LES ELECCIONS ANTICIPADES A CATALUNYA I EL CHE GUEVARA.

LES ELECCIONS ANTICIPADES A CATALUNYA I EL CHE GUEVARA.

UN PUEBLO QUE NO SABE LEER NI ESCRIBIR ES UN PUEBLO FÁCIL DE ENGAÑAR.

Aquesta frase del Che Guevara té molta vigència encara que jo la modificaria una mica : un poble que no sap el que llegeix, que no entén el que llegeix o que no vol llegir és un poble fàcil d’enganyar.

El control del poder exigeix alguna de les tres condicions anteriors : no saber, no entendre, no voler. Primer, evitem la tentació: que no sàpiguen llegir. Això va ser suficient durant segles. Quan aprenguérem a llegir va caldre crear distraccions de forma que no agrades llegir i si llegíem, que les lectures foren allunyades del que realment pot amenaçar a qui té el poder. Maniobres de distracció.

Quan varen crear la premsa i la gent es va assabentar del que passava, es va haver de mentir sistemàticament, amagar fets, dir veritats a mitges, fer demagògia ..

Suposadament estem a una societat informada. Sabem llegir i entenem el que llegim. Com pot ser doncs que acceptem :

Les mentides d’en Zapatero “ACEPTARÉ L’ESTATUT QUE SALGA DE CATALUNYA”
El cinisme de Solbes dient que s’està respectant totalment l’Estatut quan de fet no s’ha complert ni dates ni esperit.
L’actuació d’en Saura no exigint la presència d’en Zapatero davant el Congrés.
L’actuació d’en Montilla que diu ser catalanista i accepta les imposicions del President del Govern Espanyol i fa un teatre molt preocupant.
Que en Castells baixi el cap i no dimiteixi.
Que els 25 diputats del PSC callin davant l’espoli.
Que ERC no trenqui el Govern català.

Ho fem perquè encara hi ha poc atur i la gent viu, perquè la Catalunya catalana s’ha acabat i no hi ha qui la defensi, perquè ja tenim la lliga i el Barça , perquè no estimem la nostra terra, perquè hem acceptat un President de Catalunya no català, perquè hem acceptat que els partits espanyols manin a Catalunya, perquè ERC no té ni la autoritat ni el nivell intel·lectual ni moral necessaris per exercir un lideratge (ho ha demostrat) ,perquè CiU està més cremada que els petards de Sant Joan .

Què cal fer ?

Votar partits catalans. Per dolents que siguin, són els únics que poden defensar Catalunya.
Parlar en català, especialment als emigrants.
Fer servir Internet per fer moure coses.
Crear, recuperar, adaptar un model català exportable, una manera de fer que es mostri en totes les activitats empresarials, organitzatives i socials.
Potenciar una escola on s’ensenyi a pensar i s’aportin valors socials : consum necessari , respecte, cultura d’oci.
Mirar més a altres llocs a banda de Espanya.
Tenir els nostres estalvis a entitats financeres catalanes.
Polítics ferms no violents. Pot ser cal que Ibarretxe ens dongui lliçons de Nacionalisme (especialment a l’ Honorable).
Cal que ens manifestem demanant eleccions anticipades i creant una crisi depuradora de persones.
Que els polítics actuals es jubilin.
Que a tothom dedicat a la política li arribi el missatge de RESPONSABILITAT (ACCOUNTABILITY) . Si no estan a l’alçada, no els volem.
Crear un sistema d’avaluació de la Qualitat de l’acció política (veure http://www.jordi-delcor/RESPONSABILIDADSOCIAL.htm)
Que els criteris per ser elegit com a representant del poble siguin la competència professional, la preparació, l’efectivitat, l’objectivitat per acceptar i posar en marxa la millor idea, vingui d’on vingui i l’ètica. M’agradaria acabar amb una altre frase del Che Guevara :

UN REVOLUCIONARIO VERDADERO ESTÁ LLENO DE GRANDES SENTIMIENTOS DE AMOR HACIA LA HUMANIDAD Y LAS PERSONES.

No crec que aquest sentiment estigui present dins l’actual Govern. Amb els seus defectes, l’últim (i únic) gran polític que va sentir això va ser en Jordi Pujol.

Si no fem res, la propera generació de catalans està condemnada i Catalunya diluïda dins l’espanya tradicional..

Si creieu que cal fer quelcom, circuleu això. PER UNES ELECCIONS ANTICPADES.

Dr Jordi Delcor

JA COMENÇEM : ENFRONTAMENT ENTRE ERC I ICV

JA COMENÇEM : ENFRONTAMENT ENTRE ERC I ICV

Comentari a la notícia del 25/08/2008 de La Vanguardia.

Magnífic, el Sr Carod – Rovira s’ha enfadat amb el Sr Saura perquè aquest, sembla que va donar un crèdit especial de 3 mesos al PSOE i va evitar la presència del Sr Zapatero davant el Congrés explicant perquè no havia complert terminis amb l’Estatut.

Tindran les entitats financeres la mateixa paciència i tolerància amb el seus morosos que el Sr Saura amb en Zapatero? Ho dubto.

Ah¡, la imatge d’unitat de l’esquerra és magnífica. Crec que Convergència ho hauria de tenir fàcil. Tot això em recorda les lligues que el Barça li ha regalat al Madrid,amb enfrontaments al vestidor i que semblava que el Madrid no volia guanyar veient el seu joc. Esperem que aquest any no sigui així, que guanyem per mèrits propis i que l’Estatut.. una mica, malgrat el Sr Saura i el seu equip. Ordre al vestidor.

Dr Jordi Delcor

¿CÓMO REORIENTAR MI VIDA? LA TRAVESÍA DEL DESIERTO

¿CÓMO REORIENTAR MI VIDA? LA TRAVESÍA DEL DESIERTO O ¿QUÉ QUIERO SER CUANDO SEA MAYOR?

Comentario a lo publicado en la Vanguardia en el suplemento dominical escrito por ana Mª Vidal, profesora de Comunicación verbal y Desarrollo de Competencias Personales.


No he podido resistirme a comentar el artículo. En mi libro EL DIRECTOR IMPROBABLE Ed Pentangle, trato en forma novelada de un personaje que sufre un percance que le obliga a plantearse lo que ha de ser su vida en el futuro.

Ana Mª plantea el problema del cambio deseo o necesidad. Cuando es deseo, suele aparecer como una inquietud, una voz interior que no se acalla, que cuestiona lo existente. Se empieza a cuestionar la diferencia entre el ser interior y el exterior. Esa distancia es inversa a la felicidad.

Cuando eso sucede se pueden hacer dos cosas: ignorarlo (que seguro conduce a la infelicidad, a las adicciones, a la “muerte” del ser interior) o seguirla, con el riesgo que esto comporta.

Estoy de acuerdo con el concepto de “la vida está llena de semillas transformadoras”. Nuestra existencia es un continuo de posibilidades que nosotros solemos ignorar pensando que el entorno nos controla totalmente.


De hecho, muchas cosas no son controlables : la quiebra de una empresa, una ruptura de pareja, la pérdida del trabajo... El primer sentimiento es el de injusticia, protesta, incredulidad, incluso depresión. Este proceso suele requerir un “duelo”. Hábitos saludables, como el deporte, el saber realizar esfuerzos continuados y la confianza en uno mismo y en las posibilidades de la vida ayudan a preguntarnos: ¿qué puedo aprender?

Este proceso no es único . Yo he pasado dos veces por él en mi vida: Se caracteriza por reducir la “velocidad”, intentar mirar el paisaje y empezar a saber vivir el presente sin preocuparse (tanto) por el futuro, tener menos dinero pero más tiempo para vivir, menos cargas.. Aligerar el equipaje.

El seguir esa corriente requiere mucha energía personal y estar alerta. He aquí algunas pautas para aprovecharlo :

Tomar conciencia de lo que nos pasa y de lo natural que es. Aceptar los sentimientos sin culparse.
Darse cuenta de que muchos de nuestros comportamientos se basan en convencionalismos y reglas sociales imbuidos en nuestra educación cuando éramos niños y más influenciables. Como decía Anthony de Mello, había alcanzado su paz interior “olvidando lo aprendido”.
No tomar decisiones bruscas o impulsivas. Es conveniente pasar tiempo solo, “digiriendo” lo que nos pasa.
La ayuda profesional de alguien con mucha experiencia e inteligencia y apertura de mente es útil porque nos ayuda a formularnos las preguntas correctas aunque las respuestas sólo nos las podamos generar nosotros. Y eso requiere tiempo y paciencia. Existen dos aproximaciones : la terapia y el coaching. La terapia arregla problemas psicológicos profundos . El coaching es para personas que “están en forma” y busca la excelencia. La frontera puede ser difusa.
Se debe “borrar” un conjunto de creencias externas y adquirir uno propio, nuevo.
Evitar en esta fase la adhesión a grupos, sectas, etc que sólo aportarán más ideas postizas y externas y complicarán nuestra decisión.
Tomar conciencia clara de nuestras obligaciones “reales” (básicamente familiares) y del “peaje “(=trabajo ) que hemos de pagar. Hay que encontrar nuevos compromisos, realizar una transición. En algunos casos puede ser rápida, si no hay cargas o más lenta en caso contrario, pero siempre es factible.
Empezar a dedicar tiempo a aquello que nos llena o nos descarga : leer, escribir, periodo sabático. Se trata de eliminar el “ruido de fondo” y dejar que salga lo auténtico que llevamos dentro.
El proceso implicará perder personas, lugares, costumbres... Entenderemos que la vida es un camino y que lo interesante es el viaje. El destino final siempre es el mismo...
¿Has pasado los míticos 40? Entonces es casi obligado plantearse que haré con la cara b del vinilo de mi vida. Ya debería haber aprendido, especialmente lo que no quiero.
Esta experiencia constituye una auténtica “travesía del desierto”..

¿Cuál es el premio? Ana Mª lo deja claro:

“Las personas que han llegado a este punto no reniegan de nada, le encuentran sentido a la vida, tienen un nuevo trabajo que les gratifica, son más autónomos, se han librado de cargas innecesarias, valoran más la vida cotidiana, se manejan de forma distinta con el tiempo, han dejado de correr desesperadamente y tienen más espacio para la vida personal. En algunas ocasiones se abren a varias actividades profesionales a la vez descubriendo que pueden potenciar distintas facetas de su vida”

No se suele echar en falta el pasado. Sólo en algunos momentos de nostalgia e inseguridad asaltan recuerdos.

Los intereses empiezan a trascender lo puramente personal y abarcan el mundo en que vivimos y la situación global de nuestro planeta.


¿Quieres ser uno de ellos?

Dr Jordi Delcor.

WHY GOVERNMENTS COMMUNICATE SO BADLY

I have always been baffled by the very poor governments communication skills and performance. So many advisers and councellors .... When they want to give you a breath of fresh democracy the broadcast the insufferable parliamentary sessions when they kick ( on the surface) each other and solve nothing in a sort of Geraldo’s reality show.

People in Spain are becoming more and more sceptical about politicians. Corruption, cynism, double language, suspicion and ineffectiveness are dancing and dangling around them . They are so busy self administering their powerful drug (power) that they forget who pays them (well, their salaries I mean) and to whom they own their loyalty.

And they do not communicate in clear, understandable, effective language what they want to do, what they have achieved and what failed, why and what are they planning to do to fix it.

But I am wrong. I forget that their agenda is not ours. We are concerned with mortgages, jobs, opportunities, education, health, safety and they are with their drug.

The two universes are far apart to have even the slightest connexion.

LES FAMÍLIES GASTEN MENYS EN VACANCES

LES FAMÍLIES GASTEN UN 30% MENYS EN VACANCES.

Bé, un altre símptoma de la crisi. Menys turistes (un 8% a Espanya i un 12% a Catalunya) i menys despeses familiars a les vacances (un 30% menys). Els restauradors és queixen. Qualsevol que hagi estat a les platges haurà vist que els restaurants estaven menys plens.

M’agradaria saber que vol fer el Govern espanyol (i català) per recuperar els ingressos perduts. La meva opinió és que no té cap idea per què si la tingués ja hauria fet quelcom abans de les vacances.

Però clar, els Governs es caracteritzen per la seva lentitud a l’hora de prendre mides. El concepte “prevenció” no està inclòs dins del seu vocabulari. Simplement reaccionen , habitualment tard i de forma insuficient i sovint inadequada.

Dr Jordi Delcor

UN ALTRE CONFLICTE ENERGÈTIC

UN ALTRE CONFLICTE ENERGÈTIC

Publicat a la vanguardia
Cáucaso: ¿y ahora qué?
Walter Laqueur - 24/08/2008

Tras el reciente conflicto en el Cáucaso, ¿qué sucederá a continuación? Finalizados los combates, Georgia habrá de admitir que ha perdido definitivamente Abjasia y Osetia del Sur. Estas regiones separatistas formarán ahora parte de Rusia, de hecho si no en breve de derecho. ¿Qué esperaba el presidente de Georgia? Tíbet no quiere formar parte de China y Chechenia no quiere pertenecer a Rusia. Pero Georgia no es una potencia como China o Rusia y no debería haber confiado en recibir ayuda de Estados Unidos y Europa. Pobre Europa. No posee una política exterior ni de defensa común y depende notablemente del petróleo y gas rusos. En tales circunstancias, ¿qué relevancia tiene que los políticos europeos se dediquen a ir y volver de la zona de conflicto y simulen que ejercen algún tipo de influencia sobre Moscú? ...
W. LAQUEUR, director del Instituto de Estudios Estratégicos de Washington


El Sr Laqueur, autor d’interessants llibres sobre història contemporània, posa un altre exemple de la poca efectivitat d’Europa en temes clau com l’energètic, la defensa i la política exterior.

Per què serveix Europa? Per tenir una moneda comú que ha generat inflació? Per les fotos de família d’uns governants incompetents? Per una constitució que poca gent vol? Per permetre la massacre a Bòsnia?

Hi ha qui diu que l’UE ha donar estabilitat. Com la mesuren? Que hauria passat sense moneda única?

I la utilitat per a Espanya? Per tenir ajuts que han anat a les autonomies més pobres però no han creat riquesa? Per reduir els cultius i no competir amb els agricultors francesos? Per copiar el model de Bruselas a Extremadura ( molt funcionaris, poca generació de riquesa).

I a Catalunya? Pot ser per fer els Jocs Olímpics? Fins quin punt ser una democràcia i ser europeus ens va ajudar a tenir-los? Calia perdre part de l’agricultura per a això? Hem salvat la indústria o l’hem venuda? Què ens queda ? Turisme? Cada cop menys ..

El que és cert és que Europa depèn de Rússia en el subministrament de gas i això passarà factura, no tant sols econòmica. I Espanya no té un model de país. I Catalunya?

Dr Jordi Delcor.