LA BOLA MÀGICA XI: LLUITAR SI, PERÒ PER A QUÈ, QUI I ON?

Hi ha força moviment aquest dies. L’atur continua pujant encara que la velocitat de destrucció sigui menor. El Govern espanyol ha assolit un record del 11,4% de dèficit superant les hipòtesis més pessimiste. Com per a ser europeu cal un dèficit igual o inferior al 3%, s’ha d’augmentar els ingressos i/o reduir les despeses.. Difícil. Per incrementar els ingressos s’han de recaptar més impostos. Els indirectes que graven el consum  poden augmentar si ho fa el consum ( impossible durant molt de temps donada la situació econòmica i financera de l’Estat espanyol) o pujant el tipus percentual (bàsicament, el tipus d’IVA). El Govern  ho farà .  Clar que això augmentarà  el preu final que haurà de pagar el consumidor, baixant el consum  perquè no es pot gastar més del que es té, sigui el preu del bé o l’impost.

I què dir dels impostos directes (renda i patrimoni i benefici d’empreses). Si cada cop queden menys empreses pujar els impostos sobre beneficis no ajuda gaire a la seva sostenibilitat. Si les persones i famílies tenen menys ingressos, hauran de pagar menys, excepte les macro rendes de les grans fortunes que ja sabem què fan...

I què dir de la reducció de Despesa Pública? Les pensions, la despesa sanitària, l’educació, les prestacions de l’ atur, els interessos del Deute Públic i les nòmines dels  milions de funcionaris (incloent personal sanitari i docent, els menys funcionaris dels funcionaris) signifiquen una gran part del pressupost de l’Estat i hi ha poc marge de maniobra, excepte a) pagant  menys als pensionistes b) retardant el pagament de les pensions de jubilació c) co-pagant la sanitat (despesa farmacèutica) d) pagant menys al aturats.

En certa forma aquestes  opcions han estat posades en marxa : es pugen les pensions però s’augmenten les retencions,  es retarda l’edat de jubilació i fa temps s’ha aplicat el copagament farmacèutic.

La cinquena opció és el No finançament a les autonomies. Jo no tinc clar quants diners rebrà realment Catalunya. Probablement sortiran notícies contradictòries als diaris per a confondre al ciutadà.

Però tot això no arregla el problema d’aquest país. La solució és generar riquesa “sostenible”  i aquest Govern no sap crear l’entorn per fer-ho.  Tampoc crec que entengui què vol dir “sostenible”. I el PP, amb el Sr Aznar i el Seu ministre Sr Rato varen permetre que les entitats financeres sobrevaloressin   els immobles, donessin préstecs  per comprar vehicles de luxe  i varen permetre l’entrada de milions d’immigrants mal pagats, gens integrats en molt casos, que ara “floten” en el marasme que tots aquest irresponsables han creat afegint un problema i  un  debat sobre l “empadronament”  totalment hipòcrita.

A propòsit, el Sr Rato va passar de Ministre d’Economia a Director General de FMI i ara a President de Caja Madrid sense l’oposició  efectiva del “otro hijo de puta” (segons la nomenclatura de l’Esperanza Aguirre, senyora  amb una pijeria només superada per la seva ambició i “mala llet” patològiques). Hem de suposar que aquesta entitat tindrà molts beneficis. Però qui és realment aquesta entitat? Deu ser magnífic dirigir una entitat financera sense propietari, a anys llum de l’esperit que les va crear (ajudar als impositors) que han quedar substituïts pels impostors. Els impostors es deixen ajudar.

El panorama futur és alarmant : o bé ens governen incompetents o  aprofitats peperos (que tenen més pedigree, descendents de  hiper conservadors franquistes, amb universitat pija) o socialistes ( alguns reclutats en els grups anteriors o bé entre els  afamats de llarg termini) ...

Què es pot fer a nivell individual? Què pot fer cada ciutadà? Al meu entendre l’estratègia depèn  de l’edat, la formació i la fortuna  personal.

Si tens fortuna personal no la malgastis però  “carpe diem”, directament. A fi de comptes aquest país té bon clima i amb diners es viu bé.

Si ets jove, format , gasta poc, comparteix les despeses  amb els amics, ves-hi  de lloguer i no de compra  ( de fet no podràs plantejar-t’ho ) quedat a la llar familiar, sense formar una família amb descendència. És molt car, especialment el divorci.  Les estadístiques parlen d’un 80% de trencament dels matrimonis. Si algú pensa que sóc pessimista o negatiu , que parli amb qualsevol  jove no qualificat menor de 30 anys i escolteu el que diu o mireu què fan els caps de setmana, el consum d’alcohol i altres drogues.

Si ets jove i molt qualificat en carreres tècniques i científiques, busca un altre país  on es valori el coneixement, la ciència i la tecnologia. Potser podràs formar una família i venir de vacances.  El perill es que no coneguis a ningú quan tornis.

Si ets madur, amb poques obligacions familiars, enhorabona . Carpe-diem , exercici, salut, hobbies, cultura i relacions. No et cremis lluitant per aquest país. No té futur. S’ha acabat. Game over. Què vols canviar? Fer un altre partit polític? Encara no has entès que la política és una forma de vida per a vividors incompetents/ ambiciosos? (no ho dic jo sol, sinó les enquestes socials que consideren als polítics con el tercer problema més seriós). Teniu algun dubte?:  Ja heu oblidat a l’Aznar, en Felipe González  i el mal que varen fer?

I en clau catalana què ha fet en Carod Rovira, l’esperança nacionalista,  amb les seves ambaixades, la seva  macro casa a Tarragona, “l’endoll “ del seu germanet  que recorda al del Sr Guerra  els anys 80? Per què no ha trancat el tripartit quan Catalunya no ha tingut el finançament promès/decidit pel poble? I què del nostre Cap d’Escolta, president del Parlament i dels seus cotxes “tunejats” ..  I abans, d’en Colom, dels seus deutes “pagats” per en Millet, i de la Sra Rahola, ara reciclada a folklorico tertuliana. 

Catalunya és una ficció  que només queda a la ment dels romàntics. Des de la batalla de Muret al 1213 tot ha estat davallada, sense conya. Els valors tradicionals catalans, l’esforç, l’estalvi,  són patrimoni d’una minoria  colonitzada per valors aliens, diluïda dins la mediocritat celtibèrica. I els personatges com els Millet, les Prenafetas, els Alavedras.. han estat “la puntilla”. I què dir dels Pujol, dels Roca,  que aparentment han fet tant per Catalunya  i que són co- responsables de la manca de finançament i del nostre gris futur?

Poca cosa més puc afegir.  Crec que aquesta secció, la bola màgica, serà repetitiva en el futur. Quan les coses es fan tan malament com s’han fet durant  400 anys (no sobre cap zero) i hem deixat que es facin, abdicant en irresponsables, lladres, mentiders i manipuladors,  la solució és a molt llarg termini i francament,  no crec que hi hagi cap solució per aquest maleït país. Abans teníem al dictador com a explicació però fa 35 anys que va morir.. quina excusa hi ha ara?

He arribat a la indiferència, el passotisme, el menyspreu  envers les institucions polítiques, socials, pseudo democràtiques. Només crec en algunes persones, triades individualment. I en mi mateix.  Quan no quedi ningú més , em semblaré en el John Lennon, quan era viu, realment viu.

L'EFECTE PAPALLONA

LA NOSTRA VIDA ESTÀ PLENA DE PAPALLONES

A començament d’any tothom fa propòsits de canvi i penso que és molt positiu. De tota manera la realitat ens recorda el paper de l’atzar a la nostra modesta existència. Milers de petits fets que canvien la nostra vida,alguns de forma intrascendent i altres de forma dramàtica: la trucada telefònica que ens entreté i ens fa perdre el taxi , arribant tard a l’aeroport i perdent un avió que té un accident. Aquest fet es coneix com l’efecte papallona i és prou conegut.

L’efecte papallona té un altre significat: la suma de petits fets minúsculs que sumats fan un munt. Alguns deguts a l’atzar i altres estudiats a fons. Hi ha molts exemples patents a la nostra vida, minúsculs, però que agregats són rellevants. Us poso uns quants: quan he presentat la declaració anual d’IVA telemàticament , l’Agència Tributària no l’ha acceptada. Després de revisar les dades mil cops i parlar amb 3 experts, la raó era que el nom donat al fitxer tenia espais en blanc i el sistema no ho accepta. Això no passava amb la declaració de l’any 2008.

Conseqüències: 10 minuts al telèfon 901 i no precisament a preu de tarifa plana ( la connexió amb Skype que comenta Hisenda no està activada).

Aquesta deficiència addicional generada per Hisenda de forma involuntària pot multiplicar els ingressos de Telefònica enormement, si multipliquem pel número d’usuaris que la poden patir si deixen espais en blanc en la nom del fitxer que Hisenda recull.

De sobte, me ‘n recordat de la quantitat de papallones que ens envolten a tots. Ni ha tantes que ningú no les veu.. Voleu exemples?: els peatges a les autopistes catalanes amb la recaptació milionària, els cèntims carregats als comptes corrents per gestions gairebé inexistents, el pes del cartró i els embalatges a les botigues d’aliments pagats a preu de menjar, el sobrepreu del kilo de fruita per l’intermediari en lloc del pagès, els imports fixos del rebut de l’aigua, el gas i l’electricitat, les barres de pa de ½ kg que pesen 400 gr, les zones verdes i blaves de parking (sense transport públic alternatiu en molts casos).

Aquest tipus de papallones són autèntics depredadors, paràsits, enemics de la gent però acceptats per tothom. Ens hem acostumat a ser hostes i ja no protestem. La nostra sensibilitat a les papallones ha disminuït enormement. Alavedres, Prenafetes, Muñoces ( el de Santa Coloma i l’andalús) i Millets belluguen les seves ales i produeixen tempestes i huracans però ja no notem l’aire. Uns quants calerons a compte del que robaren i al carrer. Ningú no en parla d’ells.

Dins aquest context, no ens ha d’estranyar les papallones dialèctiques, els polítics que diuen que no convocaran eleccions si el Tribunal constitucional ens retalla l’Estatut, que els són molts seriosos i faran la seva feina. Aquestes papallones semblen més aviat rates pinyades però tampoc els veiem.

Estem insensibilitzats, adormits, anestesiats, plens de torrons i alcohol. I les papallones, les rates pinyades i la resta rient i multiplicant-se.

QUI HA TIBAT DE LA MANTA?

Anava a dinar quan m’han trucat per comunicar-me la detenció d’en Macià Alavedra, d’en Prenafeta, de l’alcalde de Santa Coloma de Gramanet i d’altres “menys honorables”. El Sr Millet, a qui ahir agraïa en aquest blog que hagués despertat (encara que involuntàriament) la consciència del país de lladres institucionals on vivim, ha perdut protagonisme. Nous lladres.

La veritat, m’he alegrat molt. Tots sabem que aquests polítics han acumulat bens, diners, han exercit tràfec d’influències... però ha estat finalment l’omnipresent i inefable jutge Garzón qui ha iniciat el procés.

Per què tants anys després dels fets? Per què s’ha trigat tant? La única explicació que se m’acut és la guerra pel poder entre els partits polítics. Gurtel, Millet, ex càrrecs Generalitat ( CiU), alcaldes socialistes. O bé, és possible que qui anomena o autoritza als polítics hagi decidit fer foc nou i per a això cal eliminar tots aquests indesitjables.

Ahir nit en Jordi Pujol va dir que si obligaven a CiU a tornar els diners de la Fundació Trias Fargas ell diria qui d’altres formacions ha cobrat què.- Magnífic ¡¡. Per cert, no fora obligació seva dir –ho si ho sap, independentment de si es tornen o no els diners de la Fundació Trias Fargas? Això és l’honorable. Si no ho ha fet fins ara és perquè tots tenen les mans brutes.

Mentrestant , el país s’ enfonsa amb més atur deute, delinqüència i sense perspectives clares. Al carrer tothom parla de la manca de credibilitat d’aquesta pseudeodemocràcia. Anem seguint un model barreja entre l ‘italià (recordeu les operacions anticorrupció dels 90) i del francès ( immigració0 no integrada i subsidiada).

Alternatives? : neteja a fons, recuperar els diners, lladres i delinqüents a la presó, llei electoral nova amb llistes obertes o tancades amb permutació , finançament transparent dels partits, penes de presó dures.

Un darrer comentari. Jo visc a l’Ametlla del Vallès, lloc conegut entre altres fets per ser la llar del Sr Millet. Els darrers dies ha augmentat la presència dels Mossos perquè estant tornant els robatoris a qualsevol hora del dia, al vespres i a les deu del matí. Què passarà quan hi hagi més atur?