Molts fets desafortunats tenen aspectes positius. El cas Millet ha posat en evidència un secret a veus: el tràfec d’influències a banda d'un robatori "per-se".
No ens enganyem: no és possible “distreure” tants diners sense “treballar en equip”. L’Ex Honorable Pasqual Maragall ja va parlar de comissions del 3% en el seu dia., sense cap transcendència. Un anònim va denunciar al Sr Millet l’any 2002 descrivint el que passa i algú ho va aturar. Potser actualment algú del seu equip no està content o més aviat de l’equip contrari.
El cas és que descobrir el podrit que està la classe política demana, exigeix una resposta dràstica per part dels ciutadans. Com jo sóc català, visc a Catalunya i no vull que el meu país desaparegui entre els lladres d’aquí i els centralistes, he optat per la “tabula rasa”. Les formacions actuals estan caduques, amb sistemes “clientelistes, nepotistes, amiguistes”, que s’afavoreixen internament, es perpetuen i fan mal a la societat.
A quin polític l’importa que el pes industrial dins el PIB hagi baixat del 27% al 17%? O que Catalunya destrueixi més llocs de treball que l’estat espanyol? I creueu que fent voreres i rotondes ho arreglarem?. Mentrestant, el Macro economistes fan previsions econòmiques basades en models molt imperfectes i que es contradiuen entre ells quan el sentit comú veu que estem avocats a un desastre.
Jo no vull aquesta m.. de país que m’estan construint. Senzillament no m’ho mereixo I tu? Cal superar l’engany dialèctic de “política de dretes i política d’esquerres” i substituir-lo per “convenient- no convenient per la societat actual i futura”, “racional o estúpid”, “ètic o immoral”, “ben fet, mal fet”. I com pot ser som minoria, fem lobby català a Brussel·les, a la web, a Europa, al mon. Cal superar el complex espanyoliste de que els catalans som o deixem de ser. No han de ser el nostre mirall.
Amb aquestes premisses veurem que cap formació política actual pot resoldre el problema. Foc nou i catalanista si ets/et sents català o al menys vius a Catalunya. El Sr Millet pot ser la gota que fa vessar el got. Si és així, serà el primer robatori que aporta alguna cosa a la societat. En tots els altres casos no ha passat res de bo. No deixem escapar l’oportunitat.
Un català emprenyat i decebut.
1 comentari:
El problema és que mentre a base de bufatades Pepsi i Coca-Cola van veure que s'acabaven perjudicant els dos reduint el mercat. Als polítics els hi és igual que es redueixin els votants totals, mentre tinguin més vots que els altres. El número d'ascons i quota de finançament hauria de ser proporcional a la participació. Potser llavors ens podriem abstenir i tindriem alguna força.
De totes maneres l’amiguisme, les influències i els “manguis” sempre hi han sigut, jo crec que és una sort que ara es pugui acabar sabent les coses. Confiem en anar reduint-los a la misèria.
Publica un comentari a l'entrada