FUSIONS DE CAIXES I 1.700.000.000.000 EUROS

FUSIONS DE CAIXES I 1.700.000.000.000 EUROS


Resum article publicat a l’Avui
Via lliure a les fusions
Zapatero recolza fusions entre caixes d’estalvis davant la crisi financera
David Portabella
Madrid Ult. Act. 15.10.2008 - 23:03 hs
Tota crisi va acompanyada d’una selecció natural i José Luis Rodríguez Zapatero creu que, en el cas de les caixes d’estalvis, la seva lluita per la supervivència dins el sector financer passa per les fusions. Tot i que segueix presumint de la bona salut del sistema espanyol, el president del govern central admet que “en un moment de greu crisi és probable que hi hagi fusions” i avança que si dues caixes d’estalvis ho plantegen l’executiu “haurà de col·laborar per tenir un mapa més racionalitzat, més eficaç i més competitiu”.La hipòtesi de fusions en el sector havia sigut apuntada pel governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez.

ANÀLISI.

A http://jordidelcor.blogspot.com/2008/10/el-banc-central-europeu-i-la-reserva.html
I http://jordidelcor.blogspot.com/2008/10/si-que-s-una-qesti-de-mida.html
Vaig escriure unes possibilitats que comencen a ser reals : les fusions de caixes i la màquina de bitllets virtuals per tapar el forat negre.

L’economia no és una Ciència. És un joc que fa servir tècniques matemàtiques més o menys depurades i models molt imperfectes que funcionen en situacions lineals sense incloure els autèntics fets de la realitat, molt més complexes que qualsevol simulació.

La realitat econòmica funciona perquè hi ha activitat, esforç, demanda i oferta. La Borsa, les Swaps, els productes derivats, les opcions de futurs, l’especulació de divises, no generen riquesa real però fan més rics a qui té informació privilegiada. Aquest món irreal és una forma de ludopatia molt perillosa i ens pot portar a situacions com l’actual.

De sobte, cal reactivar l’activitat econòmica real, la que produeix. I si falten diners, doncs es creen i punt. Que això equival a una devaluació.? I què? Com tots tenim la mateixa moneda, no es nota gaire, perquè no cal canviar-la, excepte quan fem la conversió entre dòlars, lliures, esterlines, iens i euros. I el yuan, moneda xinesa, no cotitza lliurament. Són les autoritats xineses les que fixen el canvi per tant les relacions de canvi són molt més estables, excepte terrabastalls... Així que 2, 3, 4, 5, 10 bilions d’euros més o menys no es noten gaire..

Això si, quan les coses van malament, socialitzem les pèrdues, quan van bé, privatitzem els beneficis... Les pèrdues són cosa de tots, els beneficis només d’ alguns. És possible ser més cínic? Em costa de creure..

Jordi Delcor PhD.