NO MINARETS A SUÏSSA.
El 60% dels suissos diuen que no volen més minarets. I algú se sorprèn. Això és democràcia agradi o no. Enlloc de deixar la decisió en mans dels habitualment incompetents polítics, els suissos tenen un sistema que els hi permet decidir el que volen. Si no estic mal fixat això és la democràcia. La resta és partitocràcia.
Democràcia tampoc és demagògia . Els suissos no volen perdre els senyals d’identitat i com és el seu país i tenen un sistema democràtic, ho poden fer i ho fan sense vergonya i sense por a les crítiques internacionals dels polítics demagogs.
Aquest és el problema de Catalunya : malgrat els discursos demagògics dels polítics catalans, que no sembla siguin efectius, Catalunya no és un país ni un Estat i no té la identitat que es mereix. I que la tingui és responsabilitat nostra, dels que ens sentim catalans.
Els catalans encara tenim el complex de l’onze de setembre. El complex històric del Real Madrid l’ha superat en Guardiola i ara som el referent en el futbol. Ens ha costat 4o anys. On és el Guardiola de la política catalana?.Si ens despistem gaire tindrem minarets , que no dinerets, incultura, tolerància a la intolerància, vulgaritat, analfabetisme funcional , atur i perdrem els pocs valors que ens queden .
