dijous, 23 d’octubre del 2008

PROBLEMES DEL SEGLE XXI AMB TECNOLOGIA DEL SEGLE XIX

PROBLEMES DEL SEGLE XXI AMB TECNOLOGIA DEL SEGLE XIX.

Per agilitar la justícia han construït la Ciutat de la Justícia, molt propi d’aquest país amb mentalitat imperialista. El problema de la justícia és múltiple : d’una banda l’aplicació de mètodes i recursos del segle XIX a problemàtiques del segle XXI que requereixen experts en Informàtica, Medecina, Física, Química, Enginyeria, Finances i d’altre la mentalitat d’aquests senyors amb túniques i llenguatge molts cops arcaic i obsolet.

Una dels les millores més espectaculars de l’Estat Espanyol ha estat l’Administració de la Hisenda Pública. Tots els tràmits, declaracions etc es poden fer via telemàtica i recentment per les empreses i per llei, només de forma telemàtica. Més de 20 milions de persones han de presentar declaracions d’IVA , Patrimoni, IRPF, Retencions a compte..... l’Estat, quan vol, ho sap fe bé. O al menys alguns responsables.

Per altre banda els processos judicials són molt simples des del punt de vista de procés : una seqüència d’activitats (detenció, recaptació de proves i fets, declaracions, testimonis, vistes, sentències, ingrés a presó si s’escau, permisos,etc, tot amb responsables, terminis, dates límits etc.

No és difícil elaborar una simple base de dades relacional que recordi als administratius del Jutjats les accions a efectuar des de la instrucció, fins a l’execució de la sentència o el seguiment de l’ empresonat.

Però no, els secretaris de jutjats han de mirar foli darrera foli i si es deixen algú, les conseqüències són terribles. Quines mides correctores s’adopten davant aquesta “tecnologia anterior al segle XIX? : penalitzar als secretaris i als Jutges, construir una ciutat però no un simple sistema informàtic eficaç. Serà per allò de que “quien vale vale y sino a Letras”? Tenen algun tipus d’incompatibilitat genètica els professionals de la justícia i la Ofimàtica/ les tecnologies modernes? Com es mesura la competència professional dels magistrats ? Quin és el perfil competencial requerit ?

Sembla que els senyors de la túnica es troben còmodes escrivint milers de folis però ignoren com administrar la justícia. Aquesta aproximació tan poc ecològica, tan “paperera”, tan poc operativa, tenia sentit a l’època de la Inquisició però no avui dia.

Està clar que tenim justícia amb mentalitat prehistòrica i la solució no consisteix en penalitzar els funcionaris , jutges, secretaris i demés, que la majoria dels casos fan el que poden i més. A qualsevol organització, el problema sempre està a dalt de tot i la Justícia no és una excepció.

Els papers s’acumulen als jutjats, els ratolins si caguen, la justícia és molt lenta, delictes greus prescriuen amb total impunitat però no passa res, els senyors de la túnica continuen declamant i vivint en un món irreal mentre els ciutadans es frustren i es queixen per la inoperància del sistema. Més de 400000 causes pendents... per secula seculorum.

Molt em temo que no té solució.

Jordi Delcor PhD.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

CRISI FINANCERA O CRISI ECONÒMICA

CRISI ECONÒMICA O CRISI FINANCERA?

El Professor Xavier Sala i Martí fa una reflexió interessant : mentre que arreu del món la crisi financera produeix una crisi econòmica per manca de líquid (veure http://jordidelcor.blogspot.com/2008/10/cmo-se-fabrica-el-dinero.html) a Espanya , la crisi econòmica (construcció, turisme ,etc) produeix una crisi financera (manca d’activitat econòmica, no finançament, insolvències, etc).

Està clar que el sistema financer espanyol no té les insolvències de l’americà però la manca d’activitat econòmica, l’atur, la immigració desocupada, els sous baixos, els lloguers, hipoteques i productes bàsics cars produiran molta inestabilitat social.

Què farà el govern? Res. Ni saben ni poden. El creixement d’una país és una cursa de fons, d’anys, d’inversions estratègiques en tecnologia i aquí seguim dins una Espanya “cañí” , classista, imperial.

Mentrestant, els partits es miren el melic, com sempre. Què podem fer els ciutadans de peu?

a) Carpe- diem (gaudir)
b) Aguantar.
c) Protestar cada cop més ( no us amoïneu, ja hi haurà molta gent que ho faci)
d) Fugir.

I Catalunya amb el seu problema afegit . Aviat podrem dir allò que diuen els mexicans en relació als Estats Units: pobre Catalunya, tan a prop d’Espanya i tan lluny del cel”.

Jordi Delcor PhD

¿CÓMO SE FABRICA EL DINERO?

¿CÓMO SE FABRICA EL DINERO?

La prensa, algunos blogs, éste incluido, han comentado el proceso especulativo de las subprime, su origen y creación de productos financieros aberrantes. En su afán de obtener beneficios crecientes y en un entorno con bajos tipos de interés, los bancos dispararon la creación de hipotecas que concedieron a particulares potencialmente morosos, junto a clientes solventes. Para no tener unos balances con demasiadas hipotecas respecto a su capital propio y violar la Normativa de Basilea, las vendieron a sociedades “conduits” creadas por ellos mismos y con dinero obtenido de los inversores a quienes sociedades de valores manipuladas recomendaban que invirtieran en esas sociedades.

Cuando los particulares dejaron de pagar las hipotecas (por no poder hacer frente a los pagos y por el estancamiento de la subida de precios de la vivienda) se colapsó el sistema : los bancos tuvieron que pagar a los Fondos de los inversionistas que no renovaron sus inversiones en valores respaldados por hipotecas. Los propios bancos tenían valores respaldados por hipotecas. La falta de liquidez obligó a los fondos a vender sus mejores valores ,con la consiguiente bajada de la Bolsa. La devolución de los Fondos con valores hipotecarios exigió una inyección del liquidez de la FED y de los bancos centrales. Las aseguradoras de los hipotecas quebraron.

El último desenlace ha sido esa inyección de liquidez en el sistema, dinero digital , para que no se pare la economía real de empresas y particulares.

. ¿Cómo se puede crear dinero de esa manera? ¿No es eso el equivalente a imprimir billetes, política bananera prohibida en un país o países desarrollados? ¿No es una forma de fomentar la inflación?

Vamos por partes :
¿Dé donde sale el dinero? ¿Ha sido siempre así?

La Reserva Federal FED presta al gobierno los dólares que imprime a bajo costo contra obligaciones en títulos. Contablemente es algo así como “Caja a deuda perpetua” (no se sabe en cuanto tiempo, probablemente generaciones).

Luego los presta al gobierno o a entidades financieras : “Préstamos a caja”

Después paga los intereses a quien le ha comprado la deuda (China, inversores privados, otros bancos, etc) : “intereses deuda a caja”.

Con esta simple magia, hemos asistido a la creación de dinero.

El problema es esa capacidad para generar líquido frente a una deuda que nadie pagará.¿Dónde está el límite de la cantidad de líquido “imprimible” o emitido?. La FED fue creada en 1913 fue a través de una ley que pasó muy escondida con un Congreso ausente en el periodo de Wilson y la justicia estadounidense ha rechazado sistemáticamente las acciones civiles designadas a anular las leyes que la crearon.
Los agregados monetarios.
¿Cuánto dinero existe en realidad?¿Qué constituye el "dinero"? Se habla de agregados M1, M2 y M3.
El M1 está constituido por los billetes ,monedas y depósitos a la vista. Si se suman los depósitos a plazo hasta 2 años, se obtiene del denominado M2.
El agregado M2 junto con los valores que son sean acciones (letras del Tesoro, Bonos, Obligaciones, etc) , las "repos" (cesiones temporales de dinero), constituyen el M3.
Esta falta de control en el crecimiento de la masa monetaria tiene como origen la desregulación del M3. Claramente el M3 posee un mayor grado de especulación y menor liquidez en comparación con el M1 y el M2. El porcentaje de M3 en la masa monetaria en la actualidad es cada vez más amplio generando un alto grado de especulación y riesgos.

¿Cómo se generó esta situación? Al término de la Segunda Guerra Mundial con los acuerdos de Bretton Woods se estableció la convertibilidad del dólar y el oro, en 35 dólares por una onza, todos los países lo aceptaron y así funcionó, los billetes decían ‘convertible en oro’. Las reservas de un país se transformaban en oro y el oro permitía emitir líquido.

Con la guerra de Vietnam, el alto nivel de inflación y el déficit comercial que generó, los europeos perdieron la confianza en el dólar y empezaron a pedir el cambio de dólares por oro a EU (el único país obligado a mantener la convertibilidad de su moneda en oro). Al ver sus reservas bajar, en 1971 Nixon puso fin a la convertibilidad en oro del dólar. Desde entonces no hay un control o limitante al crecimiento monetario, el M3, y empieza el alza permanente.

En marzo del 2006 el loado Alan Greenspan dijo que era muy costoso y difícil calcular el M3 forzando que se dejase de calcular. ¡Goooooool¡

Según los expertos, la masa monetaria refleja el crecimiento industrial. Es decir, que se necesita siempre más dinero para justificar el crecimiento industrial. Sin embargo desde 1959 mientras que el M3 ha crecido treinta y dos veces, la producción industrial sólo lo ha hecho en cuatro veces.¡¡¡ (1)


¿Qué ha pasado? Que el dólar dejó de estar respaldado por un bien tangible, como el oro y lo ha estado por el poderío militar o la confianza de que los EUA tienen capacidad para devolver la deuda. Como resultado, tenemos entonces millones de billetes, dólares, con un valor muy por debajo del nominal porque incluyen el valor de la deuda futura que nadie pagará. Más billetes que cada vez valen menos .

La única manera que tiene EU de pagar sus deudas (sus billetes) es haciendo mas dinero dejando en el pasado la ley de demanda-oferta. Cuando una economía crece gracias a la emisión de deuda (billetes) llega a su colapso, a una trampa de la tasa de intereses, a necesitar más deuda para seguir creciendo y exigiéndoes al mismo tiempo intereses bajos para evitar el colapso de la economía e intereses altos para poder detener la inflación. Como la capacidad para fabricar dólares es ilimitada, como el petróleo de paga en dólares, conviene un dólar barato frente al euro que en todo caso potenciará las exportaciones estadounidenses.

La gestión irresponsable de la Banca privada mundial ha exigido la inyección de centenares de miles de millones de euros /dólares. Un billón de $ equivale a 30 años de producción agrícola mundial.

Con más billetes circulando, la equivalencia billetes- riqueza real devalúa la moneda. Conviene no confundir esa inflación, real, con el IPC. Esa devaluación es mucho mayor que el IPC, creado con otros propósitos : fijar tipos de interés y aumentos salariales.

Es evidente que se necesita una equivalencia entre algún bien real, objetivo, que señales “la riqueza “ de un país y la masa monetaria, ya sea el oro, la plata, los diamantes, el número de árboles o la sal (de ahí el nombre “salario”).

No tener ninguna equivalencia conduce a un descontrol absoluto del M3. Si aceptamos que el dinero es energía, no la podemos inventar de la nada, partiendo en una fe absoluta en la capacidad de devolverla..... El crecimiento USA (y del mundo occidental) es una huida hacia adelante.

Un hecho clave : La FED es un banco privado compuesto por doce bancos privados americanos como accionistas. Citando (1),” EU es probablemente el único país del mundo cuyo banco central es privado y esto es un factor imprescindible de cuestionar al momento de analizar la crisis mundial y la brecha que separa a los ricos de los pobres ¿Por qué hay un banco privado que está haciendo el manejo del dinero de un país?”

A diferencia de esta dinámica norteamericana, China está comprando futuros de mercancía tangible (es decir, cerrando contratos de precios compra de todo lo que necesitará para crecer durante los próximos veinte años). También ha comprado 500000 millones de $ en Deuda USA.

¿Cuál es el final de esta historia ? Si los Estados Unidos no controlan esa deuda ilimitada, si no se controla esa necesidad de crecer desaforada, el proceso continuará imparable : más M3. Si algún día algún país dice que el dólar no vale nada ¿qué harán los países que han comprado deuda USA? ¿Se apoderarán de la economía USA?¿ Quién tiene el potencial para hacerlo? China. Mientras China pueda crecer, todo irá bien porque Europa no pinta nada y sigue el dictado USA.

La estrategia china de fijar el cambio con el dólar evita inestabilidad monetaria. Todos mienten :el cambio dólar yuán es ficticio pero si todos lo aceptan….. China quiere ser autosuficiente, si le dejan no habrá problemas.. por el momento.

Jordi Delcor PhD

(1) CÁTEDRA KONRAD ADENAUER ECONOMÍA DE MERCADO CON RESPONSABILIDAD SOCIAL

dijous, 16 d’octubre del 2008

UNA NOVA ARQUITECTURA FINANCERA


UNA NOVA ARQUITECTURA FINANCERA


El Primer ministre Gordon Brown està liderant el procés de la U.C.I financera. U.C.I vol dir Unitat de Cures Intensives i Unió Capitalista Internacional .

No hi ha dubte de que Gordon Brown és un bon tècnic, pragmàtic, que sap resoldre coses a diferència del seu antecessor , Tony Blair, molt més polític, és a dir , amb un discurs amb somriure manipulador, amb “cafè per a tothom” , demagògic , bel·licós i sempre en campanya, actuant de cara a la galeria.

M’agrada el Sr Brown. Poc fotogènic però efectiu en temps de crisi. Podria donar classes de política a tota la plèiade de personatges pseudo líders europeus. Ell i el Sr SarkoZy representen el lideratge més autèntic que pren mides antipopulars però necessàries.

Una altre cosa és això de reinventar el capitalisme. El capitalisme és capitalisme . O bé es fa una cosa nova amb un altre nom o no hi haurà avenços.

Sota el meu punt de vista, aquesta nova “cosa” o filosofia hauria de tenir una axiomàtica incloent principis del tipus :

a) No és legítima una activitat empresarial que vagi en contra dels drets humans: (veure la declaració dels les Nacions Unides).
b) No és legítima cap activitat que perjudiqui el Medi Ambient.
c) S’ha de minimitzar l’ impacte de tota activitat laboral en el Medi Ambient. No es podrà vendre “quota de contaminació” a altres empreses o països.
d) Les empreses pagaran impostos en funció no tan sols dels seus beneficis econòmics si no del respecte a les persones, naturalesa i objectes amb una Normativa Internacional de Compatibilitat Econòmic Social Mediambiental.
e) Els beneficis distribuïts entre els empleats desgravaran als empresaris que ho facin.
f) S’haurà de protegir (fiscalment i amb crèdits) als emprenedors i empresaris legítims, és a dir, els que compleixen tot l’anterior.
g) Es limitaran dràsticament les activitats de Borsa i els productes derivats excepte els format per cistelles de valors empresarials accionarials i/o renda fixa.
h) Els delictes econòmics contra institucions tindran una consideració de molt greus amb privació de la llibertat immediata dels autors.
i) Es limitarà i faran públiques les retribucions dels alts directius. No es podran donar indemnitzacions milionàries.
j) Es fixarà per llei el preu dels productes bàsics : aliments, comunicacions i energia “imprescindible” (vol dir més transport ferroviari i menys cotxes i camions).
k) Es demanaran explicacions directes als Parlamentaris podent exigir responsabilitat qualsevol ciutadà si hi ha indicis de incompliment de les tasques i/ o abús de poder . No hi haurà exempció de responsabilitats en cap moment.


La cistella anterior pot semblar molt variada i dispersa però cobreix un ventall molt ampli d’aspectes que fallen i que són el fonament dels actuals desastres.

I per què no parlo de tràfec d’armes?. Realment, no crec que gairebé cap dels punts anteriors es posi en marxa i menys el tema de les armes. No confio gairé en el èsser humà (creença basada en l’experiència). Així que no podrem refundar el capitalisme. Tothom donarà les gràcies al Sr Brown i probablement perdrà les properes eleccions perquè el Sr Brown és un solucionador i els solucionadors només es volen quan els altres ho han espellat molt. Després tothom acomiada al lampista.

Fins que no passi una de grossa en el món real no hi haurà cap canvi. Tot el que es pugui arreglar prement una tecla i posant 2.000.000.000.000 és fàcil. Ja sabem qui paga el compte. Qui vol arreglar res ? Ja està arreglat, fins a la propera...

I si fos una central nuclear? Això ja fora més seriós. Cau dins el món real.. Llavors tothom es qüestionarà d’on surt l’energia. A Catalunya, les centrals ja estan donant avisos. No passa res, tot està sota control. Quina por, Déu meu, quina por¡

Sort Sr Brown.

Un admirador

Jordi Delcor. PhD

dimecres, 15 d’octubre del 2008

FUSIONS DE CAIXES I 1.700.000.000.000 EUROS



FUSIONS DE CAIXES I 1.700.000.000.000 EUROS


Resum article publicat a l’Avui
Via lliure a les fusions
Zapatero recolza fusions entre caixes d’estalvis davant la crisi financera
David Portabella
Madrid Ult. Act. 15.10.2008 - 23:03 hs
Tota crisi va acompanyada d’una selecció natural i José Luis Rodríguez Zapatero creu que, en el cas de les caixes d’estalvis, la seva lluita per la supervivència dins el sector financer passa per les fusions. Tot i que segueix presumint de la bona salut del sistema espanyol, el president del govern central admet que “en un moment de greu crisi és probable que hi hagi fusions” i avança que si dues caixes d’estalvis ho plantegen l’executiu “haurà de col·laborar per tenir un mapa més racionalitzat, més eficaç i més competitiu”.La hipòtesi de fusions en el sector havia sigut apuntada pel governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez.

ANÀLISI.

A http://jordidelcor.blogspot.com/2008/10/el-banc-central-europeu-i-la-reserva.html
I http://jordidelcor.blogspot.com/2008/10/si-que-s-una-qesti-de-mida.html
Vaig escriure unes possibilitats que comencen a ser reals : les fusions de caixes i la màquina de bitllets virtuals per tapar el forat negre.

L’economia no és una Ciència. És un joc que fa servir tècniques matemàtiques més o menys depurades i models molt imperfectes que funcionen en situacions lineals sense incloure els autèntics fets de la realitat, molt més complexes que qualsevol simulació.

La realitat econòmica funciona perquè hi ha activitat, esforç, demanda i oferta. La Borsa, les Swaps, els productes derivats, les opcions de futurs, l’especulació de divises, no generen riquesa real però fan més rics a qui té informació privilegiada. Aquest món irreal és una forma de ludopatia molt perillosa i ens pot portar a situacions com l’actual.

De sobte, cal reactivar l’activitat econòmica real, la que produeix. I si falten diners, doncs es creen i punt. Que això equival a una devaluació.? I què? Com tots tenim la mateixa moneda, no es nota gaire, perquè no cal canviar-la, excepte quan fem la conversió entre dòlars, lliures, esterlines, iens i euros. I el yuan, moneda xinesa, no cotitza lliurament. Són les autoritats xineses les que fixen el canvi per tant les relacions de canvi són molt més estables, excepte terrabastalls... Així que 2, 3, 4, 5, 10 bilions d’euros més o menys no es noten gaire..

Això si, quan les coses van malament, socialitzem les pèrdues, quan van bé, privatitzem els beneficis... Les pèrdues són cosa de tots, els beneficis només d’ alguns. És possible ser més cínic? Em costa de creure..

Jordi Delcor PhD.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

LA CRISIS FINANCIERA, EL NUEVO ENGAÑO DEL GOBIERNO


LA CRISIS FINANCIERA, EL NUEVO ENGAÑO DEL GOBIERNO.

CON 50000 MILLONES DE EUROS NO HAY NI PARA PIPAS.

La Vanguardia publica un interesante resumen histórico sobre la crisis. Aparentemente, “ya antes de las elecciones de marzo, el anterior responsable de la Oficina Económica del presidente, David Taguas, propuso crear una agencia con participación privada que emitiese deuda de la gran banca para comprar activos financieros a bancos y cajas” ( comentado en este bloc, uno de los mecanismos para refinanciar).
De ello se deduce que el Gobierno era conocedor del impacto de la crisis USA en nuestra economía y había partidarios de emitir Deuda para comprar activos tóxicos.
Según ese artículo “El ministro de Industria, Miguel Sebastián, en reuniones con el presidente y con Solbes, insistió en el tema y propuso medidas que no llegaron a ver la luz”.
Según fuentes consultadas, en estos debates Zapatero compartía la visión más optimista de Solbes, que esperaba que las turbulencias remitieran y se normalizara la situación.
ANÁLISIS :
¿Se trata de debatir? ¿No hay hechos objetivos? Por ejemplo :
¿Cuántos activos y productos derivados de dudosa cobro han comprado las entidades financieras españolas?

¿Qué porcentaje de morosidad cabría esperar en España?¿Qué impacto tendría en los resultados de las entidades financieras?

¿Qué necesidades de liquidez habría y con que recursos se contaría?. ¿Cuáles serían las necesidades de financiación =tesorería) de dichas entidades en un futuro próximo? (12 meses?

¿Por qué esa manía de esconder la realidad?. ¿Para no alarmar?¿Para no perder votos?
El hiperoptimismo (y parece que Zapatero lo padece) es muy peligroso. Aunque menos frecuente que la depresión, conduce potencialmente a grandes desastres. La visión que proporciona de los hechos “borra” literalmente los rasgos negativos o que no confirman la propia versión de la realidad.
A Zapatero le ha pasado lo mismo que al PP con el triste 11 de Marzo : pretendieron ocultar la realidad y al final les explota en la cara. El 11 de marzo fue de efecto inmediato, la crisis actual es una onda expansiva tipo “tsunami” de límites y consecuencias finales desconocidos aunque presumibles.
Una vez más, el pueblo, víctima del engaño y pagando la factura. Ese supuesto no querer alarmar genera más alarma. Nos siguen tratando ocmo niños inmaduros y ese ofensivo. La democracia se reduce a depositar una papeleta en una urna y olvidarse del resto Mientras tanto ¿dónde están los directivos de las entidades financieras responsables directos de este desaguisado?
Como en el caso del 11 de marzo, los co- responsables /inductores /provocadores directos (Aznar por meternos en la guerra de Iraq contra la voluntad popular y las entidades financieras por dar 120% de hipotecas a morosos, fomentar el consumo desmesurado y presumiblemente comprar activos tóxicos ) están libres. Y los ciudadanos pagando el desaguisado.
Dr Jordi Delcor.








divendres, 10 d’octubre del 2008

DEL CAPITALISMO AL SOCIALISMO NACIONALIZADOR A LA VELOCIDAD DE LA LUZ

GORDON BROWN : EL ESTADO NACIONALIZA LA BANCA .
Comentario sobre el artículo aparecido en La Vanguardia.
10/10/2008
Londres. (EFECOM).- El primer ministro británico, Gordon Brown, insta a otros países a seguir su ejemplo con el fin de rescatar el sistema financiero internacional, en un artículo que publica el diario 'The Times'. El líder laborista pide al resto de los gobiernos que ayuden a recapitalizar a sus bancos en dificultades y ofrezcan similares garantías por cientos de millones para convencerlos de que vuelvan a prestarse entre ellos.
¿En qué consiste el Plan?
El plan de rescate británico, anunciado el miércoles, pone sobre el tapete hasta 500.000 millones de libras (unos 637.548 millones de euros) de dinero público entre inyecciones directas al sistema y garantías a las emisiones de deuda de los bancos a medio plazo destinadas a restablecer la confianza.
No compremos activos tóxicos, compremos el banco entero¡¡¡
Puestos a comprar, lo bueno y lo malo. Eso de comprar sólo lo podrido, como hace Bush no parece justo para los ciudadanos.
El plan británico difiere abiertamente del anunciado por Washington, consistente en la compra por el Estado de los llamados "activos tóxicos" de los bancos de aquel país y que ha sido fuertemente criticado por algunos.
Una transfusión de urgencia : liquidez a corto plazo .
Brown señala que "cada banco en cada país debe cumplir requisitos de capital capaces de inspirar confianza", y señala que al igual que su Gobierno ha decidido poner directamente a disposición de la banca 50.000 millones de libras
Solución global : nacionalizar la banca .
Brown aboga por "una solución global" a un problema que es igualmente global y explica que personalmente jamás se imaginó que tendría que recurrir a la compra por el Estado de participaciones en los bancos. El líder laborista justifica su acción, que algunos han calificado de nacionalización parcial de la banca británica, al señalar que la crisis obliga a renunciar a "viejos dogmas" y adoptar soluciones nuevas.
Eso no es una solución nueva, las más recientes en la misma línea , Chaves y Evo Morales...
Pasamos del capitalismo salvaje al socialismo nacionalizador a la velocidad de la luz.
Normas estrictas:
El primer ministro insta a los gobiernos del mundo a adoptar reglas trasnacionales sobre transparencia, así como las más estrictas normas de conducta para garantizar que no vuelven a asumirse riesgos totalmente irresponsables. Según Brown, debería también ponerse a punto un nuevo sistema de supervisión para hacer frente a los enormes flujos de capitales entre las distintas instituciones financieras. Los sistemas nacionales de supervisión son "sencillamente inadecuados" para hacer frente a esos flujos en un mundo "cada vez más interdependiente", afirma.
Eso, ahora que ya está hecha la chapuza y el robo, pongamos normas que ahoguen a los honrados con complicados procedimientos burocráticos.
El Fondo monetario internacional ? ¿para qué sirve?
El Foro de Estabilidad Financiera y un Fondo Monetario Internacional "reformado" deberían también jugar un papel "no sólo en la resolución de la crisis sino también en su prevención", agrega Brown.
El FMI debería llamarse F.... MILLIONS OF INDIVIDUALS.
Acabar con los sueldos desorbitados. Es lo que hay que hacer pero ¿se lo cree alguien?
El líder laborista advirtió, por otro lado, este jueves de la necesidad de acabar con el pago de primas desorbitadas a banqueros irresponsables y abogó por que se penalice a quienes se conduzcan de este modo. El diario The Daily Telegraph informa hoy de que los administradores de los fondos de alto riesgo, directivos de la banca de inversiones y los traders (comercializadores) de materias primas de la City de Londres se espera que vuelvan a recibir primas multimillonarias este año.
Un análisis del Centre for Economics and Business Research del Reino Unido indica que quienes trabajan en la City recibirán este año primas por un total de 3.500 millones de libras (4.410 millones de euros), lo que sigue siendo de una enorme generosidad pese a ser menos de la mitad de lo cobrado el año pasado: 8.500 millones de libras o más de 10.700 millones de euros.
Es lo que se merecen, por el trabajo bien hecho. Bien, cuanto más leo más me sorprende lo permisivos que somos. Eso pasa por leer sólo prensa deportiva. A este paso, alguien empezará a fabricar guillotinas.
Jordi Delcor. PhD.

dijous, 9 d’octubre del 2008

¿EXISTE ALGUNA CORRELACIÓN ENTRE LOS BENEFICIOS DE LA BANCA EN ESPAÑA Y EL PRECIO DEL CRUDO?




BENEFICIOS DE LA BANCA EN ESPAÑA Y PRECIO DEL PETRÓLEO ¿EXISTE ALGUNA CORRELACIÓN ?

Expongo un resultado sorprendente (al menos para mi):

He analizado los beneficios consolidados de la Banca (no Cajas) españolas desde 1999 hasta el 2007 incluidos. Fuente asociación de Banca Española.

He estudiado a cotización del petróleo. Fuente BP, Bloomberg

He analizado la evolución del precio medio de la vivienda en España en el mismo periodo. Fuente : http://web.st-tasacion.es/html/menu6.php

¿Y qué se obtiene? : La gráfica de arriba.

Si a continuación analizamos el coeficiente de correlación entre el coste de la vivienda y los beneficios bancarios y el coste del crudo y los beneficios de la banca en España.. resultan unos coeficientes de 0,97 y 9,74

¿Y eso que quiere decir? Que aunque existe una significativa correlación entre los beneficios de la Banca y el precio de la vivienda (0,74), como cabría esperar y el sentido común y el bolsillo a fin de mes indican , es todavía mayor la correlación entre el precio del crudo y los beneficios de la banca... en España.



Jordi Delcor PhD.

CRASH 2008 : EL NUEVO CIBERJUEGO

¿DE DÓNDE SALDRÁ EL DINERO? : UN POCO DE CIENCIA FICCIÓN .

Los diferentes estados de países desarrollados han decidido dar liquidez a los mercados. Esta operación transfusión para que no se muera el paciente tiene varias vertientes :

a) El dinero deberá ser aportado por los Tesoros Públicos, la Reserva Federal, etc.
b) Se puede emitir Deuda Pública para captar inversión .
c) Se pueden comprar activos "de calidad" de las instituciones financieras por parte de los Bancos Centrales, de forma temporal , aportando liquidez pero con un compromiso de recompra por parte de dichas entidades financieras (los denominados "repos"). De esta manera los intereses de las hipotecas (activos de calidad) se cobran por parte del Estado pero la propiedad sigue siendo de las entidades. Esa medida ha sido anunciada por el gobierno español.

En el caso de que ni los repos ni los préstamos sean suficientes para tapar el desaguisado mundial , deberá emitirse Deuda Pública por parte de los Tesoros. ¿De dónde saldrá la inversión? ¿Del extranjero? Como el problema es “global”, el concepto extranjero pierde sentido. Saldrá de los ahorradores mundiales, a través de sus depósitos. ¿Dónde tienen el dinero los ahorradores? a) bajo el colchón b) en paraísos fiscales c) en otras entidades financieras.

Ahora bien , las 2 fuentes de financiación deberían quedar descartadas a menos que los Estados aceptasen una operación masiva de blanqueo de dinero... En este caso.. los delincuentes , los narcos , las mafias, algunos empresarios inmobiliarios etc, saldrían muy beneficiados ...

La tercera opcíón implica que el dinero saldría de las depauperadas entidades financieras. Es como sacar sangre a un enfermo hemorrágico.... para hacerle una transfusión a otro (¡sic¡).

Existe otra opción : China. Este país ha comprado ya Deuda Norteamericana por valor de 500.000 millones de $. Si China compra más deuda, China nos financiará , será nuestro gran Banco. Y ya sabemos como funciona la Banca . ¿Aceptará este rol China o preferirá adquirir el control de algunas entidades financieras occidentales? Eso le daría un mayor control sobre la economía mundial.

Si este fuera el caso, China sería el nuevo rey del mundo. ¿Conflicto potencial a largo plazo y a gran escala? ¿Aceptarían los Estados Unidos y Europa esta situación?

La otra opción.. es darle a la fábrica de billetes virtuales, descaradamente...... Realmente, la historia se repite siempre, sólo cambian los actores y el decorado.

Sigue el juego. Se me ocurre una idea. Se podría hacer un juego virtual llamado algo así como FINANTIAL DISASTER o CRASH 2008, con bancos, hipotecas, paro, petróleo, armas, guerras... Sería un superventas. ¿alguien se atreve?

Jordi Delcor. PhD

dimecres, 8 d’octubre del 2008

LA BOLA MÀGICA III

LA BOLA MÁGICA III

El FMI pronostica que España sufrirá recesión en 2009 cuando su PIB caerá un 0,2%
La Vanguardia, 8 /10/2008

El organismo baja drásticamente las perspectivas económicas mundiales debido a que los países más ricos estarán en recesión o cercanos a ella Italia, Reino Unido e Irlanda estarán en la misma situación que la economía española mientras que el PIB de la zona euro crecerá el 0,2% El paro llegará en España al 14,7% de la población activa en 2009 y la inflación se moderará

08/10/2008 Actualizada a las 15:03h
Washington. (EFECOM).- La economía española, que no ha sufrido una recesión desde el año 1993, sufrirá el próximo año una contracción del 0,2 por ciento, según pronosticó el Fondo Monetario Internacional (FMI.................................

Contradice la previsión del Gobierno
El pronóstico para España difiere de la previsión oficial del Gobierno, que contempla para el año próximo un crecimiento del Producto Interior Bruto (PIB) del 1 por ciento, según figura en el proyecto de Ley de los Presupuestos Generales del Estado para 2009.
MI COMENTARIO.

¿Quién hace las predicciones? Los modelos empleados parecen bastante inútiles e imprecisos. Mejor emplear el sentido común. Hace varias semanas en otra post mi bola mágica ya predijo contracción .

Jordi Delcor PhD.

THE ECB CUTS INTEREST RATES 0,5 POINTS.


THE ECB CUTS INTEREST RATES 0,5 POINTS.
EL BANCO CENTRAL EUROPEO CORTA LOS TIPOS DE INTERÉS 0,5 PUNTOS.
EL BANC CENTRAL EUROPEU RETALLA ELS TIPUS D’INTERÉS 0,5 PUNTS.

Ja era hora¡ però els mercats borsaris continuen baixant.. fins quan? Ara és el moment del pànic. Si tens diners espera una mica i compra. És l’oportunitat dels jugadors professionals. Alguns faran molts diners.

I sabeu què? No passarà res. Ja està clar qui paga la festa. Nosaltres. 1 bilió? 2? 3?
No importa. Tot això és fictici. La màquina no és pot aturar o sigui que posaran els diners que calguin .... Algú encara dubte de que això és un joc ? Un joc que paguen els més febles..

És el moment d’anar a les videoteques i recuperar un clàssic : EL CLUB DE LA LLUITA... Us acordeu del final?


Ya era hora, pero los mercados continúan bajando. Hasta cuando? . Ahora es el momento del pánico. Si tienes dinero espera un poco y compra. Es la oportunidad de los jugadores profesionales. Algunos ganarán mucho dinero.

¿Ya sabéis qué? No pasará nada. Está claro quien paga la fiesta. Nosotros. ¿1 billón? ¿2?¿3? . No importa. Todo esto es ficticio. La máquina no se puede parar o sea que pondrán todo le dinero que sea necesario. Alguien duda de que esto es un juego?. Un juego que pagan los más débiles.

Es el momento de ir a la videoteca y recuperar un clásico : EL CLUB DE LA LUCHA..¿Os acordáis del final?

Jordi Delcor PhD

MI AMIGO TOM Y EL INTERVENCIONISMO : MIS 3 ÚLTIMOS POSTS

MI AMIGO TOM Y EL INTERVENCIONISMO : MIS 3 ÚLTIMOS POSTS

Mi amigo Tom me ha respondido con una pregunta en respuesta a mis 3 últimos posts : ¿qué hacer?

Gracias Tom. Vamos por partes .

El tema de Wall Street tiene muchas repercusiones.

Como medidas de choque propongo .

a) Darle a la máquina de billetes virtuales y comprar deuda (mala) que pagaremos todos. Los políticos y los Presidentes de los Bancos Centrales han tardado en ponerse de acuerdo.
b) Garantizar los ahorros. Se consigue dándole a la máquina de billetes.
c) Aportar dinero a la economía para no ahogar a las empresas ni a los particulares. Se consigue dándole a la máquina de billetes virtuales.
d) Bajar los tipos de interés para poder pagar las hipotecas (ello hará bajar el euro y subir el dólar).
e) Controlar los precios de los productos básicos POR LEY : alimentos, electricidad, agua, gas y combustibles.

¿Es esto intervencionista? TOTALMENTE. ¿Viola las leyes de mercado? TOTALMENTE. Pero es lo que hay que hacer. El capitalismo ha demostrado que no puede vivir sin el Estado, sin ser algo “socialista”. Se ha pedido al Estado que intervenga y ponga nuestro dinero para pagar la fiesta. Pues ahora nos toca a nosotros los ciudadanos exigir lo que queremos /necesitamos: hipotecas a bajos tipos de interés y artículos de primera necesidad (energía, agua, alimentos)BARATOS.

Como medidas preventivas :

a) Penas de cárcel muy duras, sin libertad condicional para los ejecutivos sin escrúpulos.
b) Sueldos e incentivos mucho menores, controlados por la ley y publicados en diarios y conocidos por el público para los directivos.

¿Viola la libertad individual? Si, ¿y? También la viola el que no podamos conducir borrachos o drogados y nadie se escandaliza. Hay un bien superior, el bien común, que exige límites a la libertad individual.

Los sueldos e incentivos exagerados y las bajas penas de cárcel son grandes incentivos para delinquir. Como demuestran Steven Levitt y Stephen Dubner en su obra FREAKONOMICS, la gente se mueve por incentivos, positivos y negativos. La delincuencia se redujo en los Estados Unidos en los 90 por el aumento del número de policías que actuaban como disuasorio y por la dureza de las penas de cárcel.

Si puedes ganar mucho dinero y la probabilidad de que te pillen y/o el castigo es una multa o una ligera privación de libertad, delinquir parece una buena inversión.

En España se delinque porque las penas de algunos delitos graves son reducidas ( véase chapuzas inmobiliarias), de la Rosa, Condes, narcos, Albertos (que no pisaron la cárcel). En USA, los ENROM, WorldCom, Lehmann… Recuerdo el interrogatorio del C.E.O de WorldCom alegando que él no sabía nada de la contabilidad de su empresa a pesar de tener un MBA por Hardvard. Ya sabemos que pagando, todo le mundo puede ir a Hardvard, pero ¿tanto ha bajado el nivel académico en esa institución?¿o sólo el moral? Para que luego algunos nos hablen de ÉTICA EN LOS NEGOCIOS….

Las indemnizaciones multimillonarias atraen a chorizos con MBA que cuando son detectados entonan un educado y poco contrito “mea culpa” y piden un hipócrita perdón en una rueda de prensa mientras suena su móvil por la llamada entrante del superabogado sin escrúpulos que los sacará del atolladero por un pequeño porcentaje (aunque millonario) del saqueo que el chorizo ha efectuado. Si por alguna razón el chorizo va a la cárcel, tendrá pabellón privado o podrá aprender nuevas “artes”.

Si fueran a la cárcel, si tuvieran que devolver todo el dinero, si estuvieran encerrados en un zulo hasta que cantaran dónde está el dinero, se acabarían los problemas.

Mientras delinquir a lo grande sea atractivo, no sirven de nada las legislaciones controladoras. Sólo complican el tema a millones de pequeñas empresas u profesionales obligados a llevar farragosas contabilidades paranoicas.

Mientras los chorizos de cuello blanco puedan comprar a políticos, fuerzas de seguridad y a algunos magistrados (¿recordamos el tema de los narcos de Galicia y su libertad condicional y el juez Estivill, por citar algo notorio?), no se arreglará nada.

Mientras no se devuelva lo substraído, habrá delincuentes.

En relación con los billetitos, Zapatero ha entendido que debía hacer lo que le sugerían desde CiU : comprar deuda a las entidades españolas para inyectar liquidez y no estrangular a la economía.

Lo que sorprende son las declaraciones de M.A.F.O, el Presidente del Banco de España, diciendo lo que todo el mundo (menos aparentemente el Ministro Solbes ) sabemos : que la crisis va para largo.

En relación con el tema de Cataluña (Baleares y Comunidad Valenciana) , solidaridad si, parasitismo no. Si contribuimos a equilibrar zonas subdesarrolladas, que sirva para crear riqueza no para fomentar comportamientos insolidarios. Propongo que la contribución de las Comunidades ¡Ricas! Sea a través de créditos blandos a las “pobres” que deberán devolver una vez hayan generado riqueza.

En cuento a las absorciones y fusiones de entidades financieras, eso es ley de vida : el pez grande se come al chico . Mientras el dinero de los ahorradores se garantice.

Espero tus comentarios , Tom y el de los demás.
Un abrazo.

Jordi Delcor PhD.

dissabte, 4 d’octubre del 2008

CATALONIA AND WALL STREET

CATALONIA AND WALL STREET.

What would you think if you had to pay for the Wall Street Game every year? The initial amount, 700.000 million $ split between 350 M people give a $2000 /person.

Catalonia is giving between € 12-14000 million every year to Spain. Until 8 years ago were 6 M people . Nobody knows how many people are living in Catalonia but it could be around 7,5- 8M . So basically every Catalan is giving €2000 (equivalent to $3000 ) EVERY YEAR to the rest of Spain to subsidize unemployed people and a 27% civil servant of Extremadura . The dramatic increase in population is creating a big deficit in education, healthcare, railways and social policies.

This money we are giving EVERY YEAR has reduced our efficiency, has limited the quality and number of infrastructures. All in the name of a so called solidarity but in fact it is a spoils system, a tax we have to pay for being defeated 300 years ago and we have been paying since then in several ways, not jus money.

But money is what we are talking about here. What would any North American would say if they had to pay 1,5 times a year (3 times every two years) a Wall Street Felony?.

That is why I am angry, furious and disapointed. If you publish this you will help an almost lost cause. There are invaded and drained countries in Europe and Catalonia is one of them.

Yours sincerely

Jordi Delcor Garrido PhD.

divendres, 3 d’octubre del 2008

EL BANC CENTRAL EUROPEU I LA RESERVA FEDERAL SÓN ECOLÓGICS

EL BANC CENTRAL EUROPEU I LA RESERVA FEDERAL SÓN ECOLÒGICS.

THE EUROPEAN CENTRAL BANC AND THE FED ARE ECOLOGICAL.

Es pot enfonsar el sistema actual?. El sistema és evident que és injust. Cada cop som més pobres com vaig demostrar ( http://jordidelcor.blogspot.com/2008/09/wealth-indicators-en-2-artculos.html ) . Uns quants acumulen molt i la resta paga com pot.

Si els polítics ho fan molt pitjor (massa atur, masses insolvències, masses empreses quebrades) tot es col·lapsarà. Ho sigui que no ho permetran. Quants diners hi calen?
1.000.000.000.000 d’ €, 2.000.000.000.000. Cap problema. Es prem la tecla i es posa a l’interbancari. No cal imprimir bitllets. Això és lent, car i poc ecològic. Es més net, ràpid i eficient prémer la tecla.

Que els diners no hi són al Banc Central? Això és un pur tecnicisme. Si la quantitat de diners líquids en mans del públic (agregat M3) puja massa, vol dir que hem generat inflació ... Quina novetat¡ Voldrà dir que hem de pagar més bitllets (i anys d’esforços) pels mateixos bens però això ja fa molts anys que succeeix. O sigui que res. El sistema continuarà funcionant, la gent cada cop més enganxada amb el deutes i pagaments, uns quants cada cop més rics i nosaltres depredant el Medi Ambient. Com diu en Stephen Hawking (i jo també ho crec, com molts) la natura té la darrera paraula. I d’això no ens salvarà prémer una tecla.


Jordi Delcor PhD.





SI QUE ÉS UNA QÜESTIÓ DE MIDA

SI QUE ÉS UNA QÜESTIÓ DE MIDA...

QUINES SERAN LES PROPERES FUSIONS I /O ABSORCIONS DE CAIXES?

En un entorn de poca liquiditat, de menys activitat econòmica , d’impagats, de morositat sembla obvi que les institucions financeres més petites tenen una pitjor posició per defensar- se davant tots aquests factors i d’accedir a nous segments de mercat. Els hi costa més diversificar el seu negoci- risc. No tenen la massa crítica suficient. I probablement hauran de comprar els diners a un interès més alt a l’interbancari. .

El catastrofisme dels mitjans de comunicació i la incapacitat dels polítics per gestionar els problemes amb una visió estratègica (= llarg termini) està creant una psicosi. Em consta que alguns impositors tenen por pels seus estalvis. I què pot passar si retiren els seus estalvis cercant entitats més grans, aparentment més estables (solvents)? Doncs que les entitats més grans guanyaran liquiditat, actius sense cap esforç i que les petites es poden col·lapsar.

La gent identifica “gran” amb “potent”. En conseqüència és probable que algunes entitats siguin absorbides per altres més grans . És qüestió de mida.
Jordi Delcor PhD

dimecres, 1 d’octubre del 2008

LES ELECCIONS D'AUSTRIA


LES ELECCIONS D’AUSTRIA.

Gir a la dreta de l’electorat. Radical, amb un 30% de vots? S’han tornat bojos els austríacs?

Fòbies a banda, els resultats tenen una lectura clara : el rebuig davant la incapacitat ( i manca de voluntat) dels polítics de tot arreu per donar respostes als problemes reals de la majoria. Involucions i girs ultraconservadors, tancant fronteres i evitant contacte amb elements aliens, persones i idees.

En una mirada nostàlgica, en Felipe González, en Jordi Pujol i en Miquel Roca han comentat la manca de lideratge polític actual . Manca lideratge perquè manca visió i vocació.

Els polítics s’han enganxat totalment a la droga més potent que existeix : el poder i fan el que cal que tenir-ho.

El nou lideratge exigirà un esperit molt més generós per part de la classe política. Dubto que siguin capaços. La històrica ens mostra que quan s’equivoquen molt es generen conflictes molt greus.

Jordi Delcor PhD.


ELS PIGS I EL BANCO DE SANTANDER


ELS PIGS i el BANCO DE SANTANDER.

El Finantial Times ha reconegut la solvència del sistema bancari espanyol. Les reserves anti cícliques (versió MBA de l’estalvi de gra bíblic de Joseph i el Faraó) de la banca en èpoques de vaques grasses ha determinat una gran solvència. L’article aparegut el dia 30 de Setembre és un panegíric del BSCH que ha corregut a salvar bancs britànics quebrats. De PIGS a model a seguir....

Però continuan les qüestions :

Per què donen molts pocs préstecs les entitats financeres espanyoles? Es degut a que són solvents però no tenen liquiditat o sigui que no fan de bancs?. Si no ho fan, moltes empreses espanyoles tancaran (ho estan fent ja) i es paralitzarà l’activitat económica....

Fins quin punt el chapapote tsunami USA no afectarà al sistema financer ?. Esperem que les afirmacions del Ministre Solbes sobre la seguretat dels estalvis dels espanyols sigui encertada, probablement ho serà però si no hi ha activitat ni finançament el sistema financer serà solvent però poc útil. Excepte pel Sr Botín .
Jordi Delcor PhD.

dimarts, 30 de setembre del 2008

SPAIN IS DIFFERENT II : SUB PRIME AND INSOLVENCY : NO¡¡¡

SPAIN IS DIFFERENT II

SUB PRIME AND INSOLVENCY: NO¡¡

Sembla que el sistema financer espanyol no està contaminat per les hipoteques subprime dels Estats Units. Magnífic, però que hi ha de les famílies que no podran pagar la hipoteca espanyola a Espanya per que puja l’atur?.

D’això no en parla el President Zapatero que no ha estat cridat per en Sarkozy, President de Torn de la UE.

Entretant , l’atur (oficial ) a Espanya puja al 13%. Mal número.

Parece que el sistema financiero español no está contaminado por las hipotecas subprime de los Estados Unidos. Magnífico pero ¿qué hay de las familias que no podrán pagar la hipoteca española en España porque sube el paro?

De eso no habla Zapatero que no ha sido llamado por Sarkozy , Presidente de turno de la UE.

Mientras, el paro (oficial) en España sube al 13%. Mal número.

Jordi Delcor PhD.

dilluns, 29 de setembre del 2008

HONESTY A LOST VALUE

HONESTY A LOST VALUE


It was suprising when I heard the Creed concept at the IESE Business School some years ago . A company, J&J, which was supposed to care only about profitability, had developed a Creed many years ago. At certain stage, many years later, Johnson and Johnson’s Board decided that any Creed had to be applied or should disappear. They kept it.

Many companies talk about “developing the potential of their employees “, “Taking advantage ot the talents”, “the customer is our main concern”…In the last years the concept of Social Responsability has been gathering momentum : Friendy to the Enviroment, Community Development, Human Rights Compliance , a long list of nice items …

But reality tell us something different : politicians say they care for the people who elected them, that they will accept full responsibility when something goes wrong but they do not. C.E.O s and High Management allegedly defend their shareholders interest and help their employees to do their work but crearly many do not. Suppliers lie to customers, with hidden clauses in contracts, banks have subprime mortgages, there is massive environmental pollution, many politicians are corrupt and accept bribery, war is big business, people lie all the time to get advantages, justice is unfair and biassed againt the poor and destitute, people work endless houres or are jobless, homeless and hungry…. everybody is going after the buck …

Well, you could say that there is a big majority of honest people, within “reasonable” limits and I agree with you in principle but they do not have positions of power. If anyboby wants to climb (even just survive) in this system, he has to be dishonest in many situations …. by following orders..

Please, be honest or remove the word HONESTY from the dictionary. It hurts. The present values , $, €, are incompatible with honesty. All things being equal, tricks, lies and manipulation make the difference.

Stephen Hawkings has just said that in less than 100 years there will be a major world disaster. It would be the logical consequence of what we are doing and the way we are living. .. dishonestly. It is up to us to do something. Saying that that is the world and we have to adapt to it will lead us to disaster. But do not pretend to change anything, it’ s not possible, it is naïve. Change yourself. What are your priorities in life?.
Jordi Delcor PhD

dijous, 25 de setembre del 2008

LES DECLARACIONS D'EN ZAPATERO A NY

  • LES DECLARACIONS D’EN ZAPATERO A NY

    El President Zapatero se’ n va a NY i diu, entre altres coses :

    “Tenemos un sector inmobiliario fuerte que ha sufrido un frenazo.”
    “ No tenemos hipoteca subprime.”
    “No afectación en el sistema financiero. Quizás España tenga el sistema financiero más sólido de la comunidad internacional.”
    “Marco de control reconocido internacionalmente
    “Solvencia, provisión muy elevados superior al de otros países.”

    Analitzem les afirmacions del President del Govern:

    a) El sector immobiliari té un deute de 1.100.000 M d’ €. Això no es correspon amb un sistema fort si no més aviat greument malalt.

    b) “ No tenemos hipoteca subprime.” “No afectación en el sistema financiero”. La Globalització i l’efecte “chapapote” i lliure circulació de capitals (veure article) http://jordidelcor.blogspot.com/2008/09/el-chapapote-financiero-o-la-autolisis.html fa que els mercats financers internacionals estiguin contaminats . No sabem en quina mida ho estan les entitats financeres espanyoles.

    c) El marc de control de les entitats financeres segueix les Normes de Basilea o sigui que poc joc hi ha aquí.

    d) Què vol dir solvència pel Sr Zapatero? Beneficis històrics? Poca morositat? Capacitat per fer front als pagaments? Liquiditat? Recordem la gairebé impossibilitat per tenir crèdits per part de les entitats financeres espanyoles i els particulars L’endeutament d’Espanya és molt elevat, el 10% del PIB i això genera desconfiança (igual a crèdit car). Un crèdit a Alemanya i Holanda és més fàcil i barat. Es això una mostra de solidesa?

    e) Solvència del sistema financer superior a la d’altres països. Quins? Els Estats Units?. No semblen el model de referència.

    En la mateixa línia de desconcert , el Ministre Solbes ha dit que el Govern mai ha negat que hi hagués crisi... (sic¡¡¡). La crisi actual té una component específicament nacional (el model de creixement) i una internacional i negar la component específicament nacional és absurd.


    I quines mides posa el Govern? :

    a) Regalar 400 € per persona.. amb un cost total de 6000 M d’€¡¡¡¡ Aquesta mida no arregla el problema de ningú. Amb 6000 M d’€ es podrien fer moltes coses productives : infraestructures “útils “(trens de rodalies, transport públic, ensenyament de qualitat, estalvi energètic, R+D aplicada). D’això no és parla



    La situació econòmica espanyola és la següent :

    Davallada del PIB : Creixement intertrimestral del 0,1%. A la vora de l’estancament.
    Variació interanual : Indústria : -2,8% . Construcció : -1,9% ( i baixant)
    Augment de la productivitat gràcies a la reducció de llocs de treball.
    Atur: 453900 aturats més en els 6 primers mesos. Més aturats el mes d’ Agost. No havia passat això gairebé mai.
    Inflació interanual : 5,3% . Sense creixement econòmic.
    Dèficit comercial : -94500 M d’€
    Balança financera : saldo negatiu de 170.500 M d’ € en els darrers dotze mesos :
    Què vol dir ? : moltes menys entrades per inversió.
    Altres inversions : entrades de 80.000 M d’ € en forma de préstecs (no hi ha un duro).


    Què es pot fer?

    A curt termini

    Reduir la despesa social que ha crescut un 9% anual¡¡
    No afavorir l’atur professional d’algunes comunitats autònomes.
    Reduir el nombre de Ministeris, per exemple, el d’Igualtat.
    Baixar l’impost de societats de les Pimes.
    Desenvolupar projectes de R+D aplicada autèntics.
    Controlar els preus dels productes bàsics : menjar.

    A curt termini, el BCE hauria de baixar els tipus d’interès per activat l’economia, permetre que la gent pagui les hipoteques, incrementar el consum.

    A llarg termini escoltem l’opinió d’en Stephen Hopkins ....

    El Sr Zapatero i el seu equip estan desbordats. El teu discurs és patètic, impotent, teatral ( anar a NY), cínic, no és fidel a la realitat. El Sr Bush ha fet un discurs catastrofiste per obtenir un 700000 M d’ € per tapar el forat. Entre els 2 extrems es pot trobar una aproximació humil, correcte i honesta. La resta és un insult a la intel·ligència.


    Jordi Delcor PhD.

dimecres, 24 de setembre del 2008

LA BOLA MAGICA CONTINUACIÓN

  • LA BOLA MÁGICA.

    Con la crisis actual ¿qué pasará es España?

    1.Si eres más pobre, gastarás menos (PEROGRULLO).
    2. Habrá que ir de alquiler.
    3. Las familias plurigeneracionales se pondrán de moda otra vez: mucho abuelos salvarán a sus hijos insolventes.
    4. El precio de la vivienda bajará (de las pocas que se vendan).
    5. El que pueda aguantará su vivienda, unos años, hasta que el aumento de sueldo permita un cociente sueldo/vivienda más próximo a un valor 1 (ver artículo anterior). Pronostico 5 años.
    6. El petróleo deberá bajar o estabilizarse. Con la salida de Bush y sus muchachos, el Chapapote Financiero y poco consumo, no debería estar a más de 80 $ /barril.
    7. Tipos de interés: hum.. como en USA la fiesta cuesta, de momento, 700000 M de $, la Reserva Federal emitirá Deuda a tipos de interés elevados para atraer al capital escondido. 8.En Europa... tipos a la baja por la inestabilidad social, pero no mucho, quizás 1 punto para aliviar las hipotecas. Difícil compromiso.
    9.El Gobierno español continuará a la deriva. Bajarán algo el gasto social y deberán bajar los impuestos de sociedades, especialmente el de las PYMES.
    10.Huelga general en 6 meses ( la primavera es una buena época para salir a la calle).
    11.Violencia callejera y aumento delincuencia.
    12.Solbes no dimitirá ni empeorará de aspecto. Zapatero estará más ojeroso.
    13.La derecha atacará sin piedad la debilidad socialista.
    14.Escepticismo social total y desconfianza del pueblo hacia las instituciones democráticas.
    15.Estatut i Finançament català? Pospuestos. Promesa de una financiación que a la hora de la verdad no se hará realidad.
    16.Elecciones anticipadas en 2 años.
    17.Paro galopante. Sólo hace falta ir al barómetro económico del país : los bares. Están medio vacíos.


    Jordi Delcor PhD.






INDICADORES DE RIQUEZA






WEALTH INDICATORS

En 2 artículos anteriores analicé la evolución del precio del petróleo, el coste de la vivienda y la inflación en España durante los últimos 32 años. Aunque las bases de cálculo han ido variando, el error introducido es pequeño comparado con la monstruosidad de lo que ha pasado. Representé los precios con la inflación corregida frente al tiempo y se demostró un gran aumento desde el año 2000 pero con valores menores que durante la Revolución Iraní.

Critiqué el concepto de inflación, Es muy difícil de calcular lo que se pretende porque la proporción de los productos utilizada depende de cada individuo y de los salarios. La cesta de la compra de una familia adinerada no tiene nada que ver con la de una familia humilde.
La inflación sirve para 2 cosas, básicamente: para fijar salarios en las negociaciones del Gobierno con los Sindicatos y la Patronal y para dictar los tipos de interés oficiales por los Bancos Centrales.

¿Y qué hay del poder adquisitivo?. Supongamos que en un cierto momento , los salarios, el crudo (elemento común de transformación energética en muchos productos y servicios) y la vivienda (todo le mundo necesita un sitio para vivir) tienen un valor 100.

Si los salarios suben un 10% el año siguiente y el crudo un 5%, tendríamos un índice 110% para los salarios y 105 para el coste del petróleo

El cociente 110/105 =104,8 % nos dice que tenemos un 4,8% más de capacidad para comprar petróleo comparado con el año anterior.

Si hacemos lo mismo con la vivienda obtendríamos otro índice que llamaré Indicador de Riqueza Inversora (IRI)

¿Qué pasa si representamos los índices de precios de la vivienda, el crudo y la inflación?
Obtenemos la figura de arriba a la izquierda.

copyright JORDI Delcor http://www.jordi-delcor.com/
Elaboración propia.

Fuentes de datos : BP, MINISTERIO DE FOMENTO, INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA.

A) Los salarios han aumentado 10 veces desde 1976
B) El coste de la vivienda 20 veces
C) El del petróleo (suponiendo el coste a 110$ /Barril, aunque esto varía cada tarde), 30 veces.

Sombrío paisaje.

Si tenemos en cuenta la corrección de la inflación aparece la figura de arriba a la derecha.

¡Qué mal aspecto tiene¡

Si calculamos los ratios acumulados de coste vivienda/incremento de salarios y coste acumulado crudo/ salario acumulado, resulta la figura inferior.

Aparentemente éramos más capaces de comprar una casa en 1987 que ahora y más petróleo en 1988 y desde entonces empezó un declive sin fin.
Ahora, en 2008 apenas podemos comprar un 40% de los que podíamos en 1976
.

¿Cómo puede ser esto si tenemos más comodidades (algunos) que entonces? Dos factores nos clarifican el tema .

a) La tecnología permite vivir mejor.
b) El crédito barato (cuando había que pagar el 2% por una hipoteca) pero con cadenas más largas (30-40 años).
c) Hemos vendido la libertad a las instituciones financieras.

Por cierto, ¿cómo ha pasado esto? ¿Hay alguien más rico en le proceso? Si sospechas que las entidades financieras los son.. tienes parte de razón. Hay otros ganadores.

En el próximo capítulo analizaremos el beneficio de la Banca en España.


Jordi Delcor PhD.















WEALTH INDICATORS








WEALTH INDICATORS

In a previous papers I analized the crude oil price evolution, the cost of housing and the inflation rate in Spain for the last 32 years. Prices with corrected inflation were plotted versus time showing a big increase from 2000 but reaching lower values than during the Iran Revolution.

I critizized the very concept of inflation. It is very difficult to calculate because the proportion of the different products depend on every individual and on salaries. The basket of product consumption of a wealthy family has nothing to do with that of the poorer ones.¡¡

Inflation serves only to 2 main purposes : to fix salary increases in Governments negotiation with social agents, Sindicates and the Business Community and to dictate official interest rates from Central Banks Authorities.

But what about the adquisition power ?. Lets assume that on a certain year, salaries, crude oil (which is a common element in all product and service ) and housing (everybody needs a place to live) have a level 100 (base).

If salaries increase 10 % the next year and crude oil 5%, we would have a 110 index for salaries and 105 for crude oil prices compared to last year.

The ratio 110/105 = 104,9% woul tell us that we are a 4,9% more capable of buying crude oil (or indirectly its derivatives) than last year.

If we do the same thing with houses we would have another index that I call wealth investment indicator.

What do we get if we plot the three indexes ?

copyright JORDI Delcor http://www.jordi-delcor.com/


Sources : BP, MINISTERIO DE FOMENTO, INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA.

A) Salaries have increased 10 times from 1976 to 2007.
B) House cost has increased 20 times.
C) Crude oil 30 times.

A gloomy picture indeed¡¡

If we correct he inflation rate (2ond figure)

It looks bad.¡¡¡.

If we calculate the ratios acumulated house cost/acumulated salary increase and acum crude oil cost/acum salary increase we get (3erd figure):

Apparently we were more capable of buying a house in 1987 , we were capable of buying more crude oil in 1998 and since then we started a relentless decline. Now, in 2008 we can scarcely buy 40% of what we could buy in 1976....

How can this be if apparenlty we have many more things now than then. Two main factors will give a clearer idea :

a) Technology has allowed us to live a more confortable life.
b) “Cheap” credit (cheap when we had to pay 2% interest rate for our mortgages) but lifelong chains (30-50 year mortgages instead of 15-20 years).
c) We have sold our freedom to the finantial institutions.


By the way, why has this happened? Is anybody reacher in this process? If you suspect that finantial institutions are.. you are partly right .. There are other winners....

In the next chapter we will look al the profit of the finantial institutions in Spain . Source : Asociación Española de Banca.



Jordi Delcor PhD.


EL CHAPAPOTE FINANCIERO O LA AUTOLISIS CAPITALISTA

EL CHAPAPOTE FINANCIERO O LA AUTOLISIS CAPITALISTA

Muy bonito el artículo del Sr Leopoldo Abadía sobre el Cachapote financiero. En resumen , para aumentar su negocio, los bancos estadounidenses dieron créditos hipotecarios a morosos potenciales y pidieron prestado dinero a otros bancos basándose en el aumento de precio de la vivienda . Como se habían se habían endeudado demasiado y las Normas de Basilea no permiten tanto endeudamiento, vendieron sus paquetes hipotecarios con otro nombre (MBS) a unas entidades “filiales”, mejorando su caja y apareciendo con bonitos balances. Las filiales obtuvieron el dinero de cualquier sitio del mundo (eso es la globalización) mediante la ayuda de las sociedades de Calificación .

En el camino, las hipotecas cambiaron de nombre CDO (Collateralized Debt Obligations, Obligaciones de Deuda Colateralizada) y se crearon nuevas apuestas : los CDS (Credit Default Swaps) En este caso, el adquirente, el que compraba los CDS, asumía un riesgo : sino se pagaba la hipoteca, lo perdía todo, sino ganaba más. Hagan juego señores.

Luego aparecen los Synthetic CDO muy baratos, lo que hacía la operación muy rentable.. Bonito eso de sintético. Me recuerda cuando estudiaba Química Orgánica. Esos financieros son Alquimistas...

Hasta que la vivienda baja en USA, la gente deja de pagar y todo se hunde.

¿Quién ha autorizado todo esto?
¿Para que están los Bancos Centrales?
¿Y las autoridades financieras?
¿Incompetencia o inmoralidad?
Parece que eso de la globalización no va tan bien como pensaban .. algunos.

Y cuando suba el paro (más), ¿qué pasará con los millones de emigrantes globalizados?

Chapapote laboral y humano.


Si no fuera porque hay millones de personas enganchadas, es hasta divertido. El capitalismo salvaje autocanibalizándose (autolisis). Deberían darle el Premio Nobel de Economía a alguno. Ni Bin Laden lo haría mejor. Debe de estar desternillándose de risa esté donde esté..


Jordi Delcor PhD

diumenge, 21 de setembre del 2008

BUSH THE SOCIALCAPITALI$M AND GROUCHO MARX.

BUSH THE SOCIALCAPITALI$M AND GROUCHO MARX.

Bush and his Administration have achieved a very difficult record in his life : he almost ruined his family business ( Bin Laden’s family saved him ) (his credit only), he ruined a Football Club (again his credit), he organized the Iraq war, ruined thousands of families and now he has helped to ruin millions of people, these last two achievements with notorious helps from his Administration. How can anybody do that? Organize a team of ambicious mediocre burocrats, tell many lies in the name of God and manipulate the emocions of simple people anchored in the pre- steam engine era.

He has made 3 greats contributions, though : the social capitalism (people’s money saving the failures of the finantial system), the boomerang effect of Globalization on the States and the descredit of the democratic system: anybody, really anybody, can be President. One of Groucho Marx’s sentences would make sense in Bush’s lips : “ I do not want to be a nacional of a country electing a President like me”

The Great Casino approach of the American economy is sinking. But it will survive, no doubt about it. And the next ex- President of the USA will relax in his ranch. Perhaps he will invite ex – President Aznar and ex-Premier Tony Blair and with a beer, a hat and the smell of cowshit they will long for more glorious days and their wargames. God help us.

Jordi Delcor, PhD

USA PAPÀ ESTAT INTERVÉ

EE. UU. INTENTA ATAJAR LA CRISIS CON EL MAYOR RESCATE DE LA HISTORIA


Comentaris i extracte (en cursiva) de l’article de LA VANGUARDIA 20/9/08

“El eje del plan de choque es la compra, por parte del Estado, de la deuda de mala calidad de los bancos”.

COMENTARI:
Els Bancs es deixen portar per la seva ambició, presten diners fàcils, fomenten l’especulació. Quan guanyen diners perfecte i quan els perden l’ Estat ha d’intervenir pagant la festa. L’Estat és el poble (quan van mal dades).

Segons el Secretari del Tesoro, Henry Paulson, la regulació financera va ser fue "subòptima, duplicada i caduca. M’agrada l’expressió “subóptima”. Les xapuces són subòptimes, les institucions reguladores són subòptimes, tot lo dolent és subòptim. I cal esperar aquestes crisis o algú por preveure que la regulació financera és "subòptima, duplicada i caduca”?.

Què fan les institucions, la Reserva Federal, el Tresor, l’Estat, el Govern en aquests temes? . Res a temps, bàsicament “Les regles del joc han de ser més rigoroses”, és la frase habitual. “No podem tolerar aquests excessos”.. Llavors creen una normativa comptable i una legislació més estricte. Com si la solució fos complicar el sistema. Per altre banda, es creen i especialistes en fer trampes econòmic- legals.¡¡¡¡. Fins la propera crisi.

INTERVENCIONISME “A TOPE”

Bé, si que fan quelcom: agafen els diners dels ciutadans, aquest cop un 700.000 milions de $ i paguen la festa. Ara cremem els estalvis dels ciutadans. L’Estat, dipositari d’aquests estalvis hauria de ser responsable i no permetre que un incapaç integral com el Bush fos President del Estats Units. Però, qui és l’Estat? Bush i els seus amics? El que passa a USA passa gairebé a tot arreu. La democràcia està perduda, salvem la democràcia.

Aquests diners, 700000 milions de $, i de fet una part , podrien servir per posar en marxa un sistema d’Atenció Sanitària força bo. O un sistema educatiu millor. Però no, és millor rescatar bancs i entitats quebrats.

Enrom, WorldCom i ara les subprime. El Banc Bear Steams, Les hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac, Lehman Brothers, L’asseguradora AIG.... El Reserve Money Market Fund, amb inversions a Lehman Brothers, anuncià que no podía tornar als inversors el capital invertit.

Es pot fer un nou Postgrau i moltes Tesis Doctorals: “Com fer trampes i excessos financers als ESA”. El tema és qüestió d’ètica, de principis, de valors i davant els excessos, aplicar lleis contundents amb penes exemplars i evitar préstecs bilionaris, deutes exorbitants i /o sense garanties

La autoridad bursátil, además, prohibió la actividad especulativa consistente en ganar dinero apostando a la caída de una acción, que supuestamente ha precipitado el derrumbe de las acciones de algunos bancos.

COMENTARI :
Això és la borsa, no? Volen prohibir el joc borsari? Magnífics, entrem dins d’una economia dirigida al més pur i nostàlgic estil soviètic. O s’impedeix el Gran Casino que és la Borsa o no, però només de tant en quant, quan el disbarat és molt gran? Es pot impedir l’activitat especulativa? La Borsa és especulació¡¡¡
Si això segueix així , el sistema capitalista s’ anul·larà ell mateix.

Jordi Delcor PhD

dijous, 18 de setembre del 2008

EL SR SOLBES, NOU CORRESPONSAL DEL DIARI AHIR.

EL SR SOLBES, NOU CORRESPONSAL DEL DIARI AHIR.
CRÒNICA DEL SR ALMUNIA DES DEL CEMENTIRI DEL ELEFANTS.. RICS.


Comentari a l’article publicat pel diari AVUI el 19/9/08.

Crisi per cobdícia
ACUSACIÓ Almunia culpa "l'avarícia" del sector financer d'haver inflat la bombolla ENTITATS Lamenta els errors del sistema de supervisió PESSIMISME Solbes creu que, en lloc de remetre, les tensions s'agreugen
Marga Moreno

La "cobdícia" del sector bancari ha estat la llavor primigènia que ha germinat en una crisi que ningú sap com acabarà. El comissari europeu per a Afers Econòmics, Joaquín Almunia, va culpar ahir en una entrevista radiofònica la "foguera de les vanitats" del sector financer, al qual pertanyen "els dolents de la pel·lícula" que han generat productes exòtics i que han inflat la bombolla fins al punt insostenible que l'ha fet esclatar.
Amb tot, Almunia va matisar que també han fallat altres coses, com "el sistema de supervisió", fins al punt que a hores d'ara no han aflorat totes les pèrdues. Tampoc es pot centrar la responsabilitat en un sol país. La crisi, "estructural" a parer d'Almunia, tot i haver nascut en un lloc "remot" com els EUA, també ha tingut motius per desfermar-se a Europa, on "no es pot dir que no s'hagi fet res" i on "moltes entitats van comprar productes tòxics sense saber què compraven".

COMENTARIS : LES ENTITATS FINANCERES NO SABEN EL QUE COMPREN? SI NO HO SAVEN, SÓN INCOMPETENTS I SI HO SABEN SÓN UNS .... NO SÉ QUE ÉS PITJOR.

Elogi del BCE
Malgrat que no li consta que hi hagi cap entitat europea o espanyola a punt de fer fallida, Almunia va insistir que "cal extremar la vigilància perquè ningú pot posar-hi la mà al foc". En aquest sentit, va assegurar que "els supervisors estan fent el màxim" i va elogiar la tasca del Banc Central Europeu, l'actuació del qual "cal respectar, perquè ho ha fet molt bé per evitar mals més grans".

COMENTARI:
Què vol dir fer el màxim? : injectar 200.000 milions d’ uns diners que no són seus? Tota aquesta tropa de xupòpters ens costa molt. Quan havia de fer quelcom era quan es donaven prèstecs al 2% i 40 anys sobre un 120% del valor de mercat d’un bé. I no varen fer res fins al final.. O sigui, ho han fet fatal però el Sr Almúnia, des del seu amagatall dels elefants pot pontificar. Pre-jubilació daurada per un polític mediocre.

Tot i que Almunia es va mostrar esperançat que la crisi comenci a remetre l'any que ve i que el 2010 Espanya "torni a la velocitat de creuer", el vicepresident econòmic espanyol, Pedro Solbes, va advertir que els mercats financers internacionals "encara són lluny de la normalitat" i que les tensions financeres, "en lloc de reduir-se, s'estan agreujant", encara que a la UE s'estan portant de forma "bastant digna".
Durant un acte a la CNMV, Solbes va reclamar als sectors públic i privat que centrin els seus esforços a aconseguir el retorn de l'ansiada "tranquil·litat".

COMENTARI

SR Almunia, un any o un altre la crisi remetrà, segur.. boleta, boleta.. cara o creu...
Aquest Solbes és el mateix que fa 4 mesos no volia parlar de crisi?. Tot el que diu aquest Sr són notícies d’abans d’ahir. EL Sr Solbes, nou corresponsal del diari AHIR. S’ho mereix.

Jordi Delcor PhD.

IS HOUSING EXPENSIVE IN SPAIN?














HOW REALLY EXPENSIVE HOUSING IS?

In a previous paper I analized the crude oil price evolution and the inflation rate. Prices with corrected inflation were plotted versus time showing a big increase from 2000 but reaching lower values than during the Iran Revolution.

In this paper I analyse housing cost increase in Spain.

I have taken the average house cost increase in Spain from 1976 till 2007 from MINISTERIO DE FOMENTO. The plot is represented on the left figure above.


The main conclusions are :
a) Two big growth steps between 1986 and 1991 and 1998 – 2007.
b) The average cost has grown 1900% from 1976 until 2007.

The question is : Is buying a house more difficult now than in 1990 for instance?

Bankers and right wing politicians will tell you that credit facilities have allowed many people access to a living place without precedents in the past and considering the price increase of their properties they are wealthier (Mr Zaplana has been heard saying this absurdity).

A more scientific and logical approach will lead to the following facts :

a) Although property prices have increased, so have the mortgages and monthly payments.
b) Getting a new place to live is even more expensive so its out of the question. If your flat increases 10 times the price from lets say 100000 € to 1M but you have to pay 2 M € instead of 200000 € for the hosue of your dreams, are you going to earn 1M or is the finantial institution to give you a 1M € loan?
c) Finantial institutions no longer give big loans. There is neither liquidity in the market nor will to lend money unless garanties are provided...


For those loving inflation I plot the graph with corrected inflation (right above). It seems that housing has increased just 2,2 times once inflation ins considered. Good news... really?

Is Mr Zaplana and all these right wing politicians right after all?

To be followed

Jordi Delcor PhD.

EL NIVELL DELS ALUMNES CATALANS PITJOR. A LA CUA D’EUROPA.

EL NIVELL DELS ALUMNES CATALANS PITJOR. A LA CUA D’EUROPA.

Comentari sobre l’article aparegut al diari AVUI el dia 17 /9 /08.

Un nou estudi de la Fundació Jaume Bofill, presentat aquest dimecres pel catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ferran Ferrer, i pel director de la Fundació, Jordi Sànchez, alerta dels mediocres resultats dels estudiants catalans, en especial, dels que assisteixen a l'escola pública i dels immigrants.

L'escola pública, penúltima en la llista de l'OCDE
L'estudi posa en evidència que l'escola pública és incapaç d'afrontar l'atenció dels alumnes de nivell socioeconòmic més baix i la immigració. L'escola pública ocupa el penúltim lloc de la llista –només per davant de Grècia, integrada pels països de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), en les puntuacions mitjanes de ciències, matemàtiques i comprensió lectora.

Comentari : la immigració ha anat bé per construir pisos i per a l’hosteleria però resulta que els immigrants tenen fills i s’han d’integrar. La política aplicada ha estat l’efecte dilució: uns quants immigrants per classe. Res més. Resultats: els immigrants no aprenen i sospito que els nacionals menys perquè els professors han d’anar més a poc a poc.

Desigualtat educativa entre els natius i els immigrants
La situació més preocupant, segons l'estudi, és l' " elevadíssima desigualtat d'oportunitats educatives" entre l'alumnat natiu i l'immigrant, ja que Catalunya és el país de la mostra estudiada que proporciona menys oportunitats als alumnes immigrants. Per aquest motiu, la Fundació assegura que l'escola "s'ha equivocat" en la manera de tractar la diversitat cultural a les aules.

Comentari :

L’Escola no s’ha equivocat. Qui ho ha fet han estat els governants que no tenen ni els coneixements, ni la intel·ligència ni la voluntat, ni la visió per elaborar un sistema educatiu integrador. L’ únic objectiu dels polítics ha estat polític : cafè per a tots. Que tots els nens passin uns anys a l’escola. Després..qui dies passa anys empeny .A Catalunya ha hagut 5 Consellers d’Ensenyament els darrers anys.. Quina política es por dur a terme?.

Com a mesures correctores, Ferrer ha apuntat la necessitat de donar prioritat a l'acció educativa sobre l'alumnat amb més dificultats d'aprenentatge. A més, creu que s'ha de millorar la preparació dels docents que atenen la immigració, i convertir les aules d'acollida en un instrument fonamental de l'acció educativa. Tot i això, ha recomanat a la Generalitat realitzar un diagnòstic de la situació abans d'implantar mesures com els Espais de Benvinguda Educativa (EBE).


Catalunya per sota d'Europa també en excel·lència
L'estudi també mostra dades especialment preocupants pel que fa a l'excel·lència dels alumnes catalans. Només un 4,6 dels estudiants de 15 anys té un nivell alt de competència científica, fet que situa Catalunya cinc punts per sota de la mitjana europea, i més de 16 punts per sota de Finlàndia, el país que compta amb més alumnes amb bones aptituds per la ciència.
Només un 3'1% dels alumnes catalans han demostrat tenir un alt nivell de comprensió lectora. Aquesta xifra també situa el sistema educatiu català a la cua de la llista integrada pels països de l'OCDE. Només l'Estat espanyol obté una puntuació inferior. En relació amb la mitjana de tots els països Catalunya es queda sis punts per sota.


Comentari


Em fa por això d’un diagnòstic. Més diners per dir que tot va malament. El meu diagnòstic (gratis) i la meva proposta de Pla d’acció. Amb això ja milloraríem molt. Clar que caldria que en Zapatero “apoye el Estatuto que salga de Cataluña”. ¡Ja,ja¡ (no es una rialla).


Nivell inferior dels alumnes estrangers:
Accions :
Determinació dels nivells de comprensió lectora, espacial, verbal, abstracta dels nou vinguts abans de la seva incorporació.
Classes de reforç . Estiu “O” pels nouvinguts.

Nivell inferior a l’europeu
Accions
Dedicar més diners a formació en lloc de subvencionar a Extremadura i Andalusia.
Negociar un bon finançament.
No als pressupostos de l’Estat.


Baixa comprensió lectora.

Accions : Dedicar temps a llegir cada dia a classe i a interpretar la lectura.
Llegir en veu baixa i veu alta (Suggerit perl Dr Ferran).

Baix nivell de matemàtiques
Accions : Desenvolupar didàctica per l’aprenentatge de les Matemàtiques.
Aplica les matemàtiques a situacions reals.


Poca vocació científica
Això començo a pensar que és genètic. Això requereix una aproximació de llarg termini.
Accions :
Menys OT. Menys diners fàcils.
Pares : donar la raó als professors per defecte.
No donar diners als fills “perquè tothom ho fa”.
Practicar hàbits saludables a casa :lectura, conversa, sudokus, música, exercici físic.
Limitar els horaris de beguda dels establiments els caps de setmana. Menys alcohol, menys èxtasi i menys coca segur que pugen el nivell intel·lectual o al menys no al baixen.

Dedicar diners a Recerca aplicada. Establir línies claus de recerca i desenvolupament pel país.
Donar més beques (post) doctorals que permetin guanyar-se la vida.



El Dr Ferrer també ha dit als Matins de TV3 que l’escola pública ho fa molt pitjor que la privada/ concertada i que cal fugir del debat polític : l’esquerra i els sindicats en contra de la concertada i la dreta i d’altres a favor.


Comentari.

Serà per això que el Sr Montilla porta els sues fills a l’Escola Alemanya?

Li dono tota la raó al Dr Ferrer. El problema és que dubto que els sindicats i els polítics tinguin ,és visió / els convingui sortir d’aquest plantejament.

Les coses s’han de fer bé independentment de qui ho diu. A Finlàndia, diu el Dr Ferrer la gent pot escollir l’escola però gairebé ningú canvia perquè l’escola és bona. Les raons de canvi són per motius de residència, feina, distància, però no la manca de qualitat de la pública.

Finlàndia, Finlàndia, ells són rics. diran alguns. La riquesa de Finlàndia és la seva gent i la seva estratègia com a país.. Penseu en Irlanda.

Jordi Delcor. PhD.


dijous, 11 de setembre del 2008

PAÍS DE DESTÍ O PAÍS D'ORIGEN

PAÍS DE DESTÍ O PAÍS D’ORIGEN?

Catalunya ha estat sempre un país de destí : les emigracions dels gascons francesos el segle XVII, les dels Sud d’Espanya a la postguerra, les recents del Magreb, Romania , i Sudamèrica.

Catalunya va ajudar Espanya a entrar a la modernitat desprès de segles de foscor i abús. L’esperit català emprenedor i obert al món va ajudar Espanya a ser un país més modern.

Però de sobte, bé, no de sobte, ens hem trobat amb aquest esperit diluït . Ara ja només cal que ens prenguin els nostres diners per tenir vots captius de la resta de l ‘ Estat espanyol . L’esperit català s’ha difuminat dins la televisió estatal, milions de persones que no parlen català, una cultura aliena de “la roja”, els braus, Teresa Campos, Federico Jiménez Losantos, infàmies, desinformació..

I nosaltres mirem enrera, a l’Onze de Setembre de 1714, quan vàrem entrar en la submissió als Borbons . I encara ho celebrem. I diem que és per no oblidar-ho.

Si Catalunya fos un pacient psicològic, el terapeuta li diria que cal oblidar el passat i mirar endavant.

Construïm un projecte de Catalunya nou, integrador de tot i tothom , independentment de l'origen però amb personalitat, mirem a tot arreu i no només al dominador i tornem a tenir auto estima i respecte.. Sols així tindrem un país que valgui la pena envejar.

I com es fa?

En propres posts i a la web desenvoluparé un DAFO de país i suggeriré algunes estratègies operatives, no ideològiques.

Jordi Delcor PhD.

dimecres, 10 de setembre del 2008

HOW REALLY EXPENSIVE IS OIL?

HOW REALLY EXPENSIVE IS OIL ?

Everybody says that crude oil has increased the price but is that really the case? If so , How much?

I have analysed

a) the $/barrel cost since 1973
b) the €/$ exchange rate since 2001 and the peseta/$ exchange rate since 1973, with the exchange rate 166,386 pts = 1 € to make it comparable.
c) I have calculated the €/barrel cost multiplying a) and b).
d) I have corrected the cost by taking the inflation rate into consideration, multiplying each value €/barrel by 1/(1+i) where i means the anual inflation. I Have done this for Spain. I will do it for the German market as well. Realistic inflation rates are a fiction but they help to estimate the present value of a currency and purchasing power ¡¡¡


SOURCES OF INFORMATION :
I have used the EURO DÓLAR EXCHANGE RATES from http://www.oanda.com/convert/fxhistory

Spanish inflation rates from IESE, documento de investigación nº 446 , de 2002.


The oil cost series from
http://bitsandpieces.us/2008/06/14/crude-oil-prices-1970-2008/ (BP/BLOOMBERG)






What is the cost in €? And with the (Spanish) inflation adjustment?I have used a 100 base index to make it more clear :




Copyright. Jordi Delcor http://www.jordi-delcor.com/

Conclusions :

The cost in € (pesetas before 2000) has increased since the year 28 in the graph (2000) when Bush took power.
The present cost is similar to the 80’s with the Iran Revolution .
Spanish crude oil cost peaked in 1983 instead of 1980 because the Spanish peseta had 3 devaluations between 1981 and 1983 puting off the whole impact of the Iranian Revolution.
The crude oil cost taking inflation into consideration has not changed so much¡¡¡¡
The cost measured in 2006 $ peaked in 1980, when the Sha of Persia (Iran) was demoted by the Ayatollah Revolution and in 2008 but has been low for a long time (this graph is not shown, pelase see below).
Geopolitycal factors have a deep effect on price quotations more than the estimated resources. In the next post we will analyse the main oil producers and consumers, the surplus and deficit they show, what effect has China on this subject and the oil policy that the USA is carriyng out.

Jordi Delcor PhD.

IF YOU WANT THE WHOLE STUDY CHECK http://www.jordi-delcor.com/ENERGYSOURCES.htm or directly
http://www.jordi-delcor.com/informes/ENERGIA/OIL/HOW EXPENSIVE REALLY OIL IS.pdf

dilluns, 8 de setembre del 2008

HASTA QUE NADIE NOS CONTRATE Y TELETRABAJO



HASTA QUE NADIE NOS CONTRATE Y TELETRABAJO.
COMENTARIO A SEMANA DE 4 DÍAS DEL 17 DE AGOSTO DE 2008, LA VANGUARDIA

Es evidente que una gran parte de la sociedad no se jubilará a los 65 años, ni antes. Eso de las prejubilaciones es el eterno sueño demagógico socialistoide que a la hora de la verdad hay que pagar y no hay dinero. Los catalanes no podemos pagarlo todo (funcionarios, Extremadura, Andalucía., políticos..). Así que lo lógico serán jubilaciones parciales y actividad hasta que nadie nos contrate.

Ahora bien, ¿desplazándonos en automóvil hasta los 75 años para ir a trabajar ?. No. No es sostenible, ni por la persona ni por el biosistema.. Me explicaré : para trabajar no hace falta en muchos casos el ir a un lugar de trabajo físicamente alejado del domicilio para estar sometido al control paranoide del jefe y de la organización .

Sres, existe Internet. ¿Qué impide que un administrativo trabaje desde casa, reciba las facturas, documentos, albaranes, pedidos y realice cobros, pagos, etc telemáticamente? Si queremos controlar, el mejor control es que el trabajo se haga. Y si queremos ver cómo trabaja, pongamos una webcam y observemos como factura en calconcillos.

Bastaría una reunión 1 día a la semana para discutir los temas y reafirmar los lazos personales.

¿Y qué decir de los vendedores? Para vender no hay que viajar mucho. Una vez conocida la empresa y los productos /servicios, el cliente lo que se requiere ves un buen servicio (puntualidad, profesionalidad, asesoramiento técnico, fiabilidad, calidad,etc) y de vez en cuando una visita, más social que otra cosa. Mejor que comamos juntos y no viéndonos a través de un monitor.

Las novedades técnicas se pueden adelantar por Internet y comentarlas en videoconferencia (SKYPE).

Nos ahorraríamos tiempo de desplazamiento (que en el caso de un vendedor suele oscilar entre un 20 y un 60% de su tiempo laboral), ahorraríamos energía, los países tendrían menos déficit por cuenta corriente. Es cierto que se venderían menos coches pero ya toca aprender a hacer algo más que automóviles, obsoletas máquinas de transporte con una eficiencia energética del 20-25% ( o sea, muy ineficientes).

Podríamos integrar la vida familiar, individual y la laboral.

Mucha gente diría que si no vamos al puesto de trabajo ,somos vagos. Pues a enseñar cómo ser ordenado y disciplinado en las escuelas. Además, si no realizásemos el trabajo a tiempo, perderíamos el empleo , ¿existe mejor motivación?...

¿Por qué no se ha impuesto el teletrabajo? Existen varias razones :

a) Porque los procesos no están bien definidos y la gente ha de dedicar mucho tiempo a hablar y discutir las “chapuzas” diarias. Procesos efectivos simplifican el trabajo y son automáticos.

Pensemos en la telecompra. Si el cliente conoce lo que ha de comprar porque se publicita en la web, puede realizar sus pedidos. Los precios estarían informatizados y se aplicarían en cada caso. Para eso no hace falta ver al cliente ni hacerle perder el tiempo.

b) Las empresas piensan que los trabajadores son vagos, perezosos e ineficaces. Y luego hablamos de “cambio”, de “motivación”.

c) Las infraestructuras de Internet todavía son deficientes en muchas zonas.

d) Todavía no se ha entendido que Internet permite “papeles 0” y varía la forma de trabajar.

e) La moda del teletrabajo no ha llegado todavía de USA a través de las Escuelas de Negocio.


Les convido a que analicen en qué medida pueden realizar teletrabajo. A fin de cuentas de trata de trabajar bien, no de trabajar mucho....

Dr Jordi Delcor

diumenge, 7 de setembre del 2008

200 EUROS UN APARTAMENT A ALMERIA

200 EUROS UN APARTAMENT.. A ALMERIA.

El meu fill m’ha parlat d’un amic seu que viu i treballa a Almeria. Un apartament , petit, això si, costa ..200 € al mes.

Qui paga la factura? .. ho endevineu, oi?

14000 M d’ € de dèficit anual entre 7 Milions d’habitants a Catalunya són 2000 € per persona i any.

Això vol dir que una família de 4 persones li aporta un extra a l’Estat de 8000 € any?

Quina sanitat podríem tenir a Catalunya amb aquests 8000 € extres?
I quina xarxa de trens de rodalies?
I quina recerca i desenvolupament?
I quina política energètica?
I quina política mediambiental?
I quina educació?

Molt millor de la que tenim.

I a sobre els catalans no són estimats arreu l’Estat espanyol¡¡¡

Cada cop els catalans estem més emprenyats. Tot és un cúmul de despropòsits. Els darrers, una Esquerra Republicana que un cop ha arribat al poder, s’ha engreixat ( mireu en Puigcercòs). S’ha agafat a la cadira i no ha trencat el tripartit i convocat eleccions i crisi nacional quan calia degut a l’incompliment de l’Estatut.

Un President no català . I amb això vull dir que no se sent català i no entén que vol dir ser català. No m’importa on ha nascut. Catalunya és un país de destí i no d’origen. Però un President de Catalunya ha de ser una figura que representi el catalanisme i als catalans.

Un President espanyol amb “el buen talante” com a la millor qualitat.. La resta, mentides i promeses incomplides...

Un Ministre d’Economia que diu que no deixem “propina” i que la crisi “ya pasará”.

Un augment de la població desmesurat que ens portarà tot tipus de problemes quan no tingui feina.. Només cal mirar França.

Catalunya on vas?
Catalunya qui t’ha traït ?
Catalunya eres un país amb un destí
I ara no saps el que fas.

Perquè els qui decideixen
Només miren el seu interès
I en tu no pensen per a res.
Les escorrialles ens deixen

I el seu botí reparteixen
Ignorant els qui treballen
Els precs dels qui es queixen
Fent cas només dels que ballen
Beuen, i se n’en riuen
Perquè són vots esclaus
Eterns i catalans, diuen
Però en un altre país viuen,
En les seves mans tenen les claus
D’aquest el meu país
Que està morint, espoliat
I dominat pel conqueridor
Amb un passat daurat
I amb un futur feridor.




Dr