ESPANYA ÉS UNA DES-GRÈCIA.
Avui parlava amb una persona d’una institució universitària que em comentava la gairebé nul·la activitat. Se sent arreu. No hi han diners. La gent s’ha gastat les reserves i malgrat les declaracions cíniques i optimistes de la Vicepresidenta Elena Salgado no és generen llocs de treball excepte els habituals temporals de l’estiu pel turisme.
I quan s’acabi l’estiu què passarà? Doncs eleccions anticipades ja que aquest govern (espanyol) no va enlloc. Això no arreglarà res a nivell econòmic perquè manquen mecanismes per generar riquesa real. Inclús els indignats s’ han anat de vacances i els indignes continuen gaudint de les seves.
La única sorpresa pot ser que ens afegim al tren de morositat- insolvència de Grècia. De moment es compleixen els compromisos de pagament del deute però, fins quan? Si no hi ha activitat econòmica no es recapten impostos....
No penseu que un canvi de govern és la solució. Els governs no generen riquesa (tampoc és la seva funció) si no que poden afavorir-la o dificultar-la (con l’actual) això és tot. Tenim els fruits del que plantàrem i canviar de conreu collita requereix temps. No es pot passar del model de Paco El Pozero (diners fàcils amb aroma d’ignorància) al de Google en 4 o 5 anys. Calen molts anys de fer bé les coses per fer un canvi, començant per les escoles i les famílies. El 34% de fracàs escolar a Catalunya no queda explicat per l’atractiu del sector de la construcció que afavoria l’abandonament per la recompensa immediata d’un sou desproporcionat. Es una simple mida de la incompetència del sistema educatiu i de la deteriorada escala de valors socials. Els alumnes no entenen les assignatures de ciències i fan lletres que són més fàcils però que no generen llocs de treball suficients i no tens feina si no ets molt bo. Realment la Universitat és una fàbrica eficient de pre-parats i sots- empleats. Fa 5 anys un mileurista era un penjat, ara un afortunat.
Aquest model degradat, incompetent, inculte, és el que vàrem escollir (a les urnes) i ara tenim les conseqüències. S’ha fet tot molt malament durant molts anys. I els pares de la situació actual , especialment l’Aznar, fan conferències en anglès inintel·ligible(ja no el contracten i no li cal) després d’implicar-nos a la sagnant guerra d’ Irak i de fer la Llei del sol, causa fonamental de la situació econòmica actual . O el padrí del fracàs escolar, el Felipe González, amb els seu equip de pedagogs que varen canviar el sistema educatiu.
I què passa quan no hi ha feina i no es poden atacar les causes? Hi ha diferents alternatives amb graus, des de la des-grècia absoluta amb insolvència definitiva (malgrat la injecció a fons perdut de la Unió europea) fins a l’emigració espanyola que serà un degoteig llarg i dolorós per equilibrar el número de persones que treballen i cotitzen amb el de les classes passives. Clarament, a Espanya i Catalunya aquesta relació està desproporcionada. Sobre gent, algú ho havia de dir. Els joves emigraran.
Fins ara, el bon clima i la solidaritat familiar suavitzen el problema social però, cal preveure més aldarulls a la tardor. Els indignats seran més. Alguns els critiquen que no ho fan des del sistema, que no són demòcrates, que envaeixen l’espai públic , que embruten però això és típic de les revolucions, que són desagradables, que són brutes, que es fan al marge del sistema que volen neutralitzar i que ho fa se sent al marge i marginat.
Me’n vaig a prendre el sol. Carpe diem.
