LA FLOR AL C.. S'HA ASSECAT.

LA FLOR AL C...S'HA ASSECAT. 

El 6 de juliol vaig escriure la possible evolució de l’Ibex. Us poso el gràfic. Tenint en compte que els estius són “baixistes”  i l’evolució de l’economia real, era dubtosa l’evolució de l’índex que havia arribat als 15000. Bé, tots sabem que l’índex va arribar fins els 12000 punts a la fi de l'any esperonat per la manca d’alternatives d’inversió reals, a banda de l’or.

Un cop  finalitzat l’any els ludòpates han decidit desfer posicions. L’ Íbex ha arribat als 10000 punts i baixant..

Ha canviat la situació econòmica? No, tot s’està complint segons el guió: atur al 20%, dèficit públic del 11,4%, Deute Públic del 60% del PIB, contracció del PIB per setè trimestre consecutiu, pèrdua de la imatge de solvència d’Espanya a nivell internacional....

En aquest entorn, ni els ludòpates poden jugar. L’escenari futur? A nivell economia real, igual, és a dir, atur, inici dels conflictes amb els sindicats, embargaments i desnonaments, destrucció de llocs de treball que aporten valor, substitució per ma d’obra més barata, manca de finançament autonòmic.

A nivell borsa... ummmm.. moviments laterals, l’índex baixant fins els 6800 punts I llavors, ludòpates a jugar¡¡¡

La flor al c… del Sr Rodríquez (Zapatero) s’ha assecat. Les seves aparicions publiques recordaran cada cop més a les d’en Felipe González. La Sra Esperanza Aguirre ( el seu nom sembla pura ironia), rient, fregant-se les mans  i pensant en el “full de puta”( quin d’ells?)

Eleccions anticipades? Probablement, a la tardor? Dins de 14 mesos. L’any 2010 tampoc serà bo econòmicament parlant.

l'evolució de l'íbex 35 els darrers mesos

PRESSUPOSTOS DE VENDES EN TEMPS DE CRISI: UNA REGLA APROXIMADA.

PRESSUPOSTOS DE VENDES  EN TEMPS DE CRISI:  UNA REGLA APROXIMADA.

Moltes empreses tanquen i fer pressupostos de vendes es fa molt difícil. En general l’elaboració de pressupostos té una base històrica. Si fa 2 anys vàrem vendre 90 ,i l’any passat 100.. quan vendrem aquest any? .. la resposta més obvia fora..110¡. Aquest raonament és  cert quan els entorns són estables, fent un símil nàutic, quan es navega amb vent constant i favorable.

Què passa quan les condicions són canviants? Que les eines de pronòstic són poc útils, especialment les endivinatòries (inclosa la Macro i la Microeconomia). Conèixer el futur dels fenòmens socials de forma quantitativa és fa sovint molt difícil.

La natura del negoci determina el pressupost. La crisi no afecta a tothom per igual. Parlem de sectors. Per començar, el  sector serveis té unes característiques diferents:  per exemple, les companyies de telefonia no perdran gaire facturació ni  tampoc el establiments turístics ( en aquest cas determinats molt per l’entorn mundial en millor situació que el nostre) o  el sector sanitari o els centres educatius, incloses les escoles de negocis.

Per a qualsevol  empresa del sector industrial multipliqueu totes les xifres per 0,80 i us equivocareu poc. Pressupost de vendes  del 2010?:  el 80% del màxim, que pot ser es va assolir el 2007. Per què aquest valor? Perquè el creixement de l’economia dels darrers anys era fals, estava inflat  artificialment per l´ efecte de  la bombolla  financera- especulativa. L’ índex de producció industrial va variar del +5%  el 2007 fins el -25% el 2008 segons l’ Institut Nacional d’Estadística i va repuntar fins el -10% el 2009. Aquests 15 punts, amb un factor de seguretat donen el factor corrector del  80%.

Amb aquesta premissa, és fàcil calcular en quina quantitat s’ha de reduir les despeses per continuar tenint “certa rendibilitat” o com a mínim “viabilitat” ( subsistència) de les activitats empresarials. La reducció de despeses és gairebé sinònim d’acomiadament- ERO. L’increment d’atur és conseqüència  de l’aplicació del factor corrector.

L’excepció a  aquesta regla és l’immobiliari: es trigarà 5 anys en pair els habitatges construïts així que, el número d’habitatges nous el 2010  serà del 20% del màxim , uns 120000 a tot l’Estat.

Sembla arbitrari aquest factor corrector? És un promig estadístic, no més fals que les previsions macroeconòmiques. Naturalment, els gestors de les empreses saben o haurien de saber fins quin punt la seva realitat es afectada per la crisi i no realitzar pressupostos voluntaristes o declaracions de desitjos.

LIDERATGE SITUACIONAL: CARRETERO LAPORTA

LIDERATGE SITUACIONAL

La teoria clàssica d’organitzacions  explica que davant una crisi, és més important la resolució que la unanimitat, el  consens o la majoria. Què faríeu  si hagués una via d’aigua en un vaixell? Una assemblea per decidir si cal taponar-la? O qui ho ha de fer?. Suposo que algú amb sentit comú diria, que “qui tingui més experiència o capacitat  ho faci”.

La situació catalana actual  és molt semblant  a la descrita, el que passa és que molts viatgen dins el Titanic i no se’n adonen que s’ enfonsa.

Qui són les persones més adients per sortir de la crisi de país?  El Sr Carretero vol portar bons “taponadors” de vies d’aigua i el Sr Laporta ho és. El President de l’ entitat catalana més universal, que més triomfs ha aconseguit en menys temps i millor imatge del club projecte és un bon candidat a la Presidència de la Generalitat. Ja vàrem comentari fa molt mesos, abans de que el Sr Laporta insinués la seva intenció política.

El Sr Laporta no és sempre políticament correcte, cosa que personalment valoro molt. Estic fart dels correctes que fan demagògia. Cal algú que li digui a les coses pel seu nom independentment de que siguin populars o no.  El Sr Laporta ho fa.

Finalment hi ha aquells que es queixen de la seva imatge, del seu ego. Sincerament, la seva vida privada és seva i no l’amaga com fan altres molt hipòcrites. A tots aquest crítics els hi recordo  que una “farra” amb aquest senyor  deu ser molt terapèutica i probablement molts crítics  amb moral no  victoriana envegen la seva actuació.

I si el ego se li escapa, ja cercarem un terapeuta. És un element  associat de forma natural als polítics i majoria de personatges públics,  aquest “descontrol” de la personalitat. Siguem pràctics, no ens cal un líder virtuós, sinó efectiu, que no s’amagui darrera la demagògia,  que sàpiga envoltar-se de gent vàlida i amb projecció mundial.

Jo recolzo  el Sr Carretero, totalment.

LLIBERALISME RADICAL , CONSEQÜÈNCIES PERILLOSES.

LLIBERALISME RADICAL , CONSEQÜÈNCIES PERILLOSES.

Algun economista molt lliberal ha indicat que per a sortir de la crisi cal generar més riquesa o cobrar menys. Obvietat a banda, això és un reduccionisme perillós.  Generar riquesa és l’ideal i per això calen micro economistes, emprenedors i no macro economistes. En quant al sous, no tothom cobra igual.  Reduir el sou un 20% no té el mateix efecte quan es guanyen 6000  € mensuals que quan s’ingressen 1000. Hi ha una línia de dignitat i pobresa.

El mercat laboral  s’autoregula i molts sous han baixat. De fet molta gent  ha passat a sou zero, o sigui  a l’atur.

El problema és la quantitat de gent  que cobra i no aporta valor, alguns d’ells funcionaris. Molts funcionaris són imprescindibles, com els sanitaris i els docents però la multiplicació de les administracions, central, autonòmica, local amb els ajuntaments, consells comarcals i ara, les vegueries, els polítics, parlamentaris, assessors, exèrcits a l’ Afganistan ,etc suposen un cost que aporta poc valor i molt de cost. Aquí si que es pot aplicar l’anàlisi de rendibilitat.

No baixem sous de forma indiscriminada, analitzem si un lloc de treball aporta valor i si no ...

Ja sé que aquest anàlisi no és popular ni populista però jo no he de guanyar cap elecció  i puc dir algunes veritats i obvietats.