TOROS I CABRONS

El debat sobre els toros està servit.El país fa aigües però tenim un gran debat parlamentari  sobre el tema. Ens aturen les obres públiques, l'Esta(fu)tut i ara discutim sobre toros.. Tema fàcil, polèmic, opinàtic (tothom pot dir  quelcom sobre els toros) Serveix per a capitalizar sentiments i passions.


És evident que maltractar animals no és un costum massa civilitzat encara que sigui històric però a mi personalment  em preocupen més els cabrons. N'hi ha molts i el problema no és que estiguin maltractats sinó que ells són els maltractadors. Els polítics no fan gairebé res per aturar-los. Serà perquè  els cabrons s'han infiltrat a la classe política? Els haurien de prohibir als cabrons. Però no faran un debat .

RETALLADA D'OBRES PÚBLIQUES A CATALUNYA

Retallada d'obre públiques

El Govern Espanyol no té un euro i clar, retalla les despeses i les inversions. Com Catalunya anava endarrerida en el tema inversions en Zapatero ens va "compensar". Ara que no hi ha diners ens ho treuen. I ningú protesta. Fem una manifestació per l'Estatut que era clarament insuficient i no la fem per la retallada d'obres públiques? I què fa en Montilla? Calla.

ELS CATALANS SOM EL MODEL DE REFERÈNCIA ENCARA QUE HO NEGUIN

Benvolguts 
Fa molt temps que no escric res. Les raons són múltiples: barreja d'avorriment, de reiteració  dels temes, sentiment d'impotència... S'ha complert i superat amb escreix allò que deia la secció de la Bola Màgica :  L'economia enfonsada, l'atur el fracàs escolar i el jovent desocupat, els sis cent euristes,  la corrupció ,l'incapacitat, la incompetència,  l 'Estatut capat i ara negat, l'Estat insolvent, l'edat de jubilació allargada, la fi de l' Estat del  Benestar....  Veient aquest panorama m'he dedicat a la meva feina, a gaudir de la vida que són quatre dies.
Malgrat el meu excepticisme davant la realitat vaig anar-hi a la manifestació milionària amb barreja d'origens nacionals, colors i inclús idioma però tots amb un denominador comú : sentit de país i de fer les coses d'una forma, la forma que els espanyolistes diuen "la Roja" que no és més que "La Catalana", feina contínua, sòlida enlloc  de la fúria inútil, barreja d'adrenalina, histèria i por que no ha donat gairebé mai fruits.

Els mitjans de comunicació amb minimitzat el número d'assistents a la manifestació i han magnificat el paper de Del Bosque i Luis Aragonés amb la selecció quasi catalana. Bàsicament han copiat l'esquema de joc d'en Guardiola i del Mestre Cruiff, negant la identitat catalana, la influència catalana,  la realitat catalana.

Enteneu per què molts catalans ens mostrem indiferents sinó  insatisfets davant la victòria de la roja espanyola?
Res ha canviat. Només cal que guanyi les eleccions el PP i i tindrem un gran problema afegit.

L'EFECTE PAPALLONA

LA NOSTRA VIDA ESTÀ PLENA DE PAPALLONES

A començament d’any tothom fa propòsits de canvi i penso que és molt positiu. De tota manera la realitat ens recorda el paper de l’atzar a la nostra modesta existència. Milers de petits fets que canvien la nostra vida,alguns de forma intrascendent i altres de forma dramàtica: la trucada telefònica que ens entreté i ens fa perdre el taxi , arribant tard a l’aeroport i perdent un avió que té un accident. Aquest fet es coneix com l’efecte papallona i és prou conegut.

L’efecte papallona té un altre significat: la suma de petits fets minúsculs que sumats fan un munt. Alguns deguts a l’atzar i altres estudiats a fons. Hi ha molts exemples patents a la nostra vida, minúsculs, però que agregats són rellevants. Us poso uns quants: quan he presentat la declaració anual d’IVA telemàticament , l’Agència Tributària no l’ha acceptada. Després de revisar les dades mil cops i parlar amb 3 experts, la raó era que el nom donat al fitxer tenia espais en blanc i el sistema no ho accepta. Això no passava amb la declaració de l’any 2008.

Conseqüències: 10 minuts al telèfon 901 i no precisament a preu de tarifa plana ( la connexió amb Skype que comenta Hisenda no està activada).

Aquesta deficiència addicional generada per Hisenda de forma involuntària pot multiplicar els ingressos de Telefònica enormement, si multipliquem pel número d’usuaris que la poden patir si deixen espais en blanc en la nom del fitxer que Hisenda recull.

De sobte, me ‘n recordat de la quantitat de papallones que ens envolten a tots. Ni ha tantes que ningú no les veu.. Voleu exemples?: els peatges a les autopistes catalanes amb la recaptació milionària, els cèntims carregats als comptes corrents per gestions gairebé inexistents, el pes del cartró i els embalatges a les botigues d’aliments pagats a preu de menjar, el sobrepreu del kilo de fruita per l’intermediari en lloc del pagès, els imports fixos del rebut de l’aigua, el gas i l’electricitat, les barres de pa de ½ kg que pesen 400 gr, les zones verdes i blaves de parking (sense transport públic alternatiu en molts casos).

Aquest tipus de papallones són autèntics depredadors, paràsits, enemics de la gent però acceptats per tothom. Ens hem acostumat a ser hostes i ja no protestem. La nostra sensibilitat a les papallones ha disminuït enormement. Alavedres, Prenafetes, Muñoces ( el de Santa Coloma i l’andalús) i Millets belluguen les seves ales i produeixen tempestes i huracans però ja no notem l’aire. Uns quants calerons a compte del que robaren i al carrer. Ningú no en parla d’ells.

Dins aquest context, no ens ha d’estranyar les papallones dialèctiques, els polítics que diuen que no convocaran eleccions si el Tribunal constitucional ens retalla l’Estatut, que els són molts seriosos i faran la seva feina. Aquestes papallones semblen més aviat rates pinyades però tampoc els veiem.

Estem insensibilitzats, adormits, anestesiats, plens de torrons i alcohol. I les papallones, les rates pinyades i la resta rient i multiplicant-se.

perdó..perdó...

PERDÓ.. PER LES ERRADES DELS ALTRES.

Els diaris ens sorprenen cada dia amb notícies socials i econòmiques habitualment desagradables. Només dins l’àmbit esportius tenim compensacions.

Existeix un altre tipus de notícies, les cíniques. L’Honorable Don José Montilla demana perdó pel “xoriceo” socialista o demana perdó als socialistes pel “xoriceo” o demana perdó a tothom pels “xoriceos” dels altres.

Sempre són els altres que fan les coses malament. El PP, que no es vol endarrerir, critica a Don José que no hagi demanat perdó abans per “xoriceo” de la classe política.

I els “catalano- mansos” no ens emprenyem i ens ho empassem tot. Si el Sr Montilla pensa que és culpa i/o responsabilitat seva tenir pocavergonyes i lladres al capdavant de la seva formació té dos opcions: dimitir per incompetent (ha permès que aquests personatges campin lliures) o treure’ls a tots.

Alguna cosa tèrbola hi ha quan resulta que molts alcaldes i ajuntaments tenen por a que l’Audiència Nacional o qui sigui entri “a sac” als ajuntaments. Si no han fet res, jo demanaria ser el primer ajuntament a ser inspeccionat i si ho han fet, que dimiteixin i que demanin perdó fent-se una foto al costa de l’Honorable. Ah’ i que tornin els imports robats que mai ho fan.

Si el President de la Comunitat Autònoma demana disculpa pels miracles del Sr Alavedra i del Sr Prenafeta, ho trobo fora de lloc. No són de la seva formació i ell s’hauria de deslligar.

A aquestes alçades es vol fer un codi ètic¡¡. O sigui, fins ara no hi havia ètica? Què hi havia doncs? Pot ser el 3% del que ens va parlar el molt (aquest si) Honorable Dr Maragall?

Els discursos vomitius de tota aquesta gent parla de “regeneració”. Les presons es varen inventar per intentar aïllar els delinqüents i probablement, intenta inserir-los de nou a la societat, després d’un temps de “reciclatge” . La “regeneració” no és automàtica, és un llarg procés que pot trigar tant com la “degeneració”.

Un altre tret important és que molts “degenerats “ no es poden “regenerar” i parlar de “regeneració” de la classe política sense parlar dels polítics, tots ,amb noms i cognoms , és com parlar dels sexe del àngels.

En aquest moment a la ment de qualsevol ciutadà els polítics són culpables i han de demostrar la seva innocència. Que facin un llistat d’ingressos i patrimoni abans i durant l’exercici de la seva feina com a polítics no serveix de res si hi ha “ Testaferros”, diners negres, maletins ,i es fa la vista grossa i s’aturen les intervencions d’Hisenda de forma misteriosa quan hi ha clares denúncies.

Tota aquesta retòrica dels polítics serà inútil. No em val allò de que “som una democràcia jove”. Crec que la frase encertada fora “som una merda de democràcia”.

En Jordi Pujol va fer dues intervencions glorioses els darrers dies, una dient que si algú parlava, ell ho faria... En lloc de denunciar als delinqüents, els ha encobert. En Jordi Pujol no demana perdó. Una altre postura tan inútil i perillosa com la de Don José, orgull i mal humor en lloc de cinisme i retòrica.

Hi ha un àmbit on el Sr Montilla hauria de manar perdó i no ho fa.. quan els 25 diputats del PSC han recolzat els pressupostos de l’Estat malgrat l’ incompliment de l’Estatut, quan ha votat que la LOFCA estigui per sobre de l’Estatut, ens ha enganyat a tots, ens ha mentit i això és un altre tipus de robatori, el de la confiança de tot un poble. L’ import del robatori i espoli és de 12-14000 milions d’euros l’any, cada any, per in secula seculorum, fins que hi hagi.. regeneració política.

Un català emprenyat

LA TARDOR QUE ENS ESPERA

Hola a tothom.

Després de l’ interval estiuenc on tot es paralitza i “tota cuca viu”, tornem a l’engany diari..Uns quants per a començar.

Fèlix Millet o Brutus i Juli Cèsa.r I “tu també fill meu?” Cop a la burgesia catalana, a un col·lectiu que semblava una mica per sobre de la misèria estatal, amb superioritat moral, ètica i cultural. Doncs no… Catalunya diluïda social, cultural i moralment. Robatori educat, continu, a llarg termini. Les institucions i autoritats públiques i els auditors falsejant o ignorant la informació, sense intervenir ... Per què els paguem?

A Espanya tenen un 20% d’atur però algú veu la recuperació (¡¡¡) Deu ser de la banca. Com no hi han diners, doncs pugem els impostos¡. Del Sr Botín i altres? No clar, de la classe mitjana, o sigui de tothom perquè a l’hora de pagar “Hacienda somos todos”, “menos unos cuantos, los de siempre”, s’hauria d’afegir..També es vol pujar l’ IVA. Efecte desitjat: més recaptació. Efecte obtingut: més economia submergida.

Les coses no van millor pel President Obama. Malgrat la seva indubtable talla intel·lectual, la seva dialèctica i convicció. Tal com varem anticipar fa uns mesos en aquest blog, Obama no pot canviar res.

Veiem : la sanitat USA? Qui pagarà la festa? Els ciutadans? Clinton va fracassar en aquest tema. La gent no vol més impostos.

CO2 i Kyoto. La industria Nord-americana no es pot aturar i per evitar temptacions , 2500 lobbistes fan la seva feina . Lobbista no ve de llop però com si ho fes.

Palestina: el tema de sempre. Els jueus i el seu Estat excloent per in secula seculorum.

Afganistan? El territori pertany als talibans així que o més soldats americans o guerra perduda…

Subprime? : els ciutadans pagant en forma de Deute Públic Perpetu (ja ho varem analitzar), la banca feliç (els banquers, no els bancaris) i aquí no ha passat res.

Límit de sous al executius? Doncs societats a paradisos fiscals i mecanismes alternatius, com el cas dels 45 directius del Barclays.

Més controls comptables a les empreses ? Més cost, més burocràcia però inútil. Només cal “persuadir” al controlador i ja està. El mateix discurs de sempre.. “s’ha de controlar, s’ha de posar límits i fi a...”

Fi dels Paradisos fiscals? Ni en broma. Hi ha molts estaments empresarials, politics interessats en la seva existència.

Grip A: pànic mentre moren milions per causa de la malària, la diftèria i la fam.. sense vacunes. Roche, Ramsfield i Tamiflu molt contents. Grip A, Grip aviar.. Cal preparar la propera grip, la del gat o grip del gos..

Els polítics no canvien res que no estigui latent a la realitat i res ha canviat encara. .

Pròxims esdeveniments a Espanya :

ETA seguirà. Els sindicats no es mouran. Podeu imaginar per què, oi?. La gent sense feina cobrarà poc però cobrarà el subsidi pagat amb la pujada d’impostos. La gent li donarà l’esquena als polítics, més abstenció. El PP pujarà. No es crearan llocs de treball.

A la Catalunya diluïda, Laporta arrossegarà molta gent de Convergència i Esquerra, jo entre ells.. Ja ho comentàvem a l'Abril .

L’Estatut declarat constitucional perquè com no serveix de res (no implica més diners per a Catalunya), ¿per què crear un focus de tensió ideològic inútil i confrontació amb els catalans?. Al final ni un euro més d’ingressos per a Catalunya

I tu, et vacunaràs? Contra què? La grip A o el passotisme col·lectiu? Un consell, esbrina els efectes secundaris de la vacuna no fos cas.

JA COMENÇEM : ENFRONTAMENT ENTRE ERC I ICV

JA COMENÇEM : ENFRONTAMENT ENTRE ERC I ICV

Comentari a la notícia del 25/08/2008 de La Vanguardia.

Magnífic, el Sr Carod – Rovira s’ha enfadat amb el Sr Saura perquè aquest, sembla que va donar un crèdit especial de 3 mesos al PSOE i va evitar la presència del Sr Zapatero davant el Congrés explicant perquè no havia complert terminis amb l’Estatut.

Tindran les entitats financeres la mateixa paciència i tolerància amb el seus morosos que el Sr Saura amb en Zapatero? Ho dubto.

Ah¡, la imatge d’unitat de l’esquerra és magnífica. Crec que Convergència ho hauria de tenir fàcil. Tot això em recorda les lligues que el Barça li ha regalat al Madrid,amb enfrontaments al vestidor i que semblava que el Madrid no volia guanyar veient el seu joc. Esperem que aquest any no sigui així, que guanyem per mèrits propis i que l’Estatut.. una mica, malgrat el Sr Saura i el seu equip. Ordre al vestidor.

Dr Jordi Delcor