Tothom està esparverat pels darreres escàndols financers, politics i socials. Jo, com sóc una mica catastrofista considero que cal fer net abans de començar. Tos aquests fets són símptomes de la societat malalta i encara hi ha molt més.
Per començar, el finançament dels partits és una hipocresia. El problema no és que els partits tinguin aportacions particulars. La qüestió és saber qui les fa, l’ import, què es fa amb aquests diners i evitar el tràfec d’influències, fer servir les aportacions com a inversió per obtenir favors futurs, costum molt habituals els darrers anys. La política espanyola i la catalana estan plenes d’aquesta hipocresia. Fins que no es prenguin les mides esmentades no farem net.
La qual cosa ens porta a la següent qüestió. És impossible que les actuals partits polítics amb els personatges ( no els puc anomenar líders) que els manipulen (enlloc de dirigir-los) resolguin els múltiples problemes de la societat. Ni poden si saben ni volen.
b) D’ampli espectre polític (el que en nomenclatura obsoleta s ‘anomena “esquerres i dretes”).
c) Amb vocació de lobby, grup d’influència capaç d’assolir resultats que tothom sap són convenients i necessaris.
d) Que deixi els debats ideològics i tingui sentit pràctic.
e) Que treballi per projectes concrets: energètics, mediambientals, educatius, sanitaris i assistencials, empresarials, de transports, d’oci, de relació amb els altres països.
Em sembla molt bé que el Sr Laporta faci política. Al cap i a la fi “el Barça és més que un club” i en aquests moments em sento més representant per aquesta entitat que per cap altre. El Barça exporta un model de país amb el que m’identifico. A més a més, els espanyolistes també fan servir les seves entitats esportives com a portaveu polític i mitjà de difusió propagandístic.
Finalment, els catalans hem de millorar la nostra autoestima. D’això en parlarem en un altre article.
1 comentari:
Hola Jordi. Només afegir que en els darrers temps està sortint molta corrupció i mala gestió a la llum. I encara en hi ha molta més.
Penso que el mateix president del més-que-un-club que menciones, crida l'atenció per algun motiu concret. Per algun interès personal. De fet, aquest president li paga més de cent mil euros a l'any, a un empleat... Imagina't el que es paga a ell mateix...
Mentre el 70% de la població passa el mes amb mil euros pelats, després de pencar tot el dia, aquest empleat de l'aprenent de bruixot, s'emboixaca més de seixanta vegades més, cada mes.
Com aquest exemple en hi han els que vulguis.
Si afegeixes els aturats i els exclosos, al 70% de mil·leuristes, téns una MAJORIA CATALANA que s'està emprenyant cada cop més. Que el que vol és viure tranquil i que no els xupin la sang.
Si hom entrés en un banc qualsevol amb un passamuntanyes i una navalla a la mà, i exigís que li donessin la pasta, seria immediatament detingut, atonyinat, enmanillat, interrogat, fotografiat, engarjolat fins a judici i després, molt provablement condemnat a presó, sense opcions. En canvi, si téns pedigrí, ets de "bona" família i en lloc de intentar robar deu mil euros, en robes DEU MILIONS, llavors no et passa res de res. T'estas a casa tranquilament, esperant al sofà mentre els teus advocats miren de tot quedi en un escàndol...
Això és INACCEPTABLE.
Com l'empleat del més-que-un-club, que en un día guanya el doble que tu i jo junts, en tot un mes. Sense parlar del que guanyen en un dia els empleats que corren per la gespa; com tots els treballadors del poble, en un mes... INACCEPTABLE.
I el pitjor és que aquest súper-club té un súper-deute de mil·lers de milions, que resulta impagable i que finalment acabarem pagant entre tots. Com els deutes dels banquers, constructors, immobiliaris i la mare que els va parir. INACCEPTABLE.
Perquè la democràcia no perdi la partida, s'ha de millorar. Per exemple, permeten les llistes obertes. De manera que qualsevol pugui presentar-se i arribar a governar. Amb un estricte compliment de les lleis, per part de TOTHOM. Sense excepcions.
Si les institucions i els seus òrgans de govern no fan net, això acabarà com sempre abans ha acabat: malament per a tots.
Una bona oportunitat és que el propi poble es faci responsable del que vol. Escolleixi personalment a les persones que coneix, pel govern local. Que d'aquests surti escollit el comarcal, després el regional i el nacional. Constituït per persones que han estat escollides per la seva competència i honorabilitat. Honradesa i professionalitat. Amb total transparència en les seves contes personals i professionals. Com un treballador més.
Bé que sap hisenda exactament els diners que guanyem, els que tenim a les contes, fins i tot el que paguem d'aigua. I si hi ha la més mínima irregularitat et reclamen. Si t'has equivocat; a pagar. I si ho has fet amb mala intenció: SANCIÓ. Igual que a en Millet, oi?
Ah! És clar, aquest té els calers que ha robat amagats a Suïssa, a caixes fortes d'entitas financeres i vés a saber on més. I ningú ho sabia... Això sí, tothom li fa reverències, com si fós una bona persona. Una personalitat... QUINA VERGONYA!!
Publica un comentari a l'entrada