¡¡.
Aquesta gent confon retòrica amb dialèctica, models amb emocions, visions amb prejudicis, comunicació amb discurs, pragmatisme amb detall operatiu, treball en equip amb subordinació o assembleari, integració amb barreja, idees amb reiteració, no saben com fer les coses i parlen de quès retòrics quan no menteixen i manipulen voluntàriament. I són els que ens manen¡¡¡¡
Jo crec que els passa al mateix que a la cúpula d’en Barceló : objectius equivocats, diners mal empleats, molta pintura, molt pressupost, poca creativitat , una còpia dolenta de la realitat, inutilitat, incompetència en l’execució (que caigui és un signe de gran incompetència) i repetició de l’error : “sostenella y no enmendalla”
Els de ciències continuem a l’exili i molt em temo que sempre estarem així. D’ençà que els Reis Catòlics varen uniformar el pensament fa 500 anys fent una Espanya acrílica tot ha anat de mal en pitjor. I Espanya cau com la cúpula d’en Barceló. Serà premonitori? I els pocs homes de Ciència que ha donat Ibèria han hagut d’emigrar o han estat reconeguts quan morts o quan se’ls ha repescat en una altre operació de “pintura o maquillatge”. Recordeu al Dr. Oró?. Una excepció: la Medecina, hereva dels àrabs i especialment el treball de l´Hospital Clínic de Barcelona, raó per la qual la UB apareix dins les universitat millors del món.
Des del meu exili a L’Ametlla del Vallès.
Dr Jordi Delcor.
Bé, algun avantatge ha de tenir “ser de ciències” fins i tot en un país com Catalunya (Espanya) barallat amb la ciència i la tecnologia d’ ençà els Reis Catòlics quan varen expulsar i aniquilar les neurones del país. En una crítica molt criticada per alguns amics meus vaig dir que jo no passava per sota de la cúpula perquè cauria….
Els de ciències coneixem la llei de la gravetat d’en Newton i que 35000 Ks de pintura pesen . Els que a més a més som químics sabem que les estalactites no són acríliques i que la natura supera a la mànega i al compressor. .
Això em porta a un altre reflexió. Els governs estan constituïts per persones habitualment de lletres. Hi ha gent de lletres brillant però molta de la gent que ha fet lletres és negada per a les ciències i qualsevol relació amb els termes “axioma”, “procés”, “algoritme”, “lògica”, “quantitatiu”, “avaluació”, “lleis físic –químiques”, “matemàtiques (en particular l’estadística)”, “models”, els hi crea un bloqueig emocional- intel·lectual. I molt hi són als governs¡¡¡¡.
Aquesta gent confon retòrica amb dialèctica, models amb emocions, visions amb prejudicis, comunicació amb discurs, pragmatisme amb detall operatiu, treball en equip amb subordinació o assembleari, integració amb barreja, idees amb reiteració, no saben com fer les coses i parlen de quès retòrics quan no menteixen i manipulen voluntàriament. I són els que ens manen¡¡¡¡
Jo crec que els passa al mateix que a la cúpula d’en Barceló : objectius equivocats, diners mal empleats, molta pintura, molt pressupost, poca creativitat , una còpia dolenta de la realitat, inutilitat, incompetència en l’execució (que caigui és un signe de gran incompetència) i repetició de l’error : “sostenella y no enmendalla”
Els de ciències continuem a l’exili i molt em temo que sempre estarem així. D’ençà que els Reis Catòlics varen uniformar el pensament fa 500 anys fent una Espanya acrílica tot ha anat de mal en pitjor. I Espanya cau com la cúpula d’en Barceló. Serà premonitori? I els pocs homes de Ciència que ha donat Ibèria han hagut d’emigrar o han estat reconeguts quan morts o quan se’ls ha repescat en una altre operació de “pintura o maquillatge”. Recordeu al Dr. Oró?. Una excepció: la Medecina, hereva dels àrabs i especialment el treball de l´Hospital Clínic de Barcelona, raó per la qual la UB apareix dins les universitat millors del món.
Des del meu exili a L’Ametlla del Vallès.
Dr Jordi Delcor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada