ELS INTOCABLES.
En aquest país es cobra tard i malament. Hi ha un problema de liquiditat i vergonya absolut. Aquest matí m’he aixecat disposat a esbrinar quan cobraria per un projecte docent. Moltes institucions acadèmiques que han cobrat per avançat als seus alumnes triguen molt en pagar als seus docents. Molt vol dir 90 dies. Entenc que si vens maquinària ( Espanya i Catalunya ja no tenen aquest problema) cobris a 90 dies (encara de fet a Europa, es paga a 30 -60 ) però en el cas d’un docent pagar a 90 dies...
Les institucions estan dirigides per criteris financers que pensen que pagant malament als proveïdors fan una bona gestió, una gestió de qualitat i l’únic que aconsegueixen és emprenyar i desmotivar als professionals. El significat dels mots es prostitueix en consonància amb el gran prostíbul que és aquest país. Qualitat vol dir ”enquesta”, “satisfacció” que “et deixo parlar però no t’escolto”, “riquesa” vol dir “la meva”, “benestar” vol dir “el meu”, “banca” significa “negrero”, “sistema educatiu” sinònim “d’ignorància generalitzada”, “ i+d+i”, “idiota, deficient, incompetent”.
Tornem al tema financer. Aquesta roda malpagadora s’estén a tot el sistema financer. Les institucions financeres retenen els immobles embargats per a no tenir pèrdues, no tenen liquiditat i tot està mig paralitzat. La gent no pot fer front als seus deutes. Només cal afegir el personal que porta dècades dins les empreses i que desitja l’acomiadament que no arriba i multiplica els anys "treballats" per 45 dies d’indemnització dins les seves pregàries.
Potser no us ha passat desapercebut això de “a Europa es paga a 30- 60 dies”. No som Europa? Doncs no, al menys no l’Europa desenvolupada, tecnològica, investigadora, socialment avançada que algú ens va dir que assoliríem en el futur gràcies a la democràcia. Us enrecordeu d’en Felipe González, el Profeta de la democràcia, l’amic d’en Cisneros que va comprar a preu de saldo Galerias Preciados, embargada a Rumasa per en Boyer, el de Villameona, el de la Preysler, el mateix Boyer que va anar de vacances en el yacht d’en Cisneros., tancant el circle? La terra promesa de la democràcia d’en González és ara un prostíbul decadent i molts no ho saben, la qual cosa és encara pitjor. Innocència, debilitat mental, ignorància?.
Dins l’àmbit social europeu, hem de reconèixer al Sr Zapatero que malgrat la situació, està fent el possible per mantenir les prestacions socials, cosa que amb el PP i la Banca , probables propers ocupes /llogaters de la Moncloa, no passarà, però aquests voluntarisme – voluntat socials no són suficients per a homologar-nos com a europeus.
Mantenim la mateixa distància respecte a Europa que fa 30 anys perquè ells han avançat també. L´únic país en clar retrocés és França i nosaltres estem copiant el seu model. Bé, no és cert del tot. Els PIGS (Portugal Itàlia, Grecia, Spain) estem dins el mateix model. Això no és un consol, és una realitat que ens diu a quin col·lectiu demogràfic i cultural pertanyem. Qui diu que la cultura és mediterrànea deu d’està pensant en el Renaixement o els grecs.
Francament, la sensació d’impotència és tremenda. Fent autoanàlisi penses en el “què pots fer per a Catalunya enlloc de que Catalunya pot fer per a tu”, parafrasejant al President Kennedy i veus que si vols canviar quelcom acabes sol o mort. Gairebé tots els líders que han canviat alguna cosa han estat assassinats o al menys arraconats.
Jo sóc independentista perquè el tren d’Espanya no porta a cap lloc bo. Però no crec que ho aconseguim. Som pocs i aquesta minoria no pot fer res davant l’ ona majoritària dels qui manen, els financers malpagadors, els estafadors, els especuladors, els lladres particulars i institucionals , els delinqüents socialment aplaudits, els banquers i els polítics oportunistes.
Algú dirà i m’ho ha dit: per què no fas un nou partit polític? Per dues raons : cauria en el parany del clientelisme, en les normes internes, les lluites de poder, fins que, amb “sort”, arribés a la poltrona (difícil en el meu cas perquè pocs em seguiran) i no aconseguiria res. Si vols tenir èxit polític has de renunciar als teus principis, entrar dins la roda d’un sistema podrit i finalment no et reconeixeràs a tu mateix.
En el camí et contaminaràs dels que porten el país, fills dels que el portaven més els nouvinguts polítics, esquerrans, verds, sociates, convenients, unionistes, peperos..
Alternatives?. Cap, jo no veig cap i això no és negativitat, és pura evidència, experiència i impotència. Llavors me’n recordo de Goethe i de la seva definició de felicitat : “l’absència de desig”.
Esperarem que els financers ens “reguin “ gota a gota amb els diners que ens deuen (si, que ens deuen) i aniré a les conferències sobre la Independència de Catalunya, més com un exercici terapèutic o potser de mostra d’impotència o d’ empipament o de què sé jo. . Crec que s’ha de votar per a demostrar als “amos” que tenim veu.
Jo pensava que ser independentista m’ajudaria a evitar escàndols “espanyols”com el del Sr Roldan, el ex Cap de la Guardia Civil , que després de 15 anys al trullo , ha sortit amb 10 milions d’euros i dos propietats immobiliàries valorades en 3,7 milions d’euros. Però es fals. El nostre Roldan se’n diu Millet . Estem massa contaminats.
Jo visc a L’Ametlla del Vallès, encantador poble del poeta Maragall i de la família Millet, entre molts altres. Aquest senyor, amb barba “sociata” per a donar una imatge de “pobre” menja els dilluns a un restaurant acompanyat de familiars amb una cara de felicitat i seguretat completes. Sap que és un “intocable” perquè els seus secrets arrosseguen als catalans venuts a les institucions financeres, als dels partits polítics, als estafadors, als mentiders. S’ha creat una nova casta de lladres intocables. Aquesta és la nostra democràcia.
Aquest senyor no té el problema dels 90 dies, ja ho ha cobrat tot. I els patrons del Palau amb un pam de nas, amb els seus diners en mans de tots sabem qui però que ningú s’atreveix a dir.
Aquest país sense cap moral i cap ètica que es diu Espanya ens ha envaït. Em perdut els nostres valors catalans , la nostra moral, els principis hanseàtics de l’esforç i tot ha quedat immers en la vulgaritat, l’enveja, la mentida, la hipocresia.
Malgrat això, crec que s’ha de votar per a una Catalunya independent, sabent que no ho serà mai perquè qui ho podia haver aconseguit en el passat , s’ha apuntat al carro espanyol centralista o ha prevaricat i “col·locat” a familiars i amics i ara calla . Els successors han fet de la política una forma de vida, no una missió. Botiflers del segle XX i XXI.
En aquest país de malpagadors, els catalans, pagadors tradicionals tenim mala premsa. En un país de malpagadors, el pagador és una mena d’alien. Malgrat els Millet, els Pujol, els Aznar, els Roca, els Montilla, els Carods, els Coloms, les Raholes, jo votaré perquè vull dir el que sento i desitjo no perquè sigui útil que no ho serà. Els referèndums són una teràpia col·lectiva, substitut deficient de la democràcia inexistent. Pensem que compartint els sentiments fem país. Innocent rèplica en prosa dels jocs florals.
S’ha acabat el somni . Un consell: si ets jove i ben preparat, especialment amb una carrera científica i/o tecnològica, fot el camp d’aquest desert intel·lectual i moral. Parafrasejant a Marc Aureli, identifica allò que no pots canviar i separa-ho, identifica allò que pots canviar i fes-ho i jo et diria, sense donar gaires explicacions. No s'ho mereixen.
