PER QUÈ FALLA EL SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL SR WERT?

¿Per què falla el sistema educatiu espanyol?

                He llegit un article d’en Xavier Sala i Martin sobre ensenyament desqualificant el contingut de la proposta Wert de la Llei d’Educació. Sense conèixer els detalls de la mateixa, tant sols l’ intent d’assassinat del català queda clar que és una llei ideològica de to feixista i no una llei educativa. Veient les decisions polítiques d’aquest govern no em sorprèn, és absolutament coherent. Es tracte de mal formar estudiants, futur aturats professionals, carn de canó en molts sentits, inclús el literal. Les classes econòmicament poderoses ja portaran als seus fills a escoles on la pedagogia, els recursos i  les relacions socials, escala prèvia del nepotisme,  resolguin el tema de l’aprenentatge. Els “drop outs” (fracassats escolars) consumiran el que puguin.

M’agradaria afegir algunes reflexions, però sobre l’educació:

a)      Si hi ha un 56% d’aturats no és perquè el sistema educatiu falli. Malgrat les seves mancances, els alumnes catalans i espanyols o al menys una part significativa, són bons, qualificats, exportables i exportats, encara que no sigui per un “esperit aventurer” com va dir una altre persona d’aquest desgovern espanyol.

b)      Si hi ha un 56% d’aturats joves és perquè el sistema empresarial espanyol no pot absorbir als llicenciats i enginyers que fabrica, en part degut al negoci del totxo i a la naturalesa especulativa i financera de la classe feudal dominant i de l’economia espanyola en general i en menor extensió la catalana, a la deslocalització i globalització de la que ens vàrem beneficiar entre els anys 50 i 80 i de la que ara som víctimes. No els hi cal tanta gent qualificada, només la que pertany als seus cercles d’escoles cares o “assimilats”. A més a més, els 3000 euros nets que guanyava un enguixador  eren suficient atractiu per deixar l’educació, prou avorrida.

c)       Quant a les modalitats formatives, repetir els apunts del professor és una mala pràctica però en la meva experiència, anar saltant de link en link, ha produït una generació d’alumnes acostumats al copy paste. Crec que un problema és el tipus de modalitats formatives aplicat, que  és molt restringit i un altre és la temàtica i com s’aborda. Particularment  en assignatures que podríem dir “de lletres” ( en el meu àmbit, el management, la qualitat, el  marketing, les vendes, els recursos humans, etc), els meus alumnes dramatitzen  les situacions i fan vídeos, realitzen brainstormings  pels projectes d’empresa i final de MBA ( i aquí si que els links són fonamentals), mapes mentals, esquemes causa efecte, algoritmes,etc. Els apunts són un element més que s’ha de treballar (jo els dono per llegits abans de cada classe). Però crec que hi ha un element que s’ha oblidat: l’esforç i la reflexió individual i sense tecnologia.

d)      La impaciència, la pressa, ha fet que  molts alumnes saltin de pàgina en pàgina web però no assimilin. No els hi agraden els temes que no tenen una resposta immediata. Els seu cap està ple de  multitud d’imatges però en general, poca associació d’idees i poca assimilació. La prova és que se’n obliden de gairebé tot i ràpid i no parlo de memoritzar. I he vist que falta criteri i seny. Aquesta hauria de ser la funció docent, la de facilitador. Aquest és el gran fallo dels docents: no ensenyem a pensar. Consultar què diu un altre suposat expert a internet no és estar informat, és tenir dades però si no hi ha criteri....

e)      Les famílies i l’entorn tampoc ajuden molt. Els joves prefereixen el twitter, el facebook, el whatsApp a estudiar el cicle de Krebbs  i això ni s’apren saltant de link en link.   Els pares ja fan el que poden, abans consumint desaforadament i ara intentant trobar semi feines. No entenen la meitat del que han d’aprendre els seus fills i no tenene l’estat d’ànim per ajudar-los.

f)       La modalitat formativa s’ha d’adaptar al contingut. Si vols dissenyar una columna de destil·lació, resoldre una equació diferencial cal paper, llapis i calculadora, no Internet.

g)      Si volem millor educació hem de canviar moltes coses: la docència, la decència, l’actitud dels estudiants, el model productiu , la banca, els polítics començant pel Sr Wert.