dijous, 25 de setembre del 2008

LES DECLARACIONS D'EN ZAPATERO A NY

  • LES DECLARACIONS D’EN ZAPATERO A NY

    El President Zapatero se’ n va a NY i diu, entre altres coses :

    “Tenemos un sector inmobiliario fuerte que ha sufrido un frenazo.”
    “ No tenemos hipoteca subprime.”
    “No afectación en el sistema financiero. Quizás España tenga el sistema financiero más sólido de la comunidad internacional.”
    “Marco de control reconocido internacionalmente
    “Solvencia, provisión muy elevados superior al de otros países.”

    Analitzem les afirmacions del President del Govern:

    a) El sector immobiliari té un deute de 1.100.000 M d’ €. Això no es correspon amb un sistema fort si no més aviat greument malalt.

    b) “ No tenemos hipoteca subprime.” “No afectación en el sistema financiero”. La Globalització i l’efecte “chapapote” i lliure circulació de capitals (veure article) http://jordidelcor.blogspot.com/2008/09/el-chapapote-financiero-o-la-autolisis.html fa que els mercats financers internacionals estiguin contaminats . No sabem en quina mida ho estan les entitats financeres espanyoles.

    c) El marc de control de les entitats financeres segueix les Normes de Basilea o sigui que poc joc hi ha aquí.

    d) Què vol dir solvència pel Sr Zapatero? Beneficis històrics? Poca morositat? Capacitat per fer front als pagaments? Liquiditat? Recordem la gairebé impossibilitat per tenir crèdits per part de les entitats financeres espanyoles i els particulars L’endeutament d’Espanya és molt elevat, el 10% del PIB i això genera desconfiança (igual a crèdit car). Un crèdit a Alemanya i Holanda és més fàcil i barat. Es això una mostra de solidesa?

    e) Solvència del sistema financer superior a la d’altres països. Quins? Els Estats Units?. No semblen el model de referència.

    En la mateixa línia de desconcert , el Ministre Solbes ha dit que el Govern mai ha negat que hi hagués crisi... (sic¡¡¡). La crisi actual té una component específicament nacional (el model de creixement) i una internacional i negar la component específicament nacional és absurd.


    I quines mides posa el Govern? :

    a) Regalar 400 € per persona.. amb un cost total de 6000 M d’€¡¡¡¡ Aquesta mida no arregla el problema de ningú. Amb 6000 M d’€ es podrien fer moltes coses productives : infraestructures “útils “(trens de rodalies, transport públic, ensenyament de qualitat, estalvi energètic, R+D aplicada). D’això no és parla



    La situació econòmica espanyola és la següent :

    Davallada del PIB : Creixement intertrimestral del 0,1%. A la vora de l’estancament.
    Variació interanual : Indústria : -2,8% . Construcció : -1,9% ( i baixant)
    Augment de la productivitat gràcies a la reducció de llocs de treball.
    Atur: 453900 aturats més en els 6 primers mesos. Més aturats el mes d’ Agost. No havia passat això gairebé mai.
    Inflació interanual : 5,3% . Sense creixement econòmic.
    Dèficit comercial : -94500 M d’€
    Balança financera : saldo negatiu de 170.500 M d’ € en els darrers dotze mesos :
    Què vol dir ? : moltes menys entrades per inversió.
    Altres inversions : entrades de 80.000 M d’ € en forma de préstecs (no hi ha un duro).


    Què es pot fer?

    A curt termini

    Reduir la despesa social que ha crescut un 9% anual¡¡
    No afavorir l’atur professional d’algunes comunitats autònomes.
    Reduir el nombre de Ministeris, per exemple, el d’Igualtat.
    Baixar l’impost de societats de les Pimes.
    Desenvolupar projectes de R+D aplicada autèntics.
    Controlar els preus dels productes bàsics : menjar.

    A curt termini, el BCE hauria de baixar els tipus d’interès per activat l’economia, permetre que la gent pagui les hipoteques, incrementar el consum.

    A llarg termini escoltem l’opinió d’en Stephen Hopkins ....

    El Sr Zapatero i el seu equip estan desbordats. El teu discurs és patètic, impotent, teatral ( anar a NY), cínic, no és fidel a la realitat. El Sr Bush ha fet un discurs catastrofiste per obtenir un 700000 M d’ € per tapar el forat. Entre els 2 extrems es pot trobar una aproximació humil, correcte i honesta. La resta és un insult a la intel·ligència.


    Jordi Delcor PhD.