ERNEST MARAGALL I LA INTEGRACIÓ

ERNEST MARAGALL I LA INTEGRACIÓ.

Felicitacions al Sr Maragall per la seva iniciativa de fer una immersió als emigrants joves nou vinguts a Catalunya en la llengua i la cultura del nostre país de forma que la seva integració dins els grups d’estudiants un cop començat el curs, és més ràpida i efectiva i no endarrereix als altres estudiants autòctons, evitant un efecte “llast” i fent que els més avançats s’avorreixin, baixi el nivell de la classe i els bons treguin super notes que tampoc són reals. De passada cal dir que aquesta immersió s’evita el dilema integració- no integració mal interpretat per l’informe Bofill que diu que les qualificacions dels grups segregats són més baixes que les dels grups no segregats. Això passa, com assenyala el Professor Xavier Sala i Martín, perquè les escoles amb més problemes (i per tant amb les notes més baixes) són les que han segregat als alumnes de diferents nacionalitats dels autòctons. A més a més, la baixada de nivell de les escoles no segregades “puja “ la nota dels bons alumnes en comparació amb els dolents, fent més patent la diferència entre els dos tipus d’escoles o grups d’alumnes.


El Sr Maragall ha potenciat una mida de sentit comú i que vol dir fer les coses bé , evitant la segregació (objectiu tradicional de l’esquerra ideològica) i evitant perjudicar als millors ( objectiu tradicional de la dreta competitiva).

Chapeau pel Sr Maragall. Li desitjo que tingui moltes iniciatives d’aquest estil que fan país, mantenen la identitat catalana i mostren que el debat de “en castellano (o cristiano) , por favor (o sin favor) “ és una reacció pròpia de conqueridors nostàlgics.


Dr Jordi Delcor

CATALUNYA ESTÀ SORTINT DE LA CRISI?

CATALUNYA ESTÀ SORTINT DE LA CRISI?

El Conseller Castells ha dit que les empreses catalanes han de millorar la productivitat..
Produir més barat té un límit i Catalunya és un país car comparat amb els països de l’Est d’Europa, Nord d’Àfrica i per descomptat la Xina, Extrem Orient. Recordo fa pocs anys, una conferència on un directiu de la SAMSUNG va dir que es tractava de millorar la productivitat catalana. Poc després varen tancar la planta per la impossibilitat de competir en costos.

El problema no és de productivitat, si no de diferenciació, de creativitat, d’innovació, de tecnologia, de nous projectes. No és tracte de produir el que fan altres països de forma més barata si no de fer coses diferents i per assolir-ho s’ha d’invertir en R+D, en Biotecnologia, Nanotecnologia, teràpies genètiques, nous materials, Química Fina, software, sistemes experts, medi ambient, energies alternatives....

Valor afegit vol dir allò que incorpora l’ésser humà, a banda de la primera matèria : intel·ligència, ingeni , creativitat, novetat. Produir més barat té sentit només per volums enormes i cada cop es desplaça més la producció d’aquests tipus de productes als països esmentats.

I els Governs no estan per la feina. Les empreses que realment innoven necessiten ajuts, crèdits tous, reducció radical d’impostos, poder compensar pèrdues actuals amb beneficis futurs pagant menys impostos.. Només així tindrem més emprenedors. Empresari, espècie protegida . Ho enteneu, polítics? Cal anar a la cimera de New York per entendre que aquest és el motor de l'economia?

Dr Jordi Delcor

EL PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA

EL PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA.

Catalunya és un país de destí, format per la barreja de molts pobles. En aquest sentit, els EUA són una versió magnificada d’aquest fenomen. Estan formats per gent que va emigrar voluntàriament, gent que va ser exiliada i esclaus africans. No cal dir que tot aquest procés es va fer amb un autèntic genocidi dels indígenes . Els pocs que queden viuen en “reserves” protegides , semblants a zoològics.

A Catalunya no va passar això, La població va immigrar voluntàriament i es va integrar, en general, molt bé, contribuint a la riquesa del país, que ells mateixos han compartit. La immensa majoria dels catalans tenim sang d’altres parts d’Espanya o altres països.

Històricament, els Estats Units han tingut problemes de racisme però ara han donat una lliçó important elegint un president negre, culte, educat, americà , que té la tasca de sortir del model ultra lliberal dels darrers anys. No sé si el Sr Obama i el seu equip seran
n capaços de materialitzar aquesta nova visió, probablement només ho assolirà en part. Ell no pot arreglar les diferencies socials de 350 milions de persones i potser aquesta feina l’haurà de compartir amb els governadors dels 51 Estats de la Unió.

Però aquí s’acaben els paral·lelismes entre Catalunya i USA.A Catalunya no tenim un President (català) que quan parla transmeti un missatge . De fet, no parla gaire i quan ho fa, no em sento representat, ni veig cap visió de futur. Veig un funcionari, una mena d’antic “Presidente de la Diputación”.

Els països acaben sent el que fan, en el bo i el dolent: Argentina, Alemanya, EUA, Espanya, la Xina, el Japó, l’Iran, Suïssa, Suècia, Itàlia, França...són exemples clars de diferents models . Per arribar on sigui cal tenir una estratègia de país, analitzar els punts Forts i els Febles (Debilitats), les Oportunitats i les Amenaces, mètode que es coneix com a D.A.F. O (inicials dels quatre conceptes esmentats) i que jo explico als meus alumnes de M.B.A.

El mètode permet definir estratègies (és a dir, fixar objectius i definir què convé fer per assolir-los ).

Cap Govern espanyol ha fet cap DAFO i si n’han fet, l’han oblidat. Espoliar (robar) l’or i la plata de Sud Amèrica durant segles oblidant-se de la resta no obeeix a cap Estratègia sinó a una desídia. Mentre els britànics (que també han robat molt) tenien a Newton, creador de la Ciència moderna i Watt, inventor de la màquina de vapor, i s’afanyaven en la Revolució industrial, a Espanya la Cort Reial vivia en el més estil despòtic (excepte un tal Carles III, del que ha quedat un notable cognac (sic¡¡) i algun que altre pont) , amb un poble ignorat i ignorant, afamat, explotat i míser.

L’actual govern espanyol continua sense fer cap Anàlisi DAFO ni elaborar cap Estratègia. Quan el Sr Aznar diu que els socialistes estan dilapidant l’herència econòmica del PP, mostra una vegada més un cinisme espectacular o una patologia preocupant, conseqüència de l’orgull i l’ego. L’estratègia del PP va ser construir a dojo, fer creure a la gent que els pisos pujarien indefinidament i quan això s’ha acabat, no queda res.

Espanya ho passarà molt malament per què “sense saber on vas et pots trobar a qualsevol lloc”, com deia en Groucho Marx. I Catalunya?. Catalunya no farà res amb Espanya, mai ho ha fet ni mai ho farà perquè son països, visions i identitats diferents.
El problema és que ens han arrossegat i ens hem deixat arrossegar per la seva No- Estratègia. Som culpables de ser “pesseters” (eurers?)

Així doncs, què podem fer? Doncs desenvolupar una visió de país educat, creatiu, que aposta pel futur i l’excel·lència, amb empreses de tecnologia, que dona facilitats als emprenedors, de qualitat, un medi ambient, les energies renovables, el transport públic (trens), que aposta per una educació exigent amb els alumnes però engrescadora alhora. Diguem a les coses pel seu nom, fem-les perquè són adients i no només perquè donen vots o són l’oposat del que proposa el meu “enemic” polític. I d’on sortiran els diners per finançar tot això? Del nostre compromís com a catalans en un projecte de país.

Mirem cap el Mediterrani, el Nord d’Àfrica, Europa, Àsia, Amèrica. Si a Espanya no ens compren el cava, exportem-lo a d’altres indrets, perdem la por als Governs centrals , a unes quantes vendes menys. Desenvolupem tecnologia. Hi ha molta gent preparada, científics i enginyers, però els manca recolzament i es cremaran o fugiran a altres llocs on es valori la seva competència. Si ho fem, ens copiaran, ens envejaran però en el fons els hi agradarà ser com nosaltres.

No tindrem un Estat, no es deixaran. Deixem-nos de discussions filosòfiques sobre la Nacionalitat Catalana dins el preàmbul de l’Estatut. L’Estatut serveix de ben poc. L’únic article important hauria de ser el finançament i els governants actuals no saben, ni poden, ni volen aconseguir-ho perquè valoren més la seva cadira. Ni tant sols tenim l’esperança messiànica d’un Obama català perquè no hi ha visió, ni lideratge, ni autoritat moral, ni talla intel·lectual, ni formació.

Què fan els pobles sense Estat? Formen lobbies. Convido als ciutadans a participar en un lobby català dedicat a crear riquesa compartida, convivència compartida però no dins un partir polític. El lobby que li convé a Catalunya tampoc és el d’un grup d’empresaris castellanitzats culturalment, “digeribles” a Madrid pel seu catalanisme diluït i descafeïnat, que només volen el seu profit econòmic i que es venen pel tradicional plat de llenties (la “comanda” o “pedido”).

Jo encara vull tenir la meva identitat catalana. Amb una barreja d’ingenuïtat i idealisme, em resisteixo a perdre-la . Voleu fer un país ?.

Ah, un suggeriment, deixem de celebrar la Diada el dia 11 de Setembre i de parlar del Sr Rafael de Casanovas. No cal recordar una derrota ni fer homenatges a un senyor que estava al llit tal data i que al cap de dos anys exercia d’advocat a Barcelona a diferència dels 35.000 catalans que varen emigrar a Àustria i altres llocs d’Europa.

Visca Catalunya¡¡ (Estat).

Jordi Delcor PhD
Un català exiliat a L’Ametlla del Vallès

UN VIDEO I UNA MICA DE SENTIT DE L'HUMOR

Benvolguts

Si voleu riure, encara que sigui un drama, mireu això.
Crec que defineix bé el cinisme del sistema.. M'ho ha enviat el meu fill i és humor anglès en estat pur.


http://www.dailymotion.com/relevance/search/george%2Bparr/video/x684wa

HIPOTEQUES CONGELADES

HIPOTEQUES CONGELADES.. DIU EN SOLBES.

Em sembla molt bé, finalment una mesura real, però llegint el text del Sr Solbes no queda clar què vol dir “la banca no està obligada”, “en alguns casos”, “garantia de l’estat”?

En quins casos? Quina banca ho accepta? Quina garantia dona l’Estat? No estem parlant de les clàusules habituals que inclouen moltes hipoteques de períodes de carència? Si és així, quina és l’aportació de l’Estat? I si l’Estat “garanteix” el posposar part del pagament, en quines condicions i a qui ho fa?

Amb un 15% d’aturats estimats l’any vinent (m’ho crec perfectament) , quants d’ells tenen hipoteques? Quant s’acolliran a aquesta mida, si és que és real? Estan disposades les entitats financeres a fer-ho? És un tema de bona voluntat? Sona a mida electoralista, populista, demagògica, desesperada, "marquetinera".

Cada cop més confusos, mentre tant , els deures del Govern espanyol a llarg termini que són fer un Pla estratègic , definir un model de país, queda pendent..... com sempre....

Jordi Delcor PhD.