Nota l'ibex va arribar als 15000 punts quants encara tot això de la crisi eren imaginacions dels pessimistes que criticaven la magnífica gestió econòmica del Govern.
dilluns, 6 de juliol del 2009
ibex 35
Com l'economia real no va bé i no ho farà en uns anys, com no hi ha alternatives d'inversió clares, la borsa s'anima. El següent gràfic demostra que l'ibex 35 ha rebotat . Què farà a partir d'ara? segons algun entés, aquest rebot és purament especulatiu i tornarà a baixar fins els 6700 (suport). Si no baixa més, tornarà a pujar, si trenca el suport, pot baixar fins el proper terra, al voltant dels 5000. Com és estiu, és probable que baixi . Fins on???. Estadísticament els estius són baixistes. Així que vosaltres mateixos : si us agraden les emocions fortes o us heu tornat ludòpates, entreu i ajudeu a que altres guanyin ..¡¡¡
Nota l'ibex va arribar als 15000 punts quants encara tot això de la crisi eren imaginacions dels pessimistes que criticaven la magnífica gestió econòmica del Govern.
Nota l'ibex va arribar als 15000 punts quants encara tot això de la crisi eren imaginacions dels pessimistes que criticaven la magnífica gestió econòmica del Govern.
ALGUNES REFLEXIONS SOBRE EDUCACIÓ.
1.Existeix una alta correlació entre la Qualitat del sistema educatiu i el nivell de vida d’un país, especialment a l’era actual on la innovació és clau.
2. S’educa a la família, s’instrueix a l’escola.
3. A l’escola els joves han d’adquirir una sèrie d’habilitats i competències clau : raonament, càlcul mental, lògica, informàtica, capacitat d’anàlisi, construcció verbal, idiomes (anglès).
4. Els joves han d’aprendre a pensar i a “fer coses” amb el seu coneixement.
5. Ensenyar a fer coses demana una altre pedagogia i probablement, altre tipus de perfil dels docents.
6. Existeix una altra sèrie d’aprenentatges tan importants o més que els anteriors: control emocional, control de (la) conducta, autoestima, mentalitat positiva, resistència a la frustració, capacitat per a posposar recompenses, consciència social. Aquests aprenentatges tenen, en general, poca importància dins el sistema educatiu actual però són la clau de la felicitat futura i de l’estabilitat social.
7. Si la família no transmet cultura ni valors, l’escola no podrà compensar aquesta mancança. No és correcte “delegar” l’educació a l’escola.
8. Si no canvien els valors de les famílies, de la societat , dels professionals de l’ensenyament, no canviarà res.
9. Un ordinador és un mitjà. No una fi. Tenir un ordinador no garanteix més que “chats” i la substitució de la TV per les sèries on line.
10. Molts dels professionals de l’ensenyament estan desmotivats, “cremats” i potser no tenen les competències ni el perfil adient per a ensenyar. S’han de reciclar i motivar un altre cop. Si els docents no milloren, el sistema educatiu serà un altre document inútil generador de més burocràcia.
11. La burocràcia no genera riquesa.
12. Tot això requereix diners, intel·ligència I i compromís. De diners no n'hi ha , la resta…
2. S’educa a la família, s’instrueix a l’escola.
3. A l’escola els joves han d’adquirir una sèrie d’habilitats i competències clau : raonament, càlcul mental, lògica, informàtica, capacitat d’anàlisi, construcció verbal, idiomes (anglès).
4. Els joves han d’aprendre a pensar i a “fer coses” amb el seu coneixement.
5. Ensenyar a fer coses demana una altre pedagogia i probablement, altre tipus de perfil dels docents.
6. Existeix una altra sèrie d’aprenentatges tan importants o més que els anteriors: control emocional, control de (la) conducta, autoestima, mentalitat positiva, resistència a la frustració, capacitat per a posposar recompenses, consciència social. Aquests aprenentatges tenen, en general, poca importància dins el sistema educatiu actual però són la clau de la felicitat futura i de l’estabilitat social.
7. Si la família no transmet cultura ni valors, l’escola no podrà compensar aquesta mancança. No és correcte “delegar” l’educació a l’escola.
8. Si no canvien els valors de les famílies, de la societat , dels professionals de l’ensenyament, no canviarà res.
9. Un ordinador és un mitjà. No una fi. Tenir un ordinador no garanteix més que “chats” i la substitució de la TV per les sèries on line.
10. Molts dels professionals de l’ensenyament estan desmotivats, “cremats” i potser no tenen les competències ni el perfil adient per a ensenyar. S’han de reciclar i motivar un altre cop. Si els docents no milloren, el sistema educatiu serà un altre document inútil generador de més burocràcia.
11. La burocràcia no genera riquesa.
12. Tot això requereix diners, intel·ligència I i compromís. De diners no n'hi ha , la resta…
dimecres, 24 de juny del 2009
MR TRICHET AND SALARY MODERATION
Mr Trichet belongs to that group of bureaucrats who have developed the European Kingdom of High Officials appointed by pseudo democratic methods (namely voting) aimed at perpetuating their thrones by means of legalized pillage and spoilage.
Let’s face it, Europe is a terrible failure: higher taxes on the horizon, no common foreign polices, middle class is disappearing ( 50% of the German population in 2008 from a 54% in 2002), national interests above everything, Germany is (getting tired of) paying the bill, and national politicians (outstandingly the Spanish ones among them) expending and squandering money on subsidies and useless public works to “feed” the unemployed, to get reelected and presumably get some extra income sources and influence, instead of helping to create and develop overall wealth.
In Spain the situation is terrible: eight million people are in a precarious work position, with irregular and short time income sources, more than 4 million are unemployed, hundreds of thousands more are and on reduced weekly activity (part time unenployment) due to the low market demand and Mr Trichet’s advice is .. salary control and cheaper redundancies¡¡¡¡ .
So far the only “social” activity of this gentleman and the Round Table of EEC Bank Members has been increasing and lowering interest rates, always too late and too fast. In less than one year the ECC Official interest rate has gone from 5 to 2%.. I beg you pardon , I forget to mention another outstanding piece of work: the explanation of why things went wrong in the typical inefficient incompetent and useless way the Economists (with very few exceptions) deal with Economy.
Salary moderation should be applied instead to this bunch of vultures and scavengers preying on us with almost limitless expenses, assistants, meetings, dinners, travels, holidays ,leases, conventions, extravaganzas.
Now that things go bad (especially for Spain with no real economy engines once the brick building sector is over) and all the European countries close their borders and try to escape from the wreckage the best way they can, the ECC suggests salary moderation¡¡¡ Is that Mr Solbes’s suggestion when he met Mr Trichet? Or was he thanking Mr Trichet for a new position in the ECC with a “moderate” salary?
With the labor market situation described above salaries are not precisely sky rocketing. Many people cannot pay their mortgages and even getting a renting flat is becoming difficult due to guaranties and deposit payments required by owners and the denial by financial institutions to provide the necessary cash.
Good Lord, Am I going to wake from this nightmare? I am afraid not with these people on top positions. Anybody there?
Let’s face it, Europe is a terrible failure: higher taxes on the horizon, no common foreign polices, middle class is disappearing ( 50% of the German population in 2008 from a 54% in 2002), national interests above everything, Germany is (getting tired of) paying the bill, and national politicians (outstandingly the Spanish ones among them) expending and squandering money on subsidies and useless public works to “feed” the unemployed, to get reelected and presumably get some extra income sources and influence, instead of helping to create and develop overall wealth.
In Spain the situation is terrible: eight million people are in a precarious work position, with irregular and short time income sources, more than 4 million are unemployed, hundreds of thousands more are and on reduced weekly activity (part time unenployment) due to the low market demand and Mr Trichet’s advice is .. salary control and cheaper redundancies¡¡¡¡ .
So far the only “social” activity of this gentleman and the Round Table of EEC Bank Members has been increasing and lowering interest rates, always too late and too fast. In less than one year the ECC Official interest rate has gone from 5 to 2%.. I beg you pardon , I forget to mention another outstanding piece of work: the explanation of why things went wrong in the typical inefficient incompetent and useless way the Economists (with very few exceptions) deal with Economy.
Salary moderation should be applied instead to this bunch of vultures and scavengers preying on us with almost limitless expenses, assistants, meetings, dinners, travels, holidays ,leases, conventions, extravaganzas.
Now that things go bad (especially for Spain with no real economy engines once the brick building sector is over) and all the European countries close their borders and try to escape from the wreckage the best way they can, the ECC suggests salary moderation¡¡¡ Is that Mr Solbes’s suggestion when he met Mr Trichet? Or was he thanking Mr Trichet for a new position in the ECC with a “moderate” salary?
With the labor market situation described above salaries are not precisely sky rocketing. Many people cannot pay their mortgages and even getting a renting flat is becoming difficult due to guaranties and deposit payments required by owners and the denial by financial institutions to provide the necessary cash.
Good Lord, Am I going to wake from this nightmare? I am afraid not with these people on top positions. Anybody there?
dissabte, 13 de juny del 2009
¿CARTERA O CANTERA?
¿CANTERA O CARTERA?
Los recientes triunfos del Barça siguen frescos en nuestra memoria y en la de los ofendidos madridistas. Con “poco” presupuesto, sin fichajes estelares pero disciplina, humildad, persistencia, trabajo de equipo, cantera, estrategia, respeto a las personas e identificación con los objetivos se ha conseguido lo improbable : 3 copas y el 2 a 6 . Laporta puede estar orgulloso : sabe elegir a su equipo de hombre fuertes y eso es un raro talento, poco valorado.
Los recientes triunfos del Barça siguen frescos en nuestra memoria y en la de los ofendidos madridistas. Con “poco” presupuesto, sin fichajes estelares pero disciplina, humildad, persistencia, trabajo de equipo, cantera, estrategia, respeto a las personas e identificación con los objetivos se ha conseguido lo improbable : 3 copas y el 2 a 6 . Laporta puede estar orgulloso : sabe elegir a su equipo de hombre fuertes y eso es un raro talento, poco valorado.
La reacción madridista ha tardado poco en producirse y no ha defraudado. Sacando el más puro y rancio estilo (post)imperialista, dominante, poco dado al esfuerzo y a la visión a largo plazo han empezado a fichar (ex) balones de oro, gastándose un dinero que no tienen, recurriendo a una política de endeudamiento similar a la del gobierno Zapatero. Sin omitir el pésimo modelo social que transmiten a millones de parados y semiparados, disfrazado como “espíritu empresarial”.
En el fondo se debaten dos modelos de dirección y hasta de país: especulación, huida hacia adelante y apuestas altas (no inversiones) frente a trabajo continuado, bien hecho, evaluando el coste de cada inversión o gasto, eso que nos critican tanto a los catalanes (por ignorancia, pereza y envidia). Claro que gastarse el dinero de otros para fichar jugadores (o construir infraestructuras o pagar gasto social ) lo hace cualquiera, hasta el Real Madrid, es sólo cuestión de dominancia, prepotencia, orgullo, ambición y dinero ajeno.
El reto del Barça del próximo año está claro : seguir demostrando que se pueden cosechar triunfos sin ejercer de “cualquiera” . Lástima que no exista un paralelismo equivalente en el ámbito político catalán. Aquí no hay triunfos ni con dinero ni sin dinero porque no hay equipo, ni jugadores, ni talento, ni dirección. El Barça 2009 nos ha mostrado un modelo de la Catalunya del futuro frente a las Españas del pasado. Y tú, ¿ cuál te apuntas?
Pd : una garantía del Real Madrid para obtener préstamos sería su estadio que puesto a la venta habría valido mucho en el mercado inmobiliario.. en otros tiempos. Pero quizás un centro comercial o un área lúdica pagada por los ciudadanos sería una alternativa porque a base de camisetas de Cristiano Ronaldo no cubren su presupuesto.
Pd : una garantía del Real Madrid para obtener préstamos sería su estadio que puesto a la venta habría valido mucho en el mercado inmobiliario.. en otros tiempos. Pero quizás un centro comercial o un área lúdica pagada por los ciudadanos sería una alternativa porque a base de camisetas de Cristiano Ronaldo no cubren su presupuesto.
divendres, 29 de maig del 2009
LA QUARTA COPA
LA QUARTA COPA
Estem tots tant emocionats ( jo el primer) amb el nostre Barça, el darrer símbol d’ identitat de la Catalunya Mundial, que un terrible informe d’Amnistia Internacional ha passat desapercebut. Malgrat això, exposo algunes referències impactants.
Segons la Secretaria General de AI, Irene Khan “La recessió econòmica ha agreujat els abusos. Hi ha una autèntica crisi de drets humans.”
Al setembre de 2008 l’ ONU es va reunir per a parlar dels oblidats objectius de reducció de la pobresa abans del 2015.. els governs no posen Diners però ara, amb la crisi econòmica, s’han generat bilions d’euros (dotze ceros) per rescatar als bancs amb pèrdues¡¡¡
Hi ha revoltes sufocades violentament a Egipte, Tunísia i el Camerun. Fam a Corea del Nord, Birmània i Zimbawe, xenofòbia a Sud Àfrica. Assentaments precaris( favelas) que afecten a més de 1000 milions de persones.
Hi ha territoris ocupats a Palestina, conflictes a Darfur, el Congo , Somàlia i Afganistan. Els terroristes fonamentalistes intentant aconseguir Plutoni al Pakistan per a fer una bomba bruta (d’explosió mecànica que mata per radioactivitat). Israel no dona informació i empresona als soldats que no volen anar a la mili i allibera als possibles criminals de guerra¡¡¡
Els EUA no han ratificar l’Acord internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, la Xina no ho ha fet amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics..
El problema de la crisi actual.. és realment i solament econòmic? Té una solució econòmica?. O potser s’ha d’anar a una més global i intel·ligent que la insuficient, limitada i pre –científica aproximació econòmica?. Com diria un matemàtic, la solució econòmica és una condició necessària però no suficient. Calen diners.. i més coses. Quines?
El Barça no ens ho arreglarà tot això però els valors d’aquest Barça, l’ excel·lència, el treball en equip, el bon humor, l’ esforç, la humilitat, la integració social i multicultural, el respecte i desenvolupament del talent local (el planter) són elements que estesos a la societat global millorarien el clima mundial. La propera manifestació hauria de ser per això. Aquesta fora la Quarta Copa , a aquesta i juguem tots.
Per cert, en Pep Guardiola cobra part del seu sou com a objectius, un altre exemple pels polítics, directius d’empresa, especuladors financers i banquers insolidaris.
Estem tots tant emocionats ( jo el primer) amb el nostre Barça, el darrer símbol d’ identitat de la Catalunya Mundial, que un terrible informe d’Amnistia Internacional ha passat desapercebut. Malgrat això, exposo algunes referències impactants.
Segons la Secretaria General de AI, Irene Khan “La recessió econòmica ha agreujat els abusos. Hi ha una autèntica crisi de drets humans.”
Al setembre de 2008 l’ ONU es va reunir per a parlar dels oblidats objectius de reducció de la pobresa abans del 2015.. els governs no posen Diners però ara, amb la crisi econòmica, s’han generat bilions d’euros (dotze ceros) per rescatar als bancs amb pèrdues¡¡¡
Hi ha revoltes sufocades violentament a Egipte, Tunísia i el Camerun. Fam a Corea del Nord, Birmània i Zimbawe, xenofòbia a Sud Àfrica. Assentaments precaris( favelas) que afecten a més de 1000 milions de persones.
Hi ha territoris ocupats a Palestina, conflictes a Darfur, el Congo , Somàlia i Afganistan. Els terroristes fonamentalistes intentant aconseguir Plutoni al Pakistan per a fer una bomba bruta (d’explosió mecànica que mata per radioactivitat). Israel no dona informació i empresona als soldats que no volen anar a la mili i allibera als possibles criminals de guerra¡¡¡
Els EUA no han ratificar l’Acord internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, la Xina no ho ha fet amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics..
El problema de la crisi actual.. és realment i solament econòmic? Té una solució econòmica?. O potser s’ha d’anar a una més global i intel·ligent que la insuficient, limitada i pre –científica aproximació econòmica?. Com diria un matemàtic, la solució econòmica és una condició necessària però no suficient. Calen diners.. i més coses. Quines?
El Barça no ens ho arreglarà tot això però els valors d’aquest Barça, l’ excel·lència, el treball en equip, el bon humor, l’ esforç, la humilitat, la integració social i multicultural, el respecte i desenvolupament del talent local (el planter) són elements que estesos a la societat global millorarien el clima mundial. La propera manifestació hauria de ser per això. Aquesta fora la Quarta Copa , a aquesta i juguem tots.
Per cert, en Pep Guardiola cobra part del seu sou com a objectius, un altre exemple pels polítics, directius d’empresa, especuladors financers i banquers insolidaris.
dissabte, 23 de maig del 2009
LAPORTA PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT
LAPORTA PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT
Quan el senyor Laporta va guanyar les eleccions va treure el Barça de l’època més fosca de tota la història Barcelonista. Es va passar de 5 anys de celebrar quedar quarts a la lliga a en 3 anys de gestió virtuosa guanyar la Champions i dues lligues. Malgrat la campanya en contra seva, amb moció de censura i tot, del sector del barcelonisme més ranci, va aguantar i gràcies a això actualment tenim el millor equip de casa de la història, amb un entrenador català, crescut a Can Barça i sóm l’admiració del món sencer. Ha sabut configurar un equip de professionals de renom i dona una imatge de Catalunya, moderna, pràctica, realista i abocada a l’exterior. Ha sabut administrar amb habilitat els recursos humans, tècnics i econòmics, cosa que no es pot dir dels nostres polítics professionals.
A més a més, el senyor Laporta exhibeix un catalanisme sense els embuts de CIU ni els estirabots d’ERC. Ja que ha demostrat que pot assolir resultats crec que constitueix un gran candidat per a la Presidència de Catalunya. Amb ell serem més a prop de ser un país amb estat propi i segur, segur, que tindrem més finançament.
Quan el senyor Laporta va guanyar les eleccions va treure el Barça de l’època més fosca de tota la història Barcelonista. Es va passar de 5 anys de celebrar quedar quarts a la lliga a en 3 anys de gestió virtuosa guanyar la Champions i dues lligues. Malgrat la campanya en contra seva, amb moció de censura i tot, del sector del barcelonisme més ranci, va aguantar i gràcies a això actualment tenim el millor equip de casa de la història, amb un entrenador català, crescut a Can Barça i sóm l’admiració del món sencer. Ha sabut configurar un equip de professionals de renom i dona una imatge de Catalunya, moderna, pràctica, realista i abocada a l’exterior. Ha sabut administrar amb habilitat els recursos humans, tècnics i econòmics, cosa que no es pot dir dels nostres polítics professionals.
A més a més, el senyor Laporta exhibeix un catalanisme sense els embuts de CIU ni els estirabots d’ERC. Ja que ha demostrat que pot assolir resultats crec que constitueix un gran candidat per a la Presidència de Catalunya. Amb ell serem més a prop de ser un país amb estat propi i segur, segur, que tindrem més finançament.
AIGUA POTABLE 2009
La propera posada en marxa de la planta desalinitzadora / potabilitzadora que donarà aigua potable a 5,5 milions de persones a l’ àrea de la Gran Barcelona ( àrea metropolitana i primera corona) és una bona notícia. Aquest fet ens ha de fer conscients de l´ ús racional de l’aigua i no pensar que és un recurs il·limitat. L’aigua freda de la dutxa (algú és banya encara?) es pot recollir, pot servir per netejar el terra ( sense detergents) i per a regar les plantes ( qui les tingui). O la famosa ampolla de plàstic dins la cisterna del sanitari que redueix el consum 1,5 litres de consum cada cop que premem el botonet o tirem de la cadena /palanca. Suposant 15 litres al dia recollits /estalviats per 1,5 milions de llars i 360 dies l’any, representen 8,1 milions de metres cúbics o 8,1 hectòmetres cúbics l’any . La nova planta produirà 60 hectòmetres cúbics/ any de forma que les senzilles operacions descrites representen un estalvi del 13% de la capacitat de producció.
Ja sé que hi ha gent que té bons hàbits d'estalvi però, la majoria? Rotundament no. Aquest estalvi també fora una possible gran notícia futura: més consciència social. Això és ecologia activa i la resta discursos.
divendres, 15 de maig del 2009
LA BOLA MAGICA VII
LA BOLA MÁGICA VII
Ya se acepta que estamos en recesión ( 3 trimestres consecutivos con crecimiento del PIB negativo). El paro llegando al 20%, el déficit público al 10%, el crecimiento del +3% al -3% oficial (en realidad es mucho peor).
Como el sector de la construcción pesa mucho en nuestra economía y se ha agotado, sería deseable sostener nuestra economía en base a otros sectores. Esa reconversión es larga, dura e incluso haciendo las cosas bien ,se tardarán años.
¿Qué se debería hacer? He aquí algunos ejemplos.
a) Fomentar el desarrollo de energías renovables, dependiendo cada vez menos del petróleo, no contaminando y generando nuevos puestos de trabajo. Aumentar los parques eólicos ( aunque a algunos les hiera su extremada sensibilidad visual), crear más huertos fotovoltaicos ( daros una vuelta por Navarra)
b) Substituir los coches de combustibles fósiles por coches eléctricos, recargados en una especie de electrifiqueras ( en lugar de gasolineras) o en los domicilios a base de energía solar fotovoltaica. Se generarían puestos de trabajo en la fabricación de placas solares, baterías, motores eléctricos, etc.
c) Invertir en investigación en sus diferentes especialidades: bioquímica, genética vegetal y animal, nuevos fármacos, nuevos alimentos.
d) Invertir en automática , robótica, aplicada a las viviendas, tráfico, chips sanitarios, sistemas expertos en diagnóstico clínico.
e) Desarrollar nuevos programas sanitarios preventivos de las enfermedades mentales propias de nuestra sociedad.
f) Desarrollar la industria del ocio, en lugar de la del vicio, de la que somos líderes.
g) Fomentar redes de trenes de cercanías que reduciría la polución, los costes y tiempos de transporte, el stress , la factura y dependencia energética nacionales del extranjero.
¿Y que hace el gobierno?
a) No asumir que el cambio de modelo de generación de riqueza desde el sector construcción requiere un trabajo de fondo, poco popular pero necesario.
b) Estimular la demanda de automóviles tradicionales, industria contaminante, deficitaria, obsoleta y con un rendimiento (eficiencia) energético de los motores de combustión muy bajo. Ideal para el siglo XXI.
c) Dar créditos a los ayuntamientos (aumentando el déficit y la deuda a base de impuestos futuros) para crear aceras y asfaltar calles. Es una forma de quitarnos el dinero a los contribuyentes a dárselo a la estructura funcional sin que aporte valor en muchos casos.
d) Darle dinero a la banca para que tape sus desaguisados ( léase préstamos ruinosos a individuos macropromotores como FADESA).
e) No asumir ninguna responsabilidad, limitándose a descalificarse con la competencia en la oposición.
f) Fomentar la huida hacia delante, con un ego desbordado y pretensiones dar lecciones al resto de la humanidad.
Ahora 8 predicciones
Solbes asume la Presidencia de una empresa para pública…. ¿Iberia?
Alguien deberá hacer el trabajo sucio. Normalmente Selene ser bastante fachosos y reaccionarios. En la Gran Bretaña, la Sra Thatcher, en Francia Sarkozy , ¿y en España? Seguro que no será el Sr Rajoy.
El Barça gana la Champions pero no hay financiación en Cataluña (1000 millones de euros no son financiación, sino una broma de mal gusto).
Carod Rovira “Cadira” no dimite.
Otoño muy caliente, probablemente antes.
Florecimiento de la Economía paralela.
Estallido xenófobo en zonas muy castigadas por el paro.
Veo a alguna universidad dándole un doctorado Honoris Causa a Zapatero. No llego a identificar bien la universidad, aunque creo que no es europea. Dentro de 2 años. Esos doctorados honoris causa son una ofensa para los que lo hemos obtenido a base de currar . Propongo crear los doctorados Horroris Causa. Zapatero, el primero.
Ya se acepta que estamos en recesión ( 3 trimestres consecutivos con crecimiento del PIB negativo). El paro llegando al 20%, el déficit público al 10%, el crecimiento del +3% al -3% oficial (en realidad es mucho peor).
Como el sector de la construcción pesa mucho en nuestra economía y se ha agotado, sería deseable sostener nuestra economía en base a otros sectores. Esa reconversión es larga, dura e incluso haciendo las cosas bien ,se tardarán años.
¿Qué se debería hacer? He aquí algunos ejemplos.
a) Fomentar el desarrollo de energías renovables, dependiendo cada vez menos del petróleo, no contaminando y generando nuevos puestos de trabajo. Aumentar los parques eólicos ( aunque a algunos les hiera su extremada sensibilidad visual), crear más huertos fotovoltaicos ( daros una vuelta por Navarra)
b) Substituir los coches de combustibles fósiles por coches eléctricos, recargados en una especie de electrifiqueras ( en lugar de gasolineras) o en los domicilios a base de energía solar fotovoltaica. Se generarían puestos de trabajo en la fabricación de placas solares, baterías, motores eléctricos, etc.
c) Invertir en investigación en sus diferentes especialidades: bioquímica, genética vegetal y animal, nuevos fármacos, nuevos alimentos.
d) Invertir en automática , robótica, aplicada a las viviendas, tráfico, chips sanitarios, sistemas expertos en diagnóstico clínico.
e) Desarrollar nuevos programas sanitarios preventivos de las enfermedades mentales propias de nuestra sociedad.
f) Desarrollar la industria del ocio, en lugar de la del vicio, de la que somos líderes.
g) Fomentar redes de trenes de cercanías que reduciría la polución, los costes y tiempos de transporte, el stress , la factura y dependencia energética nacionales del extranjero.
¿Y que hace el gobierno?
a) No asumir que el cambio de modelo de generación de riqueza desde el sector construcción requiere un trabajo de fondo, poco popular pero necesario.
b) Estimular la demanda de automóviles tradicionales, industria contaminante, deficitaria, obsoleta y con un rendimiento (eficiencia) energético de los motores de combustión muy bajo. Ideal para el siglo XXI.
c) Dar créditos a los ayuntamientos (aumentando el déficit y la deuda a base de impuestos futuros) para crear aceras y asfaltar calles. Es una forma de quitarnos el dinero a los contribuyentes a dárselo a la estructura funcional sin que aporte valor en muchos casos.
d) Darle dinero a la banca para que tape sus desaguisados ( léase préstamos ruinosos a individuos macropromotores como FADESA).
e) No asumir ninguna responsabilidad, limitándose a descalificarse con la competencia en la oposición.
f) Fomentar la huida hacia delante, con un ego desbordado y pretensiones dar lecciones al resto de la humanidad.
Ahora 8 predicciones
Solbes asume la Presidencia de una empresa para pública…. ¿Iberia?
Alguien deberá hacer el trabajo sucio. Normalmente Selene ser bastante fachosos y reaccionarios. En la Gran Bretaña, la Sra Thatcher, en Francia Sarkozy , ¿y en España? Seguro que no será el Sr Rajoy.
El Barça gana la Champions pero no hay financiación en Cataluña (1000 millones de euros no son financiación, sino una broma de mal gusto).
Carod Rovira “Cadira” no dimite.
Otoño muy caliente, probablemente antes.
Florecimiento de la Economía paralela.
Estallido xenófobo en zonas muy castigadas por el paro.
Veo a alguna universidad dándole un doctorado Honoris Causa a Zapatero. No llego a identificar bien la universidad, aunque creo que no es europea. Dentro de 2 años. Esos doctorados honoris causa son una ofensa para los que lo hemos obtenido a base de currar . Propongo crear los doctorados Horroris Causa. Zapatero, el primero.
diumenge, 3 de maig del 2009
LA CAIXA BUIDA, UN MODEL D'ACTIVITAT EMPRESARIAL
LA CAIXA BUIDA: UN MODEL D’ACTIVITAT EMPRESARIAL.
Dimarts
A les 8: 30 del matí sona el telèfon. La Maria corre amb el cafè, ensopega amb la catifa i part del cafè li cau sobre la taula mullant l’informe sobre les trucades que el seu cap li ha demanat.
“Merda, l’hauré de tornar a imprimir. Amb la cua que hi ha a les impressores¡¡¡. Mentre recull el líquid sona el telèfon.
“Tot a l’hora..agg¡¡¡”. La Maria de KK S.A., com el puc ajudar?” respon mecànicament. Uns mesos després de fer el curs d’atenció telefònica encara li sonava molt estranya aquesta fórmula tan poc natural.
La Maria recull la comanda .El client no fa servir internet , ni tant sols les envia per fax, és dels antics i cal prendre nota en suport paper. La Maria escriu un email al departament de vendes..
Divendres
Sona el telèfon. El client del dimarts. La Maria l’atén. Un cop més la fórmula “com el puc ajudar?”. Maria s’ha d’apartar l’auricular. Gairebé l’esquitxa la veu del Sr Matias .
“Els hi vaig enviar la comanda urgent i m’han portat.. ¡una caixa buida¡¡
-Una caixa buida?” Com pot ser?. La Maria ha d’amagar el somriure i pren nota de la queixa l’envia al departament de Qualitat.
Quan penja truca es posa a riure. S’imagina la cara del client en veient el contingut de la caixa : aire.
Aquest petit incident va tenir moltes conseqüències. Es va fer un enviament urgent de la mercaderia per intentar arreglar el problema . Cost 300 euros, naturalment a càrrec de KK S.A..
El client va presentar una queixa i va amenaçar amb una demanda judicial per danys i perjudicis , ja que va perdre a un client com a conseqüència de la caixa buida. El procés es va allargar durant 6 mesos i es va resoldre extrajudicialment . El client havia fallat al seu client i KK S.A. va haver d’indemnitzar –lo amb 50000 euros . El més curiós és que, encara que va deixar de comprar productes a KK S.A. durant 6 mesos i aquesta empresa va perdre 16000 euros de venda , va tornar a comprar quan un altre proveïdor li va enviar un altre caixa ..plena d’aire . Aparentment hi havia una pandèmia de caixes buides.
El Departament de Qualitat de KK S.A. va fer una auditoria amb l’ajut d’una consultoria externa . Cost 5000 euros. Varen aprofitar per auditar el sistema de Qualitat. Es van crear nous procediments interns per assegurar que no s’enviaven més caixes buides. Es va redissenyar el sistema d’etiquetatge i es va establir una inspecció addicional abans de que el producte sortís.
La reclamació va generar una incidència i una acció correctora- preventiva. Els del Departament de Qualitat estaven molt enfeinats. També es va fer una acció formativa per sensibilitzar a tot l’equip sobre el tema de les caixes buides.
Internament es varen fer 5 reunions entre fàbrica, magatzem, vendes i la Direcció General. Pel que sembla, no era el primer cop que s’enviava una caixa buida a l’empresa. El Cap de Magatzem va ser sancionat, el noi que feia els embalatges va perdre el treball ja no li varen renovar el contracte temporal. Es volia anar a viure amb la seva novia i en pendent la feina ho varen posposar. El noi va trobar feina lluny de casa i va conèixer un altre noia trencant amb la primera que va tenir una depressió .
El Cap de Magatzem i el Director de Vendes van deixar de parlar-se, especialment després de les desqualificacions i insults intercanviats, del tipus “ els logístics no sabeu ni fer paquets”, “ vosaltres, els venedors sou uns xerraires amb el cul gras de seure tot el dia. Només sabeu donar preus. Jo us fotia a tots al carrer”.
El problema no es va solucionar. L’empresa va a tornar a enviar caixes buides. Ningú entenia res. El problema és que moltes empreses varen començar a enviar caixes buides també . Moltes empreses varen plegar augmentar l’atur. Als magatzems s’apilaven milers de caixes buides ben etiquetades. El problema va tenir repercussions nacionals. El Govern va intervenir i es fa elaborar fer una modificació al nou Pla de Comptabilitat l , incloent “l’stock de caixes buides” com una partida del balanç. Hisenda va crear un exercit d’inspectors de caixes buides. Qualsevol inconsistència entre el número de caixes buides declarades i l’ observat durant les inspeccions va ser motiu de greus sancions.
Les empreses no varen poder fer front a les demandes per enviar caixes buides i no satisfer als seus clients. Moltes tancaren . Finalment es va trobar una aplicació pels milions de caixes : amb una petita adaptació es van transformar en dormitoris i el problema de l’habitatge pel jovent es va acabar. El preu de les caixes es disparà. Una caixa ben etiquetada i homologada ,amb els permisos dels ajuntaments valgué 5000 euros. Els Municipis varen trobar una nova font d’ingressos , els impostos municipals sobre les HABICAIXES. Els mitjans de comunicació feien publicitat destacant la conveniència i efectes positius de viure dins una caixa.
El Govern i l’oposició s’atribuïren la paternitat de la creació i desenvolupament del nou model de l’ Economia. Les Escoles de Negocis desenvoluparen Postgraus i Masters en Gestió de Caixes buides i Habicaixes, el nou florint negoci.
Em vaig despertar, suant. Era un malson i Dissabte. Va sonar el timbre de la porta. Missatgers. -Signi aquí, si li plau- en va dir l’astronauta en moto. Em va donar un paquet voluminós. No volia creure el que sospitava. Vaig posar la caixa damunt la taula del menjador i finalment la vaig obrir. Era una caixa ..buida.
Dimarts
A les 8: 30 del matí sona el telèfon. La Maria corre amb el cafè, ensopega amb la catifa i part del cafè li cau sobre la taula mullant l’informe sobre les trucades que el seu cap li ha demanat.
“Merda, l’hauré de tornar a imprimir. Amb la cua que hi ha a les impressores¡¡¡. Mentre recull el líquid sona el telèfon.
“Tot a l’hora..agg¡¡¡”. La Maria de KK S.A., com el puc ajudar?” respon mecànicament. Uns mesos després de fer el curs d’atenció telefònica encara li sonava molt estranya aquesta fórmula tan poc natural.
La Maria recull la comanda .El client no fa servir internet , ni tant sols les envia per fax, és dels antics i cal prendre nota en suport paper. La Maria escriu un email al departament de vendes..
Divendres
Sona el telèfon. El client del dimarts. La Maria l’atén. Un cop més la fórmula “com el puc ajudar?”. Maria s’ha d’apartar l’auricular. Gairebé l’esquitxa la veu del Sr Matias .
“Els hi vaig enviar la comanda urgent i m’han portat.. ¡una caixa buida¡¡
-Una caixa buida?” Com pot ser?. La Maria ha d’amagar el somriure i pren nota de la queixa l’envia al departament de Qualitat.
Quan penja truca es posa a riure. S’imagina la cara del client en veient el contingut de la caixa : aire.
Aquest petit incident va tenir moltes conseqüències. Es va fer un enviament urgent de la mercaderia per intentar arreglar el problema . Cost 300 euros, naturalment a càrrec de KK S.A..
El client va presentar una queixa i va amenaçar amb una demanda judicial per danys i perjudicis , ja que va perdre a un client com a conseqüència de la caixa buida. El procés es va allargar durant 6 mesos i es va resoldre extrajudicialment . El client havia fallat al seu client i KK S.A. va haver d’indemnitzar –lo amb 50000 euros . El més curiós és que, encara que va deixar de comprar productes a KK S.A. durant 6 mesos i aquesta empresa va perdre 16000 euros de venda , va tornar a comprar quan un altre proveïdor li va enviar un altre caixa ..plena d’aire . Aparentment hi havia una pandèmia de caixes buides.
El Departament de Qualitat de KK S.A. va fer una auditoria amb l’ajut d’una consultoria externa . Cost 5000 euros. Varen aprofitar per auditar el sistema de Qualitat. Es van crear nous procediments interns per assegurar que no s’enviaven més caixes buides. Es va redissenyar el sistema d’etiquetatge i es va establir una inspecció addicional abans de que el producte sortís.
La reclamació va generar una incidència i una acció correctora- preventiva. Els del Departament de Qualitat estaven molt enfeinats. També es va fer una acció formativa per sensibilitzar a tot l’equip sobre el tema de les caixes buides.
Internament es varen fer 5 reunions entre fàbrica, magatzem, vendes i la Direcció General. Pel que sembla, no era el primer cop que s’enviava una caixa buida a l’empresa. El Cap de Magatzem va ser sancionat, el noi que feia els embalatges va perdre el treball ja no li varen renovar el contracte temporal. Es volia anar a viure amb la seva novia i en pendent la feina ho varen posposar. El noi va trobar feina lluny de casa i va conèixer un altre noia trencant amb la primera que va tenir una depressió .
El Cap de Magatzem i el Director de Vendes van deixar de parlar-se, especialment després de les desqualificacions i insults intercanviats, del tipus “ els logístics no sabeu ni fer paquets”, “ vosaltres, els venedors sou uns xerraires amb el cul gras de seure tot el dia. Només sabeu donar preus. Jo us fotia a tots al carrer”.
El problema no es va solucionar. L’empresa va a tornar a enviar caixes buides. Ningú entenia res. El problema és que moltes empreses varen començar a enviar caixes buides també . Moltes empreses varen plegar augmentar l’atur. Als magatzems s’apilaven milers de caixes buides ben etiquetades. El problema va tenir repercussions nacionals. El Govern va intervenir i es fa elaborar fer una modificació al nou Pla de Comptabilitat l , incloent “l’stock de caixes buides” com una partida del balanç. Hisenda va crear un exercit d’inspectors de caixes buides. Qualsevol inconsistència entre el número de caixes buides declarades i l’ observat durant les inspeccions va ser motiu de greus sancions.
Les empreses no varen poder fer front a les demandes per enviar caixes buides i no satisfer als seus clients. Moltes tancaren . Finalment es va trobar una aplicació pels milions de caixes : amb una petita adaptació es van transformar en dormitoris i el problema de l’habitatge pel jovent es va acabar. El preu de les caixes es disparà. Una caixa ben etiquetada i homologada ,amb els permisos dels ajuntaments valgué 5000 euros. Els Municipis varen trobar una nova font d’ingressos , els impostos municipals sobre les HABICAIXES. Els mitjans de comunicació feien publicitat destacant la conveniència i efectes positius de viure dins una caixa.
El Govern i l’oposició s’atribuïren la paternitat de la creació i desenvolupament del nou model de l’ Economia. Les Escoles de Negocis desenvoluparen Postgraus i Masters en Gestió de Caixes buides i Habicaixes, el nou florint negoci.
Em vaig despertar, suant. Era un malson i Dissabte. Va sonar el timbre de la porta. Missatgers. -Signi aquí, si li plau- en va dir l’astronauta en moto. Em va donar un paquet voluminós. No volia creure el que sospitava. Vaig posar la caixa damunt la taula del menjador i finalment la vaig obrir. Era una caixa ..buida.
dimarts, 28 d’abril del 2009
DESPIDO BARATO, BARATO, BARATO
DESPIDO BARATO, BARATO, BARATO.
¿Abaratar el despido? ¿Es esa la salida de la crisis? Muchas voces lo piden guiadas más por su egoísmo o su bolsillo que por la realidad. Realmente hay que ser cínico o estar mal informado para exigirlo. Con la alta proporción de empleo precario, el 17% de paro y subiendo, la demanda por los suelos y sin ideas empresariales, bajar el coste del despido no sirve para nada.
Sobre una base de 19,1 millones de personas ocupadas (ver el último informe del INE sobre el empleo en España en el primer trimestre del 2009), 15 millones son asalariados ( 4 son autónomos) de los cuales, 4 M poseen contratos temporales. El “precariado” está constituido, pues, por 8 millones de personas.
¿Alternativas?: bajar el IVA ( lo acaba de hacer Sarkozy en la restauración francesa ) para aumentar el consumo, reducir los impuestos y las cotizaciones a la SS de las empresas de nueva creación. Eso sí , sólo un poco de inspiración adicional (supongo que después de ver sólo ladrillos durante tantos años, costará), nos podrá sacar de la crisis. Nada más. O sea, viviremos peor los próximos años, varios, muchos, no 1 ó 2, sencillamente porque no sabremos crear riqueza a menos que cambiemos de modelo. ¿Qué fuentes de riqueza alternativa existen? . Lo analizaremos en otro post.
¿Abaratar el despido? ¿Es esa la salida de la crisis? Muchas voces lo piden guiadas más por su egoísmo o su bolsillo que por la realidad. Realmente hay que ser cínico o estar mal informado para exigirlo. Con la alta proporción de empleo precario, el 17% de paro y subiendo, la demanda por los suelos y sin ideas empresariales, bajar el coste del despido no sirve para nada.
Sobre una base de 19,1 millones de personas ocupadas (ver el último informe del INE sobre el empleo en España en el primer trimestre del 2009), 15 millones son asalariados ( 4 son autónomos) de los cuales, 4 M poseen contratos temporales. El “precariado” está constituido, pues, por 8 millones de personas.
¿Alternativas?: bajar el IVA ( lo acaba de hacer Sarkozy en la restauración francesa ) para aumentar el consumo, reducir los impuestos y las cotizaciones a la SS de las empresas de nueva creación. Eso sí , sólo un poco de inspiración adicional (supongo que después de ver sólo ladrillos durante tantos años, costará), nos podrá sacar de la crisis. Nada más. O sea, viviremos peor los próximos años, varios, muchos, no 1 ó 2, sencillamente porque no sabremos crear riqueza a menos que cambiemos de modelo. ¿Qué fuentes de riqueza alternativa existen? . Lo analizaremos en otro post.
PERLITAS PERIODÍSTICAS, EXPERTOS Y DOSIS DE REALISMO
PERLITAS, EXPERTOS Y DOSIS DE REALISMO.
Yo hace tiempo que intento substituir la información de los autodenominados expertos por el sentido común. Buscando, he encontrado esta perla de información económica publicada en El País el año 2006.
La tasa de empleo en España supera por primera vez la media de la OCDE
Un informe de la OCDE augura que el paro en España bajará del 8,5% en 2006 hasta el 8,1% en 2008. ¡JA!¡JA!¡JA!
Por primera vez desde que existen datos estadísticos, la tasa de empleo en España se ha situado por encima de la media de la OCDE, un dato que indica que se va "por la buena senda", según el responsable de análisis y política de empleo de la organización, Raymond Torres. El mercado laboral español está "mejorando muchísimo" y logra niveles "históricos" de creación de puestos, pero mantiene algunos problemas y tiene que adaptarse a los desafíos de la globalización, según ha asegurado hoy el organismo.
Con semejantes expertos ¿qué credibilidad tiene la fecha de recuperación de la economía? Hace unos meses, que en el segundo semestre del 2009, ahora que en el segundo del 2010...
La solución real: que los contribuyentes paguemos 4.000.000.000.000 de euros (más intereses) en forma de deuda pública a la pobre banca para no arruinarla y evitar el colapso del sistema.
Yo propongo una idea: que los bancos saneen sus balances, que se nacionalicen (a nivel mundial el FMI asegura que debe provisionar pérdidas por valor aproximado de 2.700.000.000.000 euros) y que las Administraciones ( o sea nosotros, los contribuyentes) ayudemos ( = financiemos) a los que estén en bancarrota ( para evitar perder los ahorros de los impositores) y que los “impostores” e incompetentes gestores salten y queden inhabilitados para cualquier cargo de responsabilidad empresarial de por vida. Ah¡ y sin compensaciones millonarias simplemente por que su nivel de malversación supera con creces cualquier contrato blindado firmado por los amiguetes de turno.
Una vez saneados, se podrían volver a privatizar evitando todos esos abusos, pero no pasará. Seguirán habiendo abusos y las normas de control no servirán nada más que para complicar la gestión.
dissabte, 18 d’abril del 2009
ALTERNATIVAS : LA EXPRESION ARTÍSTICA
ALTERNATIVAS: LA EXPRESIÓN ARTÍSTICA.
Hace un par de semanas asistí a una especie de vermissage (= cuadros + aperitivo) de un antiguo amigo mío, Ramón Fanés. Ramón es todo un personaje. Desde joven se diferenció de los demás por su originalidad, excentricidad y ciertas dosis de gamberrismo inocente.
Eso no es un insulto, sino un cumplido. Ramón ha sabido encontrar su sitio en el mundo. Eso tiene un gran mérito, especialmente porque te permite ser feliz, objetivo vital a pesar de que muchas creencias, especialmente religiosas, nos digan que hemos venido a sufrir. Es cierto que sufrimos pero pensar que ese es nuestro objetivo en la vida me parece, insultante, ofensivo y tóxico , más que los activos que Mesías Obama pagará a la banca con un préstamo apalancado encubierto a cargo de los ciudadanos estadounidenses (que lo ignoran). Pero eso es otro asunto, objeto de otro post.
Yo no puedo opinar sobre las habilidades de Ramón como pintor, sobre su dominio sobre la técnica. Ni lo pretendo ni me interesa. Pero Ramón hace arte.
¿Y qué es el arte? En un desayuno tardío tertuliano con un amigo y al que se ha añadido fugazmente el alcalde de L.A (L’Ametlla del Vallès, no los Ángeles) ha salido esta cuestión en relación con una exposición en la sala municipal. Para mi arte es la expresión del espíritu. Cualquier forma de expresión. El científico que diseña un modelo nuevo que predice la tasa de delincuencia en una sociedad o crea una teoría sobre el origen del universo, el jugador de fútbol que hace una jugada genial, el músico que interpreta y/o recrea una pieza musical, el bailarín, el pintor, el profesor que transmite conocimiento y curiosidad al alumno, el poeta, el actor, el grafitista , el cocinero de restaurante de lujo o el amo(a) de casa que cocina aquella receta ancestral con su matiz personal, el cuidador de ancianos, en la medida en que expresan su ser interior, hacen arte.
Algunas formas de arte son reconocidas y pagadas. El pintor especialista en, por ejemplo, marinas, quizás no sea un artista sino un buen pintor, porque probablemente no pone su espíritu en lo que hace. Me cuesta creen que pintar 4 marinas en una tarde exprese mucho espíritu. Le mueve lo que va a ganar no lo que tiene dentro.
Una cosa es la “percepción de la obra del “artista”” y su valoración como “me gusta “ , “no me gusta”, otra es la dificultad técnica de la creación o ejecución y otra es la expresión del espíritu del artista.
Existen creaciones muy complejas técnicamente pero que no expresan el ser interior, otras muy simples que tienen un gran espíritu y otras que además se cotizan mucho porque algún prescriptor-influenciador- creador de estados de opinión dice que vale la pena y consigue arrastrar a los posibles compradores, habitualmente más interesados en el valor económico y futura rentabilidad o en alardear de su buen gusto o bolsillo. Eso también es una forma de arte, como lo es la manipulación política, con un discurso falso pero convincente que expresa lo que siente el político.
Ramón es un gran artista porque expresa lo que siente en todo lo que hace y eso se nota en su pintura, en las caras de sus personajes, en las expresiones, en los tonos y colores. Me gustó especialmente el cuadro de la Casa de la Conchita (una escena de burdel con toques cubistas o al menos a mí me lo pareció), la partida de ajedrez con el derrotado implorante y el vencedor arrogante o el mosaico del coro musical. Los personajes son caricaturas porque Ramón ve así el mundo. Ramón se interpreta a sí mismo y se incluye como caricatura. Eso merece un aplauso.
En este mundo absurdo (utilizando la expresión de otro gran artista, Luis Eduardo Aute), se debe potenciar el ocio y la cultura frente al vicio. Mi enhorabuena a la honestidad consigo mismo de Ramón, el adolescente que ha madurado hacia su auténtico yo a diferencia de muchos postadolescentes cincuentones.
Hace un par de semanas asistí a una especie de vermissage (= cuadros + aperitivo) de un antiguo amigo mío, Ramón Fanés. Ramón es todo un personaje. Desde joven se diferenció de los demás por su originalidad, excentricidad y ciertas dosis de gamberrismo inocente.
Eso no es un insulto, sino un cumplido. Ramón ha sabido encontrar su sitio en el mundo. Eso tiene un gran mérito, especialmente porque te permite ser feliz, objetivo vital a pesar de que muchas creencias, especialmente religiosas, nos digan que hemos venido a sufrir. Es cierto que sufrimos pero pensar que ese es nuestro objetivo en la vida me parece, insultante, ofensivo y tóxico , más que los activos que Mesías Obama pagará a la banca con un préstamo apalancado encubierto a cargo de los ciudadanos estadounidenses (que lo ignoran). Pero eso es otro asunto, objeto de otro post.
Yo no puedo opinar sobre las habilidades de Ramón como pintor, sobre su dominio sobre la técnica. Ni lo pretendo ni me interesa. Pero Ramón hace arte.
¿Y qué es el arte? En un desayuno tardío tertuliano con un amigo y al que se ha añadido fugazmente el alcalde de L.A (L’Ametlla del Vallès, no los Ángeles) ha salido esta cuestión en relación con una exposición en la sala municipal. Para mi arte es la expresión del espíritu. Cualquier forma de expresión. El científico que diseña un modelo nuevo que predice la tasa de delincuencia en una sociedad o crea una teoría sobre el origen del universo, el jugador de fútbol que hace una jugada genial, el músico que interpreta y/o recrea una pieza musical, el bailarín, el pintor, el profesor que transmite conocimiento y curiosidad al alumno, el poeta, el actor, el grafitista , el cocinero de restaurante de lujo o el amo(a) de casa que cocina aquella receta ancestral con su matiz personal, el cuidador de ancianos, en la medida en que expresan su ser interior, hacen arte.
Algunas formas de arte son reconocidas y pagadas. El pintor especialista en, por ejemplo, marinas, quizás no sea un artista sino un buen pintor, porque probablemente no pone su espíritu en lo que hace. Me cuesta creen que pintar 4 marinas en una tarde exprese mucho espíritu. Le mueve lo que va a ganar no lo que tiene dentro.
Una cosa es la “percepción de la obra del “artista”” y su valoración como “me gusta “ , “no me gusta”, otra es la dificultad técnica de la creación o ejecución y otra es la expresión del espíritu del artista.
Existen creaciones muy complejas técnicamente pero que no expresan el ser interior, otras muy simples que tienen un gran espíritu y otras que además se cotizan mucho porque algún prescriptor-influenciador- creador de estados de opinión dice que vale la pena y consigue arrastrar a los posibles compradores, habitualmente más interesados en el valor económico y futura rentabilidad o en alardear de su buen gusto o bolsillo. Eso también es una forma de arte, como lo es la manipulación política, con un discurso falso pero convincente que expresa lo que siente el político.
Ramón es un gran artista porque expresa lo que siente en todo lo que hace y eso se nota en su pintura, en las caras de sus personajes, en las expresiones, en los tonos y colores. Me gustó especialmente el cuadro de la Casa de la Conchita (una escena de burdel con toques cubistas o al menos a mí me lo pareció), la partida de ajedrez con el derrotado implorante y el vencedor arrogante o el mosaico del coro musical. Los personajes son caricaturas porque Ramón ve así el mundo. Ramón se interpreta a sí mismo y se incluye como caricatura. Eso merece un aplauso.
En este mundo absurdo (utilizando la expresión de otro gran artista, Luis Eduardo Aute), se debe potenciar el ocio y la cultura frente al vicio. Mi enhorabuena a la honestidad consigo mismo de Ramón, el adolescente que ha madurado hacia su auténtico yo a diferencia de muchos postadolescentes cincuentones.
divendres, 10 d’abril del 2009
EL G20, REUNIÓ D’EGÒLATRES I EL DEUTE PÚBLIC USA.
EL G20, REUNIÓ D’EGÒLATRES I EL DEUTE PÚBLIC USA.
Bé s’ha acabat el G-20 i no ha passat res nou. Simplement la decisió de “generar” X.000.000.000.000 d’euros de nou deute que pagarem els ciutadans amb els nous impostos futurs i que compraran alguns països asiàtics, la declaració de la Xina de que el dólar no és una moneda prou forta i les “suposades” bones intencions sobre el tercer món que simplement augmenten el número d’afamats. Ah, i més regulacions comptables i financeres que no compliran qui realment les ha de complir .
Aquest bilions d’euros de deute són l’equivalent a demanar més préstecs per pagar els anteriors¡¡¡. Això que no s’admet a nivell familiar si que es fa a nivell país.
Aquests milions serveixen, en part, per finançar un sector automobilístic caduc i poc rendible trencant les lleis del mercat i consagren la incompetència , la manca de competitivitat i la contaminació mediambiental. També són útils per donar suport a la pobre banca inclús a l’espanyola , que con “la aceituna, no hay más que una” , "la millor del món" i per contra, poc als morosos.
Res de canvi de model social de menys consum, o al menys de consum raonable, de solidaritat amb el tercer món. Els polítics han trobat en el Deute Públic la panacea a la seva incompetència i la possibilitat de perpetuar -se en el poder Que no hi ha diners? Cap problema, generem deute.. Fins quan? Fins que ningú ho compri (la Xina o el Japó ) o fins que no es puguin pagar els interessos. Fins que el Primer món sigui NINJA.
A un altre article analitzaré el Deute USA, un clar exemple de fugida cap endavant.
Jordi Delcor
Bé s’ha acabat el G-20 i no ha passat res nou. Simplement la decisió de “generar” X.000.000.000.000 d’euros de nou deute que pagarem els ciutadans amb els nous impostos futurs i que compraran alguns països asiàtics, la declaració de la Xina de que el dólar no és una moneda prou forta i les “suposades” bones intencions sobre el tercer món que simplement augmenten el número d’afamats. Ah, i més regulacions comptables i financeres que no compliran qui realment les ha de complir .
Aquest bilions d’euros de deute són l’equivalent a demanar més préstecs per pagar els anteriors¡¡¡. Això que no s’admet a nivell familiar si que es fa a nivell país.
Aquests milions serveixen, en part, per finançar un sector automobilístic caduc i poc rendible trencant les lleis del mercat i consagren la incompetència , la manca de competitivitat i la contaminació mediambiental. També són útils per donar suport a la pobre banca inclús a l’espanyola , que con “la aceituna, no hay más que una” , "la millor del món" i per contra, poc als morosos.
Res de canvi de model social de menys consum, o al menys de consum raonable, de solidaritat amb el tercer món. Els polítics han trobat en el Deute Públic la panacea a la seva incompetència i la possibilitat de perpetuar -se en el poder Que no hi ha diners? Cap problema, generem deute.. Fins quan? Fins que ningú ho compri (la Xina o el Japó ) o fins que no es puguin pagar els interessos. Fins que el Primer món sigui NINJA.
A un altre article analitzaré el Deute USA, un clar exemple de fugida cap endavant.
Jordi Delcor
dimarts, 31 de març del 2009
NOU MODEL?
Nou model social ?
Tothom parla de crear nous models, que el capitalisme està acabat, que el comunisme és una relíquia del passat, que l’Estat del benestar no és sostenible....
En la cerca de miracles, apareix en Messies Obama que ha de trobar la sortida a la crisi actual. Sento decebre les esperances dipositades en el Sr Obama però tot això són draps calents.. No és possible un món on 600 milions de persones viuen (vivim) molt bé, gasten(gastem) energia a dojo, amb més de 1000 milions passant gana diàriament i molts tenint dificultat per arribar a fi de mes. Tampoc espereu filòsofs amb noves idees: fa molts anys que tot això està escrit.
La crisi actual no és només econòmica o financera, això són aspectes parcials i per tant és perillós deixar- la en mans dels economistes. La Física més elemental (els economistes no saben Física i els polítics tampoc) ens diu que quan hi ha tanta diferència entre uns i altres es genera una diferencia de potencial i salta una espurna.... En el món social es diu emigració desesperada (prèvia a l’espurna), conflictes socials, guerres...
La única solució es consumir menys, gaudir en lloc d’acumular , tenir les necessitats bàsiques cobertes treballant per viure, cultivar la cultura de l’oci i no del vici, compartir, desenvolupar l’esperit fent activitats plaents , optimitzar l’ ús de l’energia , potenciar el transport públic i col·lectiu econòmic i sostenible, controlar la natalitat (amb condons i menys promiscuïtat), democratitzar l’energia, no deforestar massivament.
Com canviar la nostra mentalitat des del model actual? No es pot, estem massa condicionats pel nostre estil de vida. Només partint d’uns valors més austers podrà subsistir la Humanitat. Per començar cal canviar tot el model educatiu de les escoles i de les famílies. Això només es fa després d’una guerra. No espereu més Messies. L’evidència històrica és clara .
dimecres, 25 de març del 2009
DEL MAGNETISME A LA GUERRA
DEL MAGNESTISME A LA GUERRA
A banda del irreal mon financer, ple de ludòpates institucionalitzats, dins el mon de l’economia real hi han possibilitats de negoci. En un post anterior assenyalava la possibilitat de fer servir els ajuts oficials a la industria de l’automoció per iniciar el canvi envers els automòbils híbrids combustible fòssil- electricitat.
Als EUA existeix un vehicle, el Tessla, totalment elèctric, de preu prohibitiu actualment (100000 euros) per a les butxaques mitjanes, amb una autonomia de 400 km , Car? Quan es produeixin en grans sèries, els costos baixaran. No contaminen, no fan soroll, amb menys potència donen les prestacions suficients: acceleració de 0 a 100 km/hr en 4 segons (degut a les propietats dels motors elèctrics que donen un par independent de les revolucions del motor a diferència dels motors d’explosió).
Ah¡¡ I en lloc de benzineres, s’endolla el cotxe a casa al vespre....
Per cert, Tessla fou un físic del segle XIX que va investigar el magnetisme, no penseu que aquest nom és la creació d’alguna agència publicitària.
Un país con el nostre que no té recursos petrolífers podria apostar per aquest tipus de tecnologia.. però no, apostem per anular el vot dels nacionalistes bascos, per no complir amb els compromisos amb el poble català (Estatut) i per recuperar hàbits apallissadors franquistes, inventant un altre forma de violència d’un nou gènere: la imbecil·litat.
Els que han de dimitir no ho fan , els que han d’exigir a en Zapatero els compliments dels seu discurs demagògic s’agafen a la cadira i parlen d’altres coses sense exercir el recurs de no donar suport al Parlament de Madrid Ben pensat si la gent pensa en els estudiants apallissats no parlen del robatori, de l’espoli, de l’engany sistemàtic.
Crec que s’haurà d’ampliar la legislació contra la violència de gènere, incloent la del gènere polític, que constitueix una forma de violència molt agressiva i tòxica. El mal que fan els polítics amb la seva incompetència es propaga durant moltes generacions i és en part responsable (per omissió de les seves responsabilitats, per deficiència de les seves decisions i en molts casos per manca d’honestedat) de moltes altres formes de violència domèstica, social i d’altres tipus.
Si dediquessin diners a fomentar un bon sistema educatiu, amb aprenentatges útils, amb la cultura de l’oci i no del vici, al desenvolupament de l’esperit i de la sensibilitat, a controlar als banquers insaciables enlloc d’estar posats per ells no passaria el que passa. Si fossin generosos, vocacionals, ferms,... no foren polítics.
Ningú dimiteix, ningú es fa responsable, però no patiu, com tot anirà a pitjor (i això és pura lògica, no fatalisme ni catastrofisme) quan les masses s’emprenyin de debò, quan s’acabin les prestacions de l’atur, tots aquests impresentables, inútils, paràsits, depredadors, patiran una mica.
Que com ho sé que anirem a pitjor? Tinc 4 sistemes: a) el sentit comú, ja quan tot es fa malament molt de temps, acaba malament, o si voleu, “es recull allò que es sembra”
b) L’anàlisi i l’encreuament DAFO (els meus alumnes ho recorden) que ens porta a una escenari catastròfic c) La història que és gairebé cíclica i que ens diu que estem a prop d’un gran conflicte. Si teniu dubtes llegiu al Sr Arnold Toynbee , fundador de la història moderna d) Observo la realitat: un indicador : el número creixent de conflictes arreu del món.
A nivell internacional la situació se sembla, encara que cadascú li posa la seva taca de color nacionalista. El Sr Strauss-Khan, del FMI ha dit que poden haver guerres. Mentrestant, en Lluis XVI, els Romanoff, Robespierre, en Companys, el Calvo Sotelo, en Lorca, els líders històrics assassinats i els milions de morts anònims a les guerres civils i mundials s’agiten a les seves tombes i ens diuen “no heu après res”...
Jordi Delcor
A banda del irreal mon financer, ple de ludòpates institucionalitzats, dins el mon de l’economia real hi han possibilitats de negoci. En un post anterior assenyalava la possibilitat de fer servir els ajuts oficials a la industria de l’automoció per iniciar el canvi envers els automòbils híbrids combustible fòssil- electricitat.
Als EUA existeix un vehicle, el Tessla, totalment elèctric, de preu prohibitiu actualment (100000 euros) per a les butxaques mitjanes, amb una autonomia de 400 km , Car? Quan es produeixin en grans sèries, els costos baixaran. No contaminen, no fan soroll, amb menys potència donen les prestacions suficients: acceleració de 0 a 100 km/hr en 4 segons (degut a les propietats dels motors elèctrics que donen un par independent de les revolucions del motor a diferència dels motors d’explosió).
Ah¡¡ I en lloc de benzineres, s’endolla el cotxe a casa al vespre....
Per cert, Tessla fou un físic del segle XIX que va investigar el magnetisme, no penseu que aquest nom és la creació d’alguna agència publicitària.
Un país con el nostre que no té recursos petrolífers podria apostar per aquest tipus de tecnologia.. però no, apostem per anular el vot dels nacionalistes bascos, per no complir amb els compromisos amb el poble català (Estatut) i per recuperar hàbits apallissadors franquistes, inventant un altre forma de violència d’un nou gènere: la imbecil·litat.
Els que han de dimitir no ho fan , els que han d’exigir a en Zapatero els compliments dels seu discurs demagògic s’agafen a la cadira i parlen d’altres coses sense exercir el recurs de no donar suport al Parlament de Madrid Ben pensat si la gent pensa en els estudiants apallissats no parlen del robatori, de l’espoli, de l’engany sistemàtic.
Crec que s’haurà d’ampliar la legislació contra la violència de gènere, incloent la del gènere polític, que constitueix una forma de violència molt agressiva i tòxica. El mal que fan els polítics amb la seva incompetència es propaga durant moltes generacions i és en part responsable (per omissió de les seves responsabilitats, per deficiència de les seves decisions i en molts casos per manca d’honestedat) de moltes altres formes de violència domèstica, social i d’altres tipus.
Si dediquessin diners a fomentar un bon sistema educatiu, amb aprenentatges útils, amb la cultura de l’oci i no del vici, al desenvolupament de l’esperit i de la sensibilitat, a controlar als banquers insaciables enlloc d’estar posats per ells no passaria el que passa. Si fossin generosos, vocacionals, ferms,... no foren polítics.
Ningú dimiteix, ningú es fa responsable, però no patiu, com tot anirà a pitjor (i això és pura lògica, no fatalisme ni catastrofisme) quan les masses s’emprenyin de debò, quan s’acabin les prestacions de l’atur, tots aquests impresentables, inútils, paràsits, depredadors, patiran una mica.
Que com ho sé que anirem a pitjor? Tinc 4 sistemes: a) el sentit comú, ja quan tot es fa malament molt de temps, acaba malament, o si voleu, “es recull allò que es sembra”
b) L’anàlisi i l’encreuament DAFO (els meus alumnes ho recorden) que ens porta a una escenari catastròfic c) La història que és gairebé cíclica i que ens diu que estem a prop d’un gran conflicte. Si teniu dubtes llegiu al Sr Arnold Toynbee , fundador de la història moderna d) Observo la realitat: un indicador : el número creixent de conflictes arreu del món.
A nivell internacional la situació se sembla, encara que cadascú li posa la seva taca de color nacionalista. El Sr Strauss-Khan, del FMI ha dit que poden haver guerres. Mentrestant, en Lluis XVI, els Romanoff, Robespierre, en Companys, el Calvo Sotelo, en Lorca, els líders històrics assassinats i els milions de morts anònims a les guerres civils i mundials s’agiten a les seves tombes i ens diuen “no heu après res”...
Jordi Delcor
dimecres, 18 de març del 2009
LA CEGUERA SELECTIVA
El Sr Juan Ramón Quintás va aparèixer ahir davant la Comissió d’Economia del Congrés i va dir clarament que les mides preses pel govern central contra les probables insolvències dels espanyols hipotecats són clarament insuficients i com les caixes han prestat molt a gent potencialment insolvent / més que la banca, que és més exigent (o sigui menys social) , centenars de milers de persones es poden quedar sense sostre i algunes caixes poden perillar , especialment si augmenta l’atur, s’acaben les prestacions socials i la gent no pot pagar…
En Zapatero prendrà “medidas de calado”(sic¡¡) especialment després de que el Sr Obama li doni lliçons.. Cal que li expliqui en persona? Per un altre banda, tant mana el Sr Botín que no vol ser un co- instrument per ajudar a salvar al país que l’ha fet bilionari? Cal refinançar els crèdits amb l’ICO i la banca, co-responsable del problema actual, s’ha d’implicar en la solució.
No cal ser un geni per veure que el Sr Quintás té tota la raó del món i que el duo Zapatero Solbes nega la realitat com en el seu dia la varen negar els dirigents del PP en relació amb l’autoria del tristament famós 11-M.
La dreta no veu la realitat social i l’esquerra no veu la realitat econòmica. Aquesta ceguera selectiva ens pot portar a tots a la ruïna especialment quan la realitat econòmica generi problemes socials…. Uns mesos.
En Zapatero prendrà “medidas de calado”(sic¡¡) especialment després de que el Sr Obama li doni lliçons.. Cal que li expliqui en persona? Per un altre banda, tant mana el Sr Botín que no vol ser un co- instrument per ajudar a salvar al país que l’ha fet bilionari? Cal refinançar els crèdits amb l’ICO i la banca, co-responsable del problema actual, s’ha d’implicar en la solució.
No cal ser un geni per veure que el Sr Quintás té tota la raó del món i que el duo Zapatero Solbes nega la realitat com en el seu dia la varen negar els dirigents del PP en relació amb l’autoria del tristament famós 11-M.
La dreta no veu la realitat social i l’esquerra no veu la realitat econòmica. Aquesta ceguera selectiva ens pot portar a tots a la ruïna especialment quan la realitat econòmica generi problemes socials…. Uns mesos.
dimarts, 17 de març del 2009
ESQUERDA REPUBLICANA I AL ANDALUS
Andalusia rep 1200 d’euros per a cancel·lar el deute històric
Fàcil, ràpid, dins els terminis, sense soroll. I a Catalunya res, com a molt 1400 milions després de grans incompliments d’un Estatut ridícul i inútil. Crec que els partits catalanistes (Esquerra) hauria de trencar el tripartit. És comprensible que el PSC li segueixi el corrent al PSOE, ja que és la sucursal dels espanyolistes a Catalunya . En Zapatero ha d’assegurar els vots de l’Andalus (8 milions) sap que el PSC s’ho empassarà tot i no farà res en contra del PSOE.. però Esquerra?. Tant enganxa la cadira?.
Crec que els polítics actuals d’aquest partit no estan a l’alçada de l’il·lustre nom . Han robat una marca. Haurien de canviar el nom del partit : Esquerda Republicana. Això és el que estan fent. Produir esquerdes a Catalunya.. L’espoli no és només centralista, hi ha molts catalans espoliadors ,yonkies del poder, de l’ estatus, del seu ego.
El tripartit es trancarà i haurà eleccions anticipades. L’atur serà el detonant, no el PSC ni Catalunya, ni els catalans.
Fàcil, ràpid, dins els terminis, sense soroll. I a Catalunya res, com a molt 1400 milions després de grans incompliments d’un Estatut ridícul i inútil. Crec que els partits catalanistes (Esquerra) hauria de trencar el tripartit. És comprensible que el PSC li segueixi el corrent al PSOE, ja que és la sucursal dels espanyolistes a Catalunya . En Zapatero ha d’assegurar els vots de l’Andalus (8 milions) sap que el PSC s’ho empassarà tot i no farà res en contra del PSOE.. però Esquerra?. Tant enganxa la cadira?.
Crec que els polítics actuals d’aquest partit no estan a l’alçada de l’il·lustre nom . Han robat una marca. Haurien de canviar el nom del partit : Esquerda Republicana. Això és el que estan fent. Produir esquerdes a Catalunya.. L’espoli no és només centralista, hi ha molts catalans espoliadors ,yonkies del poder, de l’ estatus, del seu ego.
El tripartit es trancarà i haurà eleccions anticipades. L’atur serà el detonant, no el PSC ni Catalunya, ni els catalans.
dilluns, 16 de març del 2009
FORMES BANANERES AL PAIS BASC
Quants vots han quedat exclosos al País Basc de l’esquerra abertzale a les darreres eleccions ? D’aquesta manera desapareixen vots nacionalistes i guanyen els espanyolistes.. Això complicarà més les coses i radicalitzarà les posicions nacionalistes. És qüestió de temps..
Constitueix una forma de fer política molt bananera que ha produït fins i tot la crítica de l’O.N.U. tan refractària a fer declaracions d’aquesta mena.
Constitueix una forma de fer política molt bananera que ha produït fins i tot la crítica de l’O.N.U. tan refractària a fer declaracions d’aquesta mena.
AJUTS DEL GOVERN CENTRAL PER A L'AUTOMOCIÓ
AJUTS DEL GOVERN CENTRAL PER A L’AUTOMOCIÓ.
Si cal que el Govern Central ajudi a la industria de l’automoció, si hi ha 450000 vehicles en stocks, que es venguin però per què no es condiciona l’ajut al desenvolupament de vehicles híbrids (elèctric i benzina o gas oil).
Si els nostres diners han d’ajudar a indústries deficitàries al menys que serveixin per assolir altres objectius com per exemple la conservació del medi ambient...
Però ,clar això implica un model, una visió, una estratègia, uns objectius, idees clares, valors, prioritats, honestedat i els nostres dirigents van curts d’aquests termes.
Si cal que el Govern Central ajudi a la industria de l’automoció, si hi ha 450000 vehicles en stocks, que es venguin però per què no es condiciona l’ajut al desenvolupament de vehicles híbrids (elèctric i benzina o gas oil).
Si els nostres diners han d’ajudar a indústries deficitàries al menys que serveixin per assolir altres objectius com per exemple la conservació del medi ambient...
Però ,clar això implica un model, una visió, una estratègia, uns objectius, idees clares, valors, prioritats, honestedat i els nostres dirigents van curts d’aquests termes.
dilluns, 9 de març del 2009
ZAPATERO VOL CANVIAR EL GOVERN
ZAPATERO VOL CANVIAR EL GOVERN..
Fa uns mesos vaig apuntar que en Solbes deixaria el Ministeri d’Economia i agafaria una cadira còmoda, que només era qüestió de trobar l’autopista sense president.. Fa vàries setmanes que no diu res. Millor, la seva aportació com a ministre ha estat nul·la o pitjor, negativa. S’ ha equivocat en totes les prediccions de (de) creixement econòmic, atur, durada de la crisi i no ha pres cap mida, com la reducció de l’IVA, de la quota patronal i de l’IRPF.
Ara ha de passar desapercebut unes setmanes i negociar una còmoda presidència. Veiem.. un banc? No, no té el perfil i fóra molt irònic. Telefònica, Repsol, i Gas Natural tenen propietaris, les hidroelèctriques? Iberia?...hummm, no sé.
Una cadira al Banc Central Europeu?.. això té sentit, total pel que fan tots aquests personatges. Solbes continuaria amb la seva línia d’ineficàcia i indiferència. No desentonaria ... El dubte és si abans de l’estiu o després, just després.
Fa uns mesos vaig apuntar que en Solbes deixaria el Ministeri d’Economia i agafaria una cadira còmoda, que només era qüestió de trobar l’autopista sense president.. Fa vàries setmanes que no diu res. Millor, la seva aportació com a ministre ha estat nul·la o pitjor, negativa. S’ ha equivocat en totes les prediccions de (de) creixement econòmic, atur, durada de la crisi i no ha pres cap mida, com la reducció de l’IVA, de la quota patronal i de l’IRPF.
Ara ha de passar desapercebut unes setmanes i negociar una còmoda presidència. Veiem.. un banc? No, no té el perfil i fóra molt irònic. Telefònica, Repsol, i Gas Natural tenen propietaris, les hidroelèctriques? Iberia?...hummm, no sé.
Una cadira al Banc Central Europeu?.. això té sentit, total pel que fan tots aquests personatges. Solbes continuaria amb la seva línia d’ineficàcia i indiferència. No desentonaria ... El dubte és si abans de l’estiu o després, just després.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)