LIDERATGE SITUACIONAL
La teoria clàssica d’organitzacions explica que davant una crisi, és més important la resolució que la unanimitat, el consens o la majoria. Què faríeu si hagués una via d’aigua en un vaixell? Una assemblea per decidir si cal taponar-la? O qui ho ha de fer?. Suposo que algú amb sentit comú diria, que “qui tingui més experiència o capacitat ho faci”.
La situació catalana actual és molt semblant a la descrita, el que passa és que molts viatgen dins el Titanic i no se’n adonen que s’ enfonsa.
Qui són les persones més adients per sortir de la crisi de país? El Sr Carretero vol portar bons “taponadors” de vies d’aigua i el Sr Laporta ho és. El President de l’ entitat catalana més universal, que més triomfs ha aconseguit en menys temps i millor imatge del club projecte és un bon candidat a la Presidència de la Generalitat. Ja vàrem comentari fa molt mesos, abans de que el Sr Laporta insinués la seva intenció política.
El Sr Laporta no és sempre políticament correcte, cosa que personalment valoro molt. Estic fart dels correctes que fan demagògia. Cal algú que li digui a les coses pel seu nom independentment de que siguin populars o no. El Sr Laporta ho fa.
Finalment hi ha aquells que es queixen de la seva imatge, del seu ego. Sincerament, la seva vida privada és seva i no l’amaga com fan altres molt hipòcrites. A tots aquest crítics els hi recordo que una “farra” amb aquest senyor deu ser molt terapèutica i probablement molts crítics amb moral no victoriana envegen la seva actuació.
I si el ego se li escapa, ja cercarem un terapeuta. És un element associat de forma natural als polítics i majoria de personatges públics, aquest “descontrol” de la personalitat. Siguem pràctics, no ens cal un líder virtuós, sinó efectiu, que no s’amagui darrera la demagògia, que sàpiga envoltar-se de gent vàlida i amb projecció mundial.
Jo recolzo el Sr Carretero, totalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada