QUI HA TIBAT DE LA MANTA?

Anava a dinar quan m’han trucat per comunicar-me la detenció d’en Macià Alavedra, d’en Prenafeta, de l’alcalde de Santa Coloma de Gramanet i d’altres “menys honorables”. El Sr Millet, a qui ahir agraïa en aquest blog que hagués despertat (encara que involuntàriament) la consciència del país de lladres institucionals on vivim, ha perdut protagonisme. Nous lladres.

La veritat, m’he alegrat molt. Tots sabem que aquests polítics han acumulat bens, diners, han exercit tràfec d’influències... però ha estat finalment l’omnipresent i inefable jutge Garzón qui ha iniciat el procés.

Per què tants anys després dels fets? Per què s’ha trigat tant? La única explicació que se m’acut és la guerra pel poder entre els partits polítics. Gurtel, Millet, ex càrrecs Generalitat ( CiU), alcaldes socialistes. O bé, és possible que qui anomena o autoritza als polítics hagi decidit fer foc nou i per a això cal eliminar tots aquests indesitjables.

Ahir nit en Jordi Pujol va dir que si obligaven a CiU a tornar els diners de la Fundació Trias Fargas ell diria qui d’altres formacions ha cobrat què.- Magnífic ¡¡. Per cert, no fora obligació seva dir –ho si ho sap, independentment de si es tornen o no els diners de la Fundació Trias Fargas? Això és l’honorable. Si no ho ha fet fins ara és perquè tots tenen les mans brutes.

Mentrestant , el país s’ enfonsa amb més atur deute, delinqüència i sense perspectives clares. Al carrer tothom parla de la manca de credibilitat d’aquesta pseudeodemocràcia. Anem seguint un model barreja entre l ‘italià (recordeu les operacions anticorrupció dels 90) i del francès ( immigració0 no integrada i subsidiada).

Alternatives? : neteja a fons, recuperar els diners, lladres i delinqüents a la presó, llei electoral nova amb llistes obertes o tancades amb permutació , finançament transparent dels partits, penes de presó dures.

Un darrer comentari. Jo visc a l’Ametlla del Vallès, lloc conegut entre altres fets per ser la llar del Sr Millet. Els darrers dies ha augmentat la presència dels Mossos perquè estant tornant els robatoris a qualsevol hora del dia, al vespres i a les deu del matí. Què passarà quan hi hagi més atur?

GRÀCIES SR MILLET

Molts fets desafortunats tenen aspectes positius. El cas Millet ha posat en evidència un secret a veus: el tràfec d’influències a banda d'un robatori "per-se".

No ens enganyem: no és possible “distreure” tants diners sense “treballar en equip”. L’Ex Honorable Pasqual Maragall ja va parlar de comissions del 3% en el seu dia., sense cap transcendència. Un anònim va denunciar al Sr Millet l’any 2002 descrivint el que passa i algú ho va aturar. Potser actualment algú del seu equip no està content o més aviat de l’equip contrari.

El cas és que descobrir el podrit que està la classe política demana, exigeix una resposta dràstica per part dels ciutadans. Com jo sóc català, visc a Catalunya i no vull que el meu país desaparegui entre els lladres d’aquí i els centralistes, he optat per la “tabula rasa”. Les formacions actuals estan caduques, amb sistemes “clientelistes, nepotistes, amiguistes”, que s’afavoreixen internament, es perpetuen i fan mal a la societat.

A quin polític l’importa que el pes industrial dins el PIB hagi baixat del 27% al 17%? O que Catalunya destrueixi més llocs de treball que l’estat espanyol? I creueu que fent voreres i rotondes ho arreglarem?. Mentrestant, el Macro economistes fan previsions econòmiques basades en models molt imperfectes i que es contradiuen entre ells quan el sentit comú veu que estem avocats a un desastre.

Jo no vull aquesta m.. de país que m’estan construint. Senzillament no m’ho mereixo I tu? Cal superar l’engany dialèctic de “política de dretes i política d’esquerres” i substituir-lo per “convenient- no convenient per la societat actual i futura”, “racional o estúpid”, “ètic o immoral”, “ben fet, mal fet”. I com pot ser som minoria, fem lobby català a Brussel·les, a la web, a Europa, al mon. Cal superar el complex espanyoliste de que els catalans som o deixem de ser. No han de ser el nostre mirall.

Amb aquestes premisses veurem que cap formació política actual pot resoldre el problema. Foc nou i catalanista si ets/et sents català o al menys vius a Catalunya. El Sr Millet pot ser la gota que fa vessar el got. Si és així, serà el primer robatori que aporta alguna cosa a la societat. En tots els altres casos no ha passat res de bo. No deixem escapar l’oportunitat.

Un català emprenyat i decebut.

OBAMA PREMI NOBEL

OBAMA PREMI NOBEL

És una broma de mal gust que desacredita els Premis del penedit inventor de la dinamita.

La historia de la civilització mostra que els caps d’Estat es deuen als seus ciutadans i han “d’assegurar la pau “ ( o conservar el poder) amb exercits i armament. El Sr Obama és el líder de la nació més armada del món, exportadora d’armes a països tan beligerants com Israel . El Sr Obama ha d’enviar tropes a l’Afganistàn , ha de lluitar contra Al Quaeda, tenir míssils, tancs, avions, destructors. Potser no li agrada però el càrrec ho exigeix.. Evidentment aquesta realitat és incompatible amb el Premi Nobel de la Pau.

Els discursos del Sr Obama són eloquents, inspirats , pronunciats amb una veu profunda i sincera. Però el Sr Obama ha d’aconseguir que els Estats Units controlin el món.. amb armes.
La Pau és un altre cosa. En Vicenç Ferrer en sabia molt d’aquest tema. Ara és mort i no li poden donar cap premi. Ell no va comprar, ni fabricar, ni disparar, cap missil. Va procurar cuidar els més desfavorits. Això és la pau. Per què no li varen donar amb ell aquest premi?

Suposadament els premis tenen un reconeixement a una tasca profunda, llarga, efectiva, trascendent. El Sr Obama té més bones intencions (o al menys les verbalitza) que molts polítics, vol emprar la diplomàcia però a Palestina el problema segueix. A Afganistan, hi ha una guerra sense fi amb l’excusa o explicació d’Al Quaeda i els talibans. El Sr Obama no ha millorat el mon.

Si algú volia desacreditar la credibilitat dels Premis Nobel ho ha aconseguit. Si li volen donar un Premi al Sr Obama , el més adient fora el Nobel de les Intencions i dels Propòsits. Ja sabem que l’ infern (que sembla que no existeix) està ple de bones intencions. Però la Pau és massa seriosa per a fer broma.

LA NETEJA

Tothom està esparverat pels darreres escàndols financers, politics i socials. Jo, com sóc una mica catastrofista considero que cal fer net abans de començar. Tos aquests fets són símptomes de la societat malalta i encara hi ha molt més.

Per començar, el finançament dels partits és una hipocresia. El problema no és que els partits tinguin aportacions particulars. La qüestió és saber qui les fa, l’ import, què es fa amb aquests diners i evitar el tràfec d’influències, fer servir les aportacions com a inversió per obtenir favors futurs, costum molt habituals els darrers anys. La política espanyola i la catalana estan plenes d’aquesta hipocresia. Fins que no es prenguin les mides esmentades no farem net.

La qual cosa ens porta a la següent qüestió. És impossible que les actuals partits polítics amb els personatges ( no els puc anomenar líders) que els manipulen (enlloc de dirigir-los) resolguin els múltiples problemes de la societat. Ni poden si saben ni volen.

A Catalunya tenim dos esquelets del passat : CiU i ERC. Com els que ens sentim catalans som minoria necessitem una veu nova amb regles noves. Partit polític sí, però a més a més amb unes premisses:

a) Catalanisme universal i projectat en el futur abans de res. Rafael de Casanovas fa molt anys que està mort. Jordi Pujol és el passat. D’ERC millor no parlar.

b) D’ampli espectre polític (el que en nomenclatura obsoleta s ‘anomena “esquerres i dretes”).

c) Amb vocació de lobby, grup d’influència capaç d’assolir resultats que tothom sap són convenients i necessaris.

d) Que deixi els debats ideològics i tingui sentit pràctic.

e) Que treballi per projectes concrets: energètics, mediambientals, educatius, sanitaris i assistencials, empresarials, de transports, d’oci, de relació amb els altres països.

Em sembla molt bé que el Sr Laporta faci política. Al cap i a la fi “el Barça és més que un club” i en aquests moments em sento més representant per aquesta entitat que per cap altre. El Barça exporta un model de país amb el que m’identifico. A més a més, els espanyolistes també fan servir les seves entitats esportives com a portaveu polític i mitjà de difusió propagandístic.

Finalment, els catalans hem de millorar la nostra autoestima. D’això en parlarem en un altre article.

LA TARDOR QUE ENS ESPERA

Hola a tothom.

Després de l’ interval estiuenc on tot es paralitza i “tota cuca viu”, tornem a l’engany diari..Uns quants per a començar.

Fèlix Millet o Brutus i Juli Cèsa.r I “tu també fill meu?” Cop a la burgesia catalana, a un col·lectiu que semblava una mica per sobre de la misèria estatal, amb superioritat moral, ètica i cultural. Doncs no… Catalunya diluïda social, cultural i moralment. Robatori educat, continu, a llarg termini. Les institucions i autoritats públiques i els auditors falsejant o ignorant la informació, sense intervenir ... Per què els paguem?

A Espanya tenen un 20% d’atur però algú veu la recuperació (¡¡¡) Deu ser de la banca. Com no hi han diners, doncs pugem els impostos¡. Del Sr Botín i altres? No clar, de la classe mitjana, o sigui de tothom perquè a l’hora de pagar “Hacienda somos todos”, “menos unos cuantos, los de siempre”, s’hauria d’afegir..També es vol pujar l’ IVA. Efecte desitjat: més recaptació. Efecte obtingut: més economia submergida.

Les coses no van millor pel President Obama. Malgrat la seva indubtable talla intel·lectual, la seva dialèctica i convicció. Tal com varem anticipar fa uns mesos en aquest blog, Obama no pot canviar res.

Veiem : la sanitat USA? Qui pagarà la festa? Els ciutadans? Clinton va fracassar en aquest tema. La gent no vol més impostos.

CO2 i Kyoto. La industria Nord-americana no es pot aturar i per evitar temptacions , 2500 lobbistes fan la seva feina . Lobbista no ve de llop però com si ho fes.

Palestina: el tema de sempre. Els jueus i el seu Estat excloent per in secula seculorum.

Afganistan? El territori pertany als talibans així que o més soldats americans o guerra perduda…

Subprime? : els ciutadans pagant en forma de Deute Públic Perpetu (ja ho varem analitzar), la banca feliç (els banquers, no els bancaris) i aquí no ha passat res.

Límit de sous al executius? Doncs societats a paradisos fiscals i mecanismes alternatius, com el cas dels 45 directius del Barclays.

Més controls comptables a les empreses ? Més cost, més burocràcia però inútil. Només cal “persuadir” al controlador i ja està. El mateix discurs de sempre.. “s’ha de controlar, s’ha de posar límits i fi a...”

Fi dels Paradisos fiscals? Ni en broma. Hi ha molts estaments empresarials, politics interessats en la seva existència.

Grip A: pànic mentre moren milions per causa de la malària, la diftèria i la fam.. sense vacunes. Roche, Ramsfield i Tamiflu molt contents. Grip A, Grip aviar.. Cal preparar la propera grip, la del gat o grip del gos..

Els polítics no canvien res que no estigui latent a la realitat i res ha canviat encara. .

Pròxims esdeveniments a Espanya :

ETA seguirà. Els sindicats no es mouran. Podeu imaginar per què, oi?. La gent sense feina cobrarà poc però cobrarà el subsidi pagat amb la pujada d’impostos. La gent li donarà l’esquena als polítics, més abstenció. El PP pujarà. No es crearan llocs de treball.

A la Catalunya diluïda, Laporta arrossegarà molta gent de Convergència i Esquerra, jo entre ells.. Ja ho comentàvem a l'Abril .

L’Estatut declarat constitucional perquè com no serveix de res (no implica més diners per a Catalunya), ¿per què crear un focus de tensió ideològic inútil i confrontació amb els catalans?. Al final ni un euro més d’ingressos per a Catalunya

I tu, et vacunaràs? Contra què? La grip A o el passotisme col·lectiu? Un consell, esbrina els efectes secundaris de la vacuna no fos cas.

LA MORALITAT S'HA ACABAT

LA MORALITAT S’HA ACABAT.

Després de l’acte de contrició dels financers, bàsicament per a demanar que els ciutadans paguéssim les pèssimes inversions i préstecs a morosos amb més deute públic, de la promesa de posar més regulacions i restriccions a les entitats financeres i de no pagar sous exorbitants als executius , s’ha tornat a la normalitat . Amb l’excusa de que el talent s’ha de pagar(¿???) per atreure als grans (i)responsables , es tornen a pagar desenes de milions de $/€ a les dues bandes de l’Atlàntic...

Algú pensava que canviaria alguna cosa?. Si us plau, veieu “Yes ,Minister”, la millor sèrie d’educació política de la historia i entendreu com funciona tot.

MALTHUSE ESTÀ VIU.
BON AGOST A TOTHOM.

Estic descansant (i treballant una mica, per no perdre el gust a un bé escàs). He exhaurit les temàtiques habituals en els meus posts. Tot segueix el seu curs : Europa es refà més o menys, Els Estat Units intenten agradar a tothom amb polítiques voluntaristes i positives però difícil, poc creïbles i incompatibles amb un deute públic astronòmic i perpetu i amb voler ser la primera potencia del món (amb el permís de la Xina) i a Espanya (Catalunya) tot segueix igual : atur galopant, empreses que no obriran al setembre, el PIB baixant... Les previsions de la bola màgica de setembre del 2008 es compleixen i es continuaran complint puntualment. Amb aquesta canícula estiuenca, el cap em vull malgrat els freqüents banys i em venen dues reflexions, una estatal i l’altre mundial:

a) Espanya generarà emigració en un futur. Alguns joves, els més aventurers, creadors, positius i lluitadors se'n aniran cercant noves oportunitats que un país vell portat per incompetents no els hi pot oferir.

b) La segona reflexió no té res a veure: sabeu quants habitants hi ha a la terra? A prop de 6900 milions, el doble que l'any del disc Abbey Road dels Beatles, el 1969, només fa 40 anys i més de 4 vegades la població de l'any 1900 que eren 1600 milions. Cada cop es triga menys en doblar la població a la Terra.El debat d'en Maltuse sobre la suficiència o insuficiència dels recursos alimentaris i energètics, té plena actualitat. La bona noticia és que les fonts d'energia alternativa per exemple la solar (incloent els Plans Solars del Sàhara) i l'eòlica poden donar respostes efectives a mig llarg termini. Però el problema de fons segueix: el creixement de la població ha estat exponencial com mostra el següent gràfic. A més a més, les Governs s'endeuten (bé, ells no, nosaltres) per a poder pagar la factura social insostenible.
Davant aquest problema, la resposta no és social ni política, sinó biològica. A qualsevol ecosistema, quan l'hàbitat es fa petit, els éssers vius entren en competició. I sobreviuen els més forts i competents (adaptables). La humanitat limitarà la població i per aconseguir-ho ha de limitar el creixement, ha de tenir espai físic i no ha de destruir l'entorn de forma irreversible que el faci inhabitable. Això descartaria una guerra nuclear com a solució planificada. El sistema més fàcil és mitjançant una guerra biològica que elimini als més dèbils i on només els que tinguin resistència enfront el virus- bacteri sobrevisquin.... Òbviament jo no defenso això, només ho exposo. Jo no m'he inventat la terrible realitat.L'esforç(cost) necessari per a preparar organismes mutants, letals per una part de la població i de rapida propagació és molt reduït comparat amb el desenvolupament d'altres mecanismes de "control del creixement de la població" eufemisme de eliminació massiva). Les tècniques d'enginyeria genètica per crear modificar aquests microorganismes mortífers estan prou desenvolupades i es troben a qualsevol llibre de text, universitat i a Internet.
Ja sé que pot sonar a teoria conspiratòria.. Però l' Èbola, la Sida, la grip A... són productes de la naturalesa o experiments?. Coses molt més estranyes s’han vist

LA SALUT MENTAL

Un dels grans problemes de la nostra societat i que no està sent tractat de forma adient és la Salut Mental. La Generalitat ha fet un gran esforç econòmic (des del 860 euros al 2003 fins a gairebé 1200 l’any 2008, per persona).Malgrat això lLa salut de la població s’està deteriorant. Les dades de la Generalitat (SCS) ho demostren. La depressió, l’ansietat, els trastorns adaptatius, les addicions, són símptomes de que la nostra Salut està empitjorant. I no tant sols la nostra salut, sinó la nostra felicitat. Les malalties esmentades són indicadors clars de que la gent se sent cada cop més infeliç.

Quan parles amb els professionals de la Salut et diuen que un elevat percentatge de les visites ambulatòries són directament sobre salut mental. Inclús moltes malalties o afeccions (lesions musculars, circulatòries, d’esquena) amaguen alguna causa psicològica: atur, problemes de parella, problemes econòmics, insolvències, maltractaments, addiccions al tabac, l’alcohol, les drogues “dures”..

Quines són les causes de la nostra pobre salut mental? Sens dubte, el canvi d’hàbits de vida. La societat de l’opulència, el consum desenfrenat i la incapacitat per mantenir un nivell de despesa conseqüent , els grans préstecs hipotecaris, els grans automòbils de 40-50000 euros, els restaurants de lux , etc no ens han fet més feliços però han posat una càrrega insostenible.

A més a més, pagar tot això ens ha fet dedicar molt temps, massa, a la feina, abandonat l’educació dels fills : és més fàcil donar- los - hi uns euros que dedicar-los temps i afecte. El model que ens nostres fills tenen és “viu ara”, “no hi ha futur”, “satisfacció immediata”, “els pares que paguin”, “ho vull ara”, exigència, materialisme, consumisme, insatisfacció perpètua.

El mitjans de comunicació, començant per la sovint tòxica TV, mostren un model d’èxit fàcil, sense esforç, basat en el sexe, la música (pot ser no mereix aquest nom), la festa i el descontrol.
A la situació actual, sense fons de generació de riquesa sòlides especialment al nostre país , amb molts aturats, hi ha una explotació del treballador que fa moltes hores per mantenir els llocs de treball. Un indicador d’aquest fet és que ha baixat l’absentisme i les baixes mèdiques. Hi ha por. Aquesta por es transmet a la família, les relacions, amb un mateix. Es cerquen mecanismes per atenuar l’angoixa i l’stress: l’ajut mèdic( fàrmacs) o les addiccions “escapistes”.

Les drogues, des del socialment acceptat alcohol i “porro”, fins l’estesa cocaïna i les pastilles, produeixen trastorns de conducta addicionals que es manifesten com a problemes de Salut Mental, sovint crònics, és a dir, per a sempre.

Alternatives : reduir el consum al mínim, portar cotxes més petits i de poc consum( no m’atreveixo a dir fer servir el transport públic perquè ens molts casos el seu estat és semblant al de la Salut Mental), dedicar més temps a les coses simples que sempre han estat, les dels nostres avis , la lectura, la música, la conversa, la natura, la comunicació familiar.. Algú dirà que si reduïm el consum hi haurà més atur. El creixement econòmic ha de venir per la cultura, la tecnologia, un oci de qualitat (inclòs turisme) i la Salut (preventiva i curativa).
Seguir el camí que hem agafat ens portarà al model de vida yankee: psicòlegs i psiquiatre per esmorzar, separacions, homeless, marginació, obesitat (cada cop estem menjant pitjor) ,delinqüència, violència..

Qui parla de Salut Mental al nostre país?. Els polítics no ho fan pr raons òbvies : no porta vots. Fa uns anys, alguna escola de negocis va parlar de “conciliació de la vida familiar amb la laboral”.S’havia de treballar menys hores. Una mostra més de manca de visió de futur , de cinisme i de mercantilisme, intentant vendre un concepte “novedós” (novedós?parleu amb un pagès, si el trobeu, clar ). Qui té feina fa moltes hores i estar aturat no és conciliar res. La conciliació té a veure amb el model de vida i el creixement pel creixement, predicat per moltes escoles de negoci, no es sostenible, al menys amb la nostra Salut Mental.

Un darrer consell: simplifiqueu la vida i compreu temps però abans decidiu per a què el voleu fer servir.

ibex 35

Com l'economia real no va bé i no ho farà en uns anys, com no hi ha alternatives d'inversió clares, la borsa s'anima. El següent gràfic demostra que l'ibex 35 ha rebotat . Què farà a partir d'ara? segons algun entés, aquest rebot és purament especulatiu i tornarà a baixar fins els 6700 (suport). Si no baixa més, tornarà a pujar, si trenca el suport, pot baixar fins el proper terra, al voltant dels 5000. Com és estiu, és probable que baixi . Fins on???. Estadísticament els estius són baixistes. Així que vosaltres mateixos : si us agraden les emocions fortes o us heu tornat ludòpates, entreu i ajudeu a que altres guanyin ..¡¡¡

Nota l'ibex va arribar als 15000 punts quants encara tot això de la crisi eren imaginacions dels pessimistes que criticaven la magnífica gestió econòmica del Govern.

ALGUNES REFLEXIONS SOBRE EDUCACIÓ.

1.Existeix una alta correlació entre la Qualitat del sistema educatiu i el nivell de vida d’un país, especialment a l’era actual on la innovació és clau.
2. S’educa a la família, s’instrueix a l’escola.
3. A l’escola els joves han d’adquirir una sèrie d’habilitats i competències clau : raonament, càlcul mental, lògica, informàtica, capacitat d’anàlisi, construcció verbal, idiomes (anglès).
4. Els joves han d’aprendre a pensar i a “fer coses” amb el seu coneixement.
5. Ensenyar a fer coses demana una altre pedagogia i probablement, altre tipus de perfil dels docents.
6. Existeix una altra sèrie d’aprenentatges tan importants o més que els anteriors: control emocional, control de (la) conducta, autoestima, mentalitat positiva, resistència a la frustració, capacitat per a posposar recompenses, consciència social. Aquests aprenentatges tenen, en general, poca importància dins el sistema educatiu actual però són la clau de la felicitat futura i de l’estabilitat social.
7. Si la família no transmet cultura ni valors, l’escola no podrà compensar aquesta mancança. No és correcte “delegar” l’educació a l’escola.
8. Si no canvien els valors de les famílies, de la societat , dels professionals de l’ensenyament, no canviarà res.
9. Un ordinador és un mitjà. No una fi. Tenir un ordinador no garanteix més que “chats” i la substitució de la TV per les sèries on line.
10. Molts dels professionals de l’ensenyament estan desmotivats, “cremats” i potser no tenen les competències ni el perfil adient per a ensenyar. S’han de reciclar i motivar un altre cop. Si els docents no milloren, el sistema educatiu serà un altre document inútil generador de més burocràcia.
11. La burocràcia no genera riquesa.
12. Tot això requereix diners, intel·ligència I i compromís. De diners no n'hi ha , la resta…

MR TRICHET AND SALARY MODERATION

Mr Trichet belongs to that group of bureaucrats who have developed the European Kingdom of High Officials appointed by pseudo democratic methods (namely voting) aimed at perpetuating their thrones by means of legalized pillage and spoilage.

Let’s face it, Europe is a terrible failure: higher taxes on the horizon, no common foreign polices, middle class is disappearing ( 50% of the German population in 2008 from a 54% in 2002), national interests above everything, Germany is (getting tired of) paying the bill, and national politicians (outstandingly the Spanish ones among them) expending and squandering money on subsidies and useless public works to “feed” the unemployed, to get reelected and presumably get some extra income sources and influence, instead of helping to create and develop overall wealth.
In Spain the situation is terrible: eight million people are in a precarious work position, with irregular and short time income sources, more than 4 million are unemployed, hundreds of thousands more are and on reduced weekly activity (part time unenployment) due to the low market demand and Mr Trichet’s advice is .. salary control and cheaper redundancies¡¡¡¡ .

So far the only “social” activity of this gentleman and the Round Table of EEC Bank Members has been increasing and lowering interest rates, always too late and too fast. In less than one year the ECC Official interest rate has gone from 5 to 2%.. I beg you pardon , I forget to mention another outstanding piece of work: the explanation of why things went wrong in the typical inefficient incompetent and useless way the Economists (with very few exceptions) deal with Economy.

Salary moderation should be applied instead to this bunch of vultures and scavengers preying on us with almost limitless expenses, assistants, meetings, dinners, travels, holidays ,leases, conventions, extravaganzas.

Now that things go bad (especially for Spain with no real economy engines once the brick building sector is over) and all the European countries close their borders and try to escape from the wreckage the best way they can, the ECC suggests salary moderation¡¡¡ Is that Mr Solbes’s suggestion when he met Mr Trichet? Or was he thanking Mr Trichet for a new position in the ECC with a “moderate” salary?

With the labor market situation described above salaries are not precisely sky rocketing. Many people cannot pay their mortgages and even getting a renting flat is becoming difficult due to guaranties and deposit payments required by owners and the denial by financial institutions to provide the necessary cash.

Good Lord, Am I going to wake from this nightmare? I am afraid not with these people on top positions. Anybody there?

¿CARTERA O CANTERA?

¿CANTERA O CARTERA?
Los recientes triunfos del Barça siguen frescos en nuestra memoria y en la de los ofendidos madridistas. Con “poco” presupuesto, sin fichajes estelares pero disciplina, humildad, persistencia, trabajo de equipo, cantera, estrategia, respeto a las personas e identificación con los objetivos se ha conseguido lo improbable : 3 copas y el 2 a 6 . Laporta puede estar orgulloso : sabe elegir a su equipo de hombre fuertes y eso es un raro talento, poco valorado.

La reacción madridista ha tardado poco en producirse y no ha defraudado. Sacando el más puro y rancio estilo (post)imperialista, dominante, poco dado al esfuerzo y a la visión a largo plazo han empezado a fichar (ex) balones de oro, gastándose un dinero que no tienen, recurriendo a una política de endeudamiento similar a la del gobierno Zapatero. Sin omitir el pésimo modelo social que transmiten a millones de parados y semiparados, disfrazado como “espíritu empresarial”.

En el fondo se debaten dos modelos de dirección y hasta de país: especulación, huida hacia adelante y apuestas altas (no inversiones) frente a trabajo continuado, bien hecho, evaluando el coste de cada inversión o gasto, eso que nos critican tanto a los catalanes (por ignorancia, pereza y envidia). Claro que gastarse el dinero de otros para fichar jugadores (o construir infraestructuras o pagar gasto social ) lo hace cualquiera, hasta el Real Madrid, es sólo cuestión de dominancia, prepotencia, orgullo, ambición y dinero ajeno.

El reto del Barça del próximo año está claro : seguir demostrando que se pueden cosechar triunfos sin ejercer de “cualquiera” . Lástima que no exista un paralelismo equivalente en el ámbito político catalán. Aquí no hay triunfos ni con dinero ni sin dinero porque no hay equipo, ni jugadores, ni talento, ni dirección. El Barça 2009 nos ha mostrado un modelo de la Catalunya del futuro frente a las Españas del pasado. Y tú, ¿ cuál te apuntas?

Pd : una garantía del Real Madrid para obtener préstamos sería su estadio que puesto a la venta habría valido mucho en el mercado inmobiliario.. en otros tiempos. Pero quizás un centro comercial o un área lúdica pagada por los ciudadanos sería una alternativa porque a base de camisetas de Cristiano Ronaldo no cubren su presupuesto.

LA QUARTA COPA

LA QUARTA COPA

Estem tots tant emocionats ( jo el primer) amb el nostre Barça, el darrer símbol d’ identitat de la Catalunya Mundial, que un terrible informe d’Amnistia Internacional ha passat desapercebut. Malgrat això, exposo algunes referències impactants.

Segons la Secretaria General de AI, Irene Khan “La recessió econòmica ha agreujat els abusos. Hi ha una autèntica crisi de drets humans.”

Al setembre de 2008 l’ ONU es va reunir per a parlar dels oblidats objectius de reducció de la pobresa abans del 2015.. els governs no posen Diners però ara, amb la crisi econòmica, s’han generat bilions d’euros (dotze ceros) per rescatar als bancs amb pèrdues¡¡¡

Hi ha revoltes sufocades violentament a Egipte, Tunísia i el Camerun. Fam a Corea del Nord, Birmània i Zimbawe, xenofòbia a Sud Àfrica. Assentaments precaris( favelas) que afecten a més de 1000 milions de persones.


Hi ha territoris ocupats a Palestina, conflictes a Darfur, el Congo , Somàlia i Afganistan. Els terroristes fonamentalistes intentant aconseguir Plutoni al Pakistan per a fer una bomba bruta (d’explosió mecànica que mata per radioactivitat). Israel no dona informació i empresona als soldats que no volen anar a la mili i allibera als possibles criminals de guerra¡¡¡

Els EUA no han ratificar l’Acord internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, la Xina no ho ha fet amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics..

El problema de la crisi actual.. és realment i solament econòmic? Té una solució econòmica?. O potser s’ha d’anar a una més global i intel·ligent que la insuficient, limitada i pre –científica aproximació econòmica?. Com diria un matemàtic, la solució econòmica és una condició necessària però no suficient. Calen diners.. i més coses. Quines?

El Barça no ens ho arreglarà tot això però els valors d’aquest Barça, l’ excel·lència, el treball en equip, el bon humor, l’ esforç, la humilitat, la integració social i multicultural, el respecte i desenvolupament del talent local (el planter) són elements que estesos a la societat global millorarien el clima mundial. La propera manifestació hauria de ser per això. Aquesta fora la Quarta Copa , a aquesta i juguem tots.

Per cert, en Pep Guardiola cobra part del seu sou com a objectius, un altre exemple pels polítics, directius d’empresa, especuladors financers i banquers insolidaris.

LAPORTA PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT

LAPORTA PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT

Quan el senyor Laporta va guanyar les eleccions va treure el Barça de l’època més fosca de tota la història Barcelonista. Es va passar de 5 anys de celebrar quedar quarts a la lliga a en 3 anys de gestió virtuosa guanyar la Champions i dues lligues. Malgrat la campanya en contra seva, amb moció de censura i tot, del sector del barcelonisme més ranci, va aguantar i gràcies a això actualment tenim el millor equip de casa de la història, amb un entrenador català, crescut a Can Barça i sóm l’admiració del món sencer. Ha sabut configurar un equip de professionals de renom i dona una imatge de Catalunya, moderna, pràctica, realista i abocada a l’exterior. Ha sabut administrar amb habilitat els recursos humans, tècnics i econòmics, cosa que no es pot dir dels nostres polítics professionals.

A més a més, el senyor Laporta exhibeix un catalanisme sense els embuts de CIU ni els estirabots d’ERC. Ja que ha demostrat que pot assolir resultats crec que constitueix un gran candidat per a la Presidència de Catalunya. Amb ell serem més a prop de ser un país amb estat propi i segur, segur, que tindrem més finançament.

AIGUA POTABLE 2009

La propera posada en marxa de la planta desalinitzadora / potabilitzadora que donarà aigua potable a 5,5 milions de persones a l’ àrea de la Gran Barcelona ( àrea metropolitana i primera corona) és una bona notícia. Aquest fet ens ha de fer conscients de l´ ús racional de l’aigua i no pensar que és un recurs il·limitat. L’aigua freda de la dutxa (algú és banya encara?) es pot recollir, pot servir per netejar el terra ( sense detergents) i per a regar les plantes ( qui les tingui). O la famosa ampolla de plàstic dins la cisterna del sanitari que redueix el consum 1,5 litres de consum cada cop que premem el botonet o tirem de la cadena /palanca. Suposant 15 litres al dia recollits /estalviats per 1,5 milions de llars i 360 dies l’any, representen 8,1 milions de metres cúbics o 8,1 hectòmetres cúbics l’any . La nova planta produirà 60 hectòmetres cúbics/ any de forma que les senzilles operacions descrites representen un estalvi del 13% de la capacitat de producció.

Ja sé que hi ha gent que té bons hàbits d'estalvi però, la majoria? Rotundament no. Aquest estalvi també fora una possible gran notícia futura: més consciència social. Això és ecologia activa i la resta discursos.

LA BOLA MAGICA VII

LA BOLA MÁGICA VII

Ya se acepta que estamos en recesión ( 3 trimestres consecutivos con crecimiento del PIB negativo). El paro llegando al 20%, el déficit público al 10%, el crecimiento del +3% al -3% oficial (en realidad es mucho peor).

Como el sector de la construcción pesa mucho en nuestra economía y se ha agotado, sería deseable sostener nuestra economía en base a otros sectores. Esa reconversión es larga, dura e incluso haciendo las cosas bien ,se tardarán años.

¿Qué se debería hacer? He aquí algunos ejemplos.

a) Fomentar el desarrollo de energías renovables, dependiendo cada vez menos del petróleo, no contaminando y generando nuevos puestos de trabajo. Aumentar los parques eólicos ( aunque a algunos les hiera su extremada sensibilidad visual), crear más huertos fotovoltaicos ( daros una vuelta por Navarra)

b) Substituir los coches de combustibles fósiles por coches eléctricos, recargados en una especie de electrifiqueras ( en lugar de gasolineras) o en los domicilios a base de energía solar fotovoltaica. Se generarían puestos de trabajo en la fabricación de placas solares, baterías, motores eléctricos, etc.

c) Invertir en investigación en sus diferentes especialidades: bioquímica, genética vegetal y animal, nuevos fármacos, nuevos alimentos.

d) Invertir en automática , robótica, aplicada a las viviendas, tráfico, chips sanitarios, sistemas expertos en diagnóstico clínico.

e) Desarrollar nuevos programas sanitarios preventivos de las enfermedades mentales propias de nuestra sociedad.

f) Desarrollar la industria del ocio, en lugar de la del vicio, de la que somos líderes.

g) Fomentar redes de trenes de cercanías que reduciría la polución, los costes y tiempos de transporte, el stress , la factura y dependencia energética nacionales del extranjero.

¿Y que hace el gobierno?

a) No asumir que el cambio de modelo de generación de riqueza desde el sector construcción requiere un trabajo de fondo, poco popular pero necesario.
b) Estimular la demanda de automóviles tradicionales, industria contaminante, deficitaria, obsoleta y con un rendimiento (eficiencia) energético de los motores de combustión muy bajo. Ideal para el siglo XXI.
c) Dar créditos a los ayuntamientos (aumentando el déficit y la deuda a base de impuestos futuros) para crear aceras y asfaltar calles. Es una forma de quitarnos el dinero a los contribuyentes a dárselo a la estructura funcional sin que aporte valor en muchos casos.
d) Darle dinero a la banca para que tape sus desaguisados ( léase préstamos ruinosos a individuos macropromotores como FADESA).
e) No asumir ninguna responsabilidad, limitándose a descalificarse con la competencia en la oposición.
f) Fomentar la huida hacia delante, con un ego desbordado y pretensiones dar lecciones al resto de la humanidad.

Ahora 8 predicciones

Solbes asume la Presidencia de una empresa para pública…. ¿Iberia?

Alguien deberá hacer el trabajo sucio. Normalmente Selene ser bastante fachosos y reaccionarios. En la Gran Bretaña, la Sra Thatcher, en Francia Sarkozy , ¿y en España? Seguro que no será el Sr Rajoy.

El Barça gana la Champions pero no hay financiación en Cataluña (1000 millones de euros no son financiación, sino una broma de mal gusto).

Carod Rovira “Cadira” no dimite.

Otoño muy caliente, probablemente antes.

Florecimiento de la Economía paralela.

Estallido xenófobo en zonas muy castigadas por el paro.

Veo a alguna universidad dándole un doctorado Honoris Causa a Zapatero. No llego a identificar bien la universidad, aunque creo que no es europea. Dentro de 2 años. Esos doctorados honoris causa son una ofensa para los que lo hemos obtenido a base de currar . Propongo crear los doctorados Horroris Causa. Zapatero, el primero.

LA CAIXA BUIDA, UN MODEL D'ACTIVITAT EMPRESARIAL

LA CAIXA BUIDA: UN MODEL D’ACTIVITAT EMPRESARIAL.

Dimarts

A les 8: 30 del matí sona el telèfon. La Maria corre amb el cafè, ensopega amb la catifa i part del cafè li cau sobre la taula mullant l’informe sobre les trucades que el seu cap li ha demanat.

“Merda, l’hauré de tornar a imprimir. Amb la cua que hi ha a les impressores¡¡¡. Mentre recull el líquid sona el telèfon.

“Tot a l’hora..agg¡¡¡”. La Maria de KK S.A., com el puc ajudar?” respon mecànicament. Uns mesos després de fer el curs d’atenció telefònica encara li sonava molt estranya aquesta fórmula tan poc natural.

La Maria recull la comanda .El client no fa servir internet , ni tant sols les envia per fax, és dels antics i cal prendre nota en suport paper. La Maria escriu un email al departament de vendes..

Divendres

Sona el telèfon. El client del dimarts. La Maria l’atén. Un cop més la fórmula “com el puc ajudar?”. Maria s’ha d’apartar l’auricular. Gairebé l’esquitxa la veu del Sr Matias .

“Els hi vaig enviar la comanda urgent i m’han portat.. ¡una caixa buida¡¡

-Una caixa buida?” Com pot ser?. La Maria ha d’amagar el somriure i pren nota de la queixa l’envia al departament de Qualitat.

Quan penja truca es posa a riure. S’imagina la cara del client en veient el contingut de la caixa : aire.

Aquest petit incident va tenir moltes conseqüències. Es va fer un enviament urgent de la mercaderia per intentar arreglar el problema . Cost 300 euros, naturalment a càrrec de KK S.A..

El client va presentar una queixa i va amenaçar amb una demanda judicial per danys i perjudicis , ja que va perdre a un client com a conseqüència de la caixa buida. El procés es va allargar durant 6 mesos i es va resoldre extrajudicialment . El client havia fallat al seu client i KK S.A. va haver d’indemnitzar –lo amb 50000 euros . El més curiós és que, encara que va deixar de comprar productes a KK S.A. durant 6 mesos i aquesta empresa va perdre 16000 euros de venda , va tornar a comprar quan un altre proveïdor li va enviar un altre caixa ..plena d’aire . Aparentment hi havia una pandèmia de caixes buides.

El Departament de Qualitat de KK S.A. va fer una auditoria amb l’ajut d’una consultoria externa . Cost 5000 euros. Varen aprofitar per auditar el sistema de Qualitat. Es van crear nous procediments interns per assegurar que no s’enviaven més caixes buides. Es va redissenyar el sistema d’etiquetatge i es va establir una inspecció addicional abans de que el producte sortís.

La reclamació va generar una incidència i una acció correctora- preventiva. Els del Departament de Qualitat estaven molt enfeinats. També es va fer una acció formativa per sensibilitzar a tot l’equip sobre el tema de les caixes buides.


Internament es varen fer 5 reunions entre fàbrica, magatzem, vendes i la Direcció General. Pel que sembla, no era el primer cop que s’enviava una caixa buida a l’empresa. El Cap de Magatzem va ser sancionat, el noi que feia els embalatges va perdre el treball ja no li varen renovar el contracte temporal. Es volia anar a viure amb la seva novia i en pendent la feina ho varen posposar. El noi va trobar feina lluny de casa i va conèixer un altre noia trencant amb la primera que va tenir una depressió .

El Cap de Magatzem i el Director de Vendes van deixar de parlar-se, especialment després de les desqualificacions i insults intercanviats, del tipus “ els logístics no sabeu ni fer paquets”, “ vosaltres, els venedors sou uns xerraires amb el cul gras de seure tot el dia. Només sabeu donar preus. Jo us fotia a tots al carrer”.

El problema no es va solucionar. L’empresa va a tornar a enviar caixes buides. Ningú entenia res. El problema és que moltes empreses varen començar a enviar caixes buides també . Moltes empreses varen plegar augmentar l’atur. Als magatzems s’apilaven milers de caixes buides ben etiquetades. El problema va tenir repercussions nacionals. El Govern va intervenir i es fa elaborar fer una modificació al nou Pla de Comptabilitat l , incloent “l’stock de caixes buides” com una partida del balanç. Hisenda va crear un exercit d’inspectors de caixes buides. Qualsevol inconsistència entre el número de caixes buides declarades i l’ observat durant les inspeccions va ser motiu de greus sancions.

Les empreses no varen poder fer front a les demandes per enviar caixes buides i no satisfer als seus clients. Moltes tancaren . Finalment es va trobar una aplicació pels milions de caixes : amb una petita adaptació es van transformar en dormitoris i el problema de l’habitatge pel jovent es va acabar. El preu de les caixes es disparà. Una caixa ben etiquetada i homologada ,amb els permisos dels ajuntaments valgué 5000 euros. Els Municipis varen trobar una nova font d’ingressos , els impostos municipals sobre les HABICAIXES. Els mitjans de comunicació feien publicitat destacant la conveniència i efectes positius de viure dins una caixa.

El Govern i l’oposició s’atribuïren la paternitat de la creació i desenvolupament del nou model de l’ Economia. Les Escoles de Negocis desenvoluparen Postgraus i Masters en Gestió de Caixes buides i Habicaixes, el nou florint negoci.

Em vaig despertar, suant. Era un malson i Dissabte. Va sonar el timbre de la porta. Missatgers. -Signi aquí, si li plau- en va dir l’astronauta en moto. Em va donar un paquet voluminós. No volia creure el que sospitava. Vaig posar la caixa damunt la taula del menjador i finalment la vaig obrir. Era una caixa ..buida.

DESPIDO BARATO, BARATO, BARATO

DESPIDO BARATO, BARATO, BARATO.

¿Abaratar el despido? ¿Es esa la salida de la crisis? Muchas voces lo piden guiadas más por su egoísmo o su bolsillo que por la realidad. Realmente hay que ser cínico o estar mal informado para exigirlo. Con la alta proporción de empleo precario, el 17% de paro y subiendo, la demanda por los suelos y sin ideas empresariales, bajar el coste del despido no sirve para nada.

Sobre una base de 19,1 millones de personas ocupadas (ver el último informe del INE sobre el empleo en España en el primer trimestre del 2009), 15 millones son asalariados ( 4 son autónomos) de los cuales, 4 M poseen contratos temporales. El “precariado” está constituido, pues, por 8 millones de personas.

¿Alternativas?: bajar el IVA ( lo acaba de hacer Sarkozy en la restauración francesa ) para aumentar el consumo, reducir los impuestos y las cotizaciones a la SS de las empresas de nueva creación. Eso sí , sólo un poco de inspiración adicional (supongo que después de ver sólo ladrillos durante tantos años, costará), nos podrá sacar de la crisis. Nada más. O sea, viviremos peor los próximos años, varios, muchos, no 1 ó 2, sencillamente porque no sabremos crear riqueza a menos que cambiemos de modelo. ¿Qué fuentes de riqueza alternativa existen? . Lo analizaremos en otro post.

PERLITAS PERIODÍSTICAS, EXPERTOS Y DOSIS DE REALISMO

PERLITAS, EXPERTOS Y DOSIS DE REALISMO.

Yo hace tiempo que intento substituir la información de los autodenominados expertos por el sentido común. Buscando, he encontrado esta perla de información económica publicada en El País el año 2006.

La tasa de empleo en España supera por primera vez la media de la OCDE
Un informe de la OCDE augura que el paro en España bajará del 8,5% en 2006 hasta el 8,1% en 2008. ¡JA!¡JA!¡JA!
Por primera vez desde que existen datos estadísticos, la tasa de empleo en España se ha situado por encima de la media de la OCDE, un dato que indica que se va "por la buena senda", según el responsable de análisis y política de empleo de la organización, Raymond Torres. El mercado laboral español está "mejorando muchísimo" y logra niveles "históricos" de creación de puestos, pero mantiene algunos problemas y tiene que adaptarse a los desafíos de la globalización, según ha asegurado hoy el organismo.

Con semejantes expertos ¿qué credibilidad tiene la fecha de recuperación de la economía? Hace unos meses, que en el segundo semestre del 2009, ahora que en el segundo del 2010...

La solución real: que los contribuyentes paguemos 4.000.000.000.000 de euros (más intereses) en forma de deuda pública a la pobre banca para no arruinarla y evitar el colapso del sistema.

Yo propongo una idea: que los bancos saneen sus balances, que se nacionalicen (a nivel mundial el FMI asegura que debe provisionar pérdidas por valor aproximado de 2.700.000.000.000 euros) y que las Administraciones ( o sea nosotros, los contribuyentes) ayudemos ( = financiemos) a los que estén en bancarrota ( para evitar perder los ahorros de los impositores) y que los “impostores” e incompetentes gestores salten y queden inhabilitados para cualquier cargo de responsabilidad empresarial de por vida. Ah¡ y sin compensaciones millonarias simplemente por que su nivel de malversación supera con creces cualquier contrato blindado firmado por los amiguetes de turno.

Una vez saneados, se podrían volver a privatizar evitando todos esos abusos, pero no pasará. Seguirán habiendo abusos y las normas de control no servirán nada más que para complicar la gestión.

ALTERNATIVAS : LA EXPRESION ARTÍSTICA

ALTERNATIVAS: LA EXPRESIÓN ARTÍSTICA.


Hace un par de semanas asistí a una especie de vermissage (= cuadros + aperitivo) de un antiguo amigo mío, Ramón Fanés. Ramón es todo un personaje. Desde joven se diferenció de los demás por su originalidad, excentricidad y ciertas dosis de gamberrismo inocente.


Eso no es un insulto, sino un cumplido. Ramón ha sabido encontrar su sitio en el mundo. Eso tiene un gran mérito, especialmente porque te permite ser feliz, objetivo vital a pesar de que muchas creencias, especialmente religiosas, nos digan que hemos venido a sufrir. Es cierto que sufrimos pero pensar que ese es nuestro objetivo en la vida me parece, insultante, ofensivo y tóxico , más que los activos que Mesías Obama pagará a la banca con un préstamo apalancado encubierto a cargo de los ciudadanos estadounidenses (que lo ignoran). Pero eso es otro asunto, objeto de otro post.


Yo no puedo opinar sobre las habilidades de Ramón como pintor, sobre su dominio sobre la técnica. Ni lo pretendo ni me interesa. Pero Ramón hace arte.


¿Y qué es el arte? En un desayuno tardío tertuliano con un amigo y al que se ha añadido fugazmente el alcalde de L.A (L’Ametlla del Vallès, no los Ángeles) ha salido esta cuestión en relación con una exposición en la sala municipal. Para mi arte es la expresión del espíritu. Cualquier forma de expresión. El científico que diseña un modelo nuevo que predice la tasa de delincuencia en una sociedad o crea una teoría sobre el origen del universo, el jugador de fútbol que hace una jugada genial, el músico que interpreta y/o recrea una pieza musical, el bailarín, el pintor, el profesor que transmite conocimiento y curiosidad al alumno, el poeta, el actor, el grafitista , el cocinero de restaurante de lujo o el amo(a) de casa que cocina aquella receta ancestral con su matiz personal, el cuidador de ancianos, en la medida en que expresan su ser interior, hacen arte.


Algunas formas de arte son reconocidas y pagadas. El pintor especialista en, por ejemplo, marinas, quizás no sea un artista sino un buen pintor, porque probablemente no pone su espíritu en lo que hace. Me cuesta creen que pintar 4 marinas en una tarde exprese mucho espíritu. Le mueve lo que va a ganar no lo que tiene dentro.


Una cosa es la “percepción de la obra del “artista”” y su valoración como “me gusta “ , “no me gusta”, otra es la dificultad técnica de la creación o ejecución y otra es la expresión del espíritu del artista.


Existen creaciones muy complejas técnicamente pero que no expresan el ser interior, otras muy simples que tienen un gran espíritu y otras que además se cotizan mucho porque algún prescriptor-influenciador- creador de estados de opinión dice que vale la pena y consigue arrastrar a los posibles compradores, habitualmente más interesados en el valor económico y futura rentabilidad o en alardear de su buen gusto o bolsillo. Eso también es una forma de arte, como lo es la manipulación política, con un discurso falso pero convincente que expresa lo que siente el político.


Ramón es un gran artista porque expresa lo que siente en todo lo que hace y eso se nota en su pintura, en las caras de sus personajes, en las expresiones, en los tonos y colores. Me gustó especialmente el cuadro de la Casa de la Conchita (una escena de burdel con toques cubistas o al menos a mí me lo pareció), la partida de ajedrez con el derrotado implorante y el vencedor arrogante o el mosaico del coro musical. Los personajes son caricaturas porque Ramón ve así el mundo. Ramón se interpreta a sí mismo y se incluye como caricatura. Eso merece un aplauso.
En este mundo absurdo (utilizando la expresión de otro gran artista, Luis Eduardo Aute), se debe potenciar el ocio y la cultura frente al vicio. Mi enhorabuena a la honestidad consigo mismo de Ramón, el adolescente que ha madurado hacia su auténtico yo a diferencia de muchos postadolescentes cincuentones.

EL G20, REUNIÓ D’EGÒLATRES I EL DEUTE PÚBLIC USA.

EL G20, REUNIÓ D’EGÒLATRES I EL DEUTE PÚBLIC USA.

Bé s’ha acabat el G-20 i no ha passat res nou. Simplement la decisió de “generar” X.000.000.000.000 d’euros de nou deute que pagarem els ciutadans amb els nous impostos futurs i que compraran alguns països asiàtics, la declaració de la Xina de que el dólar no és una moneda prou forta i les “suposades” bones intencions sobre el tercer món que simplement augmenten el número d’afamats. Ah, i més regulacions comptables i financeres que no compliran qui realment les ha de complir .

Aquest bilions d’euros de deute són l’equivalent a demanar més préstecs per pagar els anteriors¡¡¡. Això que no s’admet a nivell familiar si que es fa a nivell país.

Aquests milions serveixen, en part, per finançar un sector automobilístic caduc i poc rendible trencant les lleis del mercat i consagren la incompetència , la manca de competitivitat i la contaminació mediambiental. També són útils per donar suport a la pobre banca inclús a l’espanyola , que con “la aceituna, no hay más que una” , "la millor del món" i per contra, poc als morosos.

Res de canvi de model social de menys consum, o al menys de consum raonable, de solidaritat amb el tercer món. Els polítics han trobat en el Deute Públic la panacea a la seva incompetència i la possibilitat de perpetuar -se en el poder Que no hi ha diners? Cap problema, generem deute.. Fins quan? Fins que ningú ho compri (la Xina o el Japó ) o fins que no es puguin pagar els interessos. Fins que el Primer món sigui NINJA.

A un altre article analitzaré el Deute USA, un clar exemple de fugida cap endavant.

Jordi Delcor

NOU MODEL?

Nou model social ?
Tothom parla de crear nous models, que el capitalisme està acabat, que el comunisme és una relíquia del passat, que l’Estat del benestar no és sostenible....

En la cerca de miracles, apareix en Messies Obama que ha de trobar la sortida a la crisi actual. Sento decebre les esperances dipositades en el Sr Obama però tot això són draps calents.. No és possible un món on 600 milions de persones viuen (vivim) molt bé, gasten(gastem) energia a dojo, amb més de 1000 milions passant gana diàriament i molts tenint dificultat per arribar a fi de mes. Tampoc espereu filòsofs amb noves idees: fa molts anys que tot això està escrit.

La crisi actual no és només econòmica o financera, això són aspectes parcials i per tant és perillós deixar- la en mans dels economistes. La Física més elemental (els economistes no saben Física i els polítics tampoc) ens diu que quan hi ha tanta diferència entre uns i altres es genera una diferencia de potencial i salta una espurna.... En el món social es diu emigració desesperada (prèvia a l’espurna), conflictes socials, guerres...

La única solució es consumir menys, gaudir en lloc d’acumular , tenir les necessitats bàsiques cobertes treballant per viure, cultivar la cultura de l’oci i no del vici, compartir, desenvolupar l’esperit fent activitats plaents , optimitzar l’ ús de l’energia , potenciar el transport públic i col·lectiu econòmic i sostenible, controlar la natalitat (amb condons i menys promiscuïtat), democratitzar l’energia, no deforestar massivament.

Com canviar la nostra mentalitat des del model actual? No es pot, estem massa condicionats pel nostre estil de vida. Només partint d’uns valors més austers podrà subsistir la Humanitat. Per començar cal canviar tot el model educatiu de les escoles i de les famílies. Això només es fa després d’una guerra. No espereu més Messies. L’evidència històrica és clara .

DEL MAGNETISME A LA GUERRA

DEL MAGNESTISME A LA GUERRA

A banda del irreal mon financer, ple de ludòpates institucionalitzats, dins el mon de l’economia real hi han possibilitats de negoci. En un post anterior assenyalava la possibilitat de fer servir els ajuts oficials a la industria de l’automoció per iniciar el canvi envers els automòbils híbrids combustible fòssil- electricitat.

Als EUA existeix un vehicle, el Tessla, totalment elèctric, de preu prohibitiu actualment (100000 euros) per a les butxaques mitjanes, amb una autonomia de 400 km , Car? Quan es produeixin en grans sèries, els costos baixaran. No contaminen, no fan soroll, amb menys potència donen les prestacions suficients: acceleració de 0 a 100 km/hr en 4 segons (degut a les propietats dels motors elèctrics que donen un par independent de les revolucions del motor a diferència dels motors d’explosió).

Ah¡¡ I en lloc de benzineres, s’endolla el cotxe a casa al vespre....

Per cert, Tessla fou un físic del segle XIX que va investigar el magnetisme, no penseu que aquest nom és la creació d’alguna agència publicitària.

Un país con el nostre que no té recursos petrolífers podria apostar per aquest tipus de tecnologia.. però no, apostem per anular el vot dels nacionalistes bascos, per no complir amb els compromisos amb el poble català (Estatut) i per recuperar hàbits apallissadors franquistes, inventant un altre forma de violència d’un nou gènere: la imbecil·litat.

Els que han de dimitir no ho fan , els que han d’exigir a en Zapatero els compliments dels seu discurs demagògic s’agafen a la cadira i parlen d’altres coses sense exercir el recurs de no donar suport al Parlament de Madrid Ben pensat si la gent pensa en els estudiants apallissats no parlen del robatori, de l’espoli, de l’engany sistemàtic.

Crec que s’haurà d’ampliar la legislació contra la violència de gènere, incloent la del gènere polític, que constitueix una forma de violència molt agressiva i tòxica. El mal que fan els polítics amb la seva incompetència es propaga durant moltes generacions i és en part responsable (per omissió de les seves responsabilitats, per deficiència de les seves decisions i en molts casos per manca d’honestedat) de moltes altres formes de violència domèstica, social i d’altres tipus.

Si dediquessin diners a fomentar un bon sistema educatiu, amb aprenentatges útils, amb la cultura de l’oci i no del vici, al desenvolupament de l’esperit i de la sensibilitat, a controlar als banquers insaciables enlloc d’estar posats per ells no passaria el que passa. Si fossin generosos, vocacionals, ferms,... no foren polítics.

Ningú dimiteix, ningú es fa responsable, però no patiu, com tot anirà a pitjor (i això és pura lògica, no fatalisme ni catastrofisme) quan les masses s’emprenyin de debò, quan s’acabin les prestacions de l’atur, tots aquests impresentables, inútils, paràsits, depredadors, patiran una mica.

Que com ho sé que anirem a pitjor? Tinc 4 sistemes: a) el sentit comú, ja quan tot es fa malament molt de temps, acaba malament, o si voleu, “es recull allò que es sembra”
b) L’anàlisi i l’encreuament DAFO (els meus alumnes ho recorden) que ens porta a una escenari catastròfic c) La història que és gairebé cíclica i que ens diu que estem a prop d’un gran conflicte. Si teniu dubtes llegiu al Sr Arnold Toynbee , fundador de la història moderna d) Observo la realitat: un indicador : el número creixent de conflictes arreu del món.

A nivell internacional la situació se sembla, encara que cadascú li posa la seva taca de color nacionalista. El Sr Strauss-Khan, del FMI ha dit que poden haver guerres. Mentrestant, en Lluis XVI, els Romanoff, Robespierre, en Companys, el Calvo Sotelo, en Lorca, els líders històrics assassinats i els milions de morts anònims a les guerres civils i mundials s’agiten a les seves tombes i ens diuen “no heu après res”...

Jordi Delcor

LA CEGUERA SELECTIVA

El Sr Juan Ramón Quintás va aparèixer ahir davant la Comissió d’Economia del Congrés i va dir clarament que les mides preses pel govern central contra les probables insolvències dels espanyols hipotecats són clarament insuficients i com les caixes han prestat molt a gent potencialment insolvent / més que la banca, que és més exigent (o sigui menys social) , centenars de milers de persones es poden quedar sense sostre i algunes caixes poden perillar , especialment si augmenta l’atur, s’acaben les prestacions socials i la gent no pot pagar…

En Zapatero prendrà “medidas de calado”(sic¡¡) especialment després de que el Sr Obama li doni lliçons.. Cal que li expliqui en persona? Per un altre banda, tant mana el Sr Botín que no vol ser un co- instrument per ajudar a salvar al país que l’ha fet bilionari? Cal refinançar els crèdits amb l’ICO i la banca, co-responsable del problema actual, s’ha d’implicar en la solució.

No cal ser un geni per veure que el Sr Quintás té tota la raó del món i que el duo Zapatero Solbes nega la realitat com en el seu dia la varen negar els dirigents del PP en relació amb l’autoria del tristament famós 11-M.

La dreta no veu la realitat social i l’esquerra no veu la realitat econòmica. Aquesta ceguera selectiva ens pot portar a tots a la ruïna especialment quan la realitat econòmica generi problemes socials…. Uns mesos.

ESQUERDA REPUBLICANA I AL ANDALUS

Andalusia rep 1200 d’euros per a cancel·lar el deute històric

Fàcil, ràpid, dins els terminis, sense soroll. I a Catalunya res, com a molt 1400 milions després de grans incompliments d’un Estatut ridícul i inútil. Crec que els partits catalanistes (Esquerra) hauria de trencar el tripartit. És comprensible que el PSC li segueixi el corrent al PSOE, ja que és la sucursal dels espanyolistes a Catalunya . En Zapatero ha d’assegurar els vots de l’Andalus (8 milions) sap que el PSC s’ho empassarà tot i no farà res en contra del PSOE.. però Esquerra?. Tant enganxa la cadira?.

Crec que els polítics actuals d’aquest partit no estan a l’alçada de l’il·lustre nom . Han robat una marca. Haurien de canviar el nom del partit : Esquerda Republicana. Això és el que estan fent. Produir esquerdes a Catalunya.. L’espoli no és només centralista, hi ha molts catalans espoliadors ,yonkies del poder, de l’ estatus, del seu ego.

El tripartit es trancarà i haurà eleccions anticipades. L’atur serà el detonant, no el PSC ni Catalunya, ni els catalans.

FORMES BANANERES AL PAIS BASC

Quants vots han quedat exclosos al País Basc de l’esquerra abertzale a les darreres eleccions ? D’aquesta manera desapareixen vots nacionalistes i guanyen els espanyolistes.. Això complicarà més les coses i radicalitzarà les posicions nacionalistes. És qüestió de temps..

Constitueix una forma de fer política molt bananera que ha produït fins i tot la crítica de l’O.N.U. tan refractària a fer declaracions d’aquesta mena.

AJUTS DEL GOVERN CENTRAL PER A L'AUTOMOCIÓ

AJUTS DEL GOVERN CENTRAL PER A L’AUTOMOCIÓ.
Si cal que el Govern Central ajudi a la industria de l’automoció, si hi ha 450000 vehicles en stocks, que es venguin però per què no es condiciona l’ajut al desenvolupament de vehicles híbrids (elèctric i benzina o gas oil).

Si els nostres diners han d’ajudar a indústries deficitàries al menys que serveixin per assolir altres objectius com per exemple la conservació del medi ambient...

Però ,clar això implica un model, una visió, una estratègia, uns objectius, idees clares, valors, prioritats, honestedat i els nostres dirigents van curts d’aquests termes.

ZAPATERO VOL CANVIAR EL GOVERN

ZAPATERO VOL CANVIAR EL GOVERN..

Fa uns mesos vaig apuntar que en Solbes deixaria el Ministeri d’Economia i agafaria una cadira còmoda, que només era qüestió de trobar l’autopista sense president.. Fa vàries setmanes que no diu res. Millor, la seva aportació com a ministre ha estat nul·la o pitjor, negativa. S’ ha equivocat en totes les prediccions de (de) creixement econòmic, atur, durada de la crisi i no ha pres cap mida, com la reducció de l’IVA, de la quota patronal i de l’IRPF.

Ara ha de passar desapercebut unes setmanes i negociar una còmoda presidència. Veiem.. un banc? No, no té el perfil i fóra molt irònic. Telefònica, Repsol, i Gas Natural tenen propietaris, les hidroelèctriques? Iberia?...hummm, no sé.

Una cadira al Banc Central Europeu?.. això té sentit, total pel que fan tots aquests personatges. Solbes continuaria amb la seva línia d’ineficàcia i indiferència. No desentonaria ... El dubte és si abans de l’estiu o després, just després.

DESDE RUSIA CON AMOR

ZAPATERO Y SU ACUERDO PARA FOLLAR.

Mi hijo mayor que está muy al corriente de la política internacional que ha comunicado esta gran noticia...

¿Quien dice que el Presidente del ejecutivo español no se ocupa de los acuerdos internacionales y de la felicidad de los españoles, especialmente de los que van a Rusia?


Observad este vídeo y lo comprobareis

http://www.youtube.com/watch?v=E6pCmwbcFPk

Crisis, crisis. Muchos ya quisieran un presidente que se ocupase tanto de que sus compatriotas follen..

Jordi Delcor

REMEDIOS CONTRA LA CRISIS

EL Informe mensual de La Caixa del mes de febrero resume de forma muy didáctica la gestión macroeconómica de crisis. Existen 3 formas de combatir una crisis económica:

a) La keynesiana: gasto e inversión pública para activar la economía y evitar el paro. Se dedican recursos públicos, obtenidos directamente de las arcas del Estado o mediante financiación (endeudamiento). Este sistema es positivo si se genera riqueza indirecta: inversiones que generen más riqueza. Lo que no se aconseja es endeudarse para que los ayuntamientos asfalten autopistas que no van a ningún sitio , aceras o rotondas. Lo que hace el gobierno de Zapatero. La ortodoxia keynesiana dice que 1 euro invertido/ gastado de esta manera genera un euro del PIB.. A corto plazo puede ser efectivo pero si no se genera riqueza simplemente se está desplazando el problema con más endeudamiento .

b) La transferencia de recursos del sector público al privado. El peligro es que estos recursos se utilicen para ahorrar o reducir deuda por parte de personas y empresas, lo cual sería bastante probable actualmente.

c) La reducción de impuestos. Aunque puede pasar como en la opción b) , es decir que se ahorre o reduzca endeudamiento, en general se genera consumo y se evita paro. Lo que el Estado deja de recaudar lo compensa al tener que pagar menos subsidio de desempleo . La reducción del impuesto de sociedades, del IRPF y de la Cuota Patronal podría ir en la misma línea.

¿Qué forma es la más adecuada?

Existe la cuestión de la temporalidad:¿cuándo se empezarán a notar los efectos de las medidas anteriores?. La opción a) el gasto público, parece más efectiva a corto plazo por su aparente inmediatez de aplicabilidad pero tiene 3 limitaciones : a) el periodo de implantación de las acciones b) la posible improductividad (inutilidad ya mencionada del gasto realizado) y c) la “herencia” de endeudamiento.

Por otro lado, la reducción de impuestos históricamente ha beneficiado a unos grupos muy determinados, los de mayor poder adquisitivo, de forma que puede perder parte de su atractivo para toda la sociedad. Si además como consecuencia de la reducción no se genera nueva actividad empresarial, se producirá un déficit fiscal difícil de corregir cayendo de nuevo en más endeudamiento. Para que la reducción de impuestos sea efectiva, se debería acotar a la creación de nuevas empresas, apoyos a jóvenes empresarios, controlando el “desplazamiento” de unas empresas ya existentes a otras.

La utilidad de las medidas exige que sean rápidas en su implantación , duraderas, porque la crisis será larga, diversificadas (combinando los 3 tipos de acciones mencionados) y sostenibles (es decir que no generen un endeudamiento exagerado).

Argumentando el limitado efecto de la inversión y gasto público , el Presidente Obama ha decidido aplicar un plan mixto de inversión y gasto público junto con reducción de impuestos.
En otro orden de cosas el Gobierno Obama ha creado un paquete para evitar que 9 millones de familias pierdan sus casas, limitando la cuota mensual a un máximo del 31% de los ingresos, actuando el Estado como co-pagador de la deuda hipotecaria....Todo un ejemplo de traspaso del sector público al privado, buscando no precisamente activar la economía sino reducir el endeudamiento. Una muestra de pragmatismo : espíritu empresarial y valores sociales.. En España , gasto público inútil. ..

Y si alguien quiere inversión pública que no se queje: el gobierno Zapatero ha aprobado una inversión de 4000 millones de euros para la mejora de la red ferroviaria de Catalunya, especialmente cercanías. Tendremos la doble vía en las líneas de mayor dinamismo y de mayor afluencia de público.. el año 2020¡¡¡¡. ¿Qué hemos hecho para merecer esto?

Los interesado pueden consultar, http://www.change.gov/ donde se explica el efecto de la reducción de impuestos y del gasto público.

CONTRACTES BLINDATS

El Messies Obama ho ha dit : els bancs són els culpables de la situació financera present. El Sr Gordon Brown està irat pel comportament dels directius bancaris : pèrdues milionàries (32000 milions de lliures esterlines) i 1000 milions en premis ¡¡¡ .

Els contractes estan blindats... blindats? Qui va signar aquests contractes? Altres directius que tenien els seus contractes blindats per altres persones blindades?.

Davant de tant blindatge legal se m’acut el blindatge moral. Potser que cremem aquest contractes, potser que obliguem a aquests personatges blindats a que renunciïn als seus avantatges.. Segur que existeixen mecanismes persuasius per fer-ho.

Quina credibilitat té un sistema que permet aquest nou robatori? Com explicar als milions d’aturats que un directiu desaprensiu i incompetent s’ha fet ric mentre ells estan a l’atur?

Això fa tant mal com quedar-se sense feina, convida a la delinqüència, a la degradació moral i social, fomenta la insolidaritat i l’enveja, el ressentiment, el cinisme, la pèrdua de fe en el sistema. I aparentment és legal..

el quixot està viu

El Quixot , chauvinisme i altres formes de nacionalisme

El Govern francès aportarà 6500 milions d’euros a la indústria de l’automoció amb la condició de que no hi hagin més acomiadaments. Quan les coses es posen difícils surt l’ instint de conservació . Cada país protegeix el que és seu. Per cert, en el nostre país què es pot protegir? Suposant que ho sàpiguen , ho faran? Ens queda el turisme i les neurones però aquest país mai ha cuidat massa la intel·ligència , per què ho haurien de fer ara?. Més fàcil endeutar-se i fer voreres, com al Japó durant 20 anys.

El Govern Central espanyol donarà 800 milions d’euros per l’ esmentada indústria automobilística .. xavalla ... La SEAT ha estat capaç de vendre molts IBIZAS a Alemanya (potser efecte de la nostàlgia de les “festetes” de l’ illa , de la competitivitat del vehicle o de la subvenció del govern alemany per protegir el medi ambient ).

El somni ( malson?) de la globalització, és a dir, la lliure circulació de capitals, persones i mercaderies sense restriccions aranzelàries (bé, només les que beneficien als EUA) s ‘ha acabat. Com deia en John Lennon, “the dream is over”. A l’hora de la veritat tothom protegeix el que és seu i se salta els discursos visionaris i les filosofies més avançades, excepte aquí ...

Per cert, qui estava interessat en la globalització? Les grans multinacionals i els bancs que augmentaven els seus beneficis , els dividends dels seus accionistes - persones hiper riques i els propietaris dels fons d’ inversió, els jubilats ambiciosos- sense oblidar els dels directius d’aquestes institucions, clar. La gran majoria de treballadors no estava massa seduïda per aquest nou model- engany.

A partir d’ara, a molts països d’Europa hi haurà proteccionisme a dojo, reducció de la despesa personal i aguantar. Un amic meu, executiu d’una multinacional, va veure com l’oferta de la seva empresa, notablement més barata que la de la competència francesa i presumiblement d’un estàndard de qualitat semblant era derrotada en un concurs públic per “raons d’Estat”. Globalització?, competitivitat?. No, instint de supervivència, primer menjar després construir macroestats per macro funcionaris macro inútils i macro cars.

Aquí, continuarem volent donar lliçons d’ europeisme, de capdavanters , de Quixotisme, respecte a les regles del joc. De quin joc? Del que ja ningú pot ni vol jugar.

Un consell: per començar, podrien llegir el blog del Dr. Greg Mankiw, de la Harvard University, que ens explica els resultats d’estudis estadístics d’ençà la segona Guerra Mundial que demostren que 1 dolar gastat pels Govern genera 1 dolar d’increment del Producte Nacional Brut (PIB) i 1 dolar de reducció d’impostos genera 3 dòlars de PIB. Les teories keynesianes d’intervencionisme estatal en temps de crisi no han tret al Japó de la profunda recessió ,com explica el Dr. Sala i Martín.

Dubto que els Srs del Govern coneguin al Dr. Mankiw (1) i molts d’altres experts que pensen com ell.. Estan massa ocupats fent simulacions errònies del que pot passar amb models molt deficients d’una realitat que se’ls hi escapa . Quan es perd el seny res funciona i el seny diu que la única forma per generar riquesa és fent empresa i per això calen inversors i en època de crisi la forma d’estimular als inversors és amb desgravacions fiscals.

Cal dir que no considero la Banca com un inversor si no com un prestamista que sempre vol guanyar

En conclusió, ni cuidarem les neurones, del país, que són les úniques que ens poden fer anar cap endavant , ni als emprenedors, ni protegirem els productes nacionals , ni baixarem els impostos. Farem ..voreres.. La meva idea “no impostos nova empresa” no quallarà . Campi qui pugui.

Un altre consell: compreu productes nacionals (jo sé quina és la meva nacionalitat, que cadascú defensi la seva).

Dr. Jordi Delcor
(1) http://gregmankiw.blogspot.com/2008/12/spending-and-tax-multipliers.html

ANIVERSARIS :L' INCOMPLIMENT DE L'ESTATUT

ANIVERSARIS :
L’ INCOMPLIMENT DE L’ESTATUT COMPLEIX 6 MESOS

Ahir va ser el meu aniversari i també el de l’ incompliment del finançament de l’Estatut (1/2 any). Jo vaig fer 54 anys. Desitjo que el finançament no arribi a la meva edat.

Variarà aquest incompliment flagrant les relacions del PSC amb Madrid i el President Rodríguez? Ho dubto, ja hi ha hagut motius suficients i no ha passat res així que per què hauria de succeir ara? Per altre banda amb la primavera vinent amb aturats sense atur, EROs , inestabilitat social ,etc, el President Rodríguez ho té molt bé per posposar el tema dient que “hi ha qüestions més urgents i importants.." .

Crec que el No Finançament i jo potser celebrarem un altre aniversari plegats...

Jordi Delcor

PETITS REPRESENTATS, GRANS IGNORATS

Avui us reenvio un missatge que crec interessant

"Si us plau, entreu a la pàgina web del Parlament Europeu i cliqueu a la pestanya del català, i després reenvieu el correu. Si la visita molta gent no eliminaran la versió catalana! Web del Parlament Europeu . http://www.europarl.cat/ <http://www.europarl.cat/>

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el catal (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut. Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: quantes més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin!

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només un s 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu."

Jo ha ho he fet

Jordi Delcor

ALBERT BOADELLA I ESPERANZA AGUIRRE

ALBERT BOADELLA

El Sr Boadella se sent molt feliç a Madrid. Me'n alegro molt per ell, vull que la gent sigui feliç però no puc estar d'acord amb la seva afirmació de que Barcelona sigui una capital de província. Crec que això és el fruit d'alguna rancúnia no superada. Madrid és una ciutat de "Corte y villa" que sempre ha volgut emular Barcelona i amb força , les maniobres polítiques i la poca energia reivindicativa dels catalans ho ha aconseguit. Però això és un altre problema.

Crec que el Sr Boadella té talent i no està dimonitzat per part dels catalans. Un altre cosa és que ell no accepti les crítiques i se'n vagi amb "la competència". Això no afavoreix als catalans ni a Catalunya. Si vol treballar a Madrid que ho faci però que no ens critiqui ni ho faci servir com argument per atreure anticatalans, que n'hi ha molts i menys ell que va fer-se un nom amb nosaltres, el seu poble d'origen encara que no de destí.

Jordi Delcor

CREDITOFÒBIA, UNA NOVA MALALTIA

CREDITOFÒBIA, UNA NOVA MALALTIA?

Les vendes de cotxes han baixat un 43% al Gener, un altre notícia econòmica que confirma la situació actual. Com ja hem dit a LA BOLA MÀGICA d’ençà fa uns quants mesos, això serà llarg, especialment a Espanya i Catalunya. El 2009, dolent, molt dolent i el 2010?: semblant. Malgrat les voreres, les rotondes i la gespa artificial dels camps de futbol. Amb això no s'aixeca in país

El President Zapatero ha dit als bancs que donin préstecs a empreses i particulars. El problema és doble. Dubto que les entitats financeres ho facin, a menys que s’aportin moltes garanties, és a dir, que en molts casos ho demani que no ho necessita. Per altre banda, molta gent està tremolant i no demana crèdits, ni s’apropen a les entitats financeres. Creditofòbia, una nova malaltia.

Més que demanar crèdits han d' eximir de pagar impostos a les PIMES de nova creació . Insisteixo, sí al pagament d’ IVA, però reducció de la Quota Patronal, i de l’ Impost de Societats durant 5 anys. Només per PIMES noves.

Em sobte que quan parlo de no impostos per empreses de nova creació, poca gent s’hi apunta. Què vol dir això?, que no hi ha emprenedors en aquest país? que no s’hi confia en que prosperi la idea? que fa molt fred i millor a casa? que viurem dels papers de Salamanca? que la idea d’exempció fiscal fóra un altre fiasco com l’Estatut?. Si renunciem tan fàcilment a tot, si ens manifestem tan sotmesos, potser si que ens mereixerem el que tenim.

Si ens avorrim , sempre ens queda el consol de sortir al carrer i recolzar en Fidel Castro o algun altre dictador d’esquerres. Els dictadors d’esquerres són molt més païbles per molta gent. Deu ser que morir assassinat per l’esquerra és molt més plaent... Clar que no li podem preguntar als morts.

Mentrestant , els vius a passar fred. Davos ha confirmat el mal moment mundial, les fosques perspectives i ha establert càtedra amb la seva bola: malestar social quan se’n vagi el fred que s’allarga, s’allarga....

Sort del Barça.

Jordi Delcor

8000 MILIONS, PER A QUÈ?

SORTIDES A LA CRISI

El Govern ha destinat 8000 milions d’euros per projectes municipals. Aparentment 250000 persones estaran ocupades. Aquest tipus de política és un clàssic. Es una obra pública típica en èpoques de crisi. Però hi ha moltes qüestions :

a) Quin interès real i utilitat tenen aquests projectes?
b) Generen riquesa i llocs de treball sostenibles o són una mena d’ocupació temporal per reduir les llistes d’aturats i pagar menys atur?
c) D’ on surten els diners per finançar aquesta obra? De Lletres i Bonos del Tresor? Més endeutament pel país.

Aquestes solucions demostren un cop més la manca d’imaginació dels qui ens governen. Si volen fer obra pública al menys que sigui útil. Suggereixo un projecte d’infraestructura útil : la creació d’un cercle de trens rodalies entre el Baix Llobregat i el Vallès Oriental, amb grans zones de parking. Beneficiats, més d’un milió i mig de persones.

A més a més, caldria crear línies d’autobús des del centre de les poblacions implicades fins les estacions de tren situades fora dels centres urbans. Sostenible a nivell mediambiental, descongestionaria la xarxa de carreteres, en particular la B-30 i l’AP7.

Però clar, aquest tipus d’obres necessiten 30 o 40 anys per ser realitat donada l’eficiència dels gestors... Es més fàcil posar gespa artificial a un camp de futbol municipal, o posar rotondes o asfaltar carrers...
Dr Jordi Delcor

SORTIDES A LA CRISI

SORTIDES A LA CRISI.
El Govern no sap que fer. La única opció és crear noves empreses i per això cal que la gent arrisqui el seu patrimoni i això demana incentius.. Quins? L’exempció fiscal durant 5 anys sobre els beneficis, una gran reducció de la quota de SS i de l’IRPF per les PIMES no nova creació . L’Estat deixarà de pagar atur i estarà sembrant la llavor de noves empreses. La resta és un altre engany, més Deute Públic, l’equivalent a hipotecar el país.

Per què 5 anys?: és el temps necessari per posar en marxa negocis amb cara i ulls o sigui continuïtat i rendibilitat.

Ningú ens arreglarà aquest problema, cap govern , només nosaltres, els ciutadans.

Si creus que la única opció per sortir de la crisi és exempció fiscal per empreses (PIMES) de nova creació , fes-ho circular i envia el teu email a aquesta adreça i apunta’t a aquesta causa. Ho farem arribar al Govern.

Jordi Delcor

NO WAY OUT : MEDIDAS LIBERALES PARA GESTORES INCOMPETENTES

NO WAY OUT.. SIN SALIDA
Una vez reconocida públicamente la incapacidad del gobierno para reactivar la economía, después de haber quedado desautorizado por sus múltiples errores en las estimaciones de PIB, paro, déficit y después de haber mentido en el tema Estatut, ¿qué nos queda? La situación me recuerda a la película SIN SALIDA de Kevin Kostner .

El gobierno emitirá Deuda Pública , es decir pedirá un préstamo para pagar la fiesta pero no tiene ingresos así que... Sólo queda una receta :EXENCIÓN FISCAL PARA LAS EMPRESAS DE NUEVA CREACIÓN .Exención de impuestos durante 5 años , pago de una cuota a la SS muy reducida, retención de IRPF nula.

Se quejarán las empresas que funcionan. Que lo hagan, se trata de crear nuevas empresas arriesgando el patrimonio del inversor. Y si algún empresario tiene una empresa que cree otro negocio y se beneficie de las medidas.

El gobierno ingresará más que antes ya que muchos parados estarán ocupados y habrá menos gasto por desempleo.

Hacienda sólo debería vigilar el fraude fiscal, léase cambio de personal de una empresa a otra nueva desarrollando la misma actividad profesional que antes. Y especialmente evitando que algunos banqueros obtengan más beneficios fiscales por creación de nuevas sociedades que hacen lo mismo que antes. SÓLO PARA PYMES. Se trata de evitar la exención fiscal que tuvieron los Srs Abelló y algún súper banco por la venta de las acciones de su negocio ALCATEL de telefonía móvil a Vodafone.. 700000 (setecientos mil millones de pts) acogiéndose a una medida .. para PYMES.

Osea, receta liberal para gestores incompetentes.... Es algo parecido a lo que hará OBAMA en USA. Hay que proteger al empresario/ emprendedor.

Dr Jordi Delcor

LA BOLA MÀGICA V

LA BOLA MÀGICA V

El Govern Espanyol ha presentat unes noves xifres per enguany. Atur al 16%, Creixement negatiu del PIB del 1,6%, dèficit públic del 4,8%

Un cop més, mentides. A altres “boles màgiques”, fa uns mesos ja comentava que l'atur arribaria al 15%. Sembla que em vaig quedar curt.

El PIB baixarà molt més del 1,6% . Amb la contracció industrial del 15%, la construcció aturada i el turisme a la baixa (especialment el britànic pel canvi desfavorable de la lliura esterlina), el PIB baixarà uns quants punts més.

Idees d'en Solbes?. Deute Públic, dèficit creixent doblant el 3% que mana la UE. Clar que aquestes alçades, parlar d'Europa sembla conya.

Arribaren al 6%. Standards amd Poors, la societat de valors, rebaixarà la qualificació del deute espanyol des de la triple A. Això exigirà pujar els tipus d’interès per atreure als inversors. Més cost.

I com es paga el Deute? Amb ingressos de l'Estat però si les empreses no funcionen els ciutadans hauran de pagar més impostos però no tenen diners i no és gaire popular fer pagar més pels serveis que tenim o no tenim, a banda que baixaria el consum, més atur.....Difícil.

L'altre opció és endeutar-se més, més Deute Públic.. L'equivalent a demanar més préstecs. I llavors què? La bola diu que eleccions anticipades dins un any i mig, després d'una primavera calenta. Aquest gèlid hivern juga a favor del Govern. A veure qui surt a protestar amb el fred que fot¡

Dimissió d'en Solbes i nomenament com a President d'una companya de poca feina (hi ha alguna autopista lliure?), bon sou i grans menjars.

I en Zapatero? A filosofar i donar conferències ben pagades sobre tonteries majúscules, com l'Aznar, en anglès fonètic. Pot ser el pot assessorar l'Honorable Montilla amb les seves conferències a la London Schools of Economics..

I el problema pels propers ¿guanyadors? de les eleccions, amb un horitzó molt fosc. Quan no es fan els deures durant anys, l'alumna suspèn. De tota manera en Zapatero també té sort aquí per que els del PP estan dividits.

I aquí s'acaba la informació de meva la bola. No arribo a veure el nom de l'empresa d' en Solbes.. Però ell no anirà a l'atur. A més a més li quedarà la pensió de per vida com a ex-ministre. Vist així, l'atur no és tan greu oi?

Dr. Jordi Delcor

PALESTINA ISRAEL

ELS DRETS HISTÒRICS..
S'ha parlat molt aquests dies del conflicte palesti- israelí. Hi ha qui defensa als palestins com a part dèbil . Hi ha que als jueus, que són demòcrates, intel·ligents i occidentals.

Quan l'Estat d'Israel es fa fundar, l'any 1948 amb el vist i plau de l'ONU, després de comprar uns terrenys que representaven el 4% de la superfície actual , els països àrabs varen atacar Israel que va guanyar el primer round i va expansionar-se fins al 60% actual .

L'any 1967 ( m'en recordo de parlar-ho a la classe de Religió), Mosé Daian i les seves tropes van envair l'Egipte i varen conquerir la Península del Sinaí. Després tot ha estat un tiba i arronsa.

Només un comentari pels que defensen el dret d'Israel d'ocupar unes territoris que varen perdre fa 2000 anys. Què passaria si uns àrabs vinguessin, compressin el 4% de Catalunya que també ocuparen fa menys de 1000 anys, formessin un estat amb el suport de l'ONU i tinguessin armament i suport dels EUA ? Ens ho deixaríem fer o pot ser ens defensaríem? I si perdem i conquereixen el 60% del territori, què passaria?

Tothom té el dret a viure però reclamar drets de fa 2000 anys em sembla perillós... On es posa el límit històric de la reclamació territorial?. Al-Andalus tornarà a ser un estat àrab per dret històric? O pot ser els “romans”, els “cartaginesos”, els “vàndals” i els “alans” tornaran a reclamar el que va ser seu?. Que els jueus siguin un poble intel·ligent, cult i democràtic no són raons que vinguin al cas. I l'Holocaust els hauria de fer més sensibles al patiment humà.

LES ETIQUETES EQUIVOCADES

EL PAÍS MARQUISTE : LES ETIQUETES EQUIVOCADES.

Quan superarem les etiquetes? Moltes converses de carrer demostren la tremenda immaduresa del ciutadà mig. L’axioma fonamental continua sent “si ho diu/ fa el meu oponent està equivocat. Aquest defecte cultural (pot ser genètic?) fa que no avancem.

Anem a pams. Una idea és bona independentment de qui la tingui. Us poso uns quants suggeriments i unes quantes afirmacions que a ben segur aixecaran ampolles:

Les creences equivocades de la dreta

A ) El Govern d’ Aznar va deixar l’economia molt bé. És cert que l’economia estava millor degut en part a la situació internacional, al boom immobiliari i a l’aixeta de la banca totalment oberta. Però va assentar les bases de la crisi actual per no potenciar sectors claus de l’economia basats en la recerca i l’alta tecnologia.

b) Els catalans són insaciables: sempre volen més diners. Afirmació centralista i acceptada per una part de la població que viu a Catalunya. Per què ningú diu res dels Bascos i els Navarresos? Ells tenen un concert econòmic total derivats de que el General Franco els hi va premiar el seu recolzament a la “Causa Nacional”.

c) La riquesa és pels que la saben generar. Fals, hi ha molta gent que ha generat riquesa enganyant, especulant, mentint, jugant amb informació privilegiada. Quan més pobre i curt d’idees és un poble, més trampes és fan. Ser solidari vol dir donar oportunitat d’educació a tothom.

d) La presència d’Espanya a l’Iraq va fer que aquest país sortís de l’aïllament internacional . Fals, fa ver que Espanya fos un objectiu clar del terrorisme internacional. Els suposats beneficis energètics (soldats a canvi de pous petrolífers) afavoreixen a uns quants, no al poble en general.

e) Incapacitat de criticar als dictadors de dretes. Quan s’esmenta a un dictador de dretes, automàticament surten els nomes de Fidel Castro i Rússia.

Las creences equivocades de l’esquerra.

a) En Felipe González va ser un gran líder. Es cert que va permetre la normalització de la vida política incorporant a l’esquerra. Punt. La resta? Lletres i obligacions de l’Estat al 14% que varen atreure inversió especulativa estrangera a curt termini i que gairebé ens arruïnen perquè no podíem pagar ni els interessos.

b) S’ha de ser solidari.. Si, però no repartint la pobresa si no la riquesa. I repartir no vol dir subsidiar si no ensenyar a generar riquesa.
c) Hi ha democràcia. Fals, democràcia vol dir el poder del poble i no votar cada 4 anys donant-li el poder a un grup d’amics que fan el que volen .
d) Quan s’esmenta el nom d’un dictador d’esquerres (Fidel Castro) surt Pinochet, Hitler, Franco. No hi ha dictadors justificables. Tots eren monstres.

I mentre el poble s’entreté parlant d’aquests temes de forma visceral, no es parla del que cal fer a nivell educació, sanitari, econòmic, empresarial, energètic, autonòmic, de transport.... Se li segueix el joc als polítics que riuen veient com poden manipular al poble fàcilment. Molts tenen els polítics que es mereixen, jo no. Ets dels meus? Fes-m’ho saber si et plau.

mailto: jdelcor@gmail.com

LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL VA BAIXAR UN 15% AL NOVEMBRE.

La producció industrial va baixar un 15% al Novembre.

L’índex de producció industrial (IPI) va disminuir un 17,2% en Novembre en relació amb el mes de Novembre del 2007 . Setena caiguda consecutiva, la pitjor situació d’ençà 1993. Un acumulat anual del -5,8%.

Qui té el record?: la fabricació de vehicles de motor, remolcs i semi- remolcs, un -39,3%, la metal·lúrgia un -32,8%, la de mobles un -30%.

El consum baixa un 12% (-9,4% anual), un 18% pels bens d’equipament (-16% acumulat anual).

I en Zapatero diu que la situació millorarà a la segona part del 2009. Té raó, haurem baixat tant quer qualsevol moviment serà a millor, des de l’ infern. Però això és més aviat una mostra de cinisme incompetent.

Jordi Delcor

TORNADA DE NADAL, CAIXA MANRESA I LA BOLA MÀGICA

CAIXA MANRESA, CANVI CLIMÀTIC I LA BOLA MÀGICA.

Bé amics, un cop acabades les vacances, amb una mica més de pes i menys diners, amb el parèntesi del Nadal, tornem a la freda realitat.

Els dos mesos de fred i pluja tornem a obrir el debat sobre el canvi climàtic. Si us dic que no està clar em respondreu que cal mirar-s’ho amb perspectiva, que la tendència està clara i que un hivern fred no trenca la tendència climàtica cap a un clima més càlid. ... Això és el que jo dic, fem estadística i analitzem l’evolució climàtica del planeta, de tot el planeta i no només de les ciutats o zones habitades. A la meva web trobareu links amb gent que discuteix el rigor científic empleat per analitzar l’ esmentat canvi climàtic.

On no hi ha cap dubte és en el clima econòmic i social: 13,4% d’atur pujant, 7,2% d’aturats als EUA (que pels seus estàndards és terrible), un 15% menys de producció industrial, el PIB real que deu d’estar entre 5 i 8% per sota del que diu el Govern, en Zapatero dient que les coses milloraran al segon semestre del 2009... Suposo que es refereix al treball temporal que tampoc serà gaire bo perquè vindran menys turistes, entre altres, els anglesos que amb el canvi de la lliura esterlina 1-1 amb l’euro troben Espanya i Catalunya molt cares...

El finançament que no arriba i quan ho faci tindrem dos problemes: el primer, que finançament concedit no és finançament pagat. Si actualment el Govern Central li deu a prop de 800 milions d’euros a la Generalitat, què passarà quan no tinguin diners per fer-ho perquè recapten menys impostos de societats, menys quotes patronals i menys Seguretat Social a càrrec del treballador aturat?.El segon problema serà que la mateixa Generalitat i els ajuntaments ingressaran menys diners.

Finalment una notícia agradable, al menys a nivell personal. La meva filla ha estat un dels 500 estudiants que han obtingut una beca d’estudis de la Caixa Manresa per les seves notes d’accés a la universitat. L’acte de lliurament dels Premis ha tingut lloc al magnífic Auditori de la Música de Barcelona.

Un aplaudiment per a la Caixa Manresa que sembla manté l’esperit social de les caixes d’estalvis i vol animar a estudiar als que s’esforcen i tenen capacitat, malgrat el món on hauran de treballar que reconeix més al trapella i l’especulador que al treballador.

Això dels premis ha millorat molt d’ençà que jo era estudiant. Caixa Manresa fa país. Esperem que aquests estudiants tinguin una contribució molt positiva a la societat catalana i que siguin notablement millors professionals que els mediocres que ens governen. I que no hagin d’emigrar a altres llocs intel·lectualment més estimulants.

Jordi Delcor