QUI HA TIBAT DE LA MANTA?

Anava a dinar quan m’han trucat per comunicar-me la detenció d’en Macià Alavedra, d’en Prenafeta, de l’alcalde de Santa Coloma de Gramanet i d’altres “menys honorables”. El Sr Millet, a qui ahir agraïa en aquest blog que hagués despertat (encara que involuntàriament) la consciència del país de lladres institucionals on vivim, ha perdut protagonisme. Nous lladres.

La veritat, m’he alegrat molt. Tots sabem que aquests polítics han acumulat bens, diners, han exercit tràfec d’influències... però ha estat finalment l’omnipresent i inefable jutge Garzón qui ha iniciat el procés.

Per què tants anys després dels fets? Per què s’ha trigat tant? La única explicació que se m’acut és la guerra pel poder entre els partits polítics. Gurtel, Millet, ex càrrecs Generalitat ( CiU), alcaldes socialistes. O bé, és possible que qui anomena o autoritza als polítics hagi decidit fer foc nou i per a això cal eliminar tots aquests indesitjables.

Ahir nit en Jordi Pujol va dir que si obligaven a CiU a tornar els diners de la Fundació Trias Fargas ell diria qui d’altres formacions ha cobrat què.- Magnífic ¡¡. Per cert, no fora obligació seva dir –ho si ho sap, independentment de si es tornen o no els diners de la Fundació Trias Fargas? Això és l’honorable. Si no ho ha fet fins ara és perquè tots tenen les mans brutes.

Mentrestant , el país s’ enfonsa amb més atur deute, delinqüència i sense perspectives clares. Al carrer tothom parla de la manca de credibilitat d’aquesta pseudeodemocràcia. Anem seguint un model barreja entre l ‘italià (recordeu les operacions anticorrupció dels 90) i del francès ( immigració0 no integrada i subsidiada).

Alternatives? : neteja a fons, recuperar els diners, lladres i delinqüents a la presó, llei electoral nova amb llistes obertes o tancades amb permutació , finançament transparent dels partits, penes de presó dures.

Un darrer comentari. Jo visc a l’Ametlla del Vallès, lloc conegut entre altres fets per ser la llar del Sr Millet. Els darrers dies ha augmentat la presència dels Mossos perquè estant tornant els robatoris a qualsevol hora del dia, al vespres i a les deu del matí. Què passarà quan hi hagi més atur?

GRÀCIES SR MILLET

Molts fets desafortunats tenen aspectes positius. El cas Millet ha posat en evidència un secret a veus: el tràfec d’influències a banda d'un robatori "per-se".

No ens enganyem: no és possible “distreure” tants diners sense “treballar en equip”. L’Ex Honorable Pasqual Maragall ja va parlar de comissions del 3% en el seu dia., sense cap transcendència. Un anònim va denunciar al Sr Millet l’any 2002 descrivint el que passa i algú ho va aturar. Potser actualment algú del seu equip no està content o més aviat de l’equip contrari.

El cas és que descobrir el podrit que està la classe política demana, exigeix una resposta dràstica per part dels ciutadans. Com jo sóc català, visc a Catalunya i no vull que el meu país desaparegui entre els lladres d’aquí i els centralistes, he optat per la “tabula rasa”. Les formacions actuals estan caduques, amb sistemes “clientelistes, nepotistes, amiguistes”, que s’afavoreixen internament, es perpetuen i fan mal a la societat.

A quin polític l’importa que el pes industrial dins el PIB hagi baixat del 27% al 17%? O que Catalunya destrueixi més llocs de treball que l’estat espanyol? I creueu que fent voreres i rotondes ho arreglarem?. Mentrestant, el Macro economistes fan previsions econòmiques basades en models molt imperfectes i que es contradiuen entre ells quan el sentit comú veu que estem avocats a un desastre.

Jo no vull aquesta m.. de país que m’estan construint. Senzillament no m’ho mereixo I tu? Cal superar l’engany dialèctic de “política de dretes i política d’esquerres” i substituir-lo per “convenient- no convenient per la societat actual i futura”, “racional o estúpid”, “ètic o immoral”, “ben fet, mal fet”. I com pot ser som minoria, fem lobby català a Brussel·les, a la web, a Europa, al mon. Cal superar el complex espanyoliste de que els catalans som o deixem de ser. No han de ser el nostre mirall.

Amb aquestes premisses veurem que cap formació política actual pot resoldre el problema. Foc nou i catalanista si ets/et sents català o al menys vius a Catalunya. El Sr Millet pot ser la gota que fa vessar el got. Si és així, serà el primer robatori que aporta alguna cosa a la societat. En tots els altres casos no ha passat res de bo. No deixem escapar l’oportunitat.

Un català emprenyat i decebut.