LA CAIXA BUIDA: UN MODEL D’ACTIVITAT EMPRESARIAL.
Dimarts
A les 8: 30 del matí sona el telèfon. La Maria corre amb el cafè, ensopega amb la catifa i part del cafè li cau sobre la taula mullant l’informe sobre les trucades que el seu cap li ha demanat.
“Merda, l’hauré de tornar a imprimir. Amb la cua que hi ha a les impressores¡¡¡. Mentre recull el líquid sona el telèfon.
“Tot a l’hora..agg¡¡¡”. La Maria de KK S.A., com el puc ajudar?” respon mecànicament. Uns mesos després de fer el curs d’atenció telefònica encara li sonava molt estranya aquesta fórmula tan poc natural.
La Maria recull la comanda .El client no fa servir internet , ni tant sols les envia per fax, és dels antics i cal prendre nota en suport paper. La Maria escriu un email al departament de vendes..
Divendres
Sona el telèfon. El client del dimarts. La Maria l’atén. Un cop més la fórmula “com el puc ajudar?”. Maria s’ha d’apartar l’auricular. Gairebé l’esquitxa la veu del Sr Matias .
“Els hi vaig enviar la comanda urgent i m’han portat.. ¡una caixa buida¡¡
-Una caixa buida?” Com pot ser?. La Maria ha d’amagar el somriure i pren nota de la queixa l’envia al departament de Qualitat.
Quan penja truca es posa a riure. S’imagina la cara del client en veient el contingut de la caixa : aire.
Aquest petit incident va tenir moltes conseqüències. Es va fer un enviament urgent de la mercaderia per intentar arreglar el problema . Cost 300 euros, naturalment a càrrec de KK S.A..
El client va presentar una queixa i va amenaçar amb una demanda judicial per danys i perjudicis , ja que va perdre a un client com a conseqüència de la caixa buida. El procés es va allargar durant 6 mesos i es va resoldre extrajudicialment . El client havia fallat al seu client i KK S.A. va haver d’indemnitzar –lo amb 50000 euros . El més curiós és que, encara que va deixar de comprar productes a KK S.A. durant 6 mesos i aquesta empresa va perdre 16000 euros de venda , va tornar a comprar quan un altre proveïdor li va enviar un altre caixa ..plena d’aire . Aparentment hi havia una pandèmia de caixes buides.
El Departament de Qualitat de KK S.A. va fer una auditoria amb l’ajut d’una consultoria externa . Cost 5000 euros. Varen aprofitar per auditar el sistema de Qualitat. Es van crear nous procediments interns per assegurar que no s’enviaven més caixes buides. Es va redissenyar el sistema d’etiquetatge i es va establir una inspecció addicional abans de que el producte sortís.
La reclamació va generar una incidència i una acció correctora- preventiva. Els del Departament de Qualitat estaven molt enfeinats. També es va fer una acció formativa per sensibilitzar a tot l’equip sobre el tema de les caixes buides.
Internament es varen fer 5 reunions entre fàbrica, magatzem, vendes i la Direcció General. Pel que sembla, no era el primer cop que s’enviava una caixa buida a l’empresa. El Cap de Magatzem va ser sancionat, el noi que feia els embalatges va perdre el treball ja no li varen renovar el contracte temporal. Es volia anar a viure amb la seva novia i en pendent la feina ho varen posposar. El noi va trobar feina lluny de casa i va conèixer un altre noia trencant amb la primera que va tenir una depressió .
El Cap de Magatzem i el Director de Vendes van deixar de parlar-se, especialment després de les desqualificacions i insults intercanviats, del tipus “ els logístics no sabeu ni fer paquets”, “ vosaltres, els venedors sou uns xerraires amb el cul gras de seure tot el dia. Només sabeu donar preus. Jo us fotia a tots al carrer”.
El problema no es va solucionar. L’empresa va a tornar a enviar caixes buides. Ningú entenia res. El problema és que moltes empreses varen començar a enviar caixes buides també . Moltes empreses varen plegar augmentar l’atur. Als magatzems s’apilaven milers de caixes buides ben etiquetades. El problema va tenir repercussions nacionals. El Govern va intervenir i es fa elaborar fer una modificació al nou Pla de Comptabilitat l , incloent “l’stock de caixes buides” com una partida del balanç. Hisenda va crear un exercit d’inspectors de caixes buides. Qualsevol inconsistència entre el número de caixes buides declarades i l’ observat durant les inspeccions va ser motiu de greus sancions.
Les empreses no varen poder fer front a les demandes per enviar caixes buides i no satisfer als seus clients. Moltes tancaren . Finalment es va trobar una aplicació pels milions de caixes : amb una petita adaptació es van transformar en dormitoris i el problema de l’habitatge pel jovent es va acabar. El preu de les caixes es disparà. Una caixa ben etiquetada i homologada ,amb els permisos dels ajuntaments valgué 5000 euros. Els Municipis varen trobar una nova font d’ingressos , els impostos municipals sobre les HABICAIXES. Els mitjans de comunicació feien publicitat destacant la conveniència i efectes positius de viure dins una caixa.
El Govern i l’oposició s’atribuïren la paternitat de la creació i desenvolupament del nou model de l’ Economia. Les Escoles de Negocis desenvoluparen Postgraus i Masters en Gestió de Caixes buides i Habicaixes, el nou florint negoci.
Em vaig despertar, suant. Era un malson i Dissabte. Va sonar el timbre de la porta. Missatgers. -Signi aquí, si li plau- en va dir l’astronauta en moto. Em va donar un paquet voluminós. No volia creure el que sospitava. Vaig posar la caixa damunt la taula del menjador i finalment la vaig obrir. Era una caixa ..buida.
