BONES I MALES NOTÍCIES

Excel·lent notícia sobre l’oferta d’un grup d’emprenedors incloent Catalana d ‘Iniciatives i la mateixa Generalitat per comprar i gestionar Spanair. Aquesta és una decisió estratègica que pot permetre a l’aeroport del Prat actuar com un hub i a Catalunya començar a ser gestionada com un país sense estat. Si hem d’esperar el suport del Govern Central anem arreglats.


Racional el rescat del sector de l’automòbil als EUA amb la condició, entre altres, de reduir els costos salarials ( actualment d’unos 75$/hr) fins als 45 $/hr que paga la competència asiàtica. Es tracte de fer viable el sector, la qual cosa demana sacrificis per part de tothom i no de subsidiar un sector deficitari i poc competitiu.

Mala notícia la manca de compliment del finançament d'enguany, de natural insuficient i injust, per part del Govern Central espanyol. Es deuen 1250 milions d ‘ €. La poca credibilitat del Govern del Sr Zapatero disminueix més encara si no paguen les quantitat compromeses.

Jordi Delcor

LA LIMITACIÓ DE VELOCITAT EN FUNCIÓ DEL TRÀNSIT: UNA BONA MIDA

LA LIMITACIÓ DE LA VELOCITAT EN FUNCIÓ DEL TRÀNSIT : UNA BONA MIDA

Encara que no agradi, la regulació de la velocitat en funció del trànsit és una mida correcta per vàries raons:

En primer lloc, s’eviten aturades i arrancades, disminuint molt el consum, la generació de C02 i de partícules contaminants. A les arrancades el rendiment del motor és molt inferior i la combustió és imperfecta generant-se altres gasos més tòxics (productes orgànics) i partícules sòlides.

En segon lloc , desapareix l’efecte acordió: si calculem una cua de 4 km, amb 600 cotxes aturats, i cada cotxe triga 1 segon en arrancar, el darrer vehicle estarà aturat 10 minuts.. Avançarà uns quants metres i s’aturarà un altre cop…

Naturalment, el sistema ha d’estar ben regulat: la detecció de trànsit ha de fer disminuir la velocitat uns quilòmetres enrera.

No esperem miracles, però: si ha masses vehicles, les carreteres es col·lapsaran. La solució: més carreteres (poc ecològic) o més trens / transport públic (però els polítics no estan per la feina).

Dr. Jordi Delcor

EL CAPITALISME ACABA SENT PIRAMIDAL .

EL CAPITALISME ACABA SENT PIRAMIDAL .

PER QUÈ ESTAN APAREIXENT TOTS AQUESTS ESCÀNDOLS FINANCERS?

Sempre ha estat així. El sistema capitalista és circular per definició. Unes persones físiques o jurídiques dipositen els diners en entitats suposadament honestes que li donen els diners a altres persones suposadament honestes i solvents que fan activitats suposadament honestes que generen més diners que tornen a dipositar a les mateixes entitats que repeteixen el cicle..

Per definició piramidal vol dir que els compradors del producte fan els guanys per la venda del producte a altres persones. Sembla que això és un invent espanyol. Un altre sentit de piramidal és el pagament d’interessos ( i devolució del capital) als clients més antics amb els dipòsits dels clients més nous. En aquest sentit, l’economia és piramidal.

El Sr Madoff portava 20 anys fent negocis i part dels dipòsits dels seus clients eren invertits en fons solvents i rendibles. Entitats tant expertes com el Banc de Santander varen creure en aquest Sr i la seva acreditada experiència. Quan els mercats borsaris es varen enfonsar és quan els dipòsits dels darrers clients varen servir per pagar als primers... Es varen sumar la insolvència dels fons amb la manca de liquiditat. Quan la gent va retirar el seus fons es va produir la crisi actual .

Què passaria si demà tothom, al mig d’una crisi de pànic, anés a les entitats financeres i retirés els seus dipòsits? Els bancs no podrien retornar els diners als seus clients. Potser cobrarien els primers en arribar a la finestra amb els diners dels més confiats o més lents.. El procés s’hauria tornat piramidal en el mateix sentit descrit en el cas Madoff. Per evitar-ho, tenim els préstecs dels Bancs Centrals.

Quan l’activitat econòmica s’atura, qui ha de tornar els diners no ho fa i qui els ha de rebre no els rep... El joc es torna piramidal en lloc de circular. Si a més a més li afegim una dosi de cara dura, de nepotisme, favoritisme, li donen els diners als “amiguetes”, als de la “secta”, als del “club” , independentment de la seva solvència i de la capacitat de les empreses que maneguen, estem sembrant la llavor de la piràmide en el sentit descrit. Els Bancs Centrals han de socórrer les entitats financeres. En sortiran més escàndols.

Un darrer apunt: després de tot això, com voleu diners pel finançament a Catalunya? Hi són dins el joc piramidal i a comptes ben amagats (mancava aquest darrer element).

El que passa és que està tant assumit aquest joc que ningú es sorprèn.

Dr Jordi Delcor

DOS SOLUCIONES OPUESTAS : GORDON BROWN ZAPATERO

DOS SOLUCIONS OPUESTAS

Mientras que el Primer ministro inglés, Gordon Brown ha decidido reducir EL IVA para activar la economía, Zapatero ha decidido lanzar el programa de inversión pública más ambicioso de la historia.

Veamos la lógica de cada actuación.

Supongamos que una persona dispone de 600 euros para gastar. De esa cantidad, 100 euros serán IVA. Si éste se reduce del 16% al, pongamos 10%, le quedarán 50 € para gastar. No es mucho pero probablemente irá al cine, a restaurantes, se comprará un libro, etc. en resumidas cuentas, consumirá. No se destruirán puestos de trabajo. La actividad se mantendrá y poco a poco se recuperará la confianza. El Gobierno recaudará inicialmente menos IVA pero al recuperarse la actividad y el número de compraventas y transacciones, se acabará recaudando más IVA.

La lógica de la inversión pública es, creemos actividad y así no habrá más paro. Pero ¿de dónde sale el dinero para hacerlo? Pues de la emisión de Deuda Pública que unos privilegiados ahorradores comprarán. Puede tener sentido si la obra pública genera infraestructuras útiles pero entonces las preguntas son ¿por qué no se han realizado hasta ahora, cuando los tiempos eran buenos? ¿De qué tipo de obra pública hablamos? ¿mejora de los trenes de cercanías en Catalunya? Eso está bien, es ecológico y crea conciencia social aunque dudo que esa sea la intención del gobierno, ya que si lo fuera lo habrían hecho ya. ¿Hacer aceras, rotondas y pagar a una pléyade de funcionarios postizos y en mucho casos excesivos? Me rebelo.

El Sr Gordon Brown podría venir a dar algunas clases de economía práctica aunque tenemos al Dr Xavier Sala i Martín más a mano que aboga por lo mismo.

Dr Jordi Delcor

COLDPLAY SATRIANI

COLDPLAY SATRIANI

Poseu “ Coldplay Satriani” a la finestra del meu blog (youtube) i veureu què vol dir plagiar...

http://www.youtube.com/watch?v=7xNQZHuAQJ8


Jordi Delcor

L'ART EFÍMER : BARÇA MADRID

L’ART EFÌMER : BARÇA MADRID.

Vaig veure el partit Barça- Madrid. Em va encantar. El Madrid, lluitant “como un toro”, amagat, darrera, esperant donar el cop fatal contraatacant, repartint llenya des del principi, especialment contra en Messi. Semblava un equip italià.

El Barça, persistent, confiant fins al final en que podia guanyar. L’errada de Eto’o, el segon penalti no assenyalat, els comentaris irritants d’en Valdano “ ya se ha acabado el cupo de penalties”, “el jugador tiene un latifundio para correr”,

I al final, en Puyol puja a l’àrea. De forma premonitòria el realitzador va fer enfocar la seva imatge quan anava a l’àrea. Salta, remata i Eto’o li clava l’estocada al Madrid.

Molt maca la celebració del gol d’en Montes, el comentarista de la 6. No sé si és del Barça però va cridar tant com jo.

Sis minuts després, una passada d’ Hleb, precisa a l’espai, correguda d’Henri, assistència en Messi , barret i ostia del defensa contra el pal. Un símbol del partit.

El Madrid derrotat amb les seves armes, la lluita, i la diferència de classe i al minut 84 ,que és quan fa més mal, quan creus que ja tens l’empat. I els dos gols marcats per l’ Eto’o , el jugador més antimadridista del món, i el Messi, que va rebre de valent. I l’Iker Casillas, “fuera de sus casillas”, emprenyat, nerviós, cridaner.

Només vaig trobar faltar a l’Iniesta que probablement hauria obert la llauna abans amb una assistència magistral.

Al final, el brau del Reial Madrid, la seva casta, Raúl , l’emblema de la casa, varen quedar com el brau de l’anunci d ‘en George Clooney: despilotats.

M’encanta. Tinc el partir gravat. Vaig pensar que el Barça guanyaria i que no volia perdre aquesta mostra d’art efímer. Gràcies Cruyff per crear escola i una filosofia del futbol modern. Gràcies Guardiola, el seu acòlit per l’esperit, les ganes i el sentiment de que el Barça ,es més que un club. Això no és efímer.

Uns minuts d’art entre robatoris i estafes.

XIRINGUITOS FINANCERS MADE I U.S.S. I UMA THURMAN

XIRINGUITOS FINANCERS MADE IN U.S.A I UMA THURMAN .


És increïble. Ara l’escàndol piramidal del NASDAQ: MADOFF ¡ 38000 milions de $, el segon més important després d’ ENROM.

Com pot ser que 3 persones gestionessin un fons de 50000 milions de $ i que això fos permès per les autoritats ?

Com pot ser que l’auditor fos una estranya i fosca empresa d’auditoria?

Com pot ser que les autoritats reguladores americanes siguin tan imbècils? (imbècil és una categoria psicològica perfectament definida). O és que són simplement immorals?

Com pot ser que el Banc de Santander hi hagi gestionat 2300 milions d’euros d’aquest fons? I ara no té cap responsabilitat¡¡

Quins gestors de fons tenen aquestes entitats que aconsellen comprar a Lehman Brothers, Fons del NASDAQ? A quines escoles de negocis i universitats han estudiat?
No els hi ha explicat


Què es pot fer?

ALTERNATIVES :

Obligar a una estructura mínima de personal gestor en funció del capital gestionat i del número de clients.

Inspeccions periòdiques per les autoritats reguladores.

Avals personals de la Gestora dels Fons. Com les Gestores, per llei, són societats independents dels bancs o altres entitats financers, aquests haurien de ser els responsables subsidiaris, presentant avals davant l’autoritat financera estatal ( CNMV? Banc Central?) cobrint una part significativa del fons.

Penes de presó exemplars pels lladres i especialment dures fins que retornin la part dels diners que tenen amagada als paradisos fiscals.

El que m’agrada del tema és que molts dels clients del BSCH afectats són clients VIPS que segur i faran pagar la festa al Sr Botín. Ja no m’agrada tant el fet de que potser part dels préstecs del Govern Central (amb els nostres diners) li serviran per pagar la desfeta.

A la ciutat financera que ha construït el Sr Botín on viuen els que controlen la festa, s’haurà de sentir una mena d‘Uma Thurman i el seu sabre, tallant caps o altres coses.

Dr Jordi Delcor.

LA BOLA MÁGICA: EL MODELO GRIEGO.

LA BOLA MÁGICA IV : EL MODELO GRIEGO


Estamos asistiendo estos días a una agitación social sin precedentes en Grecia. Este país tiene algunos paralelismos con España, entre otros, un gran porcentaje de paro juvenil (23%) y estar a la cola, junto con España, en el porcentaje del PIB dedicado a la educación.

Se ha creado en este país la plataforma de 700 euristas, equivalente al que hasta hace poco había en España de 1000 euristas. Digo hasta hace poco porque hay mucha gente en este país (especialmente joven) que gana menos de 1000 euros.

Otro elemento importante es el nepotismo de los políticos griegos. Aquí, los casos históricos, sin contar las nuevas aportaciones, todavía resuenan y arrastran consecuencias. Recalificaciones, especulación, trazados ferroviarios “curiosos”, cargos de responsabilidad sin tener el perfil adecuado, son ejemplos del “amiguismo”, chapapoteo y sinvergüencería nacionales.

Es posible que la agitación social de Grecia llegue aquí. ¿Será en la primavera?

Mi bola mágica me dice que nos comeremos los turrones tranquilos y que a partir del día.. uhm… 11 de enero tendremos muchos ERES. En catalán suena mejor, EROS, aunque sea poco estimulante. Cosas del idioma.