PRESSUPOSTOS DE VENDES EN TEMPS DE CRISI: UNA REGLA APROXIMADA.

PRESSUPOSTOS DE VENDES  EN TEMPS DE CRISI:  UNA REGLA APROXIMADA.

Moltes empreses tanquen i fer pressupostos de vendes es fa molt difícil. En general l’elaboració de pressupostos té una base històrica. Si fa 2 anys vàrem vendre 90 ,i l’any passat 100.. quan vendrem aquest any? .. la resposta més obvia fora..110¡. Aquest raonament és  cert quan els entorns són estables, fent un símil nàutic, quan es navega amb vent constant i favorable.

Què passa quan les condicions són canviants? Que les eines de pronòstic són poc útils, especialment les endivinatòries (inclosa la Macro i la Microeconomia). Conèixer el futur dels fenòmens socials de forma quantitativa és fa sovint molt difícil.

La natura del negoci determina el pressupost. La crisi no afecta a tothom per igual. Parlem de sectors. Per començar, el  sector serveis té unes característiques diferents:  per exemple, les companyies de telefonia no perdran gaire facturació ni  tampoc el establiments turístics ( en aquest cas determinats molt per l’entorn mundial en millor situació que el nostre) o  el sector sanitari o els centres educatius, incloses les escoles de negocis.

Per a qualsevol  empresa del sector industrial multipliqueu totes les xifres per 0,80 i us equivocareu poc. Pressupost de vendes  del 2010?:  el 80% del màxim, que pot ser es va assolir el 2007. Per què aquest valor? Perquè el creixement de l’economia dels darrers anys era fals, estava inflat  artificialment per l´ efecte de  la bombolla  financera- especulativa. L’ índex de producció industrial va variar del +5%  el 2007 fins el -25% el 2008 segons l’ Institut Nacional d’Estadística i va repuntar fins el -10% el 2009. Aquests 15 punts, amb un factor de seguretat donen el factor corrector del  80%.

Amb aquesta premissa, és fàcil calcular en quina quantitat s’ha de reduir les despeses per continuar tenint “certa rendibilitat” o com a mínim “viabilitat” ( subsistència) de les activitats empresarials. La reducció de despeses és gairebé sinònim d’acomiadament- ERO. L’increment d’atur és conseqüència  de l’aplicació del factor corrector.

L’excepció a  aquesta regla és l’immobiliari: es trigarà 5 anys en pair els habitatges construïts així que, el número d’habitatges nous el 2010  serà del 20% del màxim , uns 120000 a tot l’Estat.

Sembla arbitrari aquest factor corrector? És un promig estadístic, no més fals que les previsions macroeconòmiques. Naturalment, els gestors de les empreses saben o haurien de saber fins quin punt la seva realitat es afectada per la crisi i no realitzar pressupostos voluntaristes o declaracions de desitjos.