dissabte, 20 de febrer del 2010

EN QUÈ SE SEMBLA L'AZNAR I UNA CONFERÈNCIA INDEPENDENTISTA


CONFERÈNCIES INDEPENDENTISTES
Vaig assistir a la conferencia de l' Oriol Junqueras, eurodiputat per ERC. En un to desenfadat va dir que nosaltres, els assistents a la conferencia , independentistes,  teníem a les nostres mans  la independència de Catalunya, que hi haurien moments difícils i que s’havien perdut oportunitats en el passat. Dins la nostra lluita per la independència ,qui semblava que ens feia costat defalliria, que no ens desaniméssim, que érem una terra de gegants¡¡¡
La seva definició d’Estat ( una organització que monopolitza la violència i els diners) em va semblar molt adient (encara que als Estats Units, la població té dret a l´ ús de les armes, la qual cosa trenca el monopoli de la violència).
En el darrer torn d’intervencions vaig dir el que pensava: que els polítics ens havien decebut, que quan l’Estatut no s’havia aplicat, ERC havia d’haver trencat la coalició de Govern  i no ho va fer perquè la cadira i la poltrona eren molt còmodes. Dins la meva opinió, l´únic article de l’Estatut ha de ser l’autofinançament amb una aportació a l’Estat que no superi mai un dèficit raonable  i un 12% no és raonable.  Amb aquest percentatge es deteriora la qualitat de vida dels catalans.
Entenc que els països han de tenir una “visió” o descripció d’un lloc que arrossegui la gent i els polítics han de crear aquesta visió i no ho fan.
La resposta del Sr Junqueras va ser que “fes un partit polític però no siguis gaire exigent perquè et trobaràs sol”. Em va recordar que les urnes havien decidit qui ens representava.
“Jo no tinc cap intenció de fer un partit polític, no em dedico a això” -li vaig aclarir. Entre altres raons perquè cal tenir una “marca”  i jugar les regles de la política, és a dir, favors als amics i coneguts finançadors, clientelisme i autoprotecció de la classe política. Totes les marques estan agafades. ERC va agafar una de molt prestigi els anys 30  i ja sabem que ha fet amb ella.
Per altre banda, votar no és sinònim de democràcia. Cal molt més que anar a votar cada  quatre anys i oblidar-se’n de la resta per a tenir un sistema democràtic, calen polítics responsables, vocacionals i amb vocació de servei, honestos i competents . Amb personatges com els que tenim portant el país, poca democràcia, poca visió, poca vocació, poca responsabilitat , poca capacitat i menys honestedat i menys autocrítica.
El Sr Junqueras va criticar als espanyols  pel  seu caràcter histriònic i intolerant segons ell. Fa pocs dies que l’ex president Aznar va aixecar un dit  quan va sentir les crítiques als seus discursos- conferència en una mostra de poca acceptació de la crítica. El Sr Junqueras tampoc  va acceptar  les crítiques que jo vaig   fer al seu partit, l´ únic  teòricament independentista (i que molta gent comparteix) . En aquest sentit   se sembla  molt a  l’ espanyolíssim Aznar, la diferència és pur llenguatge, un dit aixecat o una negació de les errades però en el fons, se semblen molt "sostenella y no enmendalla".
Si els polítics no entenen quina és la raó de la seva existència i no actuen en conseqüència, ens portaran al desastre a la catalana o a la castellana. Es qüestió de temps. I la solució no passa per convèncer a Europa de que som un poble si no de projectar una manera de fer  arreu, amb esperit empresarial i emprenedor, amb vocació universal, exportant el que produïm , inclòs el cava.