dissabte, 2 d’agost del 2008
divendres, 1 d’agost del 2008
QUÈ S’HA D’ENSENYAR A LES ESCOLES?:
Dr Jordi Delcor.
El model educatiu actual s’ha estès a centenars de milers de nens i això és una clara millora en comparació amb situacions anteriors . Però , quina és la qualitat d’aquesta educació ?
L’informe Pisa assenyala que els estudiants espanyols ( i catalans) tenen pitjors qualificacions en llengua i matemàtiques que els sues companys europeus. Això indica clares deficiències en el sistema.
Cal millorar els coneixements del propi idioma i dels estrangers, especialment l’anglès.
La baixa puntuació en Matemàtiques il·lustra que els joves tenen dificultats i/o manca d’interès per aprendre-les. L’anàlisi racional mostra que els possibles factors són les limitacions naturals en intel·ligència i la pedagogia deficient : les matemàtiques poden generar curiositat i interès despertant la intel·ligència dels joves però això requereix professors competents i motivats, dues qualitats escasses.
Els idiomes s’ensenyen de forma avorrida. La única forma d’aprendre un idioma és mitjançant una immersió en situacions reals : menjar, veure la TV, agafar el tren, veure un partit de futbol..... Els mètodes pedagògics han de canviar per incloure a la gran majoria d’estudiants.
També s’ha de cultivar la memòria. De forma útil, relacionant fets que és la forma com no s’obliden les coses.
Internet ha creat un sistema de “copiar “ “desar” els treballs amb una estètica impressionant però amb poca assimilació.
L’Acord de Bolonia intenta desenvolupa un sistema educatiu on els alumnes aprenguin, comprenguin, analitzin, avaluïn, creïn . Magnífic, però això s’ha de començar des de l’escola.
Òbviament el perfil dels professors ha de canviar . S’haurien de reciclar però és aquesta una de les prioritats dels polítics? Això requereix un model, una estratègia, uns objectius, una voluntat , uns recursos... No hi són.
Els factors d’entorn no afavoreixen l’aprenentatge : pares ocupats i poc dedicats als fills, que prefereixen donar diners (els que poden) a discutir o oferir alternatives, la TV, Internet, els mòbils, les discoteques.... poc temps per llegir, estudiar, pensar.. molts elements distractors. Cal esmentar que els buits emocionals que generem els progenitors queden substituïts per relacions no sempre convenients dels fills ....
La TV i la societat en general ofereix un sistema d’èxit populista fàcil , relacionat amb la fama que és una escola de fracàs per a molts. La immensa majoria no serà famosa.
I què queda per a ells? El cult al físic, a la imatge, a l’eterna juventut, són fonts futures de frustració, superficialitat. La pèrdua de valors i substitució per altres purament consumistes i generadors de més ansietat i el desig de consumir més en una roda infinita...
La publicitat incita a consumir allò que no es té i a envejar a qui ho té, obligant els pares a donar els diners perquè els fills no se sentin “marginats” o exclosos del grup.
I tot sense esforç, amb una baixa resistència a la frustració ... De sobte les crisis, els sous baixos, la competència extrema per treballs de baixa remuneració i moltes vegades amb alta exigència..
Això és la base per una generació amb una percentatge elevat de joves insatisfets, delinqüents, marginals, adictes a les drogues que transmetran aquests models als seus fills. Només cal mirar les sèries yankees de TV.
Es davant d’aquesta situació que els pedagogs han de desenvolupar programes educatius atractius. Però fóra injust donar-los- hi tota la responsabilitat amb ells. Els pares i la societat tenim molt a dir. I no ho fem perquè els mecanismes que suposadament han de fer-ho, els partits polítics, no ho fan. Estan massa entretinguts jugant al poder.
Finalment, hi ha un àmbit que no ha estat tractat gairebé mai als sistemes docents i que és la clau d’un sistema educatiu i d’una societat sana : l’educació emocional.
Es tracte de crear sistemes per reduir la tensió i l’estrès dels joves i futurs adults , per controlar el comportament i redirigir les emocions i els conflictes laborals, de parella, amb les fills, per millorar l’autoestima, per ser capaç de viure millor les situacions problemàtiques, per no avorrir-se, per estar bé amb un mateix, per no necessitar consumir sense límits. Tot això es pot ensenyar i es pot aprendre però , interessa?
Tenir una societat amb persones amb les habilitats anteriors equival a tenir gent madura, equilibrada, responsable i menys manipulable. En el sistema econòmic en el que vivim tot això no és convenient. O sigui que seguirem desenvolupant la cultura del VICI enlloc de la cultura de l’OCI.
Dr Jordi Delcor.
El model educatiu actual s’ha estès a centenars de milers de nens i això és una clara millora en comparació amb situacions anteriors . Però , quina és la qualitat d’aquesta educació ?
L’informe Pisa assenyala que els estudiants espanyols ( i catalans) tenen pitjors qualificacions en llengua i matemàtiques que els sues companys europeus. Això indica clares deficiències en el sistema.
Cal millorar els coneixements del propi idioma i dels estrangers, especialment l’anglès.
La baixa puntuació en Matemàtiques il·lustra que els joves tenen dificultats i/o manca d’interès per aprendre-les. L’anàlisi racional mostra que els possibles factors són les limitacions naturals en intel·ligència i la pedagogia deficient : les matemàtiques poden generar curiositat i interès despertant la intel·ligència dels joves però això requereix professors competents i motivats, dues qualitats escasses.
Els idiomes s’ensenyen de forma avorrida. La única forma d’aprendre un idioma és mitjançant una immersió en situacions reals : menjar, veure la TV, agafar el tren, veure un partit de futbol..... Els mètodes pedagògics han de canviar per incloure a la gran majoria d’estudiants.
També s’ha de cultivar la memòria. De forma útil, relacionant fets que és la forma com no s’obliden les coses.
Internet ha creat un sistema de “copiar “ “desar” els treballs amb una estètica impressionant però amb poca assimilació.
L’Acord de Bolonia intenta desenvolupa un sistema educatiu on els alumnes aprenguin, comprenguin, analitzin, avaluïn, creïn . Magnífic, però això s’ha de començar des de l’escola.
Òbviament el perfil dels professors ha de canviar . S’haurien de reciclar però és aquesta una de les prioritats dels polítics? Això requereix un model, una estratègia, uns objectius, una voluntat , uns recursos... No hi són.
Els factors d’entorn no afavoreixen l’aprenentatge : pares ocupats i poc dedicats als fills, que prefereixen donar diners (els que poden) a discutir o oferir alternatives, la TV, Internet, els mòbils, les discoteques.... poc temps per llegir, estudiar, pensar.. molts elements distractors. Cal esmentar que els buits emocionals que generem els progenitors queden substituïts per relacions no sempre convenients dels fills ....
La TV i la societat en general ofereix un sistema d’èxit populista fàcil , relacionat amb la fama que és una escola de fracàs per a molts. La immensa majoria no serà famosa.
I què queda per a ells? El cult al físic, a la imatge, a l’eterna juventut, són fonts futures de frustració, superficialitat. La pèrdua de valors i substitució per altres purament consumistes i generadors de més ansietat i el desig de consumir més en una roda infinita...
La publicitat incita a consumir allò que no es té i a envejar a qui ho té, obligant els pares a donar els diners perquè els fills no se sentin “marginats” o exclosos del grup.
I tot sense esforç, amb una baixa resistència a la frustració ... De sobte les crisis, els sous baixos, la competència extrema per treballs de baixa remuneració i moltes vegades amb alta exigència..
Això és la base per una generació amb una percentatge elevat de joves insatisfets, delinqüents, marginals, adictes a les drogues que transmetran aquests models als seus fills. Només cal mirar les sèries yankees de TV.
Es davant d’aquesta situació que els pedagogs han de desenvolupar programes educatius atractius. Però fóra injust donar-los- hi tota la responsabilitat amb ells. Els pares i la societat tenim molt a dir. I no ho fem perquè els mecanismes que suposadament han de fer-ho, els partits polítics, no ho fan. Estan massa entretinguts jugant al poder.
Finalment, hi ha un àmbit que no ha estat tractat gairebé mai als sistemes docents i que és la clau d’un sistema educatiu i d’una societat sana : l’educació emocional.
Es tracte de crear sistemes per reduir la tensió i l’estrès dels joves i futurs adults , per controlar el comportament i redirigir les emocions i els conflictes laborals, de parella, amb les fills, per millorar l’autoestima, per ser capaç de viure millor les situacions problemàtiques, per no avorrir-se, per estar bé amb un mateix, per no necessitar consumir sense límits. Tot això es pot ensenyar i es pot aprendre però , interessa?
Tenir una societat amb persones amb les habilitats anteriors equival a tenir gent madura, equilibrada, responsable i menys manipulable. En el sistema econòmic en el que vivim tot això no és convenient. O sigui que seguirem desenvolupant la cultura del VICI enlloc de la cultura de l’OCI.
INSATISFACCIÓ AMB ELS POLÍTICS LA QUALITAT DEL TREBALL POLÍTIC
EL 74% DELS CATALANS ESTAN MOLT INSATISFETS AMB ELS POLÍTICS..
LA QUALITAT DEL TREBALL POLÍTIC.
Em sorprèn que encara hi hagi alguns que no estan molt insatisfets¡¡¡¡ Veient el que passa. Suposo que a la tornada de vacances augmentarà el nombre de molt insatisfets quan es trobin les persianes de moltes empreses que no s’aixequen...
Com és pot avaluar la qualitat d’un polític.?
A http://www.jordi-delcor.com/RESPONSABILIDADSOCIAL.htm trobareu una proposta per avaluar la qualitat del treball dels polítics. Evidentment és un principi però incliu una bateria d’indicadors de gestió.
Partim de la base de que el treball polític s’ha d’avaluar amb criteris de Qualitat :
a) Resultats: Rendibilitat, retorn inversions (no sempre), qualitat de serveis, satisfacció ciutadans, pensions, medi ambient, salut, educació, justícia, transports, alimentació, cost de la vida, accés habitatge,
b)Enfocament : estratègia: quin model de país.
©) comportaments : honestedat, competència, credibilitat.....
Dr. Jordi Delcor
LA QUALITAT DEL TREBALL POLÍTIC.
Em sorprèn que encara hi hagi alguns que no estan molt insatisfets¡¡¡¡ Veient el que passa. Suposo que a la tornada de vacances augmentarà el nombre de molt insatisfets quan es trobin les persianes de moltes empreses que no s’aixequen...
Com és pot avaluar la qualitat d’un polític.?
A http://www.jordi-delcor.com/RESPONSABILIDADSOCIAL.htm trobareu una proposta per avaluar la qualitat del treball dels polítics. Evidentment és un principi però incliu una bateria d’indicadors de gestió.
Partim de la base de que el treball polític s’ha d’avaluar amb criteris de Qualitat :
a) Resultats: Rendibilitat, retorn inversions (no sempre), qualitat de serveis, satisfacció ciutadans, pensions, medi ambient, salut, educació, justícia, transports, alimentació, cost de la vida, accés habitatge,
b)Enfocament : estratègia: quin model de país.
©) comportaments : honestedat, competència, credibilitat.....
Dr. Jordi Delcor
dijous, 31 de juliol del 2008
SPAIN IS DIFFERENT : LA SITUACIÓ ECONÒMICA
SPAIN IS DIFFERENT : LA SITUACIÓ ECONÒMICA
Aliments i petroli pugen .. La inflació continua incontenible i puja fins al 5% a Espanya, probablement un 3% a USA amb un creixement del 1%..
A l’ EU, la inflació subjacent (descomptant la deguda a l’ energia i els aliments) puja.. tenim inflació per a llarg.
A Europa, l’activitat es manté per les exportacions cap a les economies emergents.
Això dificulta l’acció del Banc Central Europeo que no pot baixar els tipus d’interès la qualcosa dificulta el pagament dels crèdits hipotecaris.
A USA, la crisi immobiliària segueix i el consum familiar està molt feble ... L’autoritat monetària ha abaixat els tipus d’interès i de moment funciona....
La segona part de l’any es preveu feble però no tant negativa com abans (Spain is different). Es parla d’un 1,7% de creixement...
La crisi financera no ha acabat : les borses són pessimistes, les primes de risc del mercat interbancari i els diferencials del bons corporatius són elevades. L’enduriment de les condicions de crèdit del mercat al detall és patent ... I els tipus d’interès , alt..
Spain is different
A Espanya, frenada del sector immobiliari, enduriment de les condicions d’oferta dels préstecs, inflació, morositat, insolvències, acomiadaments i desprès de l’estiu .. tancament d’empreses¡¡¡¡
El tòpic mileurista no és totalment cert.. Hi ha molta gent amb menys de 800 € d’ingressos al mes. Malgrat això, els costos salarials han augmentat un 5,1% el primer trimestre del 2008 en comparació amb el mateix període del 2007 .
El preu del petroli, ha augmentat el dèficit comercial fins al 16,3% . L’atur creixerà fins al 11,5- 12%
La campanya turística demostra alta ocupació però menys dies d’estada i menys despesa.
Però no cal amoïnar-se, les grans entitats financeres continuen guanyant molt. I la compra de Unión Fenosa per part de Gas Natural, consolida el tercer grup energètic espanyol ( gairebé amb la mateixa capitalització que ENDESA). L’energia és l’element clau i cal controlar-la......
I clar, els centralistes justifiquen la frenada al finançament català per la crisi.
El tòpic és cert, Spain is different..
Dr Jordi Delcor
Aliments i petroli pugen .. La inflació continua incontenible i puja fins al 5% a Espanya, probablement un 3% a USA amb un creixement del 1%..
A l’ EU, la inflació subjacent (descomptant la deguda a l’ energia i els aliments) puja.. tenim inflació per a llarg.
A Europa, l’activitat es manté per les exportacions cap a les economies emergents.
Això dificulta l’acció del Banc Central Europeo que no pot baixar els tipus d’interès la qualcosa dificulta el pagament dels crèdits hipotecaris.
A USA, la crisi immobiliària segueix i el consum familiar està molt feble ... L’autoritat monetària ha abaixat els tipus d’interès i de moment funciona....
La segona part de l’any es preveu feble però no tant negativa com abans (Spain is different). Es parla d’un 1,7% de creixement...
La crisi financera no ha acabat : les borses són pessimistes, les primes de risc del mercat interbancari i els diferencials del bons corporatius són elevades. L’enduriment de les condicions de crèdit del mercat al detall és patent ... I els tipus d’interès , alt..
Spain is different
A Espanya, frenada del sector immobiliari, enduriment de les condicions d’oferta dels préstecs, inflació, morositat, insolvències, acomiadaments i desprès de l’estiu .. tancament d’empreses¡¡¡¡
El tòpic mileurista no és totalment cert.. Hi ha molta gent amb menys de 800 € d’ingressos al mes. Malgrat això, els costos salarials han augmentat un 5,1% el primer trimestre del 2008 en comparació amb el mateix període del 2007 .
El preu del petroli, ha augmentat el dèficit comercial fins al 16,3% . L’atur creixerà fins al 11,5- 12%
La campanya turística demostra alta ocupació però menys dies d’estada i menys despesa.
Però no cal amoïnar-se, les grans entitats financeres continuen guanyant molt. I la compra de Unión Fenosa per part de Gas Natural, consolida el tercer grup energètic espanyol ( gairebé amb la mateixa capitalització que ENDESA). L’energia és l’element clau i cal controlar-la......
I clar, els centralistes justifiquen la frenada al finançament català per la crisi.
El tòpic és cert, Spain is different..
Dr Jordi Delcor
dimarts, 29 de juliol del 2008
LA RESPONSABILITAT SOCIAL
LA RESPONSABILITAT SOCIAL : QUÈ ÉS?
Com s'avalua?
Qui l'ha fa servir?
Per què no la posen en marxa els governs?
Com afecta a les empreses ?
Com hauria d'afectar als governs i a l'Administració?
Exemples emblemàtics.
http://www.jordi-delcor.com/RESPONSABILIDADSOCIAL.htm
Com s'avalua?
Qui l'ha fa servir?
Per què no la posen en marxa els governs?
Com afecta a les empreses ?
Com hauria d'afectar als governs i a l'Administració?
Exemples emblemàtics.
http://www.jordi-delcor.com/RESPONSABILIDADSOCIAL.htm
ELS PARTITS CATALANS S'UNEIXEN
ELS PARTITS CATALANS S’UNEIXEN DAVANT L’ESPOLI CENTRALISTE.
El Conde Duque de Olivares està mort¡¡¡¡¡
29 de Juliol de 2008.
Dos ets positius : tothom (excepte el PP que no sap què fer) s’uneix per damanar a Madrid que compleixi el seu compromís de donar a Catalunya l’Estatut que tots vàrem aprovar.
L’argument del Ministre Solbes no s’aguanta per enlloc. Si hi ha crisi, raó de més per donar diners als governs autonòmics per que gestionin millor les seves necessitats.
El govern central pot donar 20000 milions d’euros més. Es tracte de disminuir una mica el seu control . Això és el que costa. La crisi és l’excusa. El govern central disposa d’uns recursos. Quan s’han acabat, s’han acabat. El que pot fer és repartir-los amb un criteri de menys dèficit pels espoliats.
Si Catalunya té els recursos que li pertanyen podrà generar més riquesa, aportar més impostos (en part pel govern central) i continuar sent solidària. En cas contrari, continuarem repartint pobresa, excepte pels que formen part de la classe dirigent que tenen la vida solucionada i es limiten a dir que “cal esperar que passi la crisi” ........
Això deu ser semblant als vaixells carregats d’or i plata de les Amèriques que arribaven i permetien que la Cort Reial visqués com a tal.. i que el poble estigués oprimit. Obscurantisme, repressió, infern, Inquisició.... “El Conde Duque de Olivares”.... Tot això s’hauria d’enterrar definitivament...
Jordi Delcor PhD.
El Conde Duque de Olivares està mort¡¡¡¡¡
29 de Juliol de 2008.
Dos ets positius : tothom (excepte el PP que no sap què fer) s’uneix per damanar a Madrid que compleixi el seu compromís de donar a Catalunya l’Estatut que tots vàrem aprovar.
L’argument del Ministre Solbes no s’aguanta per enlloc. Si hi ha crisi, raó de més per donar diners als governs autonòmics per que gestionin millor les seves necessitats.
El govern central pot donar 20000 milions d’euros més. Es tracte de disminuir una mica el seu control . Això és el que costa. La crisi és l’excusa. El govern central disposa d’uns recursos. Quan s’han acabat, s’han acabat. El que pot fer és repartir-los amb un criteri de menys dèficit pels espoliats.
Si Catalunya té els recursos que li pertanyen podrà generar més riquesa, aportar més impostos (en part pel govern central) i continuar sent solidària. En cas contrari, continuarem repartint pobresa, excepte pels que formen part de la classe dirigent que tenen la vida solucionada i es limiten a dir que “cal esperar que passi la crisi” ........
Això deu ser semblant als vaixells carregats d’or i plata de les Amèriques que arribaven i permetien que la Cort Reial visqués com a tal.. i que el poble estigués oprimit. Obscurantisme, repressió, infern, Inquisició.... “El Conde Duque de Olivares”.... Tot això s’hauria d’enterrar definitivament...
Jordi Delcor PhD.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)