PAÍS DE DESTÍ O PAÍS D'ORIGEN

PAÍS DE DESTÍ O PAÍS D’ORIGEN?

Catalunya ha estat sempre un país de destí : les emigracions dels gascons francesos el segle XVII, les dels Sud d’Espanya a la postguerra, les recents del Magreb, Romania , i Sudamèrica.

Catalunya va ajudar Espanya a entrar a la modernitat desprès de segles de foscor i abús. L’esperit català emprenedor i obert al món va ajudar Espanya a ser un país més modern.

Però de sobte, bé, no de sobte, ens hem trobat amb aquest esperit diluït . Ara ja només cal que ens prenguin els nostres diners per tenir vots captius de la resta de l ‘ Estat espanyol . L’esperit català s’ha difuminat dins la televisió estatal, milions de persones que no parlen català, una cultura aliena de “la roja”, els braus, Teresa Campos, Federico Jiménez Losantos, infàmies, desinformació..

I nosaltres mirem enrera, a l’Onze de Setembre de 1714, quan vàrem entrar en la submissió als Borbons . I encara ho celebrem. I diem que és per no oblidar-ho.

Si Catalunya fos un pacient psicològic, el terapeuta li diria que cal oblidar el passat i mirar endavant.

Construïm un projecte de Catalunya nou, integrador de tot i tothom , independentment de l'origen però amb personalitat, mirem a tot arreu i no només al dominador i tornem a tenir auto estima i respecte.. Sols així tindrem un país que valgui la pena envejar.

I com es fa?

En propres posts i a la web desenvoluparé un DAFO de país i suggeriré algunes estratègies operatives, no ideològiques.

Jordi Delcor PhD.