Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aznar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aznar. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 de febrer del 2010

EN QUÈ SE SEMBLA L'AZNAR I UNA CONFERÈNCIA INDEPENDENTISTA


CONFERÈNCIES INDEPENDENTISTES
Vaig assistir a la conferencia de l' Oriol Junqueras, eurodiputat per ERC. En un to desenfadat va dir que nosaltres, els assistents a la conferencia , independentistes,  teníem a les nostres mans  la independència de Catalunya, que hi haurien moments difícils i que s’havien perdut oportunitats en el passat. Dins la nostra lluita per la independència ,qui semblava que ens feia costat defalliria, que no ens desaniméssim, que érem una terra de gegants¡¡¡
La seva definició d’Estat ( una organització que monopolitza la violència i els diners) em va semblar molt adient (encara que als Estats Units, la població té dret a l´ ús de les armes, la qual cosa trenca el monopoli de la violència).
En el darrer torn d’intervencions vaig dir el que pensava: que els polítics ens havien decebut, que quan l’Estatut no s’havia aplicat, ERC havia d’haver trencat la coalició de Govern  i no ho va fer perquè la cadira i la poltrona eren molt còmodes. Dins la meva opinió, l´únic article de l’Estatut ha de ser l’autofinançament amb una aportació a l’Estat que no superi mai un dèficit raonable  i un 12% no és raonable.  Amb aquest percentatge es deteriora la qualitat de vida dels catalans.
Entenc que els països han de tenir una “visió” o descripció d’un lloc que arrossegui la gent i els polítics han de crear aquesta visió i no ho fan.
La resposta del Sr Junqueras va ser que “fes un partit polític però no siguis gaire exigent perquè et trobaràs sol”. Em va recordar que les urnes havien decidit qui ens representava.
“Jo no tinc cap intenció de fer un partit polític, no em dedico a això” -li vaig aclarir. Entre altres raons perquè cal tenir una “marca”  i jugar les regles de la política, és a dir, favors als amics i coneguts finançadors, clientelisme i autoprotecció de la classe política. Totes les marques estan agafades. ERC va agafar una de molt prestigi els anys 30  i ja sabem que ha fet amb ella.
Per altre banda, votar no és sinònim de democràcia. Cal molt més que anar a votar cada  quatre anys i oblidar-se’n de la resta per a tenir un sistema democràtic, calen polítics responsables, vocacionals i amb vocació de servei, honestos i competents . Amb personatges com els que tenim portant el país, poca democràcia, poca visió, poca vocació, poca responsabilitat , poca capacitat i menys honestedat i menys autocrítica.
El Sr Junqueras va criticar als espanyols  pel  seu caràcter histriònic i intolerant segons ell. Fa pocs dies que l’ex president Aznar va aixecar un dit  quan va sentir les crítiques als seus discursos- conferència en una mostra de poca acceptació de la crítica. El Sr Junqueras tampoc  va acceptar  les crítiques que jo vaig   fer al seu partit, l´ únic  teòricament independentista (i que molta gent comparteix) . En aquest sentit   se sembla  molt a  l’ espanyolíssim Aznar, la diferència és pur llenguatge, un dit aixecat o una negació de les errades però en el fons, se semblen molt "sostenella y no enmendalla".
Si els polítics no entenen quina és la raó de la seva existència i no actuen en conseqüència, ens portaran al desastre a la catalana o a la castellana. Es qüestió de temps. I la solució no passa per convèncer a Europa de que som un poble si no de projectar una manera de fer  arreu, amb esperit empresarial i emprenedor, amb vocació universal, exportant el que produïm , inclòs el cava.

dissabte, 30 de gener del 2010

LA BOLA MÀGICA XI: LLUITAR SI, PERÒ PER A QUÈ, QUI I ON?

Hi ha força moviment aquest dies. L’atur continua pujant encara que la velocitat de destrucció sigui menor. El Govern espanyol ha assolit un record del 11,4% de dèficit superant les hipòtesis més pessimiste. Com per a ser europeu cal un dèficit igual o inferior al 3%, s’ha d’augmentar els ingressos i/o reduir les despeses.. Difícil. Per incrementar els ingressos s’han de recaptar més impostos. Els indirectes que graven el consum  poden augmentar si ho fa el consum ( impossible durant molt de temps donada la situació econòmica i financera de l’Estat espanyol) o pujant el tipus percentual (bàsicament, el tipus d’IVA). El Govern  ho farà .  Clar que això augmentarà  el preu final que haurà de pagar el consumidor, baixant el consum  perquè no es pot gastar més del que es té, sigui el preu del bé o l’impost.
I què dir dels impostos directes (renda i patrimoni i benefici d’empreses). Si cada cop queden menys empreses pujar els impostos sobre beneficis no ajuda gaire a la seva sostenibilitat. Si les persones i famílies tenen menys ingressos, hauran de pagar menys, excepte les macro rendes de les grans fortunes que ja sabem què fan...
I què dir de la reducció de Despesa Pública? Les pensions, la despesa sanitària, l’educació, les prestacions de l’ atur, els interessos del Deute Públic i les nòmines dels  milions de funcionaris (incloent personal sanitari i docent, els menys funcionaris dels funcionaris) signifiquen una gran part del pressupost de l’Estat i hi ha poc marge de maniobra, excepte a) pagant  menys als pensionistes b) retardant el pagament de les pensions de jubilació c) co-pagant la sanitat (despesa farmacèutica) d) pagant menys al aturats.
En certa forma aquestes  opcions han estat posades en marxa : es pugen les pensions però s’augmenten les retencions,  es retarda l’edat de jubilació i fa temps s’ha aplicat el copagament farmacèutic.
La cinquena opció és el No finançament a les autonomies. Jo no tinc clar quants diners rebrà realment Catalunya. Probablement sortiran notícies contradictòries als diaris per a confondre al ciutadà.

Però tot això no arregla el problema d’aquest país. La solució és generar riquesa “sostenible”  i aquest Govern no sap crear l’entorn per fer-ho.  Tampoc crec que entengui què vol dir “sostenible”. I el PP, amb el Sr Aznar i el Seu ministre Sr Rato varen permetre que les entitats financeres sobrevaloressin   els immobles, donessin préstecs  per comprar vehicles de luxe  i varen permetre l’entrada de milions d’immigrants mal pagats, gens integrats en molt casos, que ara “floten” en el marasme que tots aquest irresponsables han creat afegint un problema i  un  debat sobre l “empadronament”  totalment hipòcrita.

A propòsit, el Sr Rato va passar de Ministre d’Economia a Director General de FMI i ara a President de Caja Madrid sense l’oposició  efectiva del “otro hijo de puta” (segons la nomenclatura de l’Esperanza Aguirre, senyora  amb una pijeria només superada per la seva ambició i “mala llet” patològiques). Hem de suposar que aquesta entitat tindrà molts beneficis. Però qui és realment aquesta entitat? Deu ser magnífic dirigir una entitat financera sense propietari, a anys llum de l’esperit que les va crear (ajudar als impositors) que han quedar substituïts pels impostors. Els impostors es deixen ajudar.

El panorama futur és alarmant : o bé ens governen incompetents o  aprofitats peperos (que tenen més pedigree, descendents de  hiper conservadors franquistes, amb universitat pija) o socialistes ( alguns reclutats en els grups anteriors o bé entre els  afamats de llarg termini) ...

Què es pot fer a nivell individual? Què pot fer cada ciutadà? Al meu entendre l’estratègia depèn  de l’edat, la formació i la fortuna  personal.

Si tens fortuna personal no la malgastis però  “carpe diem”, directament. A fi de comptes aquest país té bon clima i amb diners es viu bé.

Si ets jove, format , gasta poc, comparteix les despeses  amb els amics, ves-hi  de lloguer i no de compra  ( de fet no podràs plantejar-t’ho ) quedat a la llar familiar, sense formar una família amb descendència. És molt car, especialment el divorci.  Les estadístiques parlen d’un 80% de trencament dels matrimonis. Si algú pensa que sóc pessimista o negatiu , que parli amb qualsevol  jove no qualificat menor de 30 anys i escolteu el que diu o mireu què fan els caps de setmana, el consum d’alcohol i altres drogues.

Si ets jove i molt qualificat en carreres tècniques i científiques, busca un altre país  on es valori el coneixement, la ciència i la tecnologia. Potser podràs formar una família i venir de vacances.  El perill es que no coneguis a ningú quan tornis.

Si ets madur, amb poques obligacions familiars, enhorabona . Carpe-diem , exercici, salut, hobbies, cultura i relacions. No et cremis lluitant per aquest país. No té futur. S’ha acabat. Game over. Què vols canviar? Fer un altre partit polític? Encara no has entès que la política és una forma de vida per a vividors incompetents/ ambiciosos? (no ho dic jo sol, sinó les enquestes socials que consideren als polítics con el tercer problema més seriós). Teniu algun dubte?:  Ja heu oblidat a l’Aznar, en Felipe González  i el mal que varen fer?

I en clau catalana què ha fet en Carod Rovira, l’esperança nacionalista,  amb les seves ambaixades, la seva  macro casa a Tarragona, “l’endoll “ del seu germanet  que recorda al del Sr Guerra  els anys 80? Per què no ha trancat el tripartit quan Catalunya no ha tingut el finançament promès/decidit pel poble? I què del nostre Cap d’Escolta, president del Parlament i dels seus cotxes “tunejats” ..  I abans, d’en Colom, dels seus deutes “pagats” per en Millet, i de la Sra Rahola, ara reciclada a folklorico tertuliana. 
Catalunya és una ficció  que només queda a la ment dels romàntics. Des de la batalla de Muret al 1213 tot ha estat davallada, sense conya. Els valors tradicionals catalans, l’esforç, l’estalvi,  són patrimoni d’una minoria  colonitzada per valors aliens, diluïda dins la mediocritat celtibèrica. I els personatges com els Millet, les Prenafetas, els Alavedras.. han estat “la puntilla”. I què dir dels Pujol, dels Roca,  que aparentment han fet tant per Catalunya  i que són co- responsables de la manca de finançament i del nostre gris futur?

Poca cosa més puc afegir.  Crec que aquesta secció, la bola màgica, serà repetitiva en el futur. Quan les coses es fan tan malament com s’han fet durant  400 anys (no sobre cap zero) i hem deixat que es facin, abdicant en irresponsables, lladres, mentiders i manipuladors,  la solució és a molt llarg termini i francament,  no crec que hi hagi cap solució per aquest maleït país. Abans teníem al dictador com a explicació però fa 35 anys que va morir.. quina excusa hi ha ara?
He arribat a la indiferència, el passotisme, el menyspreu  envers les institucions polítiques, socials, pseudo democràtiques. Només crec en algunes persones, triades individualment. I en mi mateix.  Quan no quedi ningú més , em semblaré en el John Lennon, quan era viu, realment viu.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

LA CRISIS FINANCIERA, EL NUEVO ENGAÑO DEL GOBIERNO


LA CRISIS FINANCIERA, EL NUEVO ENGAÑO DEL GOBIERNO.

CON 50000 MILLONES DE EUROS NO HAY NI PARA PIPAS.

La Vanguardia publica un interesante resumen histórico sobre la crisis. Aparentemente, “ya antes de las elecciones de marzo, el anterior responsable de la Oficina Económica del presidente, David Taguas, propuso crear una agencia con participación privada que emitiese deuda de la gran banca para comprar activos financieros a bancos y cajas” ( comentado en este bloc, uno de los mecanismos para refinanciar).
De ello se deduce que el Gobierno era conocedor del impacto de la crisis USA en nuestra economía y había partidarios de emitir Deuda para comprar activos tóxicos.
Según ese artículo “El ministro de Industria, Miguel Sebastián, en reuniones con el presidente y con Solbes, insistió en el tema y propuso medidas que no llegaron a ver la luz”.
Según fuentes consultadas, en estos debates Zapatero compartía la visión más optimista de Solbes, que esperaba que las turbulencias remitieran y se normalizara la situación.
ANÁLISIS :
¿Se trata de debatir? ¿No hay hechos objetivos? Por ejemplo :
¿Cuántos activos y productos derivados de dudosa cobro han comprado las entidades financieras españolas?

¿Qué porcentaje de morosidad cabría esperar en España?¿Qué impacto tendría en los resultados de las entidades financieras?

¿Qué necesidades de liquidez habría y con que recursos se contaría?. ¿Cuáles serían las necesidades de financiación =tesorería) de dichas entidades en un futuro próximo? (12 meses?

¿Por qué esa manía de esconder la realidad?. ¿Para no alarmar?¿Para no perder votos?
El hiperoptimismo (y parece que Zapatero lo padece) es muy peligroso. Aunque menos frecuente que la depresión, conduce potencialmente a grandes desastres. La visión que proporciona de los hechos “borra” literalmente los rasgos negativos o que no confirman la propia versión de la realidad.
A Zapatero le ha pasado lo mismo que al PP con el triste 11 de Marzo : pretendieron ocultar la realidad y al final les explota en la cara. El 11 de marzo fue de efecto inmediato, la crisis actual es una onda expansiva tipo “tsunami” de límites y consecuencias finales desconocidos aunque presumibles.
Una vez más, el pueblo, víctima del engaño y pagando la factura. Ese supuesto no querer alarmar genera más alarma. Nos siguen tratando ocmo niños inmaduros y ese ofensivo. La democracia se reduce a depositar una papeleta en una urna y olvidarse del resto Mientras tanto ¿dónde están los directivos de las entidades financieras responsables directos de este desaguisado?
Como en el caso del 11 de marzo, los co- responsables /inductores /provocadores directos (Aznar por meternos en la guerra de Iraq contra la voluntad popular y las entidades financieras por dar 120% de hipotecas a morosos, fomentar el consumo desmesurado y presumiblemente comprar activos tóxicos ) están libres. Y los ciudadanos pagando el desaguisado.
Dr Jordi Delcor.