El Govern francès aportarà 6500 milions d’euros a la indústria de l’automoció amb la condició de que no hi hagin més acomiadaments. Quan les coses es posen difícils surt l’ instint de conservació . Cada país protegeix el que és seu. Per cert, en el nostre país què es pot protegir? Suposant que ho sàpiguen , ho faran? Ens queda el turisme i les neurones però aquest país mai ha cuidat massa la intel·ligència , per què ho haurien de fer ara?. Més fàcil endeutar-se i fer voreres, com al Japó durant 20 anys.
El Govern Central espanyol donarà 800 milions d’euros per l’ esmentada indústria automobilística .. xavalla ... La SEAT ha estat capaç de vendre molts IBIZAS a Alemanya (potser efecte de la nostàlgia de les “festetes” de l’ illa , de la competitivitat del vehicle o de la subvenció del govern alemany per protegir el medi ambient ).
El somni ( malson?) de la globalització, és a dir, la lliure circulació de capitals, persones i mercaderies sense restriccions aranzelàries (bé, només les que beneficien als EUA) s ‘ha acabat. Com deia en John Lennon, “the dream is over”. A l’hora de la veritat tothom protegeix el que és seu i se salta els discursos visionaris i les filosofies més avançades, excepte aquí ...
Per cert, qui estava interessat en la globalització? Les grans multinacionals i els bancs que augmentaven els seus beneficis , els dividends dels seus accionistes - persones hiper riques i els propietaris dels fons d’ inversió, els jubilats ambiciosos- sense oblidar els dels directius d’aquestes institucions, clar. La gran majoria de treballadors no estava massa seduïda per aquest nou model- engany.
Per cert, qui estava interessat en la globalització? Les grans multinacionals i els bancs que augmentaven els seus beneficis , els dividends dels seus accionistes - persones hiper riques i els propietaris dels fons d’ inversió, els jubilats ambiciosos- sense oblidar els dels directius d’aquestes institucions, clar. La gran majoria de treballadors no estava massa seduïda per aquest nou model- engany.
A partir d’ara, a molts països d’Europa hi haurà proteccionisme a dojo, reducció de la despesa personal i aguantar. Un amic meu, executiu d’una multinacional, va veure com l’oferta de la seva empresa, notablement més barata que la de la competència francesa i presumiblement d’un estàndard de qualitat semblant era derrotada en un concurs públic per “raons d’Estat”. Globalització?, competitivitat?. No, instint de supervivència, primer menjar després construir macroestats per macro funcionaris macro inútils i macro cars.
Aquí, continuarem volent donar lliçons d’ europeisme, de capdavanters , de Quixotisme, respecte a les regles del joc. De quin joc? Del que ja ningú pot ni vol jugar.
Un consell: per començar, podrien llegir el blog del Dr. Greg Mankiw, de la Harvard University, que ens explica els resultats d’estudis estadístics d’ençà la segona Guerra Mundial que demostren que 1 dolar gastat pels Govern genera 1 dolar d’increment del Producte Nacional Brut (PIB) i 1 dolar de reducció d’impostos genera 3 dòlars de PIB. Les teories keynesianes d’intervencionisme estatal en temps de crisi no han tret al Japó de la profunda recessió ,com explica el Dr. Sala i Martín.
Dubto que els Srs del Govern coneguin al Dr. Mankiw (1) i molts d’altres experts que pensen com ell.. Estan massa ocupats fent simulacions errònies del que pot passar amb models molt deficients d’una realitat que se’ls hi escapa . Quan es perd el seny res funciona i el seny diu que la única forma per generar riquesa és fent empresa i per això calen inversors i en època de crisi la forma d’estimular als inversors és amb desgravacions fiscals.
Cal dir que no considero la Banca com un inversor si no com un prestamista que sempre vol guanyar
En conclusió, ni cuidarem les neurones, del país, que són les úniques que ens poden fer anar cap endavant , ni als emprenedors, ni protegirem els productes nacionals , ni baixarem els impostos. Farem ..voreres.. La meva idea “no impostos nova empresa” no quallarà . Campi qui pugui.
Un altre consell: compreu productes nacionals (jo sé quina és la meva nacionalitat, que cadascú defensi la seva).
