LA NOSTRA VIDA ESTÀ PLENA DE PAPALLONES
A començament d’any tothom fa propòsits de canvi i penso que és molt positiu. De tota manera la realitat ens recorda el paper de l’atzar a la nostra modesta existència. Milers de petits fets que canvien la nostra vida,alguns de forma intrascendent i altres de forma dramàtica: la trucada telefònica que ens entreté i ens fa perdre el taxi , arribant tard a l’aeroport i perdent un avió que té un accident. Aquest fet es coneix com l’efecte papallona i és prou conegut.
L’efecte papallona té un altre significat: la suma de petits fets minúsculs que sumats fan un munt. Alguns deguts a l’atzar i altres estudiats a fons. Hi ha molts exemples patents a la nostra vida, minúsculs, però que agregats són rellevants. Us poso uns quants: quan he presentat la declaració anual d’IVA telemàticament , l’Agència Tributària no l’ha acceptada. Després de revisar les dades mil cops i parlar amb 3 experts, la raó era que el nom donat al fitxer tenia espais en blanc i el sistema no ho accepta. Això no passava amb la declaració de l’any 2008.
Conseqüències: 10 minuts al telèfon 901 i no precisament a preu de tarifa plana ( la connexió amb Skype que comenta Hisenda no està activada).
Aquesta deficiència addicional generada per Hisenda de forma involuntària pot multiplicar els ingressos de Telefònica enormement, si multipliquem pel número d’usuaris que la poden patir si deixen espais en blanc en la nom del fitxer que Hisenda recull.
De sobte, me ‘n recordat de la quantitat de papallones que ens envolten a tots. Ni ha tantes que ningú no les veu.. Voleu exemples?: els peatges a les autopistes catalanes amb la recaptació milionària, els cèntims carregats als comptes corrents per gestions gairebé inexistents, el pes del cartró i els embalatges a les botigues d’aliments pagats a preu de menjar, el sobrepreu del kilo de fruita per l’intermediari en lloc del pagès, els imports fixos del rebut de l’aigua, el gas i l’electricitat, les barres de pa de ½ kg que pesen 400 gr, les zones verdes i blaves de parking (sense transport públic alternatiu en molts casos).
Aquest tipus de papallones són autèntics depredadors, paràsits, enemics de la gent però acceptats per tothom. Ens hem acostumat a ser hostes i ja no protestem. La nostra sensibilitat a les papallones ha disminuït enormement. Alavedres, Prenafetes, Muñoces ( el de Santa Coloma i l’andalús) i Millets belluguen les seves ales i produeixen tempestes i huracans però ja no notem l’aire. Uns quants calerons a compte del que robaren i al carrer. Ningú no en parla d’ells.
Dins aquest context, no ens ha d’estranyar les papallones dialèctiques, els polítics que diuen que no convocaran eleccions si el Tribunal constitucional ens retalla l’Estatut, que els són molts seriosos i faran la seva feina. Aquestes papallones semblen més aviat rates pinyades però tampoc els veiem.
Estem insensibilitzats, adormits, anestesiats, plens de torrons i alcohol. I les papallones, les rates pinyades i la resta rient i multiplicant-se.
