PROBLEMES DEL SEGLE XXI AMB TECNOLOGIA DEL SEGLE XIX.
Per agilitar la justícia han construït la Ciutat de la Justícia, molt propi d’aquest país amb mentalitat imperialista. El problema de la justícia és múltiple : d’una banda l’aplicació de mètodes i recursos del segle XIX a problemàtiques del segle XXI que requereixen experts en Informàtica, Medecina, Física, Química, Enginyeria, Finances i d’altre la mentalitat d’aquests senyors amb túniques i llenguatge molts cops arcaic i obsolet.
Una dels les millores més espectaculars de l’Estat Espanyol ha estat l’Administració de la Hisenda Pública. Tots els tràmits, declaracions etc es poden fer via telemàtica i recentment per les empreses i per llei, només de forma telemàtica. Més de 20 milions de persones han de presentar declaracions d’IVA , Patrimoni, IRPF, Retencions a compte..... l’Estat, quan vol, ho sap fe bé. O al menys alguns responsables.
Per altre banda els processos judicials són molt simples des del punt de vista de procés : una seqüència d’activitats (detenció, recaptació de proves i fets, declaracions, testimonis, vistes, sentències, ingrés a presó si s’escau, permisos,etc, tot amb responsables, terminis, dates límits etc.
No és difícil elaborar una simple base de dades relacional que recordi als administratius del Jutjats les accions a efectuar des de la instrucció, fins a l’execució de la sentència o el seguiment de l’ empresonat.
Però no, els secretaris de jutjats han de mirar foli darrera foli i si es deixen algú, les conseqüències són terribles. Quines mides correctores s’adopten davant aquesta “tecnologia anterior al segle XIX? : penalitzar als secretaris i als Jutges, construir una ciutat però no un simple sistema informàtic eficaç. Serà per allò de que “quien vale vale y sino a Letras”? Tenen algun tipus d’incompatibilitat genètica els professionals de la justícia i la Ofimàtica/ les tecnologies modernes? Com es mesura la competència professional dels magistrats ? Quin és el perfil competencial requerit ?
Sembla que els senyors de la túnica es troben còmodes escrivint milers de folis però ignoren com administrar la justícia. Aquesta aproximació tan poc ecològica, tan “paperera”, tan poc operativa, tenia sentit a l’època de la Inquisició però no avui dia.
Està clar que tenim justícia amb mentalitat prehistòrica i la solució no consisteix en penalitzar els funcionaris , jutges, secretaris i demés, que la majoria dels casos fan el que poden i més. A qualsevol organització, el problema sempre està a dalt de tot i la Justícia no és una excepció.
Els papers s’acumulen als jutjats, els ratolins si caguen, la justícia és molt lenta, delictes greus prescriuen amb total impunitat però no passa res, els senyors de la túnica continuen declamant i vivint en un món irreal mentre els ciutadans es frustren i es queixen per la inoperància del sistema. Més de 400000 causes pendents... per secula seculorum.
Molt em temo que no té solució.
Jordi Delcor PhD.
Per agilitar la justícia han construït la Ciutat de la Justícia, molt propi d’aquest país amb mentalitat imperialista. El problema de la justícia és múltiple : d’una banda l’aplicació de mètodes i recursos del segle XIX a problemàtiques del segle XXI que requereixen experts en Informàtica, Medecina, Física, Química, Enginyeria, Finances i d’altre la mentalitat d’aquests senyors amb túniques i llenguatge molts cops arcaic i obsolet.
Una dels les millores més espectaculars de l’Estat Espanyol ha estat l’Administració de la Hisenda Pública. Tots els tràmits, declaracions etc es poden fer via telemàtica i recentment per les empreses i per llei, només de forma telemàtica. Més de 20 milions de persones han de presentar declaracions d’IVA , Patrimoni, IRPF, Retencions a compte..... l’Estat, quan vol, ho sap fe bé. O al menys alguns responsables.
Per altre banda els processos judicials són molt simples des del punt de vista de procés : una seqüència d’activitats (detenció, recaptació de proves i fets, declaracions, testimonis, vistes, sentències, ingrés a presó si s’escau, permisos,etc, tot amb responsables, terminis, dates límits etc.
No és difícil elaborar una simple base de dades relacional que recordi als administratius del Jutjats les accions a efectuar des de la instrucció, fins a l’execució de la sentència o el seguiment de l’ empresonat.
Però no, els secretaris de jutjats han de mirar foli darrera foli i si es deixen algú, les conseqüències són terribles. Quines mides correctores s’adopten davant aquesta “tecnologia anterior al segle XIX? : penalitzar als secretaris i als Jutges, construir una ciutat però no un simple sistema informàtic eficaç. Serà per allò de que “quien vale vale y sino a Letras”? Tenen algun tipus d’incompatibilitat genètica els professionals de la justícia i la Ofimàtica/ les tecnologies modernes? Com es mesura la competència professional dels magistrats ? Quin és el perfil competencial requerit ?
Sembla que els senyors de la túnica es troben còmodes escrivint milers de folis però ignoren com administrar la justícia. Aquesta aproximació tan poc ecològica, tan “paperera”, tan poc operativa, tenia sentit a l’època de la Inquisició però no avui dia.
Està clar que tenim justícia amb mentalitat prehistòrica i la solució no consisteix en penalitzar els funcionaris , jutges, secretaris i demés, que la majoria dels casos fan el que poden i més. A qualsevol organització, el problema sempre està a dalt de tot i la Justícia no és una excepció.
Els papers s’acumulen als jutjats, els ratolins si caguen, la justícia és molt lenta, delictes greus prescriuen amb total impunitat però no passa res, els senyors de la túnica continuen declamant i vivint en un món irreal mentre els ciutadans es frustren i es queixen per la inoperància del sistema. Més de 400000 causes pendents... per secula seculorum.
Molt em temo que no té solució.
Jordi Delcor PhD.
1 comentari:
Hola Jordi
El mes curios del cas, es que per fer el seguiment de les tasques no s'ha d'inventar res de nou.
A l'empresa privada aquest tipus de seguiment de les tasques en diuen CRM (Customer Relationship Management) i hi han forçes programes standart que ja ho fan.
Tambe es cert que no sols s'ha de fer un seguiment de les tasques, s'ha de poder arxivar l'informacio de forma eficient.
Avui en dia la tecnologia per asolir aquests reptes ja existeix, i la posibilitat d'integrar textes provinents de tractaments de texte, imatges scanejades de documents, videos de les audiencies y transcripcions en veu es totalment factible.
L'integracio de tecnologies com les bases de dades relacionals, XML, Reconeixement Optic de Caracters y Reconeixement de Veu ho posibiliten.
LLavors venen les preguntes, per que no es fa? o... interesa fer ho? o..si aixo es porta a terme, quines coses que ara es fan no es podran seguir fent?
Moltes vegades, l'implementacio de certes tecnologies en les empreses fracasa per el factor huma, per la por de perdre certs privilegis per part d'alguns, per la por al control de la qualitat de la feina feta i per la por a veure com altre gent mes preparada comença a brillar per d'amunt sense posibilitats de que l'amiguisme ho eviti.
El gran problema de les institucions estatals es el seu funcionament burocratic on per el sol fet de portar x anys a la feina (i de tenir amics..), vas pujant de categoria. On el grau d'eficiencia a vegades es veu mes com un problema que no pas com una virtud.
LLavors la pregunta es...¿per que a hisenda aixo no pasa? ¿per que estant tant modernitzats? la resposta es clara, d'hisenda depenen els seus sous i aixo va per devant de la resta de coses.
Que clares quedaben aquestes questions a la serie anglesa "Si Ministre"!!!!!
Fins aviat
Francesc (informatic)
Publica un comentari a l'entrada