OBAMA BLUFF

Per a tots aquells que pensaven que Obama canviaria alguna cosa, els hi recomano la lectura de 2 articles apareguts a La Vanguardia i un a The Independent.

Aquest tercer article ha estat escrit per en Robert Fisk, corresponsal a la Guerra d’Irak, que fustigava sense pietat els enganys de l’Administració Bush sobre les suposades armes de destrucció massiva ( que de fet ja havien aniquilat als kurds) amb l’objectiu secret de controlar el petroli i els accessos geogràfics a les fonts d’energia.

L’ article aparegut a la Vanguardia el dia 3 de Novembre escrit per en Plàcid Garcia Planas, ens comenta que el germà del nou President Karzai, elegit de forma fraudulenta amb 3 milions de vots falsos, és molt sospitós de tenir negocis de conreu i tràfec d’opi....... Aquest és l’individu que posen els USA al front de l’Afganistan.

Mentrestant, el nou Premi Nobel de la Pau, haurà de decidir si envia més tropes per lluitar contra els talibans la qual cosa segur que potenciarà el consum d’opi ...

El tercer article va aparèixer el dia 2 d’aquest mes. Escrit per en Naomi Klein en el diari The Guardian, ens explica com els USA estan augmentant les emissions de CO2 i volen crear un protocol alternatiu a Kyoto, més convenient pels seus fins, amb els aliats europeus.

A la Conferencia de les Nacions Unides sobre Racisme del passat mes d’Abril no es va fer cap esment sobre Israel i els Palestins. Els USA ho varen boicotejar dient que no aportava res nou i tot seguit ho varen fer els seus aliats europeus.

El jutge Richard Goldstone va fer un informe presentat al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides criticant l’atac d’ Israel a Gaza, concloent que varen haver crims de guerra per part d’Israel i de Hamas . L’Administració Obama va desprestigiat el document dient que era “defectuós”.

I que podem dir sobre l’Afganistan amb el corrupte Kazai?.

Realment el Sr Obama ha canviat les maneres incultes i potser “limitades” del Sr Bush II però res més. Algú pensava que hi hauria res de nou?

No ens enganyem. El problema de fons és un altre. En aquest moment el poder mundial està compartit entre la Xina i els USA, el famós G-2. La Xina té el deute “perpetu” americà i no vol que el dòlar sigui dèbil i es nega a re avaluar la seva moneda per continuar sent un pais competitiu. Els USA volen un dòlar dèbil i una moneda xina (el yuan) forta per a limitar les exportacions xineses.. Els USA volen controlar les fonts d'energia. Tots dos blocs juguen al Monopoli. Els demés som comparses i actors secundaris, mitjans per aquesta lluita ,o elements de l’escenari : el CO2, els Palestins, Europa.. Nou camp de batalla: l’Àfrica on els xinesos estan invertint.

Us deixo l’article d’en Fisk.

Robert Fisk: America is performing its familiar role of propping up a dictator

As in Vietnam, Karzai is going to rule over an equally tiny island of corruption

Could there be a more accurate description of the Obama-Brown message of congratulations to the fraudulently elected Hamid Karzai of Afghanistan? First the Palestinians held fair elections in 2006, voted for Hamas and were brutally punished for it – they still are – and then the Iranians held fraudulent elections in June which put back the weird Mahmoud Ahmadinejad whom everyone outside Iran (and a lot inside) regard as a dictator. But now we have the venal, corrupt, sectarian Karzai in power after a poll far more ambitiously rigged than the Iranian version, and – yup, we love him dearly and accept his totally fraudulent election.

And now we are still trying to persuade his opponent to join a national unity government, an administration led by the man whose vote-stuffing was the very reason that same leader of the opposition – the good pseudo-Pashtun Abdullah Abdullah – refused to run in a second round of elections. And Karzai got his fawning congrats from the Obama-Brown twins. So that's OK then. Wagons Ho. For Westmoreland, read McChrystal. Send in the brave 40,000 to join the rest of the US cavalry as it fights its way west – or rather south-west – to the Khe Sanh of Afghanistan in Year Eight of the War on Terror.

LA BOLA MÀGICA X

ECONOMIA COTXES: PER QUÈ SUBVENCIONAR INDÚSTRIES DEFICITÀRIES?.

La Vanguardia portava un interessant article escrit per Mar Díaz Varela on surten dades sobre el sector de l’automoció. Les més importants eren:

A ) El cost logístic (emmagatzematge i transport dels vehicles) representa el 15% del cost del vehicle i el 10% és ma d’obra. En conseqüència els fabricants tenen tendència a produir a prop dels mercats de consum.

b) Que Espanya produeix 1,15 milions de cotxes dels quals s’exporta el 85%. Clarament els fabricants estan interessats en traslladar la producció a altres llocs propers als compradors.

Per què no ho fan? Per dues raons, la primera és l’excel·llent productivitat espanyola en aquest sector, la segona els ajuts estatals.

Té sentit subvencionar indústries deficitàries? .Hem de tenir en compte que l’automoció representa el 3,5% del PIB espanyol , el 25% de les exportacions de l’Estat, ocupa 70000 llocs de treball i que el volum de la indústria de components dona treball a 280000 treballadors i 1000 empreses.

L’efecte que tindria la desaparició d’aquest sector a curt mig termini fora devastador. S’ha d’entendre doncs que si té sentit aquest suport a mig termini i així ho entén el Ministeri d’Indústria i algunes autonomies.

Per contra, alguns economistes ultralliberals, partidaris de l’economia de mercat sense intervenció estatal palpable, podrien estar en desacord amb aquest suport però el sentit comú ha d’imperar.

Una altre qüestió és el llarg termini. S’ha d’aprofitar els propers anys per crear i potenciar sectors nous de l’activitat empresarial. Mols estudis i el mateix sentit comú assenyalen la salut , el temps lliure, el medi ambient i l’energia com els grans àmbits i la font d’oportunitats econòmiques.

Exemples poden ser, dins la l’àmbit de la salut la prevenció , l’esport (construcció i explotació d’instal·lacions municipals) i la fisioteràpia . Com a exemples de sectors d’activitat econòmica amb component empresarial amb valor afegit, tecnologia, amb creació de molts llocs de treball, podem esmentar la tercera edat ( cuidats, activitats), la cultura (les expressions habituals de l’art , la informàtica educativa, la formació personalitzada i contínua, la formació reglada), la IT ( incloent els sistemes experts), la biomedecina, la biotecnologia, els nous fàrmacs i les noves molècules,i els nous materials, la teràpia gènica , la bioquímica (reactius, teràpies), la immunologia, l’automàtica (comoditat,productivitat,) el medi ambient (el reciclatge i les noves energies), els mitjans de transport col·lectius (trens ràpids de rodalies), els automòbils elèctrics, híbrids, etc

Ens queden pocs anys per a poder reconvertir el país a un altre model. Espanya ( Catalunya de retruc) por ser una rèmora per a Europa. El BCE té por de com afectarà la futura pujada de tipus d’interès (1-2 anys?) a l’economia espanyola, de com el nostre govern no serà capaç de reduir l’endeutament i el dèficit ( gastar més del que ingressa). Ens podríem veure dins un escenari fora de l’euro, amb molt d’atur.

La única sortida en aquest escenari catastròfic però no eliminable fora l’emigració massiva de gent, dels més pobres i dels més preparats, per raons oposades...

El primer pas és eliminar la colla d’incompetents, lladres, cínics, ego maníacs, que ens manen i depurar responsabilitats ( presó i incautament dels bens) dels delinqüents del passat.

PER QUÈ S’EQUIVOQUEN TANT ELS ECONOMISTES?

PER QUÈ S’EQUIVOQUEN TANT ELS ECONOMISTES?

És sorprenent observar la contradicció que presenten les diferents prediccions macroeconòmiques. Quines són les raons?

Quan la tendència està clara, per exemple, en un cicle alcista de l’ Economia, els models es limiten a fer una extrapolació del que passarà i habitualment ho encerten. Es gairebé tan simple com dir: si fa 2 anys vàrem créixer el 3% i l’any passat el 3,5%, és molt probable que aquest any ho fem a un 4%. Els models fan restriccions, hipòtesis que en temps “normals” són acurades.

El problema apareix quan hi ha molts factors variables, molts impredictibles , especialment dins una economia global en que tot és a l’hora causa i efecte. En aquests casos, el coneixement profund de la realitat social i econòmica del país , l’experiència prèvia i l’objectivitat són claus.

Quan els economistes, amb les seves grans limitacions en entorns complexes (o sigui, el mon real) estan al servei dels polítics ( d’aquells que molts casos roben, enganyen, menteixen, amaguen, corrompen) les prediccions seran demagògia pura. No ens ho mereixem. O pot ser si per no reaccionar.