LLIBERALISME RADICAL , CONSEQÜÈNCIES PERILLOSES.
Algun economista molt lliberal ha indicat que per a sortir de la crisi cal generar més riquesa o cobrar menys. Obvietat a banda, això és un reduccionisme perillós. Generar riquesa és l’ideal i per això calen micro economistes, emprenedors i no macro economistes. En quant al sous, no tothom cobra igual. Reduir el sou un 20% no té el mateix efecte quan es guanyen 6000 € mensuals que quan s’ingressen 1000. Hi ha una línia de dignitat i pobresa.
El mercat laboral s’autoregula i molts sous han baixat. De fet molta gent ha passat a sou zero, o sigui a l’atur.
El problema és la quantitat de gent que cobra i no aporta valor, alguns d’ells funcionaris. Molts funcionaris són imprescindibles, com els sanitaris i els docents però la multiplicació de les administracions, central, autonòmica, local amb els ajuntaments, consells comarcals i ara, les vegueries, els polítics, parlamentaris, assessors, exèrcits a l’ Afganistan ,etc suposen un cost que aporta poc valor i molt de cost. Aquí si que es pot aplicar l’anàlisi de rendibilitat.
No baixem sous de forma indiscriminada, analitzem si un lloc de treball aporta valor i si no ...
Ja sé que aquest anàlisi no és popular ni populista però jo no he de guanyar cap elecció i puc dir algunes veritats i obvietats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada