LA CIMERA I ELS CAVALLERS DE LA TAULA RODONA.

LA CIMERA I ELS CAVALLERS DE LA TAULA RODONA.

Uns quants dies de silenci, per raons professionals i perquè estava pendent de la reunió dels Cavallers de la Taula Rodona a Washington

Cap mida concreta, la cimera es queda curta, parlen de regular el sistema financer.. Realment no cabia esperar gaire d’aquesta reunió. Els Caps de Vendes mai fixen les regles del joc i els Caps d’Estat són els Caps de Vendes dels seus patrons. Això si , a moltes convencions de vendes hi ha bons sopars i bon menjar.

En Zapatero ha revifat allò de “la reserva espiritual d’Occident” que alguns troben a faltar . Espanya no podia quedar fora d’aquesta convenció i la seva aportació conceptual (aprovisionar reserves anticícliques, per part de la Banca, que vol dir fer guardiola) és fonamental per futur de la humanitat i ningú mai ho havia pensat. (¡¡). El seu model de benestar social també és molt maco (sobre el paper però de mala qualitat a la pràctica).

A més a més existeix el problema de cóm aplicar-ho a la nostra dèbil economia maó- dependent, que és un altre tema. Que a Catalunya i Espanya hi hagi una taxa d’atur astronòmica i creixent no s’havia de debatre en aquest fòrum. Això són detalls operatius que s’han de deixar resoldre a l’Economia de Mercat. No podem fer intervencionisme¡¡¡ Bé, excepte quan tot s’ enfonsa . O sigui , que han de ser intervencionistes però no saben com.. Hi ha qui volia comprar deute dolent (tòxic), després han pensat que millor fer-se banquers.. Els Cavallers de la Taula Rodona s’han anat i el festival continua.

Quant a Catalunya, l’Honorable Montilla anirà al Japó a parlar amb els responsables de la Nissan que a ben segur canviarien la seva decisió i continuarien fabricant a Catalunya si hi hagués una generosa aportació financera, subsidis, exempcions fiscals etc. D’això ja tenim precedents. Això no resol el problema de manca de creativitat productiva al nostre país.

Ciutadans, salveu el que pugueu, treballeu del que sigui i com sigui, controleu la despesa i escolteu poc els missatges dels Caps de Vendes. No és època de compres, al menys per a la majoria.

Dr Jordi Delcor

APRENENTATGE CREATIU I PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA

Joan

Encantat d'assistir a aquest cafè-debat a l'Ametlla del Vallès. Crec que el cafè ha inspirat sempre les millors idees.

Gràcies per la teva resposta. M'ha donat peu a un aclariment no explicat en el darrer blog: no proposo l'esforç (conseqüència immediata de la recomanació del Conseller Castells), si no i més aviat, la creativitat productiva, que vol dir treballar el que cal, dedicant temps a pensar de forma diferent.

Si féssim un símil artístic, “que la inspiración me coja trabajando”, com deia en Picasso . La producció requereix transpiració i la creació, inspiració.

La transpiració és esforç, valor que no s’ha de perdre. La manca de voluntat de part del jovent és un gran problema social.

I la creativitat? Es neix o es crea? La creativitat es pot treballar i desenvolupar: cal tenir estímuls de diferents àmbits i combinar-los creant realitats noves. Per exemple si sents per la televisió que els pagesos guanyen pocs diners per les seves collites degut als beneficis dels majoristes i tu ets pintor, se’t pot ocórrer passar dels distribuïdors (marxants) i crear el teu propi canal per distribuir el teu art. .

En els meus cursos dic que es tracte de treballar bé, no molt. Hem d'alliberar temps per una cultura d'oci, no de vici.. Treballar bé requereix un tipus diferent d’ aprenentatge que ensenyi a fer , a analitzar, a avaluar, a innovar, seguint les categories de Bloom.

Una de les idees claus per aprendre ràpidament és el concepte de procés, conjunt d’accions, decisions i iteracions connectats en el temps. Un altre aspecte és el sentit finalista dels aprenentatges, el per què de les coses. El dia que els professors ensenyin tenint en compte aquests conceptes, l’aprenentatge serà molt més ràpid, efectiu, motivador, engrescador, es perdrà la por a l’error i sortirà el millor que tots els alumnes porten dins... I també hi hauran emprenedors. Podem incorporar això dins d’un Pla Estratègic català?

Ens veiem agraint-te un cop més la teva resposta.

Salutacions molt cordials

Jordi Delcor

ERNEST MARAGALL I LA INTEGRACIÓ

ERNEST MARAGALL I LA INTEGRACIÓ.

Felicitacions al Sr Maragall per la seva iniciativa de fer una immersió als emigrants joves nou vinguts a Catalunya en la llengua i la cultura del nostre país de forma que la seva integració dins els grups d’estudiants un cop començat el curs, és més ràpida i efectiva i no endarrereix als altres estudiants autòctons, evitant un efecte “llast” i fent que els més avançats s’avorreixin, baixi el nivell de la classe i els bons treguin super notes que tampoc són reals. De passada cal dir que aquesta immersió s’evita el dilema integració- no integració mal interpretat per l’informe Bofill que diu que les qualificacions dels grups segregats són més baixes que les dels grups no segregats. Això passa, com assenyala el Professor Xavier Sala i Martín, perquè les escoles amb més problemes (i per tant amb les notes més baixes) són les que han segregat als alumnes de diferents nacionalitats dels autòctons. A més a més, la baixada de nivell de les escoles no segregades “puja “ la nota dels bons alumnes en comparació amb els dolents, fent més patent la diferència entre els dos tipus d’escoles o grups d’alumnes.


El Sr Maragall ha potenciat una mida de sentit comú i que vol dir fer les coses bé , evitant la segregació (objectiu tradicional de l’esquerra ideològica) i evitant perjudicar als millors ( objectiu tradicional de la dreta competitiva).

Chapeau pel Sr Maragall. Li desitjo que tingui moltes iniciatives d’aquest estil que fan país, mantenen la identitat catalana i mostren que el debat de “en castellano (o cristiano) , por favor (o sin favor) “ és una reacció pròpia de conqueridors nostàlgics.


Dr Jordi Delcor

CATALUNYA ESTÀ SORTINT DE LA CRISI?

CATALUNYA ESTÀ SORTINT DE LA CRISI?

El Conseller Castells ha dit que les empreses catalanes han de millorar la productivitat..
Produir més barat té un límit i Catalunya és un país car comparat amb els països de l’Est d’Europa, Nord d’Àfrica i per descomptat la Xina, Extrem Orient. Recordo fa pocs anys, una conferència on un directiu de la SAMSUNG va dir que es tractava de millorar la productivitat catalana. Poc després varen tancar la planta per la impossibilitat de competir en costos.

El problema no és de productivitat, si no de diferenciació, de creativitat, d’innovació, de tecnologia, de nous projectes. No és tracte de produir el que fan altres països de forma més barata si no de fer coses diferents i per assolir-ho s’ha d’invertir en R+D, en Biotecnologia, Nanotecnologia, teràpies genètiques, nous materials, Química Fina, software, sistemes experts, medi ambient, energies alternatives....

Valor afegit vol dir allò que incorpora l’ésser humà, a banda de la primera matèria : intel·ligència, ingeni , creativitat, novetat. Produir més barat té sentit només per volums enormes i cada cop es desplaça més la producció d’aquests tipus de productes als països esmentats.

I els Governs no estan per la feina. Les empreses que realment innoven necessiten ajuts, crèdits tous, reducció radical d’impostos, poder compensar pèrdues actuals amb beneficis futurs pagant menys impostos.. Només així tindrem més emprenedors. Empresari, espècie protegida . Ho enteneu, polítics? Cal anar a la cimera de New York per entendre que aquest és el motor de l'economia?

Dr Jordi Delcor

EL PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA

EL PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA.

Catalunya és un país de destí, format per la barreja de molts pobles. En aquest sentit, els EUA són una versió magnificada d’aquest fenomen. Estan formats per gent que va emigrar voluntàriament, gent que va ser exiliada i esclaus africans. No cal dir que tot aquest procés es va fer amb un autèntic genocidi dels indígenes . Els pocs que queden viuen en “reserves” protegides , semblants a zoològics.

A Catalunya no va passar això, La població va immigrar voluntàriament i es va integrar, en general, molt bé, contribuint a la riquesa del país, que ells mateixos han compartit. La immensa majoria dels catalans tenim sang d’altres parts d’Espanya o altres països.

Històricament, els Estats Units han tingut problemes de racisme però ara han donat una lliçó important elegint un president negre, culte, educat, americà , que té la tasca de sortir del model ultra lliberal dels darrers anys. No sé si el Sr Obama i el seu equip seran
n capaços de materialitzar aquesta nova visió, probablement només ho assolirà en part. Ell no pot arreglar les diferencies socials de 350 milions de persones i potser aquesta feina l’haurà de compartir amb els governadors dels 51 Estats de la Unió.

Però aquí s’acaben els paral·lelismes entre Catalunya i USA.A Catalunya no tenim un President (català) que quan parla transmeti un missatge . De fet, no parla gaire i quan ho fa, no em sento representat, ni veig cap visió de futur. Veig un funcionari, una mena d’antic “Presidente de la Diputación”.

Els països acaben sent el que fan, en el bo i el dolent: Argentina, Alemanya, EUA, Espanya, la Xina, el Japó, l’Iran, Suïssa, Suècia, Itàlia, França...són exemples clars de diferents models . Per arribar on sigui cal tenir una estratègia de país, analitzar els punts Forts i els Febles (Debilitats), les Oportunitats i les Amenaces, mètode que es coneix com a D.A.F. O (inicials dels quatre conceptes esmentats) i que jo explico als meus alumnes de M.B.A.

El mètode permet definir estratègies (és a dir, fixar objectius i definir què convé fer per assolir-los ).

Cap Govern espanyol ha fet cap DAFO i si n’han fet, l’han oblidat. Espoliar (robar) l’or i la plata de Sud Amèrica durant segles oblidant-se de la resta no obeeix a cap Estratègia sinó a una desídia. Mentre els britànics (que també han robat molt) tenien a Newton, creador de la Ciència moderna i Watt, inventor de la màquina de vapor, i s’afanyaven en la Revolució industrial, a Espanya la Cort Reial vivia en el més estil despòtic (excepte un tal Carles III, del que ha quedat un notable cognac (sic¡¡) i algun que altre pont) , amb un poble ignorat i ignorant, afamat, explotat i míser.

L’actual govern espanyol continua sense fer cap Anàlisi DAFO ni elaborar cap Estratègia. Quan el Sr Aznar diu que els socialistes estan dilapidant l’herència econòmica del PP, mostra una vegada més un cinisme espectacular o una patologia preocupant, conseqüència de l’orgull i l’ego. L’estratègia del PP va ser construir a dojo, fer creure a la gent que els pisos pujarien indefinidament i quan això s’ha acabat, no queda res.

Espanya ho passarà molt malament per què “sense saber on vas et pots trobar a qualsevol lloc”, com deia en Groucho Marx. I Catalunya?. Catalunya no farà res amb Espanya, mai ho ha fet ni mai ho farà perquè son països, visions i identitats diferents.
El problema és que ens han arrossegat i ens hem deixat arrossegar per la seva No- Estratègia. Som culpables de ser “pesseters” (eurers?)

Així doncs, què podem fer? Doncs desenvolupar una visió de país educat, creatiu, que aposta pel futur i l’excel·lència, amb empreses de tecnologia, que dona facilitats als emprenedors, de qualitat, un medi ambient, les energies renovables, el transport públic (trens), que aposta per una educació exigent amb els alumnes però engrescadora alhora. Diguem a les coses pel seu nom, fem-les perquè són adients i no només perquè donen vots o són l’oposat del que proposa el meu “enemic” polític. I d’on sortiran els diners per finançar tot això? Del nostre compromís com a catalans en un projecte de país.

Mirem cap el Mediterrani, el Nord d’Àfrica, Europa, Àsia, Amèrica. Si a Espanya no ens compren el cava, exportem-lo a d’altres indrets, perdem la por als Governs centrals , a unes quantes vendes menys. Desenvolupem tecnologia. Hi ha molta gent preparada, científics i enginyers, però els manca recolzament i es cremaran o fugiran a altres llocs on es valori la seva competència. Si ho fem, ens copiaran, ens envejaran però en el fons els hi agradarà ser com nosaltres.

No tindrem un Estat, no es deixaran. Deixem-nos de discussions filosòfiques sobre la Nacionalitat Catalana dins el preàmbul de l’Estatut. L’Estatut serveix de ben poc. L’únic article important hauria de ser el finançament i els governants actuals no saben, ni poden, ni volen aconseguir-ho perquè valoren més la seva cadira. Ni tant sols tenim l’esperança messiànica d’un Obama català perquè no hi ha visió, ni lideratge, ni autoritat moral, ni talla intel·lectual, ni formació.

Què fan els pobles sense Estat? Formen lobbies. Convido als ciutadans a participar en un lobby català dedicat a crear riquesa compartida, convivència compartida però no dins un partir polític. El lobby que li convé a Catalunya tampoc és el d’un grup d’empresaris castellanitzats culturalment, “digeribles” a Madrid pel seu catalanisme diluït i descafeïnat, que només volen el seu profit econòmic i que es venen pel tradicional plat de llenties (la “comanda” o “pedido”).

Jo encara vull tenir la meva identitat catalana. Amb una barreja d’ingenuïtat i idealisme, em resisteixo a perdre-la . Voleu fer un país ?.

Ah, un suggeriment, deixem de celebrar la Diada el dia 11 de Setembre i de parlar del Sr Rafael de Casanovas. No cal recordar una derrota ni fer homenatges a un senyor que estava al llit tal data i que al cap de dos anys exercia d’advocat a Barcelona a diferència dels 35.000 catalans que varen emigrar a Àustria i altres llocs d’Europa.

Visca Catalunya¡¡ (Estat).

Jordi Delcor PhD
Un català exiliat a L’Ametlla del Vallès

UN VIDEO I UNA MICA DE SENTIT DE L'HUMOR

Benvolguts

Si voleu riure, encara que sigui un drama, mireu això.
Crec que defineix bé el cinisme del sistema.. M'ho ha enviat el meu fill i és humor anglès en estat pur.


http://www.dailymotion.com/relevance/search/george%2Bparr/video/x684wa

HIPOTEQUES CONGELADES

HIPOTEQUES CONGELADES.. DIU EN SOLBES.

Em sembla molt bé, finalment una mesura real, però llegint el text del Sr Solbes no queda clar què vol dir “la banca no està obligada”, “en alguns casos”, “garantia de l’estat”?

En quins casos? Quina banca ho accepta? Quina garantia dona l’Estat? No estem parlant de les clàusules habituals que inclouen moltes hipoteques de períodes de carència? Si és així, quina és l’aportació de l’Estat? I si l’Estat “garanteix” el posposar part del pagament, en quines condicions i a qui ho fa?

Amb un 15% d’aturats estimats l’any vinent (m’ho crec perfectament) , quants d’ells tenen hipoteques? Quant s’acolliran a aquesta mida, si és que és real? Estan disposades les entitats financeres a fer-ho? És un tema de bona voluntat? Sona a mida electoralista, populista, demagògica, desesperada, "marquetinera".

Cada cop més confusos, mentre tant , els deures del Govern espanyol a llarg termini que són fer un Pla estratègic , definir un model de país, queda pendent..... com sempre....

Jordi Delcor PhD.

MAS MENTIRAS :S.I.V. D.V.C.

MÁS MENTIRAS : S.I.V Y D.V.C

El PNB se calcula de 3 formas diferentes : mediante la suma del valor añadido de las empresas (ventas menos sus compras) evitando la doble contabilización : lo que yo te vendo es lo que tú me compras así que debería cancelarse. Oro sistema es a partir del consumo privado, más la inversión bruta , el gasto público y la diferencia entre exportaciones e importaciones. El tercer método es a través de las rentas : sueldos, salarios, cotizaciones a la seguridad social , alquileres, beneficios, amortizaciones e impuestos indirectos. Ni que decir tiene que los tres métodos no coinciden entre sí pero es de suponer que cada uno es comparable con si mismo entre años sucesivos.

La diferencia entre el PIB y el PNB son las debidas a los españoles residentes en el extranjero.

Perdón por el rollo. Pero era necesario para lo que sigue . Nos dicen que el sector de la construcción representa un porcentaje muy importante del PIB y que ha disminuido el número de viviendas construidas. Que el turismo está estancado. Sabemos que cuando se para la construcción, se reduce el consumo (no se venden coches, menos gastos en restaurantes, ropa, etc). Existe muy poca actividad constructora ya que de 110000 viviendas anuales construidas en Catalunya hemos pasado a 18000 y parecida proporción existe en España.

Y con esta realidad ¿el PIB todavía crece?. Si el paro aumenta en 500000 personas en 1 año, ¿es que esas personas no aportaban apenas valor al PIB? Cuando el paro suba 500000 personas más ¿ el PIB seguirá creciendo?.

O las empresas calculan muy mal sus recursos humanos y contratan gente que no aporta nada pues el cálculo del PIB sigue mostrando valores parecidos o los datos del gobierno son una mentira contumaz. En el primer caso deberán echar a los responsables de contratar a personas que no aportan valor. Conociendo como funciona la empresa privada dudo mucho que se contrate porque sí, especialmente hoy día. Hablamos siempre del sector privado ya que en sector público no te despiden aunque no aportes valor….

En el segundo caso los S..I.V.(SUMINISTRADORES DE INFORMACION NO VERAZ , eufemismo de mentirosos) deberían irse aplicando la DVC (Dimisión Voluntaria Coherente ).

Pero no lo hacen

Jordi Delcor PhD

RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES A DOJO

RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES A DOJO .

El Govern Italià ha decidit reduir el pressupost educatiu en 8000 milions d’euros, eliminar uns 100.000 llocs de treball d’interins i augmentar la disciplina a les classes(sic¡¡). Sembla que per tenir més disciplina cal tenir menys professors. Posaran pot ser agents antidisturbis que estovin als alumnes indisciplinats? .

Quan un país retalla el pressupost de formació s’inicia una decadència. Suposo que al Sr Berlusconi no li deu d’importar massa perquè té altres prioritats.

No sabem que en pensa d’una possible retallada de fons per a l’educació l’honorable Montilla que envia els seus fills a una escola privada. Coneixem, però la proposta del co-pagament dels aliments i medicaments de la Sanitat Catalana segons la qual els malalts pagarien el menjar perquè “quan estan bons i viuen a casa seva també mengen i ningú els hi paga el menjar” que és una necessitat bàsica independent de malalties .El que no queda clar és per què haurien de pagar els medicaments si quan estan bons no els han de prendre a casa seva donat que són una necessitat i una prestació sanitària que ja han pagat.

I per què no es poden pagar els medicaments i els aliments hospitalaris? Perquè falten diners i perquè som 7,8 milions d’habitants en lloc de 6. On són els diners? Por ser alimentant a malalts d’altres comunitats ? O pot ser rescatant a entitats financeres en crisi?

Bé, afortunadament, els representants de qui realment mana al món, es reuniran als EUA per reinventar el capitalisme.. Pot ser per crear formes més subtils encara de esmicolar al personal? Jo crec que a Catalunya estan inventades del tot: transports públics deficients, sanitat pagada dos cops pels usuaris, ensenyament públic dolent, contaminació, deforestació, (probable) canvi climàtic, hipoteques i lloguers pels núvols, infra-sous, polítics poca vergonyes (no tots)....

Aquest mateix matí es publicava la notícia de l’absència de la meitat dels diputats a l’hemicicle espanyol, per parlar de la crisi econòmic- financera. És lògic, ells no tenen crisi. Es beneficien del “co- pagament.”. Altres es dediquen a”tunejar” cotxes ( això és la xocolata del lloro, complex de nou ric), a arreglar despatxos per 2 milions d’euros (Galícia), que ja pica més, o a tenir ingressos no justificats (Balears). L’Espanya plural (i Catalunya ) són rics mosàics de desfetes i excessos de tot tipus. Mentre ens ho empassem tot, aniran pressionant, no ho dubteu.

Aquests 2 milions d'euros són la meitat dels diners que la Unió europea ha donat al Congo pel problema de la fam dels refugiats.... No sé que dir. Podríem agafar ,per exemple, 10 milions d'euros dels 1.700.000.000.000 per tapat el Chapapote financer? Quedarien 1699.990.000.000 milions. I que tal si agafem 1000 milions?.. Hummmm, encara hi queden 1699.000.000.000. A compte del deute públic comprat per la Xina.

Ah, m’oblidava, el Sr Zapatero vol anar a la cimera dels EUA, com sigui. Té, pot ser, alguna idea meravellosa que pot ajudar a solucionar aquest desastre de model? O és, simplement una qüestió de prestigi personal, un tema de post imperialisme nostàlgic, un problema d’ego que se li escapa del cos físic?.

He d’aturar-me. Són masses coses impresentables. Quan vulguem reaccionar serà massa tard.

Jordi Delcor PhD.

LA XINA I CATALUNYA

LA XINA I CATALUNYA

En que se semblen Catalunya i la Xina? Això no és un acudit de l’ època Pujol. Se semblen en que les dues paguen la festa...

El deute americà no ha parat de créixer d’ençà es varen aplicar les teories d’en Friedman, a l’època Nixon. Es va emetre Deute Públic fins nivells insospitats. Per cert, aquest Deute va permetre la carrera armamentística del President Reagan que va arruïnar la URSS.

La situació és com si una família demanés una segona hipoteca per pagar la primera i després una tercera per fer front a la segona i una quarta.. On és el límit? En el “crèdit” (aquest és l’origen de la paraula) que li donin les entitats financeres. Qui finança als EUA? La Xina que ha comprar el Deute Americà . Si els EUA no paguen el deute (ni tant sols els interessos) que farà la Xina? L ‘equivalent a embargar a la família insolvent? I com s’embarguen als EUA? Comprant al país. Els grans capitalistes pot ser no tinguin masses problemes però, i el poble?

A Espanya les coses s’han fet de forma diferent: a banda del Deute Públic per finançar la festa, s’ha espoliat Catalunya , Balears i País Valencià sistemàticament. Fent un símil, és com si la família que no pot pagar la hipoteca, li treu part del sou al veí, en nom de la solidaritat i posats a fer, qui el veí li pagui també les reformes de la casa, el cotxe i les vacances. Si el veí el nega, és titllat d’insolidari i egoista..

Jo no en dic solidaritat d’això..

Jordi Delcor i Garrido Ph D

609 790 913

jdelcor@gmail.com

PROBLEMES DEL SEGLE XXI AMB TECNOLOGIA DEL SEGLE XIX

PROBLEMES DEL SEGLE XXI AMB TECNOLOGIA DEL SEGLE XIX.

Per agilitar la justícia han construït la Ciutat de la Justícia, molt propi d’aquest país amb mentalitat imperialista. El problema de la justícia és múltiple : d’una banda l’aplicació de mètodes i recursos del segle XIX a problemàtiques del segle XXI que requereixen experts en Informàtica, Medecina, Física, Química, Enginyeria, Finances i d’altre la mentalitat d’aquests senyors amb túniques i llenguatge molts cops arcaic i obsolet.

Una dels les millores més espectaculars de l’Estat Espanyol ha estat l’Administració de la Hisenda Pública. Tots els tràmits, declaracions etc es poden fer via telemàtica i recentment per les empreses i per llei, només de forma telemàtica. Més de 20 milions de persones han de presentar declaracions d’IVA , Patrimoni, IRPF, Retencions a compte..... l’Estat, quan vol, ho sap fe bé. O al menys alguns responsables.

Per altre banda els processos judicials són molt simples des del punt de vista de procés : una seqüència d’activitats (detenció, recaptació de proves i fets, declaracions, testimonis, vistes, sentències, ingrés a presó si s’escau, permisos,etc, tot amb responsables, terminis, dates límits etc.

No és difícil elaborar una simple base de dades relacional que recordi als administratius del Jutjats les accions a efectuar des de la instrucció, fins a l’execució de la sentència o el seguiment de l’ empresonat.

Però no, els secretaris de jutjats han de mirar foli darrera foli i si es deixen algú, les conseqüències són terribles. Quines mides correctores s’adopten davant aquesta “tecnologia anterior al segle XIX? : penalitzar als secretaris i als Jutges, construir una ciutat però no un simple sistema informàtic eficaç. Serà per allò de que “quien vale vale y sino a Letras”? Tenen algun tipus d’incompatibilitat genètica els professionals de la justícia i la Ofimàtica/ les tecnologies modernes? Com es mesura la competència professional dels magistrats ? Quin és el perfil competencial requerit ?

Sembla que els senyors de la túnica es troben còmodes escrivint milers de folis però ignoren com administrar la justícia. Aquesta aproximació tan poc ecològica, tan “paperera”, tan poc operativa, tenia sentit a l’època de la Inquisició però no avui dia.

Està clar que tenim justícia amb mentalitat prehistòrica i la solució no consisteix en penalitzar els funcionaris , jutges, secretaris i demés, que la majoria dels casos fan el que poden i més. A qualsevol organització, el problema sempre està a dalt de tot i la Justícia no és una excepció.

Els papers s’acumulen als jutjats, els ratolins si caguen, la justícia és molt lenta, delictes greus prescriuen amb total impunitat però no passa res, els senyors de la túnica continuen declamant i vivint en un món irreal mentre els ciutadans es frustren i es queixen per la inoperància del sistema. Més de 400000 causes pendents... per secula seculorum.

Molt em temo que no té solució.

Jordi Delcor PhD.

CRISI FINANCERA O CRISI ECONÒMICA

CRISI ECONÒMICA O CRISI FINANCERA?

El Professor Xavier Sala i Martí fa una reflexió interessant : mentre que arreu del món la crisi financera produeix una crisi econòmica per manca de líquid (veure http://jordidelcor.blogspot.com/2008/10/cmo-se-fabrica-el-dinero.html) a Espanya , la crisi econòmica (construcció, turisme ,etc) produeix una crisi financera (manca d’activitat econòmica, no finançament, insolvències, etc).

Està clar que el sistema financer espanyol no té les insolvències de l’americà però la manca d’activitat econòmica, l’atur, la immigració desocupada, els sous baixos, els lloguers, hipoteques i productes bàsics cars produiran molta inestabilitat social.

Què farà el govern? Res. Ni saben ni poden. El creixement d’una país és una cursa de fons, d’anys, d’inversions estratègiques en tecnologia i aquí seguim dins una Espanya “cañí” , classista, imperial.

Mentrestant, els partits es miren el melic, com sempre. Què podem fer els ciutadans de peu?

a) Carpe- diem (gaudir)
b) Aguantar.
c) Protestar cada cop més ( no us amoïneu, ja hi haurà molta gent que ho faci)
d) Fugir.

I Catalunya amb el seu problema afegit . Aviat podrem dir allò que diuen els mexicans en relació als Estats Units: pobre Catalunya, tan a prop d’Espanya i tan lluny del cel”.

Jordi Delcor PhD

¿CÓMO SE FABRICA EL DINERO?

¿CÓMO SE FABRICA EL DINERO?

La prensa, algunos blogs, éste incluido, han comentado el proceso especulativo de las subprime, su origen y creación de productos financieros aberrantes. En su afán de obtener beneficios crecientes y en un entorno con bajos tipos de interés, los bancos dispararon la creación de hipotecas que concedieron a particulares potencialmente morosos, junto a clientes solventes. Para no tener unos balances con demasiadas hipotecas respecto a su capital propio y violar la Normativa de Basilea, las vendieron a sociedades “conduits” creadas por ellos mismos y con dinero obtenido de los inversores a quienes sociedades de valores manipuladas recomendaban que invirtieran en esas sociedades.

Cuando los particulares dejaron de pagar las hipotecas (por no poder hacer frente a los pagos y por el estancamiento de la subida de precios de la vivienda) se colapsó el sistema : los bancos tuvieron que pagar a los Fondos de los inversionistas que no renovaron sus inversiones en valores respaldados por hipotecas. Los propios bancos tenían valores respaldados por hipotecas. La falta de liquidez obligó a los fondos a vender sus mejores valores ,con la consiguiente bajada de la Bolsa. La devolución de los Fondos con valores hipotecarios exigió una inyección del liquidez de la FED y de los bancos centrales. Las aseguradoras de los hipotecas quebraron.

El último desenlace ha sido esa inyección de liquidez en el sistema, dinero digital , para que no se pare la economía real de empresas y particulares.

. ¿Cómo se puede crear dinero de esa manera? ¿No es eso el equivalente a imprimir billetes, política bananera prohibida en un país o países desarrollados? ¿No es una forma de fomentar la inflación?

Vamos por partes :
¿Dé donde sale el dinero? ¿Ha sido siempre así?

La Reserva Federal FED presta al gobierno los dólares que imprime a bajo costo contra obligaciones en títulos. Contablemente es algo así como “Caja a deuda perpetua” (no se sabe en cuanto tiempo, probablemente generaciones).

Luego los presta al gobierno o a entidades financieras : “Préstamos a caja”

Después paga los intereses a quien le ha comprado la deuda (China, inversores privados, otros bancos, etc) : “intereses deuda a caja”.

Con esta simple magia, hemos asistido a la creación de dinero.

El problema es esa capacidad para generar líquido frente a una deuda que nadie pagará.¿Dónde está el límite de la cantidad de líquido “imprimible” o emitido?. La FED fue creada en 1913 fue a través de una ley que pasó muy escondida con un Congreso ausente en el periodo de Wilson y la justicia estadounidense ha rechazado sistemáticamente las acciones civiles designadas a anular las leyes que la crearon.

Los agregados monetarios.

¿Cuánto dinero existe en realidad?¿Qué constituye el "dinero"? Se habla de agregados M1, M2 y M3.

El M1 está constituido por los billetes ,monedas y depósitos a la vista. Si se suman los depósitos a plazo hasta 2 años, se obtiene del denominado M2.

El agregado M2 junto con los valores que son sean acciones (letras del Tesoro, Bonos, Obligaciones, etc) , las "repos" (cesiones temporales de dinero), constituyen el M3.

Esta falta de control en el crecimiento de la masa monetaria tiene como origen la desregulación del M3. Claramente el M3 posee un mayor grado de especulación y menor liquidez en comparación con el M1 y el M2. El porcentaje de M3 en la masa monetaria en la actualidad es cada vez más amplio generando un alto grado de especulación y riesgos.

¿Cómo se generó esta situación? Al término de la Segunda Guerra Mundial con los acuerdos de Bretton Woods se estableció la convertibilidad del dólar y el oro, en 35 dólares por una onza, todos los países lo aceptaron y así funcionó, los billetes decían ‘convertible en oro’. Las reservas de un país se transformaban en oro y el oro permitía emitir líquido.

Con la guerra de Vietnam, el alto nivel de inflación y el déficit comercial que generó, los europeos perdieron la confianza en el dólar y empezaron a pedir el cambio de dólares por oro a EU (el único país obligado a mantener la convertibilidad de su moneda en oro). Al ver sus reservas bajar, en 1971 Nixon puso fin a la convertibilidad en oro del dólar. Desde entonces no hay un control o limitante al crecimiento monetario, el M3, y empieza el alza permanente.

En marzo del 2006 el loado Alan Greenspan dijo que era muy costoso y difícil calcular el M3 forzando que se dejase de calcular. ¡Goooooool¡

Según los expertos, la masa monetaria refleja el crecimiento industrial. Es decir, que se necesita siempre más dinero para justificar el crecimiento industrial. Sin embargo desde 1959 mientras que el M3 ha crecido treinta y dos veces, la producción industrial sólo lo ha hecho en cuatro veces.¡¡¡ (1)


¿Qué ha pasado? Que el dólar dejó de estar respaldado por un bien tangible, como el oro y lo ha estado por el poderío militar o la confianza de que los EUA tienen capacidad para devolver la deuda. Como resultado, tenemos entonces millones de billetes, dólares, con un valor muy por debajo del nominal porque incluyen el valor de la deuda futura que nadie pagará. Más billetes que cada vez valen menos .

La única manera que tiene EU de pagar sus deudas (sus billetes) es haciendo mas dinero dejando en el pasado la ley de demanda-oferta. Cuando una economía crece gracias a la emisión de deuda (billetes) llega a su colapso, a una trampa de la tasa de intereses, a necesitar más deuda para seguir creciendo y exigiéndoes al mismo tiempo intereses bajos para evitar el colapso de la economía e intereses altos para poder detener la inflación. Como la capacidad para fabricar dólares es ilimitada, como el petróleo de paga en dólares, conviene un dólar barato frente al euro que en todo caso potenciará las exportaciones estadounidenses.

La gestión irresponsable de la Banca privada mundial ha exigido la inyección de centenares de miles de millones de euros /dólares. Un billón de $ equivale a 30 años de producción agrícola mundial.

Con más billetes circulando, la equivalencia billetes- riqueza real devalúa la moneda. Conviene no confundir esa inflación, real, con el IPC. Esa devaluación es mucho mayor que el IPC, creado con otros propósitos : fijar tipos de interés y aumentos salariales.

Es evidente que se necesita una equivalencia entre algún bien real, objetivo, que señales “la riqueza “ de un país y la masa monetaria, ya sea el oro, la plata, los diamantes, el número de árboles o la sal (de ahí el nombre “salario”).

No tener ninguna equivalencia conduce a un descontrol absoluto del M3. Si aceptamos que el dinero es energía, no la podemos inventar de la nada, partiendo en una fe absoluta en la capacidad de devolverla..... El crecimiento USA (y del mundo occidental) es una huida hacia adelante.

Un hecho clave : La FED es un banco privado compuesto por doce bancos privados americanos como accionistas. Citando (1),” EU es probablemente el único país del mundo cuyo banco central es privado y esto es un factor imprescindible de cuestionar al momento de analizar la crisis mundial y la brecha que separa a los ricos de los pobres ¿Por qué hay un banco privado que está haciendo el manejo del dinero de un país?”

A diferencia de esta dinámica norteamericana, China está comprando futuros de mercancía tangible (es decir, cerrando contratos de precios compra de todo lo que necesitará para crecer durante los próximos veinte años). También ha comprado 500000 millones de $ en Deuda USA.

¿Cuál es el final de esta historia ? Si los Estados Unidos no controlan esa deuda ilimitada, si no se controla esa necesidad de crecer desaforada, el proceso continuará imparable : más M3. Si algún día algún país dice que el dólar no vale nada ¿qué harán los países que han comprado deuda USA? ¿Se apoderarán de la economía USA?¿ Quién tiene el potencial para hacerlo? China. Mientras China pueda crecer, todo irá bien porque Europa no pinta nada y sigue el dictado USA.

La estrategia china de fijar el cambio con el dólar evita inestabilidad monetaria. Todos mienten :el cambio dólar yuán es ficticio pero si todos lo aceptan….. China quiere ser autosuficiente, si le dejan no habrá problemas.. por el momento.

Jordi Delcor PhD

(1) CÁTEDRA KONRAD ADENAUER ECONOMÍA DE MERCADO CON RESPONSABILIDAD SOCIAL

UNA NOVA ARQUITECTURA FINANCERA

UNA NOVA ARQUITECTURA FINANCERA


El Primer ministre Gordon Brown està liderant el procés de la U.C.I financera. U.C.I vol dir Unitat de Cures Intensives i Unió Capitalista Internacional .

No hi ha dubte de que Gordon Brown és un bon tècnic, pragmàtic, que sap resoldre coses a diferència del seu antecessor , Tony Blair, molt més polític, és a dir , amb un discurs amb somriure manipulador, amb “cafè per a tothom” , demagògic , bel·licós i sempre en campanya, actuant de cara a la galeria.

M’agrada el Sr Brown. Poc fotogènic però efectiu en temps de crisi. Podria donar classes de política a tota la plèiade de personatges pseudo líders europeus. Ell i el Sr SarkoZy representen el lideratge més autèntic que pren mides antipopulars però necessàries.

Una altre cosa és això de reinventar el capitalisme. El capitalisme és capitalisme . O bé es fa una cosa nova amb un altre nom o no hi haurà avenços.

Sota el meu punt de vista, aquesta nova “cosa” o filosofia hauria de tenir una axiomàtica incloent principis del tipus :

a) No és legítima una activitat empresarial que vagi en contra dels drets humans: (veure la declaració dels les Nacions Unides).
b) No és legítima cap activitat que perjudiqui el Medi Ambient.
c) S’ha de minimitzar l’ impacte de tota activitat laboral en el Medi Ambient. No es podrà vendre “quota de contaminació” a altres empreses o països.
d) Les empreses pagaran impostos en funció no tan sols dels seus beneficis econòmics si no del respecte a les persones, naturalesa i objectes amb una Normativa Internacional de Compatibilitat Econòmic Social Mediambiental.
e) Els beneficis distribuïts entre els empleats desgravaran als empresaris que ho facin.
f) S’haurà de protegir (fiscalment i amb crèdits) als emprenedors i empresaris legítims, és a dir, els que compleixen tot l’anterior.
g) Es limitaran dràsticament les activitats de Borsa i els productes derivats excepte els format per cistelles de valors empresarials accionarials i/o renda fixa.
h) Els delictes econòmics contra institucions tindran una consideració de molt greus amb privació de la llibertat immediata dels autors.
i) Es limitarà i faran públiques les retribucions dels alts directius. No es podran donar indemnitzacions milionàries.
j) Es fixarà per llei el preu dels productes bàsics : aliments, comunicacions i energia “imprescindible” (vol dir més transport ferroviari i menys cotxes i camions).
k) Es demanaran explicacions directes als Parlamentaris podent exigir responsabilitat qualsevol ciutadà si hi ha indicis de incompliment de les tasques i/ o abús de poder . No hi haurà exempció de responsabilitats en cap moment.


La cistella anterior pot semblar molt variada i dispersa però cobreix un ventall molt ampli d’aspectes que fallen i que són el fonament dels actuals desastres.

I per què no parlo de tràfec d’armes?. Realment, no crec que gairebé cap dels punts anteriors es posi en marxa i menys el tema de les armes. No confio gairé en el èsser humà (creença basada en l’experiència). Així que no podrem refundar el capitalisme. Tothom donarà les gràcies al Sr Brown i probablement perdrà les properes eleccions perquè el Sr Brown és un solucionador i els solucionadors només es volen quan els altres ho han espellat molt. Després tothom acomiada al lampista.

Fins que no passi una de grossa en el món real no hi haurà cap canvi. Tot el que es pugui arreglar prement una tecla i posant 2.000.000.000.000 és fàcil. Ja sabem qui paga el compte. Qui vol arreglar res ? Ja està arreglat, fins a la propera...

I si fos una central nuclear? Això ja fora més seriós. Cau dins el món real.. Llavors tothom es qüestionarà d’on surt l’energia. A Catalunya, les centrals ja estan donant avisos. No passa res, tot està sota control. Quina por, Déu meu, quina por¡

Sort Sr Brown.

Un admirador

Jordi Delcor. PhD

FUSIONS DE CAIXES I 1.700.000.000.000 EUROS

FUSIONS DE CAIXES I 1.700.000.000.000 EUROS


Resum article publicat a l’Avui
Via lliure a les fusions
Zapatero recolza fusions entre caixes d’estalvis davant la crisi financera
David Portabella
Madrid Ult. Act. 15.10.2008 - 23:03 hs
Tota crisi va acompanyada d’una selecció natural i José Luis Rodríguez Zapatero creu que, en el cas de les caixes d’estalvis, la seva lluita per la supervivència dins el sector financer passa per les fusions. Tot i que segueix presumint de la bona salut del sistema espanyol, el president del govern central admet que “en un moment de greu crisi és probable que hi hagi fusions” i avança que si dues caixes d’estalvis ho plantegen l’executiu “haurà de col·laborar per tenir un mapa més racionalitzat, més eficaç i més competitiu”.La hipòtesi de fusions en el sector havia sigut apuntada pel governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez.

ANÀLISI.

A http://jordidelcor.blogspot.com/2008/10/el-banc-central-europeu-i-la-reserva.html
I http://jordidelcor.blogspot.com/2008/10/si-que-s-una-qesti-de-mida.html
Vaig escriure unes possibilitats que comencen a ser reals : les fusions de caixes i la màquina de bitllets virtuals per tapar el forat negre.

L’economia no és una Ciència. És un joc que fa servir tècniques matemàtiques més o menys depurades i models molt imperfectes que funcionen en situacions lineals sense incloure els autèntics fets de la realitat, molt més complexes que qualsevol simulació.

La realitat econòmica funciona perquè hi ha activitat, esforç, demanda i oferta. La Borsa, les Swaps, els productes derivats, les opcions de futurs, l’especulació de divises, no generen riquesa real però fan més rics a qui té informació privilegiada. Aquest món irreal és una forma de ludopatia molt perillosa i ens pot portar a situacions com l’actual.

De sobte, cal reactivar l’activitat econòmica real, la que produeix. I si falten diners, doncs es creen i punt. Que això equival a una devaluació.? I què? Com tots tenim la mateixa moneda, no es nota gaire, perquè no cal canviar-la, excepte quan fem la conversió entre dòlars, lliures, esterlines, iens i euros. I el yuan, moneda xinesa, no cotitza lliurament. Són les autoritats xineses les que fixen el canvi per tant les relacions de canvi són molt més estables, excepte terrabastalls... Així que 2, 3, 4, 5, 10 bilions d’euros més o menys no es noten gaire..

Això si, quan les coses van malament, socialitzem les pèrdues, quan van bé, privatitzem els beneficis... Les pèrdues són cosa de tots, els beneficis només d’ alguns. És possible ser més cínic? Em costa de creure..

Jordi Delcor PhD.

LA CRISIS FINANCIERA, EL NUEVO ENGAÑO DEL GOBIERNO

LA CRISIS FINANCIERA, EL NUEVO ENGAÑO DEL GOBIERNO.

CON 50000 MILLONES DE EUROS NO HAY NI PARA PIPAS.

La Vanguardia publica un interesante resumen histórico sobre la crisis. Aparentemente, “ya antes de las elecciones de marzo, el anterior responsable de la Oficina Económica del presidente, David Taguas, propuso crear una agencia con participación privada que emitiese deuda de la gran banca para comprar activos financieros a bancos y cajas” ( comentado en este bloc, uno de los mecanismos para refinanciar).

De ello se deduce que el Gobierno era conocedor del impacto de la crisis USA en nuestra economía y había partidarios de emitir Deuda para comprar activos tóxicos.

Según ese artículo “El ministro de Industria, Miguel Sebastián, en reuniones con el presidente y con Solbes, insistió en el tema y propuso medidas que no llegaron a ver la luz”.

Según fuentes consultadas, en estos debates Zapatero compartía la visión más optimista de Solbes, que esperaba que las turbulencias remitieran y se normalizara la situación.

ANÁLISIS :
¿Se trata de debatir? ¿No hay hechos objetivos? Por ejemplo :

¿Cuántos activos y productos derivados de dudosa cobro han comprado las entidades financieras españolas?

¿Qué porcentaje de morosidad cabría esperar en España?¿Qué impacto tendría en los resultados de las entidades financieras?

¿Qué necesidades de liquidez habría y con que recursos se contaría?. ¿Cuáles serían las necesidades de financiación =tesorería) de dichas entidades en un futuro próximo? (12 meses?

¿Por qué esa manía de esconder la realidad?. ¿Para no alarmar?¿Para no perder votos?

El hiperoptimismo (y parece que Zapatero lo padece) es muy peligroso. Aunque menos frecuente que la depresión, conduce potencialmente a grandes desastres. La visión que proporciona de los hechos “borra” literalmente los rasgos negativos o que no confirman la propia versión de la realidad.

A Zapatero le ha pasado lo mismo que al PP con el triste 11 de Marzo : pretendieron ocultar la realidad y al final les explota en la cara. El 11 de marzo fue de efecto inmediato, la crisis actual es una onda expansiva tipo “tsunami” de límites y consecuencias finales desconocidos aunque presumibles.

Una vez más, el pueblo, víctima del engaño y pagando la factura. Ese supuesto no querer alarmar genera más alarma. Nos siguen tratando ocmo niños inmaduros y ese ofensivo. La democracia se reduce a depositar una papeleta en una urna y olvidarse del resto Mientras tanto ¿dónde están los directivos de las entidades financieras responsables directos de este desaguisado?

Como en el caso del 11 de marzo, los co- responsables /inductores /provocadores directos (Aznar por meternos en la guerra de Iraq contra la voluntad popular y las entidades financieras por dar 120% de hipotecas a morosos, fomentar el consumo desmesurado y presumiblemente comprar activos tóxicos ) están libres. Y los ciudadanos pagando el desaguisado.

Dr Jordi Delcor.

DEL CAPITALISMO AL SOCIALISMO NACIONALIZADOR A LA VELOCIDAD DE LA LUZ

GORDON BROWN : EL ESTADO NACIONALIZA LA BANCA .

Comentario sobre el artículo aparecido en La Vanguardia.
10/10/2008

Londres. (EFECOM).- El primer ministro británico, Gordon Brown, insta a otros países a seguir su ejemplo con el fin de rescatar el sistema financiero internacional, en un artículo que publica el diario 'The Times'. El líder laborista pide al resto de los gobiernos que ayuden a recapitalizar a sus bancos en dificultades y ofrezcan similares garantías por cientos de millones para convencerlos de que vuelvan a prestarse entre ellos.

¿En qué consiste el Plan?

El plan de rescate británico, anunciado el miércoles, pone sobre el tapete hasta 500.000 millones de libras (unos 637.548 millones de euros) de dinero público entre inyecciones directas al sistema y garantías a las emisiones de deuda de los bancos a medio plazo destinadas a restablecer la confianza.

No compremos activos tóxicos, compremos el banco entero¡¡¡

Puestos a comprar, lo bueno y lo malo. Eso de comprar sólo lo podrido, como hace Bush no parece justo para los ciudadanos.

El plan británico difiere abiertamente del anunciado por Washington, consistente en la compra por el Estado de los llamados "activos tóxicos" de los bancos de aquel país y que ha sido fuertemente criticado por algunos.

Una transfusión de urgencia : liquidez a corto plazo .

Brown señala que "cada banco en cada país debe cumplir requisitos de capital capaces de inspirar confianza", y señala que al igual que su Gobierno ha decidido poner directamente a disposición de la banca 50.000 millones de libras

Solución global : nacionalizar la banca .

Brown aboga por "una solución global" a un problema que es igualmente global y explica que personalmente jamás se imaginó que tendría que recurrir a la compra por el Estado de participaciones en los bancos. El líder laborista justifica su acción, que algunos han calificado de nacionalización parcial de la banca británica, al señalar que la crisis obliga a renunciar a "viejos dogmas" y adoptar soluciones nuevas.

Eso no es una solución nueva, las más recientes en la misma línea , Chaves y Evo Morales...

Pasamos del capitalismo salvaje al socialismo nacionalizador a la velocidad de la luz.

Normas estrictas:

El primer ministro insta a los gobiernos del mundo a adoptar reglas trasnacionales sobre transparencia, así como las más estrictas normas de conducta para garantizar que no vuelven a asumirse riesgos totalmente irresponsables. Según Brown, debería también ponerse a punto un nuevo sistema de supervisión para hacer frente a los enormes flujos de capitales entre las distintas instituciones financieras. Los sistemas nacionales de supervisión son "sencillamente inadecuados" para hacer frente a esos flujos en un mundo "cada vez más interdependiente", afirma.

Eso, ahora que ya está hecha la chapuza y el robo, pongamos normas que ahoguen a los honrados con complicados procedimientos burocráticos.

El Fondo monetario internacional ? ¿para qué sirve?

El Foro de Estabilidad Financiera y un Fondo Monetario Internacional "reformado" deberían también jugar un papel "no sólo en la resolución de la crisis sino también en su prevención", agrega Brown.

El FMI debería llamarse F.... MILLIONS OF INDIVIDUALS.

Acabar con los sueldos desorbitados. Es lo que hay que hacer pero ¿se lo cree alguien?

El líder laborista advirtió, por otro lado, este jueves de la necesidad de acabar con el pago de primas desorbitadas a banqueros irresponsables y abogó por que se penalice a quienes se conduzcan de este modo. El diario The Daily Telegraph informa hoy de que los administradores de los fondos de alto riesgo, directivos de la banca de inversiones y los traders (comercializadores) de materias primas de la City de Londres se espera que vuelvan a recibir primas multimillonarias este año.

Un análisis del Centre for Economics and Business Research del Reino Unido indica que quienes trabajan en la City recibirán este año primas por un total de 3.500 millones de libras (4.410 millones de euros), lo que sigue siendo de una enorme generosidad pese a ser menos de la mitad de lo cobrado el año pasado: 8.500 millones de libras o más de 10.700 millones de euros.

Es lo que se merecen, por el trabajo bien hecho. Bien, cuanto más leo más me sorprende lo permisivos que somos. Eso pasa por leer sólo prensa deportiva. A este paso, alguien empezará a fabricar guillotinas.

Jordi Delcor. PhD.

¿EXISTE ALGUNA CORRELACIÓN ENTRE LOS BENEFICIOS DE LA BANCA EN ESPAÑA Y EL PRECIO DEL CRUDO?

BENEFICIOS DE LA BANCA EN ESPAÑA Y PRECIO DEL PETRÓLEO ¿EXISTE ALGUNA CORRELACIÓN ?

Expongo un resultado sorprendente (al menos para mi):

He analizado los beneficios consolidados de la Banca (no Cajas) españolas desde 1999 hasta el 2007 incluidos. Fuente asociación de Banca Española.

He estudiado a cotización del petróleo. Fuente BP, Bloomberg

He analizado la evolución del precio medio de la vivienda en España en el mismo periodo. Fuente : http://web.st-tasacion.es/html/menu6.php

¿Y qué se obtiene? : La gráfica de arriba.

Si a continuación analizamos el coeficiente de correlación entre el coste de la vivienda y los beneficios bancarios y el coste del crudo y los beneficios de la banca en España.. resultan unos coeficientes de 0,97 y 9,74

¿Y eso que quiere decir? Que aunque existe una significativa correlación entre los beneficios de la Banca y el precio de la vivienda (0,74), como cabría esperar y el sentido común y el bolsillo a fin de mes indican , es todavía mayor la correlación entre el precio del crudo y los beneficios de la banca... en España.



Jordi Delcor PhD.

CRASH 2008 : EL NUEVO CIBERJUEGO

¿DE DÓNDE SALDRÁ EL DINERO? : UN POCO DE CIENCIA FICCIÓN .

Los diferentes estados de países desarrollados han decidido dar liquidez a los mercados. Esta operación transfusión para que no se muera el paciente tiene varias vertientes :

a) El dinero deberá ser aportado por los Tesoros Públicos, la Reserva Federal, etc.
b) Se puede emitir Deuda Pública para captar inversión .
c) Se pueden comprar activos "de calidad" de las instituciones financieras por parte de los Bancos Centrales, de forma temporal , aportando liquidez pero con un compromiso de recompra por parte de dichas entidades financieras (los denominados "repos"). De esta manera los intereses de las hipotecas (activos de calidad) se cobran por parte del Estado pero la propiedad sigue siendo de las entidades. Esa medida ha sido anunciada por el gobierno español.

En el caso de que ni los repos ni los préstamos sean suficientes para tapar el desaguisado mundial , deberá emitirse Deuda Pública por parte de los Tesoros. ¿De dónde saldrá la inversión? ¿Del extranjero? Como el problema es “global”, el concepto extranjero pierde sentido. Saldrá de los ahorradores mundiales, a través de sus depósitos. ¿Dónde tienen el dinero los ahorradores? a) bajo el colchón b) en paraísos fiscales c) en otras entidades financieras.

Ahora bien , las 2 fuentes de financiación deberían quedar descartadas a menos que los Estados aceptasen una operación masiva de blanqueo de dinero... En este caso.. los delincuentes , los narcos , las mafias, algunos empresarios inmobiliarios etc, saldrían muy beneficiados ...

La tercera opcíón implica que el dinero saldría de las depauperadas entidades financieras. Es como sacar sangre a un enfermo hemorrágico.... para hacerle una transfusión a otro (¡sic¡).

Existe otra opción : China. Este país ha comprado ya Deuda Norteamericana por valor de 500.000 millones de $. Si China compra más deuda, China nos financiará , será nuestro gran Banco. Y ya sabemos como funciona la Banca . ¿Aceptará este rol China o preferirá adquirir el control de algunas entidades financieras occidentales? Eso le daría un mayor control sobre la economía mundial.

Si este fuera el caso, China sería el nuevo rey del mundo. ¿Conflicto potencial a largo plazo y a gran escala? ¿Aceptarían los Estados Unidos y Europa esta situación?

La otra opción.. es darle a la fábrica de billetes virtuales, descaradamente...... Realmente, la historia se repite siempre, sólo cambian los actores y el decorado.

Sigue el juego. Se me ocurre una idea. Se podría hacer un juego virtual llamado algo así como FINANTIAL DISASTER o CRASH 2008, con bancos, hipotecas, paro, petróleo, armas, guerras... Sería un superventas. ¿alguien se atreve?

Jordi Delcor. PhD

LA BOLA MÀGICA III

LA BOLA MÁGICA III

El FMI pronostica que España sufrirá recesión en 2009 cuando su PIB caerá un 0,2%
La Vanguardia, 8 /10/2008

El organismo baja drásticamente las perspectivas económicas mundiales debido a que los países más ricos estarán en recesión o cercanos a ella Italia, Reino Unido e Irlanda estarán en la misma situación que la economía española mientras que el PIB de la zona euro crecerá el 0,2% El paro llegará en España al 14,7% de la población activa en 2009 y la inflación se moderará

08/10/2008 Actualizada a las 15:03h
Washington. (EFECOM).- La economía española, que no ha sufrido una recesión desde el año 1993, sufrirá el próximo año una contracción del 0,2 por ciento, según pronosticó el Fondo Monetario Internacional (FMI.................................

Contradice la previsión del Gobierno
El pronóstico para España difiere de la previsión oficial del Gobierno, que contempla para el año próximo un crecimiento del Producto Interior Bruto (PIB) del 1 por ciento, según figura en el proyecto de Ley de los Presupuestos Generales del Estado para 2009.

MI COMENTARIO.

¿Quién hace las predicciones? Los modelos empleados parecen bastante inútiles e imprecisos. Mejor emplear el sentido común. Hace varias semanas en otra post mi bola mágica ya predijo contracción .

Jordi Delcor PhD.

THE ECB CUTS INTEREST RATES 0,5 POINTS.

THE ECB CUTS INTEREST RATES 0,5 POINTS.
EL BANCO CENTRAL EUROPEO CORTA LOS TIPOS DE INTERÉS 0,5 PUNTOS.
EL BANC CENTRAL EUROPEU RETALLA ELS TIPUS D’INTERÉS 0,5 PUNTS.

Ja era hora¡ però els mercats borsaris continuen baixant.. fins quan? Ara és el moment del pànic. Si tens diners espera una mica i compra. És l’oportunitat dels jugadors professionals. Alguns faran molts diners.

I sabeu què? No passarà res. Ja està clar qui paga la festa. Nosaltres. 1 bilió? 2? 3?
No importa. Tot això és fictici. La màquina no és pot aturar o sigui que posaran els diners que calguin .... Algú encara dubte de que això és un joc ? Un joc que paguen els més febles..

És el moment d’anar a les videoteques i recuperar un clàssic : EL CLUB DE LA LLUITA... Us acordeu del final?


Ya era hora, pero los mercados continúan bajando. Hasta cuando? . Ahora es el momento del pánico. Si tienes dinero espera un poco y compra. Es la oportunidad de los jugadores profesionales. Algunos ganarán mucho dinero.

¿Ya sabéis qué? No pasará nada. Está claro quien paga la fiesta. Nosotros. ¿1 billón? ¿2?¿3? . No importa. Todo esto es ficticio. La máquina no se puede parar o sea que pondrán todo le dinero que sea necesario. Alguien duda de que esto es un juego?. Un juego que pagan los más débiles.

Es el momento de ir a la videoteca y recuperar un clásico : EL CLUB DE LA LUCHA..¿Os acordáis del final?

Jordi Delcor PhD

MI AMIGO TOM Y EL INTERVENCIONISMO : MIS 3 ÚLTIMOS POSTS

MI AMIGO TOM Y EL INTERVENCIONISMO : MIS 3 ÚLTIMOS POSTS

Mi amigo Tom me ha respondido con una pregunta en respuesta a mis 3 últimos posts : ¿qué hacer?

Gracias Tom. Vamos por partes .

El tema de Wall Street tiene muchas repercusiones.

Como medidas de choque propongo .

a) Darle a la máquina de billetes virtuales y comprar deuda (mala) que pagaremos todos. Los políticos y los Presidentes de los Bancos Centrales han tardado en ponerse de acuerdo.
b) Garantizar los ahorros. Se consigue dándole a la máquina de billetes.
c) Aportar dinero a la economía para no ahogar a las empresas ni a los particulares. Se consigue dándole a la máquina de billetes virtuales.
d) Bajar los tipos de interés para poder pagar las hipotecas (ello hará bajar el euro y subir el dólar).
e) Controlar los precios de los productos básicos POR LEY : alimentos, electricidad, agua, gas y combustibles.

¿Es esto intervencionista? TOTALMENTE. ¿Viola las leyes de mercado? TOTALMENTE. Pero es lo que hay que hacer. El capitalismo ha demostrado que no puede vivir sin el Estado, sin ser algo “socialista”. Se ha pedido al Estado que intervenga y ponga nuestro dinero para pagar la fiesta. Pues ahora nos toca a nosotros los ciudadanos exigir lo que queremos /necesitamos: hipotecas a bajos tipos de interés y artículos de primera necesidad (energía, agua, alimentos)BARATOS.

Como medidas preventivas :

a) Penas de cárcel muy duras, sin libertad condicional para los ejecutivos sin escrúpulos.
b) Sueldos e incentivos mucho menores, controlados por la ley y publicados en diarios y conocidos por el público para los directivos.

¿Viola la libertad individual? Si, ¿y? También la viola el que no podamos conducir borrachos o drogados y nadie se escandaliza. Hay un bien superior, el bien común, que exige límites a la libertad individual.

Los sueldos e incentivos exagerados y las bajas penas de cárcel son grandes incentivos para delinquir. Como demuestran Steven Levitt y Stephen Dubner en su obra FREAKONOMICS, la gente se mueve por incentivos, positivos y negativos. La delincuencia se redujo en los Estados Unidos en los 90 por el aumento del número de policías que actuaban como disuasorio y por la dureza de las penas de cárcel.

Si puedes ganar mucho dinero y la probabilidad de que te pillen y/o el castigo es una multa o una ligera privación de libertad, delinquir parece una buena inversión.

En España se delinque porque las penas de algunos delitos graves son reducidas ( véase chapuzas inmobiliarias), de la Rosa, Condes, narcos, Albertos (que no pisaron la cárcel). En USA, los ENROM, WorldCom, Lehmann… Recuerdo el interrogatorio del C.E.O de WorldCom alegando que él no sabía nada de la contabilidad de su empresa a pesar de tener un MBA por Hardvard. Ya sabemos que pagando, todo le mundo puede ir a Hardvard, pero ¿tanto ha bajado el nivel académico en esa institución?¿o sólo el moral? Para que luego algunos nos hablen de ÉTICA EN LOS NEGOCIOS….

Las indemnizaciones multimillonarias atraen a chorizos con MBA que cuando son detectados entonan un educado y poco contrito “mea culpa” y piden un hipócrita perdón en una rueda de prensa mientras suena su móvil por la llamada entrante del superabogado sin escrúpulos que los sacará del atolladero por un pequeño porcentaje (aunque millonario) del saqueo que el chorizo ha efectuado. Si por alguna razón el chorizo va a la cárcel, tendrá pabellón privado o podrá aprender nuevas “artes”.

Si fueran a la cárcel, si tuvieran que devolver todo el dinero, si estuvieran encerrados en un zulo hasta que cantaran dónde está el dinero, se acabarían los problemas.

Mientras delinquir a lo grande sea atractivo, no sirven de nada las legislaciones controladoras. Sólo complican el tema a millones de pequeñas empresas u profesionales obligados a llevar farragosas contabilidades paranoicas.

Mientras los chorizos de cuello blanco puedan comprar a políticos, fuerzas de seguridad y a algunos magistrados (¿recordamos el tema de los narcos de Galicia y su libertad condicional y el juez Estivill, por citar algo notorio?), no se arreglará nada.

Mientras no se devuelva lo substraído, habrá delincuentes.

En relación con los billetitos, Zapatero ha entendido que debía hacer lo que le sugerían desde CiU : comprar deuda a las entidades españolas para inyectar liquidez y no estrangular a la economía.

Lo que sorprende son las declaraciones de M.A.F.O, el Presidente del Banco de España, diciendo lo que todo el mundo (menos aparentemente el Ministro Solbes ) sabemos : que la crisis va para largo.

En relación con el tema de Cataluña (Baleares y Comunidad Valenciana) , solidaridad si, parasitismo no. Si contribuimos a equilibrar zonas subdesarrolladas, que sirva para crear riqueza no para fomentar comportamientos insolidarios. Propongo que la contribución de las Comunidades ¡Ricas! Sea a través de créditos blandos a las “pobres” que deberán devolver una vez hayan generado riqueza.

En cuento a las absorciones y fusiones de entidades financieras, eso es ley de vida : el pez grande se come al chico . Mientras el dinero de los ahorradores se garantice.

Espero tus comentarios , Tom y el de los demás.
Un abrazo.

Jordi Delcor PhD.

CATALONIA AND WALL STREET

CATALONIA AND WALL STREET.

What would you think if you had to pay for the Wall Street Game every year? The initial amount, 700.000 million $ split between 350 M people give a $2000 /person.

Catalonia is giving between € 12-14000 million every year to Spain. Until 8 years ago were 6 M people . Nobody knows how many people are living in Catalonia but it could be around 7,5- 8M . So basically every Catalan is giving €2000 (equivalent to $3000 ) EVERY YEAR to the rest of Spain to subsidize unemployed people and a 27% civil servant of Extremadura . The dramatic increase in population is creating a big deficit in education, healthcare, railways and social policies.

This money we are giving EVERY YEAR has reduced our efficiency, has limited the quality and number of infrastructures. All in the name of a so called solidarity but in fact it is a spoils system, a tax we have to pay for being defeated 300 years ago and we have been paying since then in several ways, not jus money.

But money is what we are talking about here. What would any North American would say if they had to pay 1,5 times a year (3 times every two years) a Wall Street Felony?.

That is why I am angry, furious and disapointed. If you publish this you will help an almost lost cause. There are invaded and drained countries in Europe and Catalonia is one of them.

Yours sincerely

Jordi Delcor Garrido PhD.

EL BANC CENTRAL EUROPEU I LA RESERVA FEDERAL SÓN ECOLÓGICS

EL BANC CENTRAL EUROPEU I LA RESERVA FEDERAL SÓN ECOLÒGICS.

THE EUROPEAN CENTRAL BANC AND THE FED ARE ECOLOGICAL.

Es pot enfonsar el sistema actual?. El sistema és evident que és injust. Cada cop som més pobres com vaig demostrar ( http://jordidelcor.blogspot.com/2008/09/wealth-indicators-en-2-artculos.html ) . Uns quants acumulen molt i la resta paga com pot.

Si els polítics ho fan molt pitjor (massa atur, masses insolvències, masses empreses quebrades) tot es col·lapsarà. Ho sigui que no ho permetran. Quants diners hi calen?
1.000.000.000.000 d’ €, 2.000.000.000.000. Cap problema. Es prem la tecla i es posa a l’interbancari. No cal imprimir bitllets. Això és lent, car i poc ecològic. Es més net, ràpid i eficient prémer la tecla.

Que els diners no hi són al Banc Central? Això és un pur tecnicisme. Si la quantitat de diners líquids en mans del públic (agregat M3) puja massa, vol dir que hem generat inflació ... Quina novetat¡ Voldrà dir que hem de pagar més bitllets (i anys d’esforços) pels mateixos bens però això ja fa molts anys que succeeix. O sigui que res. El sistema continuarà funcionant, la gent cada cop més enganxada amb el deutes i pagaments, uns quants cada cop més rics i nosaltres depredant el Medi Ambient. Com diu en Stephen Hawking (i jo també ho crec, com molts) la natura té la darrera paraula. I d’això no ens salvarà prémer una tecla.


Jordi Delcor PhD.

SI QUE ÉS UNA QÜESTIÓ DE MIDA

SI QUE ÉS UNA QÜESTIÓ DE MIDA...

QUINES SERAN LES PROPERES FUSIONS I /O ABSORCIONS DE CAIXES?

En un entorn de poca liquiditat, de menys activitat econòmica , d’impagats, de morositat sembla obvi que les institucions financeres més petites tenen una pitjor posició per defensar- se davant tots aquests factors i d’accedir a nous segments de mercat. Els hi costa més diversificar el seu negoci- risc. No tenen la massa crítica suficient. I probablement hauran de comprar els diners a un interès més alt a l’interbancari. .

El catastrofisme dels mitjans de comunicació i la incapacitat dels polítics per gestionar els problemes amb una visió estratègica (= llarg termini) està creant una psicosi. Em consta que alguns impositors tenen por pels seus estalvis. I què pot passar si retiren els seus estalvis cercant entitats més grans, aparentment més estables (solvents)? Doncs que les entitats més grans guanyaran liquiditat, actius sense cap esforç i que les petites es poden col·lapsar.

La gent identifica “gran” amb “potent”. En conseqüència és probable que algunes entitats siguin absorbides per altres més grans . És qüestió de mida.
Jordi Delcor PhD

LES ELECCIONS D'AUSTRIA

LES ELECCIONS D’AUSTRIA.

Gir a la dreta de l’electorat. Radical, amb un 30% de vots? S’han tornat bojos els austríacs?

Fòbies a banda, els resultats tenen una lectura clara : el rebuig davant la incapacitat ( i manca de voluntat) dels polítics de tot arreu per donar respostes als problemes reals de la majoria. Involucions i girs ultraconservadors, tancant fronteres i evitant contacte amb elements aliens, persones i idees.

En una mirada nostàlgica, en Felipe González, en Jordi Pujol i en Miquel Roca han comentat la manca de lideratge polític actual . Manca lideratge perquè manca visió i vocació.

Els polítics s’han enganxat totalment a la droga més potent que existeix : el poder i fan el que cal que tenir-ho.

El nou lideratge exigirà un esperit molt més generós per part de la classe política. Dubto que siguin capaços. La històrica ens mostra que quan s’equivoquen molt es generen conflictes molt greus.

Jordi Delcor PhD.

ELS PIGS I EL BANCO DE SANTANDER

ELS PIGS i el BANCO DE SANTANDER.

El Finantial Times ha reconegut la solvència del sistema bancari espanyol. Les reserves anti cícliques (versió MBA de l’estalvi de gra bíblic de Joseph i el Faraó) de la banca en èpoques de vaques grasses ha determinat una gran solvència. L’article aparegut el dia 30 de Setembre és un panegíric del BSCH que ha corregut a salvar bancs britànics quebrats. De PIGS a model a seguir....

Però continuan les qüestions :

Per què donen molts pocs préstecs les entitats financeres espanyoles? Es degut a que són solvents però no tenen liquiditat o sigui que no fan de bancs?. Si no ho fan, moltes empreses espanyoles tancaran (ho estan fent ja) i es paralitzarà l’activitat económica....

Fins quin punt el chapapote tsunami USA no afectarà al sistema financer ?. Esperem que les afirmacions del Ministre Solbes sobre la seguretat dels estalvis dels espanyols sigui encertada, probablement ho serà però si no hi ha activitat ni finançament el sistema financer serà solvent però poc útil. Excepte pel Sr Botín .

Jordi Delcor PhD.

SPAIN IS DIFFERENT II : SUB PRIME AND INSOLVENCY : NO¡¡¡

SPAIN IS DIFFERENT II

SUB PRIME AND INSOLVENCY: NO¡¡

Sembla que el sistema financer espanyol no està contaminat per les hipoteques subprime dels Estats Units. Magnífic, però que hi ha de les famílies que no podran pagar la hipoteca espanyola a Espanya per que puja l’atur?.

D’això no en parla el President Zapatero que no ha estat cridat per en Sarkozy, President de Torn de la UE.

Entretant , l’atur (oficial ) a Espanya puja al 13%. Mal número.

Parece que el sistema financiero español no está contaminado por las hipotecas subprime de los Estados Unidos. Magnífico pero ¿qué hay de las familias que no podrán pagar la hipoteca española en España porque sube el paro?

De eso no habla Zapatero que no ha sido llamado por Sarkozy , Presidente de turno de la UE.

Mientras, el paro (oficial) en España sube al 13%. Mal número.

Jordi Delcor PhD.

HONESTY A LOST VALUE

HONESTY A LOST VALUE


It was suprising when I heard the Creed concept at the IESE Business School some years ago . A company, J&J, which was supposed to care only about profitability, had developed a Creed many years ago. At certain stage, many years later, Johnson and Johnson’s Board decided that any Creed had to be applied or should disappear. They kept it.

Many companies talk about “developing the potential of their employees “, “Taking advantage ot the talents”, “the customer is our main concern”…In the last years the concept of Social Responsability has been gathering momentum : Friendy to the Enviroment, Community Development, Human Rights Compliance , a long list of nice items …

But reality tell us something different : politicians say they care for the people who elected them, that they will accept full responsibility when something goes wrong but they do not. C.E.O s and High Management allegedly defend their shareholders interest and help their employees to do their work but crearly many do not. Suppliers lie to customers, with hidden clauses in contracts, banks have subprime mortgages, there is massive environmental pollution, many politicians are corrupt and accept bribery, war is big business, people lie all the time to get advantages, justice is unfair and biassed againt the poor and destitute, people work endless houres or are jobless, homeless and hungry…. everybody is going after the buck …

Well, you could say that there is a big majority of honest people, within “reasonable” limits and I agree with you in principle but they do not have positions of power. If anyboby wants to climb (even just survive) in this system, he has to be dishonest in many situations …. by following orders..

Please, be honest or remove the word HONESTY from the dictionary. It hurts. The present values , $, €, are incompatible with honesty. All things being equal, tricks, lies and manipulation make the difference.

Stephen Hawkings has just said that in less than 100 years there will be a major world disaster. It would be the logical consequence of what we are doing and the way we are living. .. dishonestly. It is up to us to do something. Saying that that is the world and we have to adapt to it will lead us to disaster. But do not pretend to change anything, it’ s not possible, it is naïve. Change yourself. What are your priorities in life?.
Jordi Delcor PhD

LES DECLARACIONS D'EN ZAPATERO A NY

• LES DECLARACIONS D’EN ZAPATERO A NY
  
  El President Zapatero se’ n va a NY i diu, entre altres coses :
  
  “Tenemos un sector inmobiliario fuerte que ha sufrido un frenazo.”
  “ No tenemos hipoteca subprime.”
  “No afectación en el sistema financiero. Quizás España tenga el sistema financiero más sólido de la comunidad internacional.”
  “Marco de control reconocido internacionalmente
  “Solvencia, provisión muy elevados superior al de otros países.”
  
  Analitzem les afirmacions del President del Govern:
  
  a) El sector immobiliari té un deute de 1.100.000 M d’ €. Això no es correspon amb un sistema fort si no més aviat greument malalt.
  
  b) “ No tenemos hipoteca subprime.” “No afectación en el sistema financiero”. La Globalització i l’efecte “chapapote” i lliure circulació de capitals (veure article) http://jordidelcor.blogspot.com/2008/09/el-chapapote-financiero-o-la-autolisis.html fa que els mercats financers internacionals estiguin contaminats . No sabem en quina mida ho estan les entitats financeres espanyoles.
  
  c) El marc de control de les entitats financeres segueix les Normes de Basilea o sigui que poc joc hi ha aquí.
  
  d) Què vol dir solvència pel Sr Zapatero? Beneficis històrics? Poca morositat? Capacitat per fer front als pagaments? Liquiditat? Recordem la gairebé impossibilitat per tenir crèdits per part de les entitats financeres espanyoles i els particulars L’endeutament d’Espanya és molt elevat, el 10% del PIB i això genera desconfiança (igual a crèdit car). Un crèdit a Alemanya i Holanda és més fàcil i barat. Es això una mostra de solidesa?
  
  e) Solvència del sistema financer superior a la d’altres països. Quins? Els Estats Units?. No semblen el model de referència.
  
  En la mateixa línia de desconcert , el Ministre Solbes ha dit que el Govern mai ha negat que hi hagués crisi... (sic¡¡¡). La crisi actual té una component específicament nacional (el model de creixement) i una internacional i negar la component específicament nacional és absurd.
  
  
  I quines mides posa el Govern? :
  
  a) Regalar 400 € per persona.. amb un cost total de 6000 M d’€¡¡¡¡ Aquesta mida no arregla el problema de ningú. Amb 6000 M d’€ es podrien fer moltes coses productives : infraestructures “útils “(trens de rodalies, transport públic, ensenyament de qualitat, estalvi energètic, R+D aplicada). D’això no és parla
  
  
  
  La situació econòmica espanyola és la següent :
  
  Davallada del PIB : Creixement intertrimestral del 0,1%. A la vora de l’estancament.
  Variació interanual : Indústria : -2,8% . Construcció : -1,9% ( i baixant)
  Augment de la productivitat gràcies a la reducció de llocs de treball.
  Atur: 453900 aturats més en els 6 primers mesos. Més aturats el mes d’ Agost. No havia passat això gairebé mai.
  Inflació interanual : 5,3% . Sense creixement econòmic.
  Dèficit comercial : -94500 M d’€
  Balança financera : saldo negatiu de 170.500 M d’ € en els darrers dotze mesos :
  Què vol dir ? : moltes menys entrades per inversió.
  Altres inversions : entrades de 80.000 M d’ € en forma de préstecs (no hi ha un duro).
  
  
  Què es pot fer?
  
  A curt termini
  
  Reduir la despesa social que ha crescut un 9% anual¡¡
  No afavorir l’atur professional d’algunes comunitats autònomes.
  Reduir el nombre de Ministeris, per exemple, el d’Igualtat.
  Baixar l’impost de societats de les Pimes.
  Desenvolupar projectes de R+D aplicada autèntics.
  Controlar els preus dels productes bàsics : menjar.
  
  A curt termini, el BCE hauria de baixar els tipus d’interès per activat l’economia, permetre que la gent pagui les hipoteques, incrementar el consum.
  
  A llarg termini escoltem l’opinió d’en Stephen Hopkins ....
  
  El Sr Zapatero i el seu equip estan desbordats. El teu discurs és patètic, impotent, teatral ( anar a NY), cínic, no és fidel a la realitat. El Sr Bush ha fet un discurs catastrofiste per obtenir un 700000 M d’ € per tapar el forat. Entre els 2 extrems es pot trobar una aproximació humil, correcte i honesta. La resta és un insult a la intel·ligència.
  
  
  Jordi Delcor PhD.

LA BOLA MAGICA CONTINUACIÓN

• LA BOLA MÁGICA.
  
  Con la crisis actual ¿qué pasará es España?
  
  1.Si eres más pobre, gastarás menos (PEROGRULLO).
  2. Habrá que ir de alquiler.
  3. Las familias plurigeneracionales se pondrán de moda otra vez: mucho abuelos salvarán a sus hijos insolventes.
  4. El precio de la vivienda bajará (de las pocas que se vendan).
  5. El que pueda aguantará su vivienda, unos años, hasta que el aumento de sueldo permita un cociente sueldo/vivienda más próximo a un valor 1 (ver artículo anterior). Pronostico 5 años.
  6. El petróleo deberá bajar o estabilizarse. Con la salida de Bush y sus muchachos, el Chapapote Financiero y poco consumo, no debería estar a más de 80 $ /barril.
  7. Tipos de interés: hum.. como en USA la fiesta cuesta, de momento, 700000 M de $, la Reserva Federal emitirá Deuda a tipos de interés elevados para atraer al capital escondido. 8.En Europa... tipos a la baja por la inestabilidad social, pero no mucho, quizás 1 punto para aliviar las hipotecas. Difícil compromiso.
  9.El Gobierno español continuará a la deriva. Bajarán algo el gasto social y deberán bajar los impuestos de sociedades, especialmente el de las PYMES.
  10.Huelga general en 6 meses ( la primavera es una buena época para salir a la calle).
  11.Violencia callejera y aumento delincuencia.
  12.Solbes no dimitirá ni empeorará de aspecto. Zapatero estará más ojeroso.
  13.La derecha atacará sin piedad la debilidad socialista.
  14.Escepticismo social total y desconfianza del pueblo hacia las instituciones democráticas.
  15.Estatut i Finançament català? Pospuestos. Promesa de una financiación que a la hora de la verdad no se hará realidad.
  16.Elecciones anticipadas en 2 años.
  17.Paro galopante. Sólo hace falta ir al barómetro económico del país : los bares. Están medio vacíos.
  
  
  Jordi Delcor PhD.
  
  
  
  
  
  
  

INDICADORES DE RIQUEZA

WEALTH INDICATORS

En 2 artículos anteriores analicé la evolución del precio del petróleo, el coste de la vivienda y la inflación en España durante los últimos 32 años. Aunque las bases de cálculo han ido variando, el error introducido es pequeño comparado con la monstruosidad de lo que ha pasado. Representé los precios con la inflación corregida frente al tiempo y se demostró un gran aumento desde el año 2000 pero con valores menores que durante la Revolución Iraní.

Critiqué el concepto de inflación, Es muy difícil de calcular lo que se pretende porque la proporción de los productos utilizada depende de cada individuo y de los salarios. La cesta de la compra de una familia adinerada no tiene nada que ver con la de una familia humilde.
La inflación sirve para 2 cosas, básicamente: para fijar salarios en las negociaciones del Gobierno con los Sindicatos y la Patronal y para dictar los tipos de interés oficiales por los Bancos Centrales.

¿Y qué hay del poder adquisitivo?. Supongamos que en un cierto momento , los salarios, el crudo (elemento común de transformación energética en muchos productos y servicios) y la vivienda (todo le mundo necesita un sitio para vivir) tienen un valor 100.

Si los salarios suben un 10% el año siguiente y el crudo un 5%, tendríamos un índice 110% para los salarios y 105 para el coste del petróleo

El cociente 110/105 =104,8 % nos dice que tenemos un 4,8% más de capacidad para comprar petróleo comparado con el año anterior.

Si hacemos lo mismo con la vivienda obtendríamos otro índice que llamaré Indicador de Riqueza Inversora (IRI)

¿Qué pasa si representamos los índices de precios de la vivienda, el crudo y la inflación?

Obtenemos la figura de arriba a la izquierda.

copyright JORDI Delcor http://www.jordi-delcor.com/
Elaboración propia.

Fuentes de datos : BP, MINISTERIO DE FOMENTO, INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA.

A) Los salarios han aumentado 10 veces desde 1976
B) El coste de la vivienda 20 veces
C) El del petróleo (suponiendo el coste a 110$ /Barril, aunque esto varía cada tarde), 30 veces.

Sombrío paisaje.

Si tenemos en cuenta la corrección de la inflación aparece la figura de arriba a la derecha.

¡Qué mal aspecto tiene¡

Si calculamos los ratios acumulados de coste vivienda/incremento de salarios y coste acumulado crudo/ salario acumulado, resulta la figura inferior.

Aparentemente éramos más capaces de comprar una casa en 1987 que ahora y más petróleo en 1988 y desde entonces empezó un declive sin fin.
Ahora, en 2008 apenas podemos comprar un 40% de los que podíamos en 1976.

¿Cómo puede ser esto si tenemos más comodidades (algunos) que entonces? Dos factores nos clarifican el tema .

a) La tecnología permite vivir mejor.
b) El crédito barato (cuando había que pagar el 2% por una hipoteca) pero con cadenas más largas (30-40 años).
c) Hemos vendido la libertad a las instituciones financieras.

Por cierto, ¿cómo ha pasado esto? ¿Hay alguien más rico en le proceso? Si sospechas que las entidades financieras los son.. tienes parte de razón. Hay otros ganadores.

En el próximo capítulo analizaremos el beneficio de la Banca en España.


Jordi Delcor PhD.

WEALTH INDICATORS

WEALTH INDICATORS

In a previous papers I analized the crude oil price evolution, the cost of housing and the inflation rate in Spain for the last 32 years. Prices with corrected inflation were plotted versus time showing a big increase from 2000 but reaching lower values than during the Iran Revolution.

I critizized the very concept of inflation. It is very difficult to calculate because the proportion of the different products depend on every individual and on salaries. The basket of product consumption of a wealthy family has nothing to do with that of the poorer ones.¡¡

Inflation serves only to 2 main purposes : to fix salary increases in Governments negotiation with social agents, Sindicates and the Business Community and to dictate official interest rates from Central Banks Authorities.

But what about the adquisition power ?. Lets assume that on a certain year, salaries, crude oil (which is a common element in all product and service ) and housing (everybody needs a place to live) have a level 100 (base).

If salaries increase 10 % the next year and crude oil 5%, we would have a 110 index for salaries and 105 for crude oil prices compared to last year.

The ratio 110/105 = 104,9% woul tell us that we are a 4,9% more capable of buying crude oil (or indirectly its derivatives) than last year.

If we do the same thing with houses we would have another index that I call wealth investment indicator.

What do we get if we plot the three indexes ?

copyright JORDI Delcor http://www.jordi-delcor.com/


Sources : BP, MINISTERIO DE FOMENTO, INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA.

A) Salaries have increased 10 times from 1976 to 2007.
B) House cost has increased 20 times.
C) Crude oil 30 times.

A gloomy picture indeed¡¡

If we correct he inflation rate (2ond figure)

It looks bad.¡¡¡.

If we calculate the ratios acumulated house cost/acumulated salary increase and acum crude oil cost/acum salary increase we get (3erd figure):

Apparently we were more capable of buying a house in 1987 , we were capable of buying more crude oil in 1998 and since then we started a relentless decline. Now, in 2008 we can scarcely buy 40% of what we could buy in 1976....

How can this be if apparenlty we have many more things now than then. Two main factors will give a clearer idea :

a) Technology has allowed us to live a more confortable life.
b) “Cheap” credit (cheap when we had to pay 2% interest rate for our mortgages) but lifelong chains (30-50 year mortgages instead of 15-20 years).
c) We have sold our freedom to the finantial institutions.


By the way, why has this happened? Is anybody reacher in this process? If you suspect that finantial institutions are.. you are partly right .. There are other winners....

In the next chapter we will look al the profit of the finantial institutions in Spain . Source : Asociación Española de Banca.



Jordi Delcor PhD.

EL CHAPAPOTE FINANCIERO O LA AUTOLISIS CAPITALISTA

EL CHAPAPOTE FINANCIERO O LA AUTOLISIS CAPITALISTA

Muy bonito el artículo del Sr Leopoldo Abadía sobre el Cachapote financiero. En resumen , para aumentar su negocio, los bancos estadounidenses dieron créditos hipotecarios a morosos potenciales y pidieron prestado dinero a otros bancos basándose en el aumento de precio de la vivienda . Como se habían se habían endeudado demasiado y las Normas de Basilea no permiten tanto endeudamiento, vendieron sus paquetes hipotecarios con otro nombre (MBS) a unas entidades “filiales”, mejorando su caja y apareciendo con bonitos balances. Las filiales obtuvieron el dinero de cualquier sitio del mundo (eso es la globalización) mediante la ayuda de las sociedades de Calificación .

En el camino, las hipotecas cambiaron de nombre CDO (Collateralized Debt Obligations, Obligaciones de Deuda Colateralizada) y se crearon nuevas apuestas : los CDS (Credit Default Swaps) En este caso, el adquirente, el que compraba los CDS, asumía un riesgo : sino se pagaba la hipoteca, lo perdía todo, sino ganaba más. Hagan juego señores.

Luego aparecen los Synthetic CDO muy baratos, lo que hacía la operación muy rentable.. Bonito eso de sintético. Me recuerda cuando estudiaba Química Orgánica. Esos financieros son Alquimistas...

Hasta que la vivienda baja en USA, la gente deja de pagar y todo se hunde.

¿Quién ha autorizado todo esto?
¿Para que están los Bancos Centrales?
¿Y las autoridades financieras?
¿Incompetencia o inmoralidad?
Parece que eso de la globalización no va tan bien como pensaban .. algunos.

Y cuando suba el paro (más), ¿qué pasará con los millones de emigrantes globalizados?

Chapapote laboral y humano.


Si no fuera porque hay millones de personas enganchadas, es hasta divertido. El capitalismo salvaje autocanibalizándose (autolisis). Deberían darle el Premio Nobel de Economía a alguno. Ni Bin Laden lo haría mejor. Debe de estar desternillándose de risa esté donde esté..


Jordi Delcor PhD

BUSH THE SOCIALCAPITALI$M AND GROUCHO MARX.

BUSH THE SOCIALCAPITALI$M AND GROUCHO MARX.

Bush and his Administration have achieved a very difficult record in his life : he almost ruined his family business ( Bin Laden’s family saved him ) (his credit only), he ruined a Football Club (again his credit), he organized the Iraq war, ruined thousands of families and now he has helped to ruin millions of people, these last two achievements with notorious helps from his Administration. How can anybody do that? Organize a team of ambicious mediocre burocrats, tell many lies in the name of God and manipulate the emocions of simple people anchored in the pre- steam engine era.

He has made 3 greats contributions, though : the social capitalism (people’s money saving the failures of the finantial system), the boomerang effect of Globalization on the States and the descredit of the democratic system: anybody, really anybody, can be President. One of Groucho Marx’s sentences would make sense in Bush’s lips : “ I do not want to be a nacional of a country electing a President like me”

The Great Casino approach of the American economy is sinking. But it will survive, no doubt about it. And the next ex- President of the USA will relax in his ranch. Perhaps he will invite ex – President Aznar and ex-Premier Tony Blair and with a beer, a hat and the smell of cowshit they will long for more glorious days and their wargames. God help us.

Jordi Delcor, PhD

USA PAPÀ ESTAT INTERVÉ

EE. UU. INTENTA ATAJAR LA CRISIS CON EL MAYOR RESCATE DE LA HISTORIA


Comentaris i extracte (en cursiva) de l’article de LA VANGUARDIA 20/9/08

“El eje del plan de choque es la compra, por parte del Estado, de la deuda de mala calidad de los bancos”.

COMENTARI:
Els Bancs es deixen portar per la seva ambició, presten diners fàcils, fomenten l’especulació. Quan guanyen diners perfecte i quan els perden l’ Estat ha d’intervenir pagant la festa. L’Estat és el poble (quan van mal dades).

Segons el Secretari del Tesoro, Henry Paulson, la regulació financera va ser fue "subòptima, duplicada i caduca. M’agrada l’expressió “subóptima”. Les xapuces són subòptimes, les institucions reguladores són subòptimes, tot lo dolent és subòptim. I cal esperar aquestes crisis o algú por preveure que la regulació financera és "subòptima, duplicada i caduca”?.

Què fan les institucions, la Reserva Federal, el Tresor, l’Estat, el Govern en aquests temes? . Res a temps, bàsicament “Les regles del joc han de ser més rigoroses”, és la frase habitual. “No podem tolerar aquests excessos”.. Llavors creen una normativa comptable i una legislació més estricte. Com si la solució fos complicar el sistema. Per altre banda, es creen i especialistes en fer trampes econòmic- legals.¡¡¡¡. Fins la propera crisi.

INTERVENCIONISME “A TOPE”

Bé, si que fan quelcom: agafen els diners dels ciutadans, aquest cop un 700.000 milions de $ i paguen la festa. Ara cremem els estalvis dels ciutadans. L’Estat, dipositari d’aquests estalvis hauria de ser responsable i no permetre que un incapaç integral com el Bush fos President del Estats Units. Però, qui és l’Estat? Bush i els seus amics? El que passa a USA passa gairebé a tot arreu. La democràcia està perduda, salvem la democràcia.

Aquests diners, 700000 milions de $, i de fet una part , podrien servir per posar en marxa un sistema d’Atenció Sanitària força bo. O un sistema educatiu millor. Però no, és millor rescatar bancs i entitats quebrats.

Enrom, WorldCom i ara les subprime. El Banc Bear Steams, Les hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac, Lehman Brothers, L’asseguradora AIG.... El Reserve Money Market Fund, amb inversions a Lehman Brothers, anuncià que no podía tornar als inversors el capital invertit.

Es pot fer un nou Postgrau i moltes Tesis Doctorals: “Com fer trampes i excessos financers als ESA”. El tema és qüestió d’ètica, de principis, de valors i davant els excessos, aplicar lleis contundents amb penes exemplars i evitar préstecs bilionaris, deutes exorbitants i /o sense garanties

La autoridad bursátil, además, prohibió la actividad especulativa consistente en ganar dinero apostando a la caída de una acción, que supuestamente ha precipitado el derrumbe de las acciones de algunos bancos.

COMENTARI :
Això és la borsa, no? Volen prohibir el joc borsari? Magnífics, entrem dins d’una economia dirigida al més pur i nostàlgic estil soviètic. O s’impedeix el Gran Casino que és la Borsa o no, però només de tant en quant, quan el disbarat és molt gran? Es pot impedir l’activitat especulativa? La Borsa és especulació¡¡¡
Si això segueix així , el sistema capitalista s’ anul·larà ell mateix.

Jordi Delcor PhD