¿Per què falla el sistema educatiu espanyol?
He
llegit un article d’en Xavier Sala i Martin sobre ensenyament desqualificant el
contingut de la proposta Wert de la Llei d’Educació. Sense conèixer els detalls
de la mateixa, tant sols l’ intent d’assassinat del català queda clar que és una
llei ideològica de to feixista i no una llei educativa. Veient les decisions
polítiques d’aquest govern no em sorprèn, és absolutament coherent. Es tracte
de mal formar estudiants, futur aturats professionals, carn de canó en molts
sentits, inclús el literal. Les classes econòmicament poderoses ja portaran als
seus fills a escoles on la pedagogia, els recursos i les relacions socials, escala prèvia del
nepotisme, resolguin el tema de l’aprenentatge.
Els “drop outs” (fracassats escolars) consumiran el que puguin.
M’agradaria afegir algunes reflexions, però
sobre l’educació:
a)
Si hi ha un 56% d’aturats no és
perquè el sistema educatiu falli. Malgrat les seves mancances, els alumnes
catalans i espanyols o al menys una part significativa, són bons, qualificats,
exportables i exportats, encara que no sigui per un “esperit aventurer” com va
dir una altre persona d’aquest desgovern espanyol.
b)
Si hi ha un 56% d’aturats joves és
perquè el sistema empresarial espanyol no pot absorbir als llicenciats i
enginyers que fabrica, en part degut al negoci del totxo i a la naturalesa
especulativa i financera de la classe feudal dominant i de l’economia espanyola
en general i en menor extensió la catalana, a la deslocalització i globalització
de la que ens vàrem beneficiar entre els anys 50 i 80 i de la que ara som
víctimes. No els hi cal tanta gent qualificada, només la que pertany als seus
cercles d’escoles cares o “assimilats”. A més a més, els 3000 euros nets que
guanyava un enguixador eren suficient
atractiu per deixar l’educació, prou avorrida.
c)
Quant a les modalitats formatives,
repetir els apunts del professor és una mala pràctica però en la meva
experiència, anar saltant de link en link, ha produït una generació d’alumnes
acostumats al copy paste. Crec que un problema és el tipus de modalitats
formatives aplicat, que és molt
restringit i un altre és la temàtica i com s’aborda. Particularment en assignatures que podríem dir “de lletres”
( en el meu àmbit, el management, la qualitat, el marketing, les vendes, els recursos humans,
etc), els meus alumnes dramatitzen les
situacions i fan vídeos, realitzen brainstormings pels projectes d’empresa i final de MBA ( i
aquí si que els links són fonamentals), mapes mentals, esquemes causa efecte,
algoritmes,etc. Els apunts són un element més que s’ha de treballar (jo els
dono per llegits abans de cada classe). Però crec que hi ha un element que s’ha
oblidat: l’esforç i la reflexió individual i sense tecnologia.
d)
La impaciència, la pressa, ha fet
que molts alumnes saltin de pàgina en
pàgina web però no assimilin. No els hi agraden els temes que no tenen una
resposta immediata. Els seu cap està ple de multitud d’imatges però en general, poca
associació d’idees i poca assimilació. La prova és que se’n obliden de gairebé
tot i ràpid i no parlo de memoritzar. I he vist que falta criteri i seny.
Aquesta hauria de ser la funció docent, la de facilitador. Aquest és el gran
fallo dels docents: no ensenyem a pensar. Consultar què diu un altre suposat
expert a internet no és estar informat, és tenir dades però si no hi ha
criteri....
e)
Les famílies i l’entorn tampoc
ajuden molt. Els joves prefereixen el twitter, el facebook, el whatsApp a
estudiar el cicle de Krebbs i això ni s’apren
saltant de link en link. Els pares ja fan el que poden, abans consumint
desaforadament i ara intentant trobar semi feines. No entenen la meitat del que
han d’aprendre els seus fills i no tenene l’estat d’ànim per ajudar-los.
f)
La modalitat formativa s’ha d’adaptar
al contingut. Si vols dissenyar una columna de destil·lació, resoldre una
equació diferencial cal paper, llapis i calculadora, no Internet.
g)
Si volem millor educació hem de
canviar moltes coses: la docència, la decència, l’actitud dels estudiants, el
model productiu , la banca, els polítics començant pel Sr Wert.
