HONESTY A LOST VALUE

HONESTY A LOST VALUE


It was suprising when I heard the Creed concept at the IESE Business School some years ago . A company, J&J, which was supposed to care only about profitability, had developed a Creed many years ago. At certain stage, many years later, Johnson and Johnson’s Board decided that any Creed had to be applied or should disappear. They kept it.

Many companies talk about “developing the potential of their employees “, “Taking advantage ot the talents”, “the customer is our main concern”…In the last years the concept of Social Responsability has been gathering momentum : Friendy to the Enviroment, Community Development, Human Rights Compliance , a long list of nice items …

But reality tell us something different : politicians say they care for the people who elected them, that they will accept full responsibility when something goes wrong but they do not. C.E.O s and High Management allegedly defend their shareholders interest and help their employees to do their work but crearly many do not. Suppliers lie to customers, with hidden clauses in contracts, banks have subprime mortgages, there is massive environmental pollution, many politicians are corrupt and accept bribery, war is big business, people lie all the time to get advantages, justice is unfair and biassed againt the poor and destitute, people work endless houres or are jobless, homeless and hungry…. everybody is going after the buck …

Well, you could say that there is a big majority of honest people, within “reasonable” limits and I agree with you in principle but they do not have positions of power. If anyboby wants to climb (even just survive) in this system, he has to be dishonest in many situations …. by following orders..

Please, be honest or remove the word HONESTY from the dictionary. It hurts. The present values , $, €, are incompatible with honesty. All things being equal, tricks, lies and manipulation make the difference.

Stephen Hawkings has just said that in less than 100 years there will be a major world disaster. It would be the logical consequence of what we are doing and the way we are living. .. dishonestly. It is up to us to do something. Saying that that is the world and we have to adapt to it will lead us to disaster. But do not pretend to change anything, it’ s not possible, it is naïve. Change yourself. What are your priorities in life?.
Jordi Delcor PhD

CALEN EMPRENEDORS

El somni de treballar per a un altre i tenir un lloc de treball ja no tempta a molta gent. Per una banda està vist com les gasten les multinacionals ... I a moltes Pimes l’empresari viu a l’Edat Mitjana tecnològica i humanament. Sense comptar les que tanquen per no ser competitives, especialment dins l’entorn actual de globalització i crisi..

Calen emprenerdors. Però, tens el perfil?
Connecta amb http://www.jordi-delcor.com/COACHING.htm i cerca “¿eres emprendedor?”

Envia el fitxer omplert a jdelcor@gmail.com i et contestarem

Dr Jordi Delcor

QUÈ S’HA D’ENSENYAR A LES ESCOLES?:

Dr Jordi Delcor.

El model educatiu actual s’ha estès a centenars de milers de nens i això és una clara millora en comparació amb situacions anteriors . Però , quina és la qualitat d’aquesta educació ?

L’informe Pisa assenyala que els estudiants espanyols ( i catalans) tenen pitjors qualificacions en llengua i matemàtiques que els sues companys europeus. Això indica clares deficiències en el sistema.

Cal millorar els coneixements del propi idioma i dels estrangers, especialment l’anglès.
La baixa puntuació en Matemàtiques il·lustra que els joves tenen dificultats i/o manca d’interès per aprendre-les. L’anàlisi racional mostra que els possibles factors són les limitacions naturals en intel·ligència i la pedagogia deficient : les matemàtiques poden generar curiositat i interès despertant la intel·ligència dels joves però això requereix professors competents i motivats, dues qualitats escasses.

Els idiomes s’ensenyen de forma avorrida. La única forma d’aprendre un idioma és mitjançant una immersió en situacions reals : menjar, veure la TV, agafar el tren, veure un partit de futbol..... Els mètodes pedagògics han de canviar per incloure a la gran majoria d’estudiants.

També s’ha de cultivar la memòria. De forma útil, relacionant fets que és la forma com no s’obliden les coses.

Internet ha creat un sistema de “copiar “ “desar” els treballs amb una estètica impressionant però amb poca assimilació.

L’Acord de Bolonia intenta desenvolupa un sistema educatiu on els alumnes aprenguin, comprenguin, analitzin, avaluïn, creïn . Magnífic, però això s’ha de començar des de l’escola.

Òbviament el perfil dels professors ha de canviar . S’haurien de reciclar però és aquesta una de les prioritats dels polítics? Això requereix un model, una estratègia, uns objectius, una voluntat , uns recursos... No hi són.

Els factors d’entorn no afavoreixen l’aprenentatge : pares ocupats i poc dedicats als fills, que prefereixen donar diners (els que poden) a discutir o oferir alternatives, la TV, Internet, els mòbils, les discoteques.... poc temps per llegir, estudiar, pensar.. molts elements distractors. Cal esmentar que els buits emocionals que generem els progenitors queden substituïts per relacions no sempre convenients dels fills ....

La TV i la societat en general ofereix un sistema d’èxit populista fàcil , relacionat amb la fama que és una escola de fracàs per a molts. La immensa majoria no serà famosa.

I què queda per a ells? El cult al físic, a la imatge, a l’eterna juventut, són fonts futures de frustració, superficialitat. La pèrdua de valors i substitució per altres purament consumistes i generadors de més ansietat i el desig de consumir més en una roda infinita...

La publicitat incita a consumir allò que no es té i a envejar a qui ho té, obligant els pares a donar els diners perquè els fills no se sentin “marginats” o exclosos del grup.

I tot sense esforç, amb una baixa resistència a la frustració ... De sobte les crisis, els sous baixos, la competència extrema per treballs de baixa remuneració i moltes vegades amb alta exigència..

Això és la base per una generació amb una percentatge elevat de joves insatisfets, delinqüents, marginals, adictes a les drogues que transmetran aquests models als seus fills. Només cal mirar les sèries yankees de TV.

Es davant d’aquesta situació que els pedagogs han de desenvolupar programes educatius atractius. Però fóra injust donar-los- hi tota la responsabilitat amb ells. Els pares i la societat tenim molt a dir. I no ho fem perquè els mecanismes que suposadament han de fer-ho, els partits polítics, no ho fan. Estan massa entretinguts jugant al poder.

Finalment, hi ha un àmbit que no ha estat tractat gairebé mai als sistemes docents i que és la clau d’un sistema educatiu i d’una societat sana : l’educació emocional.

Es tracte de crear sistemes per reduir la tensió i l’estrès dels joves i futurs adults , per controlar el comportament i redirigir les emocions i els conflictes laborals, de parella, amb les fills, per millorar l’autoestima, per ser capaç de viure millor les situacions problemàtiques, per no avorrir-se, per estar bé amb un mateix, per no necessitar consumir sense límits. Tot això es pot ensenyar i es pot aprendre però , interessa?

Tenir una societat amb persones amb les habilitats anteriors equival a tenir gent madura, equilibrada, responsable i menys manipulable. En el sistema econòmic en el que vivim tot això no és convenient. O sigui que seguirem desenvolupant la cultura del VICI enlloc de la cultura de l’OCI.