Hi ha força moviment aquest dies. L’atur continua pujant encara que la velocitat de destrucció sigui menor. El Govern espanyol ha assolit un record del 11,4% de dèficit superant les hipòtesis més pessimiste. Com per a ser europeu cal un dèficit igual o inferior al 3%, s’ha d’augmentar els ingressos i/o reduir les despeses.. Difícil. Per incrementar els ingressos s’han de recaptar més impostos. Els indirectes que graven el consum poden augmentar si ho fa el consum ( impossible durant molt de temps donada la situació econòmica i financera de l’Estat espanyol) o pujant el tipus percentual (bàsicament, el tipus d’IVA). El Govern ho farà . Clar que això augmentarà el preu final que haurà de pagar el consumidor, baixant el consum perquè no es pot gastar més del que es té, sigui el preu del bé o l’impost.
I què dir dels impostos directes (renda i patrimoni i benefici d’empreses). Si cada cop queden menys empreses pujar els impostos sobre beneficis no ajuda gaire a la seva sostenibilitat. Si les persones i famílies tenen menys ingressos, hauran de pagar menys, excepte les macro rendes de les grans fortunes que ja sabem què fan...
I què dir de la reducció de Despesa Pública? Les pensions, la despesa sanitària, l’educació, les prestacions de l’ atur, els interessos del Deute Públic i les nòmines dels milions de funcionaris (incloent personal sanitari i docent, els menys funcionaris dels funcionaris) signifiquen una gran part del pressupost de l’Estat i hi ha poc marge de maniobra, excepte a) pagant menys als pensionistes b) retardant el pagament de les pensions de jubilació c) co-pagant la sanitat (despesa farmacèutica) d) pagant menys al aturats.
En certa forma aquestes opcions han estat posades en marxa : es pugen les pensions però s’augmenten les retencions, es retarda l’edat de jubilació i fa temps s’ha aplicat el copagament farmacèutic.
La cinquena opció és el No finançament a les autonomies. Jo no tinc clar quants diners rebrà realment Catalunya. Probablement sortiran notícies contradictòries als diaris per a confondre al ciutadà.
Però tot això no arregla el problema d’aquest país. La solució és generar riquesa “sostenible” i aquest Govern no sap crear l’entorn per fer-ho. Tampoc crec que entengui què vol dir “sostenible”. I el PP, amb el Sr Aznar i el Seu ministre Sr Rato varen permetre que les entitats financeres sobrevaloressin els immobles, donessin préstecs per comprar vehicles de luxe i varen permetre l’entrada de milions d’immigrants mal pagats, gens integrats en molt casos, que ara “floten” en el marasme que tots aquest irresponsables han creat afegint un problema i un debat sobre l “empadronament” totalment hipòcrita.
A propòsit, el Sr Rato va passar de Ministre d’Economia a Director General de FMI i ara a President de Caja Madrid sense l’oposició efectiva del “otro hijo de puta” (segons la nomenclatura de l’Esperanza Aguirre, senyora amb una pijeria només superada per la seva ambició i “mala llet” patològiques). Hem de suposar que aquesta entitat tindrà molts beneficis. Però qui és realment aquesta entitat? Deu ser magnífic dirigir una entitat financera sense propietari, a anys llum de l’esperit que les va crear (ajudar als impositors) que han quedar substituïts pels impostors. Els impostors es deixen ajudar.
El panorama futur és alarmant : o bé ens governen incompetents o aprofitats peperos (que tenen més pedigree, descendents de hiper conservadors franquistes, amb universitat pija) o socialistes ( alguns reclutats en els grups anteriors o bé entre els afamats de llarg termini) ...
Què es pot fer a nivell individual? Què pot fer cada ciutadà? Al meu entendre l’estratègia depèn de l’edat, la formació i la fortuna personal.
Si tens fortuna personal no la malgastis però “carpe diem”, directament. A fi de comptes aquest país té bon clima i amb diners es viu bé.
Si ets jove, format , gasta poc, comparteix les despeses amb els amics, ves-hi de lloguer i no de compra ( de fet no podràs plantejar-t’ho ) quedat a la llar familiar, sense formar una família amb descendència. És molt car, especialment el divorci. Les estadístiques parlen d’un 80% de trencament dels matrimonis. Si algú pensa que sóc pessimista o negatiu , que parli amb qualsevol jove no qualificat menor de 30 anys i escolteu el que diu o mireu què fan els caps de setmana, el consum d’alcohol i altres drogues.
Si ets jove i molt qualificat en carreres tècniques i científiques, busca un altre país on es valori el coneixement, la ciència i la tecnologia. Potser podràs formar una família i venir de vacances. El perill es que no coneguis a ningú quan tornis.
Si ets madur, amb poques obligacions familiars, enhorabona . Carpe-diem , exercici, salut, hobbies, cultura i relacions. No et cremis lluitant per aquest país. No té futur. S’ha acabat. Game over. Què vols canviar? Fer un altre partit polític? Encara no has entès que la política és una forma de vida per a vividors incompetents/ ambiciosos? (no ho dic jo sol, sinó les enquestes socials que consideren als polítics con el tercer problema més seriós). Teniu algun dubte?: Ja heu oblidat a l’Aznar, en Felipe González i el mal que varen fer?
I en clau catalana què ha fet en Carod Rovira, l’esperança nacionalista, amb les seves ambaixades, la seva macro casa a Tarragona, “l’endoll “ del seu germanet que recorda al del Sr Guerra els anys 80? Per què no ha trancat el tripartit quan Catalunya no ha tingut el finançament promès/decidit pel poble? I què del nostre Cap d’Escolta, president del Parlament i dels seus cotxes “tunejats” .. I abans, d’en Colom, dels seus deutes “pagats” per en Millet, i de la Sra Rahola, ara reciclada a folklorico tertuliana.
Catalunya és una ficció que només queda a la ment dels romàntics. Des de la batalla de Muret al 1213 tot ha estat davallada, sense conya. Els valors tradicionals catalans, l’esforç, l’estalvi, són patrimoni d’una minoria colonitzada per valors aliens, diluïda dins la mediocritat celtibèrica. I els personatges com els Millet, les Prenafetas, els Alavedras.. han estat “la puntilla”. I què dir dels Pujol, dels Roca, que aparentment han fet tant per Catalunya i que són co- responsables de la manca de finançament i del nostre gris futur?
Poca cosa més puc afegir. Crec que aquesta secció, la bola màgica, serà repetitiva en el futur. Quan les coses es fan tan malament com s’han fet durant 400 anys (no sobre cap zero) i hem deixat que es facin, abdicant en irresponsables, lladres, mentiders i manipuladors, la solució és a molt llarg termini i francament, no crec que hi hagi cap solució per aquest maleït país. Abans teníem al dictador com a explicació però fa 35 anys que va morir.. quina excusa hi ha ara?
He arribat a la indiferència, el passotisme, el menyspreu envers les institucions polítiques, socials, pseudo democràtiques. Només crec en algunes persones, triades individualment. I en mi mateix. Quan no quedi ningú més , em semblaré en el John Lennon, quan era viu, realment viu.
